Ciutat de nit amb música de Vangelis

Fosqueja sobre la ciutat i el cel color d’ala de mosca aviat és ben negre. Les avingudes amb edificis de finestres transparents s’omplen de claror i de llums virolats. Més enllà, tot és ple de nit i més nit; només un escapçall de lluna perfora la foscúria dels carrerons.

Ell s’endinsa pels carrers tèrbols tot imaginant gosadies de poder i de crim. Ombres d’ulls fosforescents, salvatges, van sortint de forats i racons: el seu clan de violències i horrors. Un escamot, l’altre clan, apareix en tombar una cantonada i tothom s’atura.  Les parets escrostonades, les taques de lluna i les ombres que s’allarguen sobre l’asfalt s’amaren de silenci. Tot d’un plegat s’alcen veus, insults que encenen les mirades i esperonen els gestos. El cap del bàndol rival avança. Ell fa cap a l’altre, insolent, fitant l’enemic amb una mirada cruel. En els dos bàndols la decisió amolla, s’arrossega l’orgull. Dues navalles llambregen sota la lluna i els capitosts comencen la dansa –moviments àgils, mans promptes, intenció palesa. Dins la profunditat de la nit la mort es desvetlla amb el crit que travessa els carrerons. Ell es dreça sobre l’asfalt: despietat, triomfador, senyor de les ombres.

En una avinguda amb edificis de finestres transparents, algú surt del cinema i agafa un taxi.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ciutat de nit amb música de Vangelis

  1. Anna ha dit:

    Hola, Shaudin. Ja sóc aquí.
    El relat és colpidor. És una realitat que sovint veiem a les pel·lícules i que sabem que existeix de veritat. M’agrada el ritme narratiu i sobretot el final, la indiferència de la resta respecte a fets tan punyents.
    També l’aire de ritual de la baralla. En el fons és així. És com no arribar a saber vertaderament els motius de certes qüestions. En aquest cas, de certes rivalitats. Són com quelcom d’ancestral i indefugible.
    Molt bé. Un retall de vida passat a la literatura.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s