La Terra és de tots

Avui no anava a publicar res. Estic passant per un problema laboral (i el de la salut que ja sabeu) i, a més, l’ordinador diu prou —fa dies que fa un soroll fort d’helicòpter i se’m tanca després d’una estona, però ara ni s’engegava; ho he aconseguit però intueixo que se’m tancarà per sempre més en qualsevol moment. Tanmateix, he decidit publicar sobre un tema del qual ja tenia la recerca i una traducció fetes. Confio que l’ordinador aguanti.

Fotografia per Fabian Brennecke

Un dia, al twitter, vaig llegir un fil d’algú a qui segueixo i que em va agradar molt. El fil tractava d’una cançó del cantautor sirià Yousef Kekhia. Per si no el coneixeu, només dir-vos que va fugir de la guerra i de Síria l’any 2013, que s’establí a Istambul on va estudiar a la universitat, i que d’allí anà a Berlin on viu actualment

Les cançons de Yousef Kekhia són en àrab, i la música, electrònica, traspua malenconia. Jo les trobo molt boniques, sobretot la que hi havia al fil de twitter i que s’intitula “Hal Ard Lamin?” (Qui posseeix aquesta terra?). Us poso un vídeo amb la cançó que està subtitulada en anglès, però com que no tothom en sap us l’he traduït al català. També us enllaço un altre vídeo on Yousef Kekhia parla d’ell i de les seves cançons (en anglès):

Monòleg – Yousef Kekhia 

A mi la cançó “Hal Ard Lamin?” em va robar el cor i l’he escoltat moltes vegades. Espero que a vosaltres us agradi.

Traducció al català de “Hal Ard Lamin?” / “Qui posseeix aquesta terra?”:

Pregunta’t
Sobre el concepte de fronteres
Trenca la teva presó
Qui va escriure aquestes ordres?
Aixeca el cap
No ets un refugiat dels oceans
Erra per on vulguis
Perquè aquesta terra no té fronteres.
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Fugir de la mort
Polítiques de migració
I aquest paper anomenat passaport
T’empresoneran.
Són reals, totes aquestes fronteres?
Totes aquestes divisions
Per avivar els focs de la guerra
I fer-nos viure com si fóssim (ja) morts.
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Qui posseeix aquesta terra?
Pots imposar passaports
Pots construir fronteres
Pots enviar soldats
No em faràs desistir.
Pots fer la tanca més alta
Pots amagar rostres
Pots rentar el cervell de les masses
No m’aturaràs.
Qui posseeix aquesta terra? (Aquesta terra és meva)
Qui posseeix aquesta terra? (Aquesta terra és teva)
Qui posseeix aquesta terra? (Aquesta terra és d’ella)
Qui posseeix aquesta terra? (Aquesta terra és nostra)
Aquesta terra és meva.

Publicat dins de Una mica de tot | Etiquetat com a , | 10 comentaris

Focs forestals

Fa uns anys que hi ha més focs forestals al Canadà, i són més ferotges que mai. Hi contribueixen uns quants factors, però el principal és la crisi climàtica amb la pujada de temperatura que produeix un gran augment de llamps.

Enguany, són notoris els focs de la provincia d’Alberta. Des del març n’hi ha hagut 79, però s’han estès durant el mes de maig i, en aquest moment, a l’àrea d’Slave Lake fa dies que n’hi ha deu de completament descontrolats, els quals ja agafen una superfície de 280.000 hectàrees (2.800 km2) i han causat l’evacuació de 10.000 persones de les petites comunitats que hi ha en aquesta àrea. Allí on ha arribat el foc, les cases han quedat totalment incinerades, no en queda res.

El fum que han originat aquests focs ha cobert les ciutats d’Edmonton i Calgary, ambdues a la província d’Alberta, d’un milió i més d’un milió d’habitants respectivament. Malgrat que avui els feia un dia assolellat, no es veia el sol, i les superfícies es cobrien de cendra. Tanmateix, el fum no s’ha limitat a aquesta província, perquè gairebé tot Canadà està afectat i els Estats Units també i força (tenen ciutats cobertes de fum). Fins i tot es veu des de l’espai.

I el dijous, al nord de la província d’Ontario, es va declarar l’estat d’emergència per un foc forestal descontrolat que amenaçava Pikangikum, una comunitat de les primeres nacions de quasi 4.000 habitants. Encara continua igual, el foc, i estan evacuant a tothom, però ho han de fer amb avions militars i només poden dur uns centenars de persones cada vegada, per tant la gent de Pikangikum està molt esverada per si arriba el foc abans que els hagin tret a tots. A més, és gent modesta que si se’ls crema la casa es queden sense res. Viuen, des de temps ancestral, en una àrea envoltada de llacs, rius, aigua, per on ara és molt perillos navegar i poder arribar a la carretera perquè el foc és pertot arreu. L’única fugida és amb avió. I els avions tenen greus problemes per aterrar a Pikangikum atès el fum dens que el foc ha generat.

