Sorpresa amb un estudiant a la meva classe de cultura catalana

Enguany vaig començar aquesta classe l’11 de setembre (tocava aquest dia). I la meva sorpresa va ser trobar-hi un noi català. És aquí durant la tardor com a estudiant d’intercanvi, i quan va veure que a Glendon tenim un curs de cultura catalana, s’hi va apuntar.

Enguany la classe de cultura catalana és en aquest edifici, just on es veu un cotxe.

Va ser divertit trobar-me’l, sobretot quan, en descobrir d’on sortia, li vaig preguntar:

—Ets independentista?

Em va respondre que sí amb molt d’èmfasi. I jo, amb el riure per sota el nas, li vaig dir:

—Bo. Així et pots quedar al curs.

Després em va explicar que estava molt ficat amb tot el que passa a Catalunya: va ser damunt un cotxe de la guàrdia civil el 20 de setembre de l’any passat, va treballar en una mesa l’1 d’octubre, etcètera. Pobret, se sentia culpable de no ser aquell dia a la Diagonal.

S’havia informat sobre mi feia un parell de dies al Casal dels Països Catalans de Toronto. Li van dir que no patís, que jo era independentista. I acabada la classe vam parlar sobre això i que jo també era el primer que li havia preguntat.

—No que algú no tingui dret a no ser-ne, és clar —em va dir.

—I tant que no, però… imagina quin problema. Cap ganes de passar-me les classes discutint i embullar els estudiants que, com hauràs vist, la gran majoria no saben res de Catalunya.

Efectivament, tret d’una noia que va estudiar a França l’any passat i d’un noi que havia fet classes amb mi, els altres no en sabien res. Hi estic acostumada, que el primer dia no en sàpiguen res, però a ell el va sobtar. No s’ho esperava pas. És que Canadà no és Europa. Aquí, sobretot a la universitat, hi ha un desconeixement sobre Catalunya que fa aŀlucinar. Per això em trobo sempre molt sola, molt aïllada, i la meva feina en aquest curs és gegantina.

Però vet aquí que tinc un estudiant català, i ho trobo fantàstic. Em sento acompanyada i, a més, em pot ajudar força. Ja l’altre dia va explicar a la classe l’arribada de la guàrdia civil a l’escola on era ell, l’impacte que va ser, com la seva germana de 14 anys va ser copejada, etcètera. Els altres estudiants estaven amb la boca oberta.

Us explicaré com va tot més endavant.

Publicat dins de Canadà | Etiquetat com a , | 12 comentaris

Aigua

Una vegada us vaig parlar de la fascinació que sempre he tingut pels primers comtes catalans. Aquella entrada al bloc va ser conseqüència d’haver descobert una exceŀlent sèrie de televisió anomenada Comtes: l’origen de Catalunya —aquí teniu el meu escrit: Comtes catalans.

Em sap greu que, en general, la gent avui en dia rebutgi força la història. A les universitats canadenques, per exemple, les assignatures d’història són les més menystenides, per sota fins i tot de la literatura que també és molt avall. Una gran part de la gent jove no vol saber res de la història, la qual cosa m’esborrona. Però no són només els joves.

I m’he adonat que a Catalunya, amb tot el procés cap a la República, sembla que vulguem amagar la nostra història, si més no la més antiga. He arribat a llegir en algun article que és bo haver-ho deixat enrere a les nostres explicacions sobre Catalunya de cara a l’estranger. Que potser és una mena de correcció política que no acabo de copsar? Doncs hi estic absolutament en contra, perquè si a les classes de cultura catalana aconsegueixo que els meus alumnes comprenguin bé qui som i què volem els catalans és, en gran part, gràcies a que han après la nostra història, i això inclou la història antiga, l’edat mitjana.

