Som fantàstics

Com que faig les classes de cultura catalana i passo moltes hores preparant-les, cada any repasso el llibre de text que tinc escrit, i els powerpoint, els articles, els vídeos i què vull explicar a les classes. Afegeixo alguna cosa que acaba de passar o de la qual m’acabo d’assabentar, en retallo una altra que no és súper important i em treu lloc per a les noves, aprofundeixo en un tema que no dominava prou, i així anar fent sense treva, amunt i avall per la nostra història, literatura, arts visuals, música, política, celebracions, paisatges, gent. Segueixo les notícies, llegeixo i escolto els experts en un seguit de temes, penso una bona estona i, apa, a comunicar les meves conclusions, tan bé com puc, als estudiants.

Aquesta feina constant, aquest repàs amunt i avall amb els afegitons que calguin, i tot plegat any rere any, fa que m’adoni, també any rere any, d’un munt de coses que ha fet el nostre poble, fa molts temps o ahir mateix. I, escolteu, som un orgull de poble. Quan ho veus així com jo, que per força ho has de revisar una i una altra vegada durant anys, és que et deixa bocabadat. A més, veus amb claredat una evolució molt positiva. Les arrels són fortes, amb uns inicis inteŀligents i amb lleis protodemocràtiques que han fet creixer l’arbre ple de fruits, alguns tan exquisits que et deixen meravellat, i per bé que s’ha nodrit en una terra antiga, s’ha amarat de pluges i vents de més enllà, i ha deixat fer niu a ocells vinguts de terres més o menys llunyanes. I així ha crescut un arbre ferm i alhora flexible.

I jo ara estic ben embolicada amb això de l’arbre i ja no sé de què parlava ni si se m’ha entès.

Bé, que som un poble amb una història magnífica, amb un seguit d’encerts artístics i d’altres, amb una evolució digne d’encomi (tenint en compte les traves que ens han posat, encara més encomiable) i amb una gent que em fa treure el barret.

Que no tot ho hem fet bé? Errare humanum est. La autocrítica pot ser positiva, però no cal fer-ne un gra massa. D’autoestima potser sí que ens en falta perquè, em podeu ben creure, som fantàstics.

Publicat dins de Catalunya, Països Catalans | Etiquetat com a , | 15 comentaris

Prou

Estic fent bots d’ençà que m’he assabentat de l’acusació de la fiscalia espanyola. Tinc una feinada de mil dimonis i no aconsegueixo concentrar-me. No és que esperés una absolució, que sé com funciona l’estat espanyol i la seva justícia, però és allò que l’esperança mai no es perd. I aquest cop s’han rabejat en la venjança, marededéu! És clar que encara cal veure què passa en el judici, però hi ha alguna possibilitat que els absolguin a tots i del tot? I que els indemnitzin (altrament és inacceptable)? A més, podem consentir que tanquin d’altres acusats i que continuin empresonats aquells que ja n’estan? I que vagin o retornin a una presó de Madrid mentre duri el judici? I que passin per la tortura del judici en unes condicions intolerables?

Les males condicions amb què declararan els presos

Estan molt bé els llaços grocs, les cançons, els comentaris indignats i etcètera. I tant que sí, com a complement. Tanmateix, cal ser més contundents. La força de la gent pot ser tremenda i aconseguir fer-ho tremolar tot, però em sembla que no ho tenim prou assumit. I si es paralitza el país? S’ha de fer mal, és necessari o la situació en que es troba Catalunya s’allargarà ad infinitum. No parlo de violència física (malgrat que tinc unes ganes de donar uns quants cops de puny!, espero que el consul no vingui a la universitat aquests dies), sinó fer mal econòmic. El món es regeix per l’economia, i per tant la UE, i Espanya. A què esperem?

El pervers regne d’Espanya ens té a tots retinguts, no com n’estan els presos polítics però en certa manera sí que n’estem tots, i ja fa més d’un any. He vist, escoltat, llegit, la tristor i la indignació de milers i milers de persones, de les quals s’abusa emocionalment a través dels presos polítics i exiliats. Recordeu com ens vam sentir quan s’enduien els dos Jordis en aquella furgoneta policial? Jo no oblidaré mai la imatge, ni el xoc, ni el dolor que em va amarar, i que em retorna sovint. Ni com poc temps després es reproduia amb el vice-president i els consellers. Ni la tristor pels nostres exiliats. I tampoc no oblidaré aquell 1 d’octubre que ens va marcar a tots. Més d’un any de repressió, d’ensurts, de gent copejada, de gent perseguida, de famílies trencades per la força d’un estat, d’un regne, que té el meu poble amb l’ai al cor, turmentant-lo dia sí i dia també.

Prou!

