Comtes catalans

M’agrada molt la història, des que era un nap-buf. Probablement hi va influir força que el meu pare en fos un apassionat, tingués centenars de llibres d’història i me’ls comentés sovint. Entre els personatges històrics, que per una o altra raó han esdevingut els meus favorits, s’hi troba Guifré el Pilós. I no precisament per allò de l’origen de la senyera, que com sabem es tracta d’una llegenda, sinó per les seves decisions de gran importància, com ara consolidar la repoblació de les terres centrals de Catalunya, una de les meves preferides i que mai m’oblido de recalcar a les classes.

I vet aquí que acabo de descobrir una sèrie anomenada Comtes: l’origen de Catalunya, amb guió d’Albert Sánchez Piñol i dirigida per Carles Porta, molt rigorosa pel que fa a la història dels nostres segles IX i X. Segons sembla, és una sèrie feta per a la xarxa. No sé si l’han passat a la televisió, però el cas és que té la seva pàgina web, on s’hi troben els quatre episodis i d’altra informació.

Només he vist el primer capítol, de moment, i m’ha encantat. Està fet amb cara i ulls. Naturalment, com que és el segle IX, tracta de Guifré el Pilós —n’havia de gaudir per força—. Només voldria que es trobés una versió subtitulada en anglès; seria ideal per a les meves classes, i també per fer saber la nostra història a llocs on la desconeixen.

M’ha fet gràcia constatar que avui en dia no és la primera vegada que és el nostre poble qui empeny aquells que el governen. Ja passava durant el segle IX, per tant ens ve de lluny. Quelcom que a Espanya no acaben d’entendre.

Molt recomanable. Podeu accedir-hi clicant a comtes.cat.

Ja em direu si us ha agradat.

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , , , | 20 comentaris

Treballar a la universitat

D’ençà del mes d’octubre que estic enmig d’una lluita, injusta i estressant, amb l’Hisenda canadenca. Us ho vaig esmentar quan tot just començava, però entre els fets que van succeir a Catalunya i l’esperança de poder resoldre l’embolic amb Hisenda, no en vaig tornar a parlar. Ara, mesos després, hi torno perquè l’agència de recaptació d’impostos ha rebutjat el munt de documents, cartes meves i de l’administració de la universitat, plànols de casa meva, explicacions…, i em vol fer pagar uns 40.000 euros, perquè a més de retornar diners he de pagar multes.

L’afer va començar quan el meu nom va sortir (tipus ruleta) a Hisenda per fer una investigació. Només van trobar una cosa que, al seu parer, no quadrava: el retorn que m’han estat ingressant durant anys pel descompte d’una part del lloguer del pis, atès que reclamava tenir un despatx a casa per treballar. Com que la universitat s’havia descuidat d’enviar a Hisenda un document referent al despatx de casa (al qual els professors hi tenim tot el dret), semblava que, un cop l’aconseguís (un per cada any investigat) i enviés també un munt de paperassa i els plànols, l’embolic s’esclariria.

Després d’una feinada de mil dimonis, on s’hi ha d’afegir trucades a Hisenda, han donat el veredicte: no ho accepten i esperen que pagui. I és increïble si considerem que tots els professors tenen aquest descompte pel despatx a casa, a més a més la universitat va deixar clar en el document que tenir un despatx a casa forma part del meu contracte. No sé què més puc fer per solucionar-ho, sobretot quan no tinc temps ni de respirar, no m’he recuperat ni de bon tros de les operacions i sé que el problema bàsic és ser professor.

