Hola a tothom

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Hola a tothom

  1. Anna ha dit:

    Et dic el mateix que els altres. Benvinguda i endavant! Ja veuràs com en un tres i no res et fas amb aquesta història dels blocs, que, per cert, és tot un món. He vist que altres persones t’han enllaçat. O sigui que jo també ho faig. Petonets.

  2. vicmen ha dit:

    Hola, Shaudin. Ja t’he trobat. Endavant amb el bloc!
    Una abraçada.

  3. Joan Rubiralta ha dit:

    Amiga,

    Jo cada cop estic més parat de la teva capacitat de treball. Ja sé que dorms poc i que dediques totes les energies a la feina però ara et tocarà actualitzar el teu bloc i la pàgina web. Suposo que ja ho has tingut en compte. Jo mateix, no en tinc cap per no poder-lo atendre. Tot i això, si t’hi veus en cor, endavant amb tot el que et proposis.

    Una forta abraçada

    Joan

    • Benvolgut Joan,
      Gràcies per haver passat per aquí. La capacitat de treball que dius em sembla que que l’he adquirida al Canadà –ens fem un tip de treballar, aquí. Tot i que sempre he estat una persona molt activa per les coses que m’han interessat de debò, ara fins i tot treballo força per les coses que no m’agraden tant, o gens ni mica, però que s’han de fer, ves, perquè si no es fan tard o d’hora arriben les conseqüències.
      Quan era molt jove era una noia amb tendències més aviat bohèmies, per bé que llegia molt, escrivia gairebé amb obsessió, estudiava de valent i passava hores cada dia practicant dansa, tanmateix, tot d’una, passava dies només somiant. No volia saber res de diners, ni de feines avorrides, ni de convencionalismes de cap mena. La mateixa dansa, però, em va fer ser més disciplinada i després, ja al Canadà, vaig comprendre que per sobreviure –això de sobreviure pot tenir diverses interpretacions, és clar– cal fer molts esforços o no hi ha manera de sortir-se’n. I com que no vull restar entaforada en un cau, envoltada de neu i fred, i sense sortida, doncs no hi ha més remei que treballar i treballar. Encara sort, però, que una gran part de la feina que faig és molt interessant.
      Una abraçada,
      Shaudin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s