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , | 18 comentaris

Universitaris canadencs presenten sobre Catalunya

Les presentacions a la clase de cultura catalana van ser el dimecres. Els estudiants, dividits en quatre grups, ho havien preparat tot. Jo m’havia limitat a enviar alguns enllaços a articles i vídeos en anglès. Naturalment, havien assistit a les meves classes, però fins ara només n’han tingut cinc (de tres hores cadascuna), on han hagut d’aprendre tota la història dels Països Catalans i una mica sobre la formació de la llengua, l’art, la literatura i el procés cap a la independència de Catalunya. Us podeu imaginar la quantitat d’informació que han assimilat, en un temps rècord, uns joves que ben poc sabien del tema en començar. Per tant, la feinada que van haver de fer per aconseguir explicar-se bé a les presentacions ha estat brutal.

No vàrem poder engrescar gaire gent de la universitat a que assistís. Cap professor no va venir, però sí quatre estudiants de cursos avançats: una de ciències polítiques i tres de literatura d’una altra classe meva, totes tres amb ganes de ser-hi perquè els interessa molt el tema Catalunya. Tot i que petita, va ser una boníssima audiència.

Els estudiants de cultura catalana s’havien preparat de valent i entre els quatre grups la presentació va durar dues hores i cinquanta minuts. El primer grup va començar amb una síntesi molt ben feta de la història de Catalunya, amb els seus moments més rellevants i ben triats, fins a anar a parar al 20 de setembre de 2017. Tot amanit amb iŀlustracions i vídeos curts. A una de les dues noies que explicaven el 20 de setembre, l’havia esperonat tant el seu tema que, malgrat haver acabat i ja retornant al seu lloc de la classe, continuava parlant contra el govern espanyol; es va asseure darrere meu i la vaig sentir remugar molt indignada una bona estona: cop d’estat, antidemocràtics, colonitzadors…

El segon grup va centrar-se en l’1 d’octubre de 2017, però primer van parlar de tot el periple de les urnes per arribar de Xina als coŀlegis. En aquest grup hi havia el noi català, per tant va poder parlar de la seva experiència durant aquell dia (a més hi havia estat molt involucrat). També ens va oferir un vídeo que un amic seu català, estudiant de la UAB, va fer exclusivament per a la nostra classe i en anglès, on ens explicava com havia estat per ell, i per uns amics seus, l’1 d’octubre —ho referia amb molta claredat i contundència; va ser un encert—. La presentació va anar acompanyada d’alguns vídeos on es veia la brutalitat de la guàrdia civil. Vosaltres ho coneixeu bé, però als estudiants encara els resultava força nou i terrible, només calia veure les cares que feien. I horrorós també els va semblar el “a por ellos” mostrat en un vídeo. No es van descuidar de parlar de totes les peripècies per salvar les urnes ni de la feina que van fer els informàtics perquè es pogués votar amb el cens universal. I van acabar amb els resultats del referèndum.

El tercer grup va cobrir del 2 d’octubre al 21 de desembre de 2017. Van començar amb el dia 2 i com l’estat espanyol va fer que diverses empreses se n’anessin de Catalunya, i la vaga general el 3 d’octubre. Van continuar amb la independència suspesa el 10 d’octubre, l’empresonament dels Jordis el dia 16, la proclamació de la República Catalana el 27 i l’aplicació de l’article 155. Era obvi que els estudiants s’havien preparat molt bé, atesa tota la informació que ens oferien, ben entesa i explicada amb gran claredat. També van parlar del cessament del Major Trapero i de l’exili del President Puigdemont i els consellers. D’aquí van passar al novembre amb la primera euroordre, l’empresonament dels altres consellers i l’entrada del judge Llarena, després la repressió, amb diversos exemples, fins a acabar amb les eleccions del 21 de desembre.

El quart grup va començar amb els resultats de les eleccions del 21 de desembre i va continuar fins al moment actual. A aquests estudiants els va tocar, doncs, tot l’embolic de la investidura dels presidents, de les euroordres i d’en Llarena, del procés judicial a Alemanya, d’advocats amunt i avall, i la repressió contra molts catalans, més exilis i empresonaments… No sé com se’n van sortir, i se’n van més que sortir perquè varen fer una presentació molt professional. Era palès que havien fet una recerca exhaustiva i, com si no en tinguessin prou, fins i tot van parlar de com Espanya va comprar el silenci de diversos països sobre Catalunya o de l’augment del feixisme a l’estat espanyol. L’última part d’aquest grup va ser sobre la tensió diplomàtica entre Espanya i Flandes i sobre la situació actual dels presos polítics.

Només vaig detectar una equivocació, i repetida moltes vegades pels grups 3 i 4: sempre deien el nom de Pablo Llarena malament. Una estudiant s’hi referia només com a Pablo, els altres l’anomenaven Llanera, Larena, Lanera i coses molt més estranyes. Curiós, perquè no s’equivocaven pas amb cap altre dels nombrosos noms que esmentaven.