Fa preocupar. Sobretot quan sents els ximples amb poder dient que tot està bé i seguirem com sempre.

Nota per a aquells que no són al facebook: ja sé tots els resultats de l’hospital. Tinc els pulmons molt malament però no tinc càncer.

Publicat dins de Canadà | Etiquetat com a , | 22 comentaris

26 de maig

Fa un any i mig que intento escriure les entrades al blog sobre algun tema que no tingui a veure amb la situació que viu Catalunya, però no sempre ho aconsegueixo. El que passa és tan gros, que per molts esforços que faci la ment només se n’escapa parcialment. Com ara amb la recent suspensió dels quatre diputats al Congrés espanyol.

Tot el que té relació amb els presos polítics ens ha ocupat la ment i el cor des de fa massa. I no li perdono a Espanya, això tampoc, que ja està bé de tenir amb aquesta angoixa a la majoria d’un poble. Com vaig dir una altra vegada, fent servir els presos d’ostatges ens tenen a tots agafats. I tant de bo els nostres presos mai no haguessin anat a Madrid a ser jutjats, però ja està fet. Tot el que s’ha fet que no era encertat, està fet i no serveix de res encaparrar-s’hi. El que cal és no tornar-nos a ficar de peus a la galleda, i treure’ns Espanya del damunt ben aviat perquè s’ha fet totalment inaguantable.

Ara a veure què passa a les eleccions europees. Jo no puc votar, ni a les europees (per variar no ens van arribar els documents a temps), ni tampoc a les municipals perquè no visc allí, però sé a qui votaria si fos possible.

Pel que fa a les europees, em costarà molt d’entendre que, si s’és català independentista, es voti diferent a mi. Jo votaria la llista de Carles Puigdemont, sense gens ni mica de dubte, i les raons són moltes i de pes, com suposo que ja deveu haver analitzat també vosaltres. I a les municipals, com que em tocaria Barcelona, votaria la CUP. Tot i no estar d’acord al 100% amb Anna Saliente, hi estic més que amb els altres. Per cert, i fent un parèntesi, la foto de la Vanguardia amb gairebé tots els candidats a l’alcaldia dins de la font, inclosa Anna Saliente, m’ha deixat molt decebuda. Us asseguro que jo m’hi hauria negat. Bé, i si algú ha decidit votar JxC a l’alcaldia de Barcelona per treure de la presó a Quim Forn, em dol dir que no crec en absolut que el deixessin sortir. Per acabar, segons el meu parer, Barcelona necessita un canvi radical, perquè la direcció cap a on va ha arribat al punt d’esdevenir autodestructiva.

Nota sobre el meu estat de salut: encara força tos, pero menys, i molts dolors. No tinc més notícies dels resultats de la biòpsia. Dilluns he de veure el metge.

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , | 17 comentaris

La paraula “vull”

Començo amb el meu estat de salut perquè sé que alguns ho voleu saber:

Dilluns va ser un dia difícil, la veritat és que ho vaig passar molt malament a l’hospital. Després, molta tos i molta febre i forts dolors. Ara ja no tinc febre però continua la tos i els dolors. Encara no tenen tots els resultats (he d’esperar més dies a saber alguna altra cosa), però ja m’han dit que tinc una altra pneumònia i que el bacteri és molt potent. Torno a prendre un antibiòtic, aquest durant força dies i amb una dosi per a elefants. Em passo les nits tossint i, per tant, no dormo. I durant el dia, tret els dies que plou, hi ha el soroll horrorós de la construcció (ja sabeu que canvien tots els balcons de l’edifici) que és com ser dins d’un terratremol durant deu hores. No tinc forces per a fer res positiu. Tan activa com sóc, em desespera aquesta situació.

Com que resulta avorrit llegir sobre mals, afegeixo un slideshow molt curtet (no podia fer-lo més llarg), similar als que vaig fer sobre les paraules abraçada i meravella, per potser aconseguir, qui ho sap, que no es facin faltes d’ortografia tan grosses quan s’escriuen comentaris al facebook, al twitter i als mitjans. Avui li toca a vull.

Publicat dins de Català | Etiquetat com a | 22 comentaris

Vull la mare!

Qui millor per estar-se amb mi en un moment de desassossec. La vull, la necessito. Com quan era petita i em tranquiŀlitzava sempre que jo era al llit malalta o em consolava quan estava trista. Era la mare i la meva millor amiga, i jo la millor amiga d’ella, sempre m’ho deia. La meva àvia, la seva mare, va morir amb 39 anys, conseqüència de la Guerra Civil perquè estava malalta del cor i va patir molt, i a mi em deia com l’enyorava i que jo era la seva filla i també la seva mare i la seva millor amiga. També deia que volia estar sempre ben sana per no deixar-me sense mare; li feia molta angúnia morir mentre la meva germana i jo érem joves. S’ho devia ficar molt bé al cap perquè va morir aquest febrer amb 96 anys, però a mi em continua fent falta —només sentir-li la veu em feia trobar millor. I ara que estic més malalta de com recordo haver estat mai, amb la infecció pulmonar que no se’n va des de fa mesos, ara que s’apropa el dilluns i ho passaré molt malament amb la intervenció que em faran a l’hospital, i m’angoixa pensar en el resultat de la biòpsia i el que trobin dins dels meus pulmons, crido per dins: “Vull la mare”. Vull la mare d’una manera ferotge i com si fos un dret que no em poden negar. Vull la mare!!!