Bé, tornem als primers comtes catalans. Fa uns mesos vaig veure un documental a TV3 sobre l’aigua a Catalunya, sobre les infraestructures hidràuliques. Em va resultar fascinant. I vet aquí que parlaven d’aquestes estructures durant el segle X, en el temps de Borrell II. Es tractava de canals d’aigua per a irrigar els camps i per a proveir d’aigua la ciutat de Barcelona, sense dependre de les irregularitats estacionals amb l’aigua de pluja. Si pensem que la majoria de la pagesia i de les viles medievals a Europa depenien només dels pous, de l’aigua de pluja i dels rius, si n’hi havia, tenir una infraestructura hidràulica artificial el segle X és tot un triomf. És que fins i tot teniem clavagueram!

Aquesta estructura sembla que era hereva d’un aqüeducte romà, i va ser usada fins el segle XX. Es tracta del Rec Comtal, que potser vosaltres coneixeu, però jo no en sabia res.  

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , | 14 comentaris

Grip, feina, balcons i un final

Tinc la grip. Em pensava que era bronquitis, però vet aquí que és una grip força fotuda que, m’ha dit el metge, està fent estralls a Toronto ja fa setmanes (a l’estiu, increïble!).

No és el moment més adequat perquè tingui una grip. Amb mi no n’és mai, amb tanta feina que tinc sempre, però ara mateix és particularment dolent. Després d’un estiu desastrós, per un munt de raons i treballant 7 dies a la setmana a tota hora, ara que estic corregint els examens del curs que s’havia d’acabar a finals d’abril (recordeu la vaga?), que el curs 2018-2019 comença el dimecres i he de preparar mil coses, etcètera, etcètera… Una grip! No hi ha dret!

També m’ha arribat una notícia, avui, de l’edifici on visc. El 10 de setembre començen les obres a tota la façana i a tots els balcons: de les 5 del matí a les 7 de la tarda, 6 dies a la setmana, durant un any! Barrinar tot el dia, cops, pols…. Les sortides als balcons seran segellades, també totes les finestres, durant un any! És que no m’ho puc creure. Em moriré. Jo que me’n vaig al llit tardíssim (des de fa dècades) i em llevo tan tard com puc, que quan sóc a casa m’he de concentrar amb la feina, que tinc aŀlèrgia a la pols, que no suporto no poder ventilar… Això és tortura. Però com que aquí ningú mai no protesta de res (res que tingui sentit) i tothom ho aguanta tot…

Amics, estic tan i tan tipa de tot.

Canviant de tema, ahir a la nit em vaig posar amb la noveŀla: revisió final i retallar, i no només Ombres i flames, sinó també Les urpes del drac (encara sobraven pàgines), de la qual m’havia d’assegurar que amb les retallades i canvis, que feia més d’un any que de tant en tant feia, no s’havia creat un embull amb tots els centenars de detalls que he de tenir en compte i que tenen a veure amb tota la saga (les quatre noveŀles). M’hi vaig estar 12 hores sense parar, amb febre, amb tos, amb mal de cap, però era ara o mai, altrament hauria d’esperar fins a l’estiu que ve, no tenia cap altra opció. Les urpes del drac té ara 42 pàgines menys i diversos canvis (us podeu imaginar la dificultat per no crear un nyap). Ombres i flames és només una miqueta més curta que era abans i no hi ha canvis addicionals. Si em pregunteu com han quedat, no us ho sabria dir amb certesa. Em trobava tan malament que em sembla que delirava, però crec que vaig aconseguir no fer cap equivocació (els centenars de detalls que deia més amunt) i que les dues noveŀles tinguessin una bona coherència dins el conjunt de tota la història de la saga (per mi molt important). També penso que Ombres i flames té molt bon ritme (Les urpes del drac, amb tantes retallades i canvis soferts no sé dir si s’ha mantingut el ritme original que a mi m’agradava). I, finalment, estic contenta amb el desenvolupament dels personatges (principals i d’altres més secundaris) i dels països (no ens oblidem que les coses han de tenir una lògica perquè passin) al llarg de la història de tota la saga. En acabar, vaig enviar-les de seguida a l’editorial, abans de coŀlapsar.

