En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava haver-hi un buit insondable.

Aquell dia, doncs, en Joan era al carrer amb el mateix posat de babau de sempre. Era un matí d’estiu i feia un sol que picava –potser no havia estat encertat anar a córrer, potser era millor anar al gimnàs. Tanmateix, davant del seu edifici s’estenia un bosc espès i ombrívol que li estalviaria el sol. Tot i que si anava per allí les noies no el veurien passar, de segur que pagava la pena anar pel bosc. Restà uns moments allí plantat gratant-se el cap, indecís –pensar li feia venir picor; no estava acostumat a pensar, ell–; a la fi passà el carrer i s’endinsà entre els arbres.

Quan en Joan corria per un indret molt fosc del bosc, es sobtà en veure una dona al mig de camí; una dona, a més, que duia un vestit llarg negre i un cistell tot ple d’herbes. En Joan, perplex, s’aturà a unes passes de la dona.

–Hola guapo –feu ella amb una veu molt clara–. No tens pas gana?

–… –va rumiar ell.

–Tinc un pastís molt bo a casa. Vols venir?

La dona se n’anà sense esperar resposta i en Joan la seguí –de sobte tenia molta gana–, fins a arribar a una caseta de color violeta amb porticons grocs a les finestres. S’hi van ficar i una barreja d’olor d’herbes i mel i xocolata embolcallà en Joan que s’entaulà tot d’una davant d’un enorme pastís. Se’l va anar menjant en silenci. La dona li explicà que era una bruixa i ell la mirà amb una certa aprensió, però no es decidia a deixar aquell pastís tan deliciós; a més, la dona –cara pigada, dents molt blanques i ulls riallers– no li semblava perillosa. Ella va parlar molt –qui sap ben bé de què– i ell va menjar. En acabat, ben tip i sense ni donar les gràcies, en Joan se’n va anar.

Aquest esdeveniment es repetí dia rere dia: sortida al carrer amb cara de tòtil, córrer pel bosc, la bruixa d’ulls riallers que l’atipava i, bé, tornem-hi. En Joan, però, s’adonà que s’engreixava molt i les noies ja no se’l miraven com abans. I així arribà el dia que en Joan anà a córrer pels carrers i mai més no va tornar ni a casa la bruixa ni al bosc.

La bruixa se sentí alleujada: ja n’estava tipa d’aquell noi beneit i avorrit que solament menjava i mai no deia res. Quan en Joan va desparèixer de la seva vida, es va fer amiga d’un bruixot que menjava poc, reia molt i parlava de filosofia i de política.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte

  1. Jesús (Xess) ha dit:

    Hola Shaudin!!

    Per fi he tingut una estoneta per lelgir amb dedicació el teu bloc.
    És molt i molt interessant!
    Segeueix omplint-lo dels teus escrits tan deliciosos, que ja saps que m’encantes, començant pel teu llibre “Més enllà…”

    Seguiré entrant de manera habitual, a veure amb quina peça nova ens vas delectant.

    Fins aviat!!

    Jesús (Xess)

  2. Anna M. ha dit:

    Hahahhaha. Molt bé, Shaudin. Tinc tantes coses a fer que les vaig posant en una cua. Avui, per sort, li ha tocat el torn a la bruixa.
    M’ha fet molta gràcia. Toma llocs comuns a prendre vent!

    • Sí, aquesta era la idea. Sempre és bo trencar estereotips i, de passada, sorprendre els lectors, oi?
      T’entenc. Jo també tinc una laaarga cua de coses que estan esperant. Per això darrerament no et deixo comentaris gaire sovint, no trobo el temps. Però ho llegeixo gairebé tot i ho voto tot.
      Una forta abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s