I un aspecte que em va sorprendre de totes les presentacions (uns estudiants més que altres, però força generalitzat) és que sovint parlaven sense mirar ni l’ordinador ni cap paper, amb fluïdesa, com si fos un tema que coneixien molt bé de feia temps.

Per fer-ho curt i acabar: estic molt satisfeta d’aquestes presentacions!

Publicat dins de Canadà, Catalunya | Etiquetat com a | 22 comentaris

Va bé recordar

I va bé que els meus estudiants de cultura catalana vegin que les coses no surten del no-res, que hi ha precedents. Ara no em refereixo a assabentar-se de la nostra història més o menys llunyana, tot i que és important i l’estudien tan a fons com és possible amb el temps limitat que tenim, sinó que parlo de fets més recents, del segle XXI.

Com sabeu, el 23 d’octubre faran les presentacions, en grups, totes al voltant de com es va arribar a l’1 d’octubre de 2017 i el que va passar després fins a arribar, si fa no fa, al moment actual. No els serà gens fàcil, tenint en compte com els és de nou tot això i el poc temps disponible que tenen per a preparar-ho (els ajudo tant com puc enviant-los enllaços en anglès sobre tot plegat), i vaig decidir que fessin un dels treballs escrits sobre un cas que va passar a principis d’aquest segle. Es tractava de veure diversos vídeos i escriure un assaig sobre el tema. Segons el que han escrit, han copsat molt bé com funciona la justícia a Espanya. Ara podran acabar d’aŀlucinar amb la seva recerca per a les presentacions sobre aquest últim any a Catalunya.

Us enllaço els vídeos (en català i subtitulats a l’anglès). Tot i que segurament coneixeu el cas, va bé recordar.

 

Publicat dins de Canadà, Catalunya | Etiquetat com a , | 8 comentaris

La classe de cultura catalana cada any em sorprèn

La classe va endavant d’allò més bé. Fa hores que corregeixo treballs dels estudiants i n’estic molt satisfeta.

Cada any és el mateix a la classe de cultura catalana: el primer dia em trobo amb una majoria d’estudiants dels quals me’n faig creus —com poden anar tan despistats? com poden ser tan ignorants pel que fa a Catalunya?—. Però vet aquí que la cosa canvia amb una rapidesa sorprenent. Com ha quedat palès amb els treballs que m’han lliurat fins ara (ja en van dos).

Realment estic bocabadada. Sens dubte m’han escoltat a les classes i han llegit amb atenció els articles que els he enllaçat, com s’han mirat bé els vídeos que també els he enllaçat. I han pensat, la qual cosa és essencial. El resultat ha estat més que satisfactori. Sembla que faci molt temps que s’assabenten de què passa a Catalunya quan, en realitat, fa un mes no en sabien res. El noi català que ve a la classe em deia que el primer dia flipava de veure com els era de desconegut el tema català. Tanmateix, tot ha canviat en un tres i no res; quasi sembla impossible. I pensar que molts espanyols, amb tant de temps com han tingut per copsar alguna cosa, encara no entenen res!

És magnífic constatar que els estudiants, quan els fas interessar per alguna cosa, responen molt bé. Hi ha algun cap quadrat, però la gran majoria sembla que estigui esperant que algú li obrí la ment. I quan això passa, tot els va endins sense aturador, ben de pressa i, pel que veig, ben assimilat i pensat.

D’aquí dues setmanes dedicarem la classe a presentacions en grups. Totes giraran al voltant de l’últim any: com es va arribar a l’1 d’octubre, el 20 de setembre, el dia 1, empresonaments i exili, euroordres… Ho prepararan de cara a una audiència que inclogui professors i alumnes d’altres classes, especialment de ciències polítiques i de relacions internacionals. Veurem si ens fan cas i venen, perquè ja tinc l’experiència de l’any que vàrem tenir en Vicent Partal via skype i només van assistir els alumnes de la meva classe. Em sabria greu perquè els estudiants estan molt engrescats a fer les presentacions. I a veure com se’n surten, entre la feinada que tenen (ocupadíssims amb classes i molts treballen) i que el tema Catalunya és nou per ells, però l’entusiasme pot fer miracles.

M’agradaria copiar-vos parts dels treballs de tots els estudiants, però ja sabeu com vaig d’escopetejada. Em limitaré a traduir el final de l’últim que he corregit. L’estudiant diu que, per tot el que ha vist i llegit, “Espanya és un clar exemple de quan es té una mentalitat de colonitzador molt arrelada”. 