S’ha acabat la saga de la Interferència. Més de deu anys de la meva vida. Ara ja em puc morir, però m’estimo més no morir-me encara, que haig d’acabar de corregir exàmens.

Desitgeu-me sort, sisplau, amb la publicació de les noveŀles, la feina a la universitat, la grip, les obres al meu edifici… Ai, senyor. Em sembla que vaig a ficar-me al llit i fer veure que no tinc feina.

Publicat dins de Interferència (saga), Les urpes del drac, Llibres juvenils en català, Ombres i flames | Etiquetat com a , , , , , | 22 comentaris

Iulia

Tenia vint-i-un-anys. Parlava, llegia i escrivia quatre llengües a la perfecció. Estava a punt de graduar-se i volia estudiar un màster i un doctorat, i després ser professora en una universitat. Molt inteŀligent, d’allò més simpàtica, li encantava aprendre, tenia un somriure encisador, sempre era la primera a donar un cop de mà a un company, a un professor, a qui fos.

Va ser estudiant meva de literatura hispanoameriana el curs passat. Era part del grup d’estudians que solien parlar amb mi acabada la classe. El mateix grup on hi havia un noi i una noia que em van acompanyar a la protesta davant del consulat espanyol, i el noi que va aprendre català en tres setmanes (us en vaig parlar), i l’altre que en un viatge d’estudis a Sevilla es va arribar a Barcelona i va contribuir a la caixa de solidaritat pels presos politics (també us en vaig parlar). La Iulia formava part d’aquest grup d’estudiants empàtics, inteŀligents, alegres, per mi ideals.

Fa pocs dies, a dos quarts de nou de la nit, mentre la Iulia anava cap a casa amb cotxe amb un amic, un conductor begut els va envestir de front a gran velocitat. L’amic és a l’hospital molt greu, la Iulia va morir a l’acte.

Tan plena de vida com era. Costa molt de pair.

Publicat dins de Canadà | Etiquetat com a | 15 comentaris

Sobre el 17 d’agost de 2018

Què voldria dir sobre la informació que tinc d’avui, 17 d’agost?

Doncs que estic molt molesta per la presència del borbó a Barcelona, però m’ha agradat d’allò més la gran pancarta a la Plaça de Catalunya.

Pel que fa a tots aquells espanyolistes grollers, cridaners i insuportables, m’estimo més ignorar-los. I em quedo, per tant, amb una altra notícia que he llegit i que és ben positiva, sobre l’equip d’adolescents catalans, de Girona, que representa Europa al mundial de robòtica First Global Challenge. Ells mateixos ho diuen ben clar: “Som l’equip Europa, representat per Catalunya, el nostre país.” Aquí els teniu:

I aquí teniu l’enllaç a l’article de VilaWeb que me n’ha fet assabentar.

Si no ho sabíeu, espero que us hagi interessat.

Res més per avui, amics, que m’ofego de feina i estic molt cansadeta.

Publicat dins de Més enllà del somni | 16 comentaris

El títol

Seguint la tradició de cada any, faig una entrada al bloc l’11 d’agost. I enguany és per informar dels resultats obtinguts per triar el títol de la quarta noveŀla de la saga.

En aquest bloc, els títols proposats pels lectors han estat els següents:

Les flames i ses ombres (1)
Per entre ombres i flames (1)
Entre ombres i flames (5 i el meu, o sigui 6)
Com la nit les flames a la fosca (1)
Entre llum i ombres (1)
Flames en la fosca (1)
Quan les flames esberlen ombres (1)
Quan la flama esberla l’ombra (1)
Entre cendres i flames (1)
D’ombres i flames (1)
Va d’ombres i flames (1)
Les flames i les ombres (1)
Ombres flamejants (1)
Ombres i flames (2)
Flames a l’ombra (1)
L’ombra de les flames (1)
Ombres de flames (1)

I aquests són els que s’han proposat al facebook:

Ombres i flames (17)
Flames d’ombres (1)
Ombres entre flames (1)
Entre les ombres i les flames (1)
Entre ombres i la llum del foc (1)
Ombres i flamarades (1)
Ombres de (les) flames (1)
Per entre ombres i flames (1)
Ombres plenes de flames (1)
Ombres que resultaran flames (1)
Entre ombres i flames (2)
L’ombra de les flames (2)
Ombres de flama (1)
Flames ombrívoles (1)
Sota l’ombra de les flames (1)
Les ombres de les flames (1)

Els títols violeta són els que es repeteixen al bloc i al facebook (compto tots els vots). El vermell és el guanyador: 19 vots!

