Una presentació del meu llibre

Dijous passat vaig presentar Més enllà del somni/ Beyond the Dream al meu barri de Toronto. La traductora de la noveŀla a l’anglès, l’autora canadenca Caroline Roe, presentà amb mi.

No era pas la primera presentació que feia de la meva noveŀla, però sí que era el primer cop que la presentava al meu barri. Aquest barri es diu The Annex i el local on vam fer la presentació s’anomena The Annex Live, un local que és un restaurant on tenen concerts de jazz.

Era adient fer una presentació de Més enllà del somni/ Beyond the Dream al barri de l’Annex i encara més en un local amb aquest nom. Tot i que el local tenia un escenari que anava molt bé per fer la presentació, la raó d’escollir l’Annex fou perquè l’Anna, la protagonista de la meva noveŀla, viu en aquest barri.

La Caroline Roe i jo vam començar llegint unes pàgines del meu llibre, ella de la versió en anglès i jo de l’original en català. Després de llegir vaig demanar al públic si tenia preguntes sobre la noveŀla.

I tant que en tenia de preguntes tota aquella gent! Vàrem romandre allí amb preguntes i respostes ben bé dues hores. Fou una experiència força interessant i jo m’ho vaig passar d’allò més bé.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Una presentació del meu llibre

  1. Anna Maria ha dit:

    Me n’alegro, estic molt contenta. Et felicito, sobretot perquè no és habitual una llargària tan gran en el torn de preguntes i respostes. Uix. Resuslta imperdonable, Shaudin, que encara no tingui el llibre. A veure si ho arreglo d’un cop.
    Molts petonets,
    Anna

    • Hola Anna Maria,
      Sí, hi van haver moltes preguntes. No m’ho esperava pas. Entre els assistents hi havia algunes persones que ja havien llegit el llibre i tenien preguntes concretes sobre aquest personatge o aquell, sobre noms que apareixen al llibre (noms en català; havien llegit el llibre en anglès), sobre el català també, ja que abans de llegir el llibre no en sabien gairebé res i ara estaven encuriosits, i sobretot tenien preguntes pel que fa a la continuació de la història –aquí jo havia d’anar amb molt de compte amb les respostes perquè hi ha coses que no les puc dir, però em sembla que van quedar prou satisfets amb el que els vaig respondre. Quant a la resta de les preguntes (dels que no havien llegit el llibre) eren sobre de què va el llibre. Amb aquestes preguntes moltes vegades feia que els altres, els que sí que l’havien llegit, els responguessin, en comptes de fer-ho jo. Fou una bona idea perquè es va crear una discussió entre tothom; molta participació. És un truc que faig servir moltes vegades a les meves classes per tal que els estudiants participin a les discussions.
      Els que no havien llegit el llibre també em preguntaven sobre la creació de la noveŀla, com ara què em va impeŀlir a escriure-la, quant de temps vaig tardar en acabar-la, si ja sabia com acabaria la història en començar-la…, coses així. També es va discutir sobre els “e-books”, sobre la possible extinció del llibre de paper, sobre si els joves llegeixen més o menys que fa uns anys…
      En acabar van comprar el llibre, tothom la versió en anglès, tret d’una assistent que va comprar el llibre en català –era medievalista i va dir que sabia llatí, francès, italià i castellà i que estava segura que entendria el català.
      Una assistent era la bibliotecària d’un institut a Toronto i em va convidar a fer una presentació a la seva escola cap a l’abril o el maig.
      Bé, això va ser tot.
      Una abraçada.

  2. Jesús (Xess) ha dit:

    Enhorabona!!

  3. Maria ha dit:

    Enhorabona, i tant! Quina enveja fa, la gent que ha pogut venir! Per cert, tinc una pregunta i la faig aquí, ja que no ho he fet personalment: tant l’àvia Montse com els avis Montull donen hospitalitat a l’Ival sense més informació que la paraula de les nenes; molts avis catalans no ho farien, i menys sabent que l’Anna té traça a inventar mentides; com actuarien uns avis canadencs en un cas així?