Publicat dins de Canadà, Catalunya | Etiquetat com a | 20 comentaris

Sorpresa amb un estudiant a la meva classe de cultura catalana

Enguany vaig començar aquesta classe l’11 de setembre (tocava aquest dia). I la meva sorpresa va ser trobar-hi un noi català. És aquí durant la tardor com a estudiant d’intercanvi, i quan va veure que a Glendon tenim un curs de cultura catalana, s’hi va apuntar.

Enguany la classe de cultura catalana és en aquest edifici, just on es veu un cotxe.

Va ser divertit trobar-me’l, sobretot quan, en descobrir d’on sortia, li vaig preguntar:

—Ets independentista?

Em va respondre que sí amb molt d’èmfasi. I jo, amb el riure per sota el nas, li vaig dir:

—Bo. Així et pots quedar al curs.

Després em va explicar que estava molt ficat amb tot el que passa a Catalunya: va ser damunt un cotxe de la guàrdia civil el 20 de setembre de l’any passat, va treballar en una mesa l’1 d’octubre, etcètera. Pobret, se sentia culpable de no ser aquell dia a la Diagonal.

S’havia informat sobre mi feia un parell de dies al Casal dels Països Catalans de Toronto. Li van dir que no patís, que jo era independentista. I acabada la classe vam parlar sobre això i que jo també era el primer que li havia preguntat.

—No que algú no tingui dret a no ser-ne, és clar —em va dir.

—I tant que no, però… imagina quin problema. Cap ganes de passar-me les classes discutint i embullar els estudiants que, com hauràs vist, la gran majoria no saben res de Catalunya.

Efectivament, tret d’una noia que va estudiar a França l’any passat i d’un noi que havia fet classes amb mi, els altres no en sabien res. Hi estic acostumada, que el primer dia no en sàpiguen res, però a ell el va sobtar. No s’ho esperava pas. És que Canadà no és Europa. Aquí, sobretot a la universitat, hi ha un desconeixement sobre Catalunya que fa aŀlucinar. Per això em trobo sempre molt sola, molt aïllada, i la meva feina en aquest curs és gegantina.

Però vet aquí que tinc un estudiant català, i ho trobo fantàstic. Em sento acompanyada i, a més, em pot ajudar força. Ja l’altre dia va explicar a la classe l’arribada de la guàrdia civil a l’escola on era ell, l’impacte que va ser, com la seva germana de 14 anys va ser copejada, etcètera. Els altres estudiants estaven amb la boca oberta.

Us explicaré com va tot més endavant.

Publicat dins de Canadà | Etiquetat com a , | 12 comentaris

Aigua

Una vegada us vaig parlar de la fascinació que sempre he tingut pels primers comtes catalans. Aquella entrada al bloc va ser conseqüència d’haver descobert una exceŀlent sèrie de televisió anomenada Comtes: l’origen de Catalunya —aquí teniu el meu escrit: Comtes catalans.

Em sap greu que, en general, la gent avui en dia rebutgi força la història. A les universitats canadenques, per exemple, les assignatures d’història són les més menystenides, per sota fins i tot de la literatura que també és molt avall. Una gran part de la gent jove no vol saber res de la història, la qual cosa m’esborrona. Però no són només els joves.

I m’he adonat que a Catalunya, amb tot el procés cap a la República, sembla que vulguem amagar la nostra història, si més no la més antiga. He arribat a llegir en algun article que és bo haver-ho deixat enrere a les nostres explicacions sobre Catalunya de cara a l’estranger. Que potser és una mena de correcció política que no acabo de copsar? Doncs hi estic absolutament en contra, perquè si a les classes de cultura catalana aconsegueixo que els meus alumnes comprenguin bé qui som i què volem els catalans és, en gran part, gràcies a que han après la nostra història, i això inclou la història antiga, l’edat mitjana.

Bé, tornem als primers comtes catalans. Fa uns mesos vaig veure un documental a TV3 sobre l’aigua a Catalunya, sobre les infraestructures hidràuliques. Em va resultar fascinant. I vet aquí que parlaven d’aquestes estructures durant el segle X, en el temps de Borrell II. Es tractava de canals d’aigua per a irrigar els camps i per a proveir d’aigua la ciutat de Barcelona, sense dependre de les irregularitats estacionals amb l’aigua de pluja. Si pensem que la majoria de la pagesia i de les viles medievals a Europa depenien només dels pous, de l’aigua de pluja i dels rius, si n’hi havia, tenir una infraestructura hidràulica artificial el segle X és tot un triomf. És que fins i tot teniem clavagueram!

Aquesta estructura sembla que era hereva d’un aqüeducte romà, i va ser usada fins el segle XX. Es tracta del Rec Comtal, que potser vosaltres coneixeu, però jo no en sabia res.  

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , | 14 comentaris