Moltes gràcies a tothom!

Ja no em caldrà referir-m’hi sempre com “la quarta noveŀla de la saga”. A partir d’ara serà Ombres i flames que, per cert, està acabada, però s’ha de retallar perquè és una mica massa llarga, segons les normes de l’editorial per a les noveŀles de la coŀlecció on es publiquen les meves. I no sé pas què es pot retallar sense fer una carnisseria literària.

Us tindré al dia.

Publicat dins de Interferència (saga), Ombres i flames | Etiquetat com a , , , | 10 comentaris

Posant-me al dia

Estimats amics i lectors,

Com ja sap tothom que em segueix aquí o al facebook, tinc un estiu terrible: la vaga, les conseqüències de la vaga i la mort d’un gran amic. Els estralls han estat primer econòmics, després s’ha afegit una feinada brutal (treballo pràcticament les 24 hores de cada dia), i una destrossa moral. Amb tot plegat estic ben espatllada.

No m’he oblidat de Catalunya —llegeixo les notícies sovint (no tant com voldria, però)—. Tampoc de la meva noveŀla que, com sabeu, per acabar-la sols em falta escriure un grapadet miserable de pàgines, però no hi ha manera de trobar l’energia i encara menys el temps; d’ençà de l’agost passat només m’hi he pogut posar tres vegades unes horetes de res. Demà tindré, espero, l’oportunitat d’acabar-la. El dilluns aquí és festa, per tant demà diumenge faré veure que no tinc dotzenes de preguntes al Moodle i centenars d’e-mails súper urgents d’estudiants i ja me n’ocuparé el dilluns.

L’únic que he fet, pel que fa a la quarta noveŀla, i de fa molt temps, és pensar en un títol, perquè encara no en té. No sé si és pel garbuix que tinc al cap, però no me’n surto. Com vaig fer amb Les urpes del drac, us vull demanar ajuda ara que, des d’anit, en tinc un mig aguantat amb pinces. Un bon títol requereix diverses coses, com ara ser atractiu, però per mi el més important és que es refereixi al contingut de la història i, alhora, sigui ambigu. A les meves noveŀles de la saga succeixen tantes coses, a tants personatges i a tants països, que l’ambigüitat no costa gaire; però per això mateix, per la gran quantitat d’esdeveniments, és molt difícil fer que el títol es relacioni amb la història. També cal, a ser possible, que en el títol no es repeteixin paraules dels altres de la mateixa saga, però que s’hi creï alguna mena de coherència.

Els tres títols anteriors són:

Més enllà del somni
Perduts a l’altre món
Les urpes del drac

El que he triat per a la quarta noveŀla:

Entre ombres i flames.

No té res d’especial, ja ho sé, tanmateix aquesta noveŀla va d’ombres i flames, sobretot en un sentit metafòric (les ombres com a indicació dels misteris, de les coses que no s’entenen, i les flames són el descobriment, la llum), pero també d’una manera més concreta (per exemple, la flama que bufen cada vegada per viatjar amb la brúixola, i no és només aquesta).

Ombres i flames són els dos mots que em calen. Entre es podria canviar, però no vull posar un article com a primera paraula perquè ja el té Les urpes del drac. Tampoc no vull un títol llarg, ha de tenir 4 paraules, màxim 5, com els altres. Bé, de debò, què en penseu? Potser algun canvi?

Amb la noveŀla precedent em vau ajudar un munt. Us estaré molt agraïda si ho torneu a fer.

Publicat dins de Interferència (saga) | Etiquetat com a , | 38 comentaris