    • Maria,
      Bé, sobre el que em preguntes dels avis, que donen hospitalitat a l’Ival. No et pensis, sí que alguns avis catalans ho farien. El meu avi, ara fa molts anys, tingué a casa un noi americà desconegut amb cabells llarguíssims, pantalons amb forats i que tot el que posseia era una guitarra (era l’època dels hippies i la guerra del Vietnam). I el meu avi era un home molt seriós, però un dels meus cosins el va convèncer. Per tant, no és impossible. Si el meu avi va tenir a casa aquell americà, ben segur que els avis de l’Anna poden acceptar l’Ival. Pel que fa als avis canadencs, doncs no sé què dir-te. La gent que conec són a Toronto, una de les ciutats amb més immigració del món, així que els avis “canadencs” són, de fet, de cultures molt diferents. N’hi ha d’origen anglès, italià, xinès, sudamericà, persa, congolès, grec, marroquí, rus, francés, mexicà, turc, indi, coreà, israelià, alemany, sud-africà… La llista és extensa i les reaccions poden ser diverses.

  4. vicmen ha dit:

    Me n’alegro molt, Shaudin. Endavant!

  5. Maria ha dit:

    Gràcies, molt bona resposta, Shaudin. De fet, jo només deia que molts avis catalans no ho farien; molts no són pas tots. D’altra banda, tant a Catalunya com al Canadà, podria ser que aquest tipus de conducta no depengués tant de quina sigui la cultura d’origen com de la percepció subjectiva d’inseguretat, que depèn d’un munt de factors, inclòs el caràcter individual de cada persona.

    • Tens molta raó, Maria. És cert que depèn més de la percepció d’inseguretat que pugui tenir una persona. Pel que fa als avis de l’Anna, l’àvia Maria és una dona de temperament tranquil i és d’aquestes persones que se’n refien de tothom i pensen que tothom és bo. L’avi Roger és un home optimista i entusiaste, segur de si mateix i enamorat de la vida; no és una persona que se sol malfiar de la gent; a més li costa dir que no a la seva néta.

  6. Maite ha dit:

    Encara que sigui amb retard, vull deixar per escrit la meva més sincera enhorabona per una presentació tan exitosa, concorreguda i participativa.
    Aquells que hem assistit a actes semblants sabem que hi ha de molts tipus, i que en cada ocasió es crea un clima diferent: per tant, considero que la teva va ser tot un èxit!
    Una abraçada especial,
    Maite

    • Sí, no se sap mai com anirà una presentació. En aquesta, tot i que va venir força gent i que hi va haver molta participació (això fou el millor de tot, sens dubte), jo esperava encara més assistencia, però en canvi no m’esperava tanta participació dels assistents.
      En una presentació que vaig fer l’estiu passat a Barcelona (amb l’escriptora Rosa Nebot) també hi va haver força participació amb les persones que van venir, però només eren 20 persones si ho recordo bé. I quan vaig presentar el llibre en anglès per primera vegada aquí a Toronto va venir una veritable gentada i tothom va comprar el llibre, però ningú no va preguntar res. També vaig trobar-me amb lectors a l’Ateneu Barcelonés l’estiu passat. En aquest cas era més aviat conèixer l’autor i, a més, la majoria de lectors eren nens i nenes; maquíssims tots, realment encisadors, però crec que se sentien un xic cohibits i parlaven poc.
      Tu que també ets escriptora i has presentat els teus llibres ja deus saber que no se sap mai com resultarà tot plegat.

