Ja falta poc

Esperant amb candeletes i força neguit l’1 d’octubre.

Com us podeu imaginar —posts cada vegada més curts i poques respostes als comentaris—, la feina a la universitat no em deixa temps ni de respirar. Ara bé, llegeixo cada dia les notícies de Catalunya, per tant estic al dia. No me’n sé avenir amb tantes coses que passen. Era d’esperar una reacció totalitària per part d’Espanya, però la realitat, en aquest cas, supera la imaginació. És fotut i al mateix temps tan absurd! Mira que dedicar-se a buscar urnes i paperetes! I tota la qüestió amb els batlles, i etcètera, etcètera. En certa manera resulta còmic. La feina que tinc per explicar-ho als meus estudiants i que ho puguin entendre! Acaben de començar els curs, alguns no tenen ni idea de què passa a Catalunya i els altres senzillament saben que volem votar i independitzar-nos d’Espanya, però fins i tot a aquests els costa copsar la situació aŀlucinant que s’ha creat amb l’actuació del govern de Madrid —no els sembla possible.

Ja falta poc. Endavant!

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , | 17 comentaris

Ja he votat!

Després d’anys d’aventures per a tenir-ho tot correcte

he votat!

M’hauré de passar la nit i demà preparant classes, però

he votat!

Tinc un espasme a l’esquena, però

he votat!

No he acabat la noveŀla (em falta una mica), però

he votat!

Estic molt contenta, perquè

he votat!

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , | 26 comentaris

Imatges amb text en català sobre el procés d’escriure

A l’internet hi ha dotzenes, potser centenars, d’imatges amb textos humorístics sobre la feina d’escriure ficció. Tanmateix, sempre les he vist en anglès. Probablement n’hi ha en altres llengües, però em sembla que no se’n troben en català. Per això, al llarg d’aquest estiu, em vaig dedicar a fer-ne de tant en tant i publicar-les al facebook. Tenint en compte que no he fet vacances, em servia de distracció i, com que les puc crear molt de pressa —em faig un tip de fer coses d’aquestes per a les classes de llengua—, doncs, apa, a omplir la xarxa d’aquesta mena d’imatges en català.

Si no les heu vist al facebook, aquí us en passo unes quantes i potser en trobareu alguna de divertida.

 

Publicat dins de Català, Interferència (saga), Una mica de tot | Etiquetat com a , | 8 comentaris

Inflamable

D’aquí dotze dies comença el curs d’hivern. Abans, tinc feina de corregir pel curs d’estiu, he de preparar assignatures noves del curs d’hivern i tinc reunions i mil diligències a fer. I confio que em millori un espasme muscular a les cervicals que m’afecta tota l’esquena.

Amb tot plegat tinc l’optimisme de poder acabar la quarta noveŀla de la saga i retallar i revisar la tercera, Les urpes del drac. Em queden per escriure unes 30 pàgines de la quarta (en tinc 214 escrites) i com que és el final, no només d’aquesta noveŀla sinó de tota la saga, requereix molta concentració —no puc fer un final de qualsevol manera.

Us sembla que ho podré aconseguir? Jo no n’estic convençuda.

Publicat dins de Interferència (saga), Les urpes del drac, Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món | Etiquetat com a , | 10 comentaris

Uns mots

No cal que digui res de com em sento, perquè tots ens sentim igual. Tampoc no vull especular sobre el tema, no aquí, no fins a tenir el cor més fred i la ment més clara. I m’agradaria sentir un cert silenci a les xarxes. Intento estar ben informada, això sí, i penso, dialogo amb mi mateixa i arribo a les meves pròpies conjectures, però així, en silenci.

Una forta abraçada a tothom.

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , | 13 comentaris

Noveŀles èpiques de fantasia

Cada any escric una entrada al bloc l’onze d’agost. És una data que m’agrada perquè va ser quan vaig néixer i, tot i els maldecaps constants, estic contenta d’haver vingut al món.

Avui voldria comentar alguna coseta sobre la literatura de fantasia i d’èpica o, si us estimeu més, de fantasia èpica —em causen una mica de malestar les definicions massa concretes, sobretot pel que fa a la literatura; trobo que encotillen—. Per fer-ho curt: noveŀles amb elements de fantasia, que solen passar en un món imaginari i on hi trobem herois i gestes èpiques.

La setmana passada us parlava d’una noveŀla de la Margarida Aritzeta, que entra dins d’aquesta categoria, i uns pocs dies més tard el diari Ara.cat publicava un article sobre la fantasia èpica a la nostra literatura. Es van deixar diversos autors catalans importants (i menys importants), la qual cosa em va semblar increïble, i l’article en general era força reductiu, com ara referir-se a que aquesta literatura té un tret comú: conservadora, repetició d’arquetips, herois masculins. I pel que fa a aquest gènere en català, deien que “encara no hi ha hagut cap autor que vegi en la mitologia catalana una font d’inspiració d’on poden sortir els éssers d’un univers imaginari”. Bé, no se pas d’on s’han tret aquesta informació tan equivocada, perquè jo, sense pensar-hi gaire, puc parlar de noveŀles de fantasia èpica en català amb protagonistes femenins, que trenquen arquetips i convencions i que, directament o indirecte, s’inspiren en la mitologia catalana.

Tinc la impressió, a més, que a les autores que, poc o molt, ens endinsem en aquest gènere, no se’ns té en compte. Com si les dones no fossim capaces d’escriure sobre gestes èpiques. Que potser hi ha qui pensa que no ens en podem sortir a l’hora de descriure una batalla? O un combat amb espases? O parlar d’estratagemes bèliques? O, per damunt de tot, relatar gestes heroiques protagonitzades per una dona, o fins i tot una noieta, més valenta que ningú? És clar que ho podem fer, i a més trobo que li donem una dimensió més humana, alhora que esmicolem clixès i convencionalismes de tota mena.

L’únic aspecte amb el que estic d’acord, de l’article que va sortir fa uns dies, és el comentari sobre la dificultat de publicar aquest tipus de noveŀla a les terres catalanes. Entre els diversos entrebancs, s’hi troba el fet que com que aquests “llibres no són autoconclusius la distribució es complica, perquè no hi haurà compradors del segon que no hagin llegit el primer”. Per dir-ho d’una altra manera: moltes d’aquestes noveŀles són part d’una saga i les sagues encara no han arrelat a casa nostra. Potser cal que les editorials de llibres en catala es posin al dia!

Publicat dins de Interferència (saga), Llibres juvenils en català | Etiquetat com a , , | 31 comentaris

Recomanació

Avui em limito a recomenar-vos una noveŀla que es mereix molta atenció. Em sembla imperdonable que no se’n parli a tot arreu, que no tingui milions de lectors. Que potser el problema rau en el fet que està escrita en català, sense traducció al castellà? O és perquè es tracta d’una noveŀla dins del gènere fantàstic? O, senzillament, per entrar dins de la noveŀla juvenil? Probablement per tot plegat i alguna coseta més.

Quan en vaig escriure la ressenya, ara fa dos anys, m’hi vaig refereir com “una noveŀla extraordinària”. No vaig dir bona o molt bona, ni tan sols magnífica, sinó extraordinària. Bé, doncs, ja sabeu quina novel·la llegir durant les vacances: El Gorg Negre, de Margarida Aritzeta.

Aquí teniu la ressenya que vaig escriure:

El Gorg Negre

Publicat dins de Llibres juvenils en català | Etiquetat com a , , , | 8 comentaris