Me’n vaig adonar amb les trucades a Hisenda: “Quins dies i quàntes hores treballa a casa?” “Cada dia, també els caps de setmana i fins que he enllestit la feina, de vegades tota la nit”. “Em vol fer creure que no dorm?” “No gaire, no dormo, sobretot si he de corregir exàmens.” I quan veu els clients?” “Els clients? A la universitat no veiem clients [tot i que cada dia s’assembla més a una empresa], quan sóc a la universitat veig estudiants, i a casa m’hi comunico per e-mail i per moodle.” “Al plànol ha posat un sofà, això no es pot considerar part d’un despatx.” “El sofà fa anys que és ple de llibres i papers.” “Per què no fa servir les prestageries?” “Perquè els llibres no m’hi caben.” Quans llibres té?” “Milers.” Silenci. “I a la butaca també hi té llibres?” “No, la butaca és per llegir.” “Per tant no tot l’espai és per treballar.” “Llegir és part de la meva feina.” Silenci.

Podria continuar amb les converses estúpides amb l’agent d’Hisenda, però ja us en podeu fer una idea. No hi entenen ni un borrall, de com és la feina de professor i, de fet, no ens poden veure (ho he sentit moltes vegades). Si no treballes de 9:00 a 5:00, com Déu mana, i en canvi perds el temps llegint o fent qui sap què, no ets més que un gandul que, a sobre, pretén buidar les arques nacionals amb descomptes per despatxos inútils. Si se m’hagués acudit dir que també sóc escriptora, a hores d’ara m’haurien penjat (tret que els meus llibres fossin best-sellers i pagués un munt d’impostos).

Els que sou professors, d’universitat o d’escola, tant se val, de segur que compreu què poc es comprén la nostra feina. Aquí, us asseguro que gens ni mica. I els que ensenyem a la universitat som els més dropos, segons he anat veient a través dels anys, per gran part de la població.

Publicat dins de Una mica de tot | Etiquetat com a , | 18 comentaris

Aniversari del bloc: 8 anys!

El dilluns, dia 8 de gener de 2018, aquest bloc fa 8 anys. I el dimarts el meu fill complirà anys, on també hi ha un 8. Curiós, quatre vuits.

Com cada any us dono les estadístiques del bloc:
108.408 visites i 9.045 comentaris. Ei, dos vuits a les visites!

I com en els últims anys, us faig una llista dels deu posts amb més visites i comentaris d’ençà del 8 de gener de l’any passat. No sempre coincideixen amb els meus favorits, però he de respectar l’opinió dels lectors.

Aquí teniu, doncs, els 10 posts de més èxit durant el vuité any del bloc. 
(per anar-hi, cliqueu la imatge).

És important llegir?

Català, anglès, castellà: quin embolic

Interferència

Gentrificació

¿Què cal per escriure una bona noveŀla?

Fragment

Noveŀles èpiques de fantasia

Ja he votat!

República i notícies

Una d’estressant i una de bonica

Publicat dins de Una mica de tot | Etiquetat com a , | 22 comentaris

BON ANY 2018!

Com ha estat per mi l’any que deixem enrere?

Entusiasme de començar i anar endavant amb l’última noveŀŀa de la saga.
Quedar-me (per culpa de la feina) a unes poquetes pàgines d’acabar-la.

Iŀlusió amb la publicació d’Històries d’hivern.
Nota: La pàgina web de l’editorial ja està llesta i s’hi pot comprar el llibre directament, o bé en una llibreria de la llista. Un bon regal per Reis!

República sí! No? Sí? Sí! Però…
Repressió, presó, exili, foscor. 
El poble català tota una èpica. L’adoro, absolutament! Me’l menjaria a petons.

I què desitjo pel 2018?

La consolidació de la República Catalana!

Salut, per a mi i per a la gent que estimo.

Publicar el que queda de la Saga de la Interferència.

Que els meus llibres siguin més visibles.

BON ANY NOU!

Publicat dins de Els meus contes | Etiquetat com a , , , , | 20 comentaris

Molt ràpid

Continuació de l’última entrada al bloc.

Sembla que demà potser ja estarà llesta la pàgina web de Brins Edicions. Històries d’hivern es podrà comprar directament a l’editorial.

M’acaba d’arribar una llista de les llibreries que tindran Històries d’hivern a partir del 22 de desembre. D’altres el tindran més tard.