  7. Jordi Bel i Caralt ha dit:

    Felicitats, Shaudin per l’éxit que vas tenir en aquesta presentació del teu llibre en el teu barri de Toronto. Pel que expliques al comentari que fas de la presentació, va ser tot un éxit de participació del públic assistent; això és molt bo i jo me n’alegro. Tu sí que pots dir que ets profeta en la teva terra, en la d’opció -si més no- vull dir. Vinga, repeteixo: Felicitats! i quan facis una altra presentació a Barcelona, avisem si es plau, que miraré de venir. Rep una cordial salutació des de Badalona. Jordi

    • Gràcies, Jordi, tant per participar com per les teves paraules.
      Ben segur que t’ho diré si algun dia faig una presentació a Barcelona. L’estiu passat en vaig fer una a la llibreria Catalònia, però no tenia el bloc ni et coneixia. Aquest estiu m’he d’estar a Toronto, què hi farem. Per cert, saps que avui hem tingut un terratrèmol aquí? Tot un minut amb la cadira bellugant-se (entre altres coses). Quin ensurt he tingut! Potser ha estat per celebrar Sant Joan d’una manera ben estranya. Espero que tu l’hagis celebrat com cal.

  8. Elisabet Miquel ha dit:

    Hola.
    Shaudin, m’ encantaria veure The Annex Live! Sóc molt seguidora del jazz.
    Saps res de la Sant Andreu Jazz Band? Són fantastics!És una banda de jazz de l’ escola de música de Sant Andreu amb molts nens i nenes de, fins i tot, deu anys.
    Si vas al youtube i poses el nom de la banda,basin street blues i Andrea Motis i Ricard Gili, et sortirà el víde d’ una cançó molt xula.
    Espero que t’ agradi la seva música!

    • Bel,
      Sempre em sorprens. Ara resulta que ets una fan del jazz. I ets ben decidida perquè ningú més d’onze anys em deixa comentaris –quan faràs els dotze?
      Doncs, no, no sabia res d’aquesta banda de jazz que esmentes: Sant Andreu Jazz Band. La tindré present. El meu fill també era d’una banda de jazz a la seva escola, una banda molt bona. Una vegada fins i tot foren convidats a Chicago a tocar. El meu fill tocava el trombó. Ara ja és gran i ha deixat el jazz (llàstima).
      Faré el que em suggereixes del youtube.

  9. maria navarro ha dit:

    Bona nit,

    I, enhorabona per Més enllà del somni. Ahir vaig acabar de llegir la novel·la i m’ha agrada molt. És una bona novel·la fantàstica que ve a omplir un buit en la novel·lística infantil i juvenil catalana actual on hi ha molta quantitat i poca varietat (segons diuen els crític literaris) i on hi ha una manca de novel·les fantàstiques i jo afegiria: amb adequació al context català. Els nostres alumnes i fills necessiten poder identificar-se amb una protagonista “catalana” del Canadà i amb uns personatges que contenen valors humans i solidaris (traslladen a la Rose a un món millor, aiden a Ivaj que li van amputar una cama, etc. ), que puguen ser uns referents per fer volar la imaginació a petits i grans. Per a mi, i en aquest final de curs esgotador, aquest llibre i la mani del 10/7/2010 m’han pujat la moral. El posaré com a llibre de lectura el curs que ve. Quan podrem llegir la 2a i la 3a part? En són 3?

    Salutacions,

    • Bon dia (aquí és la nit, però),
      Moltíssimes gràcies per les teves paraules. Estic contenta. Sempre em fa iŀlusió quan algú em diu que li ha agradat Més enllà del somni.
      No m’estranya que la manifestació de dissabte t’hagi pujat la moral. Em sembla que ens ha passat a molta gent, tot i que jo la vaig seguir des del Canadà.
      De debò posaràs la noveŀla com a llibre de lectura? Ja deus conèixer el meu bloc si ets aquí i, per tant, ja saps que hi tinc força articles sobre l’altre món de la noveŀla. Em sembla que els podran ser útils als teus alumnes, oi? Quina edat tenen?
      Això de saber quan podreu llegir la segona part de la noveŀla ho hauràs de preguntar a l’editorial. Aquesta és la seva adreça:
      info@bullent.net

      Una abraçada,
      Shaudin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s