Foto de fa 10 anys

Publicat dins de Una mica de tot | Etiquetat com a | 21 comentaris

Per si de cas

Torno a estar malalta, no sé si és una altra grip o un refredat molt fort. Segons l’especialista que vaig veure el divendres a l’hospital, tinc el sistema immunològic debilitat i ho agafo tot, la qual cosa es veu que passa quan es té pneumònia, i jo n’he tingut dues de seguides. Com ja sabeu els que em seguiu al facebook, el dilluns 13 de maig m’han de fer una brocoscòpia perquè sembla que als pulmons, a més de la infecció, hi ha un tumor (no és ben segur) i han de fer una biòpsia.

Em fa por que em passi alguna cosa dolenta i tot quedi enlaire, sobretot la meva saga de la Interferència —per bé que vaig acabar l’última noveŀla fa 8 mesos, l’editorial encara no l’ha llegit i jo voldria veure-la publicada—. Però hi ha d’altres coses petites que tinc enlaire i vull endreçar-ne unes poques (ni tinc temps ni em trobo bé per fer més). Per exemple, a la revista Descriu, on feia segles que no hi havia tornat a publicar res, avui hi tinc un relat ja publicat al blog l’any 2010. Si el vàreu llegir llavors, doncs res, però com que tinc nous lectors us passo l’enllaç.

I si cal amb les dents

Publicat dins de Una mica de tot | 15 comentaris

Doncs… això

Tenia pensats diversos temes, per triar-ne un per avui, però no els puc atrapar, juguen a fet i amagar per la meva ment i jo no tinc ganes de jugar. El malson dels meus pulmons, que dura des del desembre, m’ocupa els pensaments. Encara no tinc un diagnòstic definitiu. Tinc una grossa inflamació dels pulmons, és tot el que em poden dir amb seguretat, però la raó d’aquesta inflamació no se sap de segur, i els pronòstics que em diuen m’han deixat feta un nyap. El divendres tinc hora amb un especialista.

Bé, faré un esforç per concentrar-me i dir alguna cosa més, potser em distraurà i tot.

Tot i que vaig fer totes les passes per votar, tal com se m’indicava i com he fet d’altres vegades, les paperetes no m’han arribat per votar al consolat. Segons he llegit, som milers a l’estranger amb el mateix problema.

I, per cert, ahir em vaig assabentar que hi ha molts joves nascuts a l’estat espanyol que no poden votar perquè no tenen la nacionalitat espanyola, gent amb els pares nascuts en un altre país. Fins ara em pensava que si naixies al país automàticament esdevenies espanyol, però es veu que cal que el pare o la mare tinguin aquesta nacionalitat. Gent nascuda a, per exemple Catalunya, fa 20 o 30 anys i que no poden votar, a més de tenir moltes altres restriccions. Em sembla increïble. Potser és una d’aquestes coses anacròniques que té Europa? O només passa a Espanya? Espero que a la República Catalana acabem amb aquesta injustícia.

Passo al Canadà: tenim grans inundacions, concretament al Quebec i a les províncies d’Ontàrio, Manitoba i New Brunswick. I els propers dies s’espera encara més pluja. Ja tenim l’ajuda de molts voluntaris i de l’exèrcit (evacuar gent, omplir sacs de sorra…). Montreal, Ottawa i d’altres comunitats han declarat l’estat d’emergència, atesa la pujada de l’aigua dels rius que inunden carrers, cases, carreteres, camps, parcs. A Ottawa, el nivell de l’aigua del riu ha pujat fins a un record històric, i s’han obert les comportes per fer sortir grans quantitats d’aigua. A la presa de Hydro-Quebec, a l’oest de Montreal, l’aigua ha arribat a una alçada que només s’espera un cop cada mil anys. Alhora, el dic de Pointe-Calumet, al noroest de Montreal, ha estat a punt de cedir i l’exèrcit hi treballa per prevenir que passi. Milers de cases estan inundades i d’altres envoltades d’aigua. El centre de la ciutat de Saint John, a New Bruswick, està sota l’aigua. Com us podeu imaginar, tot plegat són conseqüències del canvi climàtic.

A sota, un vídeo de l’Ottawa River. Més avall algunes imatges de les inundacions.

 

Publicat dins de Canadà, Una mica de tot | Etiquetat com a , | 10 comentaris