La Ploma
c/ Sicília, 332 – 08025 Barcelona
Tel.: 93 457 99 49
web: http://www.laploma.org/cat/index.php

Quiosc-Llibreria Montseny
c/ Guadiana, 46 – 08014 Barcelona
Tel.: 93 422 98 16
mail: llibreriamontsenybcn@yahoo.es

La Inexplicable
c/ Galileu, 78 – 08028 Barcelona
Tel.: 93 137 81 12
web: http://www.lainexplicable.cat
mail: hola@lainexplicable.cat

La Ciutat Invisible
c/ Riego, 35 – 08014 Barcelona
Tel.: 93 298 99 47
mail: cooperativa@laciutatinvisible.coop
web: http://www.laciutatinvisible.coop

Una abraçada!

Publicat dins de Els meus contes | Etiquetat com a , , , | 10 comentaris

Històries d’hivern

El llibre de contes és a punt de sortir. I com que a mi m’acostumen a passar les coses en moments, diguem-ne, desconcertants, sembla que sortirà el 22 de desembre (l’endemà, doncs, del 21D). Intentaré informar sobre quines llibreries el tindran en publicar-se. Si no hi sou a temps per Nadal, pot ser un bon regal de Reis.

Els que sou lectors fidels d’aquest bloc potser haureu llegit algun o tots els contes, però no els heu escoltat i us asseguro que el CD que acompanya el llibre val molt la pena. Ha estat enregistrat per EnVeuAlta i tothom que hi ha participat ha fet una feina magnífica. En Miquel Llobera fins i tot es va assessorar per cantar en suec!

L’editorial, Brins Edicions, tot just s’estrena i estic pendent de que obrin el lloc web. Tanmateix, us puc dir que tant l’editora, Sílvia Prades, com els iŀlustradors que hi treballen tenen força experència i són molt curosos de la feina que fan. S’han fet dos vídeos de promoció (de moment tinc el primer que es refereix només a dos dels contes) on podeu veure com són algunes de les iŀlustracions. Us el penjo a sota (es pot posar amb la pantalla gran).

Canviant de tema, l’operació no va tenir el resultat esperat i no estic gaire bé. El divendres, tal com estava previst, em tornen a operar. Si no ens podem comunicar abans:

Que tinguem sort el dia 21!
Bon Nadal a tots els amics i a la República Catalana!

Publicat dins de Els meus contes | Etiquetat com a , , , | 22 comentaris

Una d’estressant i una de bonica

Estic tan aclaparada de feina que la setmana passada ni us vaig dir res. I avui de poc tampoc, però us he de comunicar dues coses.

La primera és que m’operen el divendres. No és seriós, però encara que tot vagi bé em comporta molts problemes amb la feina durant la recuperació (força llarga amb tot plegat). Tindré cap a 1.500 pàgines per corregir abans del gener i serà gairebé impossible, però no puc deixar de fer-ho o perdré la feina. Estic molt nerviosa.

L’altra és quelcom que em fa moltíssima iŀlusió: em publiquen un llibre de contes infantils (no per a lectors gaire petits i adient també per als grans) que sortirà abans de Nadal. Amb unes iŀlustracions precioses i acompanyat d’un CD. Si l’operació m’ho permet, us en parlaré més d’aquí a unes poques setmanes. I si no m’és possible, de segur que l’Anna Maria Villalonga us en dirà alguna cosa perquè, a més de ser una magnífica amiga, també està implicada amb el llibre —hi ha al nostre país algún projecte literari on l’Anna Maria no hi estigui ficada? I, ep, ja que hi som, sabeu que ella serà la comissària de l’Any Pedrolo?—.

Sé que ara mateix molts de vosaltres només teniu al cap la consolidació de la República i els problemes que afecten Catalunya —jo estic igual—, però espero que feu un raconet pel meu llibre que pot ser un regal de Nadal molt bonic.

Fins que pugui tornar a comunicar-me amb vosaltres, una forta abraçada.

Publicat dins de Catalunya, Els meus contes | Etiquetat com a , | 30 comentaris