ROCDUR (Part III)

La natura es desperta molt de matí a Rocdur.

Quan la boirina encara folra els boscos i s’estén indolent sobre els estanys, els ocells ja fa estona que celebren un nou dia amb un esvalot de xiulets que saltironegen per les branques, cants harmònics, piulets tímids, el cro-cro d’un ocellot desmanegat i, molt i molt amunt, el crit penetrant de les àguiles. Amb el seu vol impecable les àguiles travessen Rocdur de banda a banda i no les espanta niar a les altes muntanyes del nord. Algunes s’hi estan fins i tot a l’hivern i aguanten el batzac dels vents glaçats i les tempestes. Allí sondegen les valls nevades per si de cas algun animaló ha deixat l’aixopluc dels arbres, tot i que durant els freds hiverns del nord els animals solen estar-se dins dels boscos a l’abric del vent. Fins i tot els pocs ocells que s’han quedat al nord sembla que els costa arrencar a fer grans volades i s’estimen més anar de branca en branca. Tot sembla molt quiet, silenciós, dins dels boscos nevats, només de tant en tant se sent piular en algun indret indeterminat, o bé de sobte un tros de gel cau d’una branca i esvera la guineu que ensumava un forat; la guineu fa un bot i es queda immòbil perquè ha vist passar unes ombres: és un escamot de llops que habiten les contrades del nord. Avancen en un grup dispers recorrent els boscos com espectres, gairebé invisibles entre els arbres, només unes ombres que es veuen un moment i ja no es veuen més. Un cérvol ensuma l’aire, inquiet, a punt per fer una correguda si nota massa prop la fortor dels llops. Més enllà un conill blanc, espaordit en veure una ombra, intenta arribar a un matoll. L’esquirol que grata la neu i troba el tresor que amagà fa temps, en sentir el crit agònic allí mateix puja de cop dalt d’un arbre i i en quatre salts arriba al seu refugi on es menjarà el seu tresor en pau.

Els ànecs fa temps que deixaren les contrades del nord i ara es banyen a les aigües fredes, però no glaçades, de les terres més al sud. Tot i fer sol, l’aire fresquívol estarrufa les plomes dels ànecs que llisquen impertorbables per un estany. A frec de l’aigua un senglar arrossega el morro pel fang cercant qui sap què. S’atura i els seus ullets semblen contemplar un moment les figures que avancen per l’aigua. Fa un gruny de menyspreu i, tot enfangat, es fica dins d’un bosc on la llum clapeja els troncs dels arbres. Un rosegador menudet s’aparta del pas del senglar i, a corregudes i aturant-se aquí i allà, aconsegueix sortir de sota els arbres a una petita planada amarada de sol. Fa poc que l’herba l’ha cobert de verd clar i hi ha rosegadors pertot arreu gaudint de l’herba tendra. Una àguila es llança com una fletxa, agafa la presa amb precisió i torna a solcar l’aire cap al seu niu dalt d’un cim. Des d’allí observa els  canvis de llum i com el gris  esdevé un blau transparent que tot d’una s’esborralla de núvols foscos o bé s’apaga a poc a poc tot mudant-se en vermells i grocs llampants. I la llum, sempre la llum, ara innocent, ara puixant i nítida, ara resplendent entre els núvols, ara només un enyor de claror.

 I a la fi arriba un dia que tot és curull de flors. Els senglars entren i surten dels boscos seguits dels seus petits i sempre cercant qui sap què per terra. Els ocells es desplacen amunt i avall tot buscant cucs grassonets que duen al niu. Per arreu hi ha conills,  famílies senceres, que aprofiten la son de les aus de la nit per anar a cercar aliment. N’hi ha molts de jovenets que fan bots sense solta ni volta o exploren un matoll ple de cuques o es miren, encuriosits, una papallona. I n’hi ha tantes de papallones que de vegades semblen un vol d’ocells de coloraines.

A l’estiu els boscos del nord estan encatifats de flors per on saltironen cérvols novells o hi juguen els cadells de llop. Les àguiles continuen el seu vol amunt i avall de Rocdur i tot s’ho miren des de les altures.  Al sud la calor és més forta i les tardes són feixugues; només se sent el brunzit de milers d’insectes per petites planades, muntanyes i boscos. De tant en tant un esbart d’ocells arreplega un eixam d’insectes i de seguida tot torna a la calma brunzinaire. Les sargantanes s’estenen, mandroses, sobre les pedres; treuen la llengua tot d’una per caçar una mosqueta i retornen a la letargia de la tarda estival. Però l’estiu ja es va apagant: els dies són més curts i la calor cada dia se sent menys.

A la tardor els esquirols estan molt atrafegats recollint nous, i tots els altres rosegadors endrecen els seus caus aquí i allà. Entre els arbres virolats i per sobre una catifa de fulles vermelles i grogues, les guineus vigilen cada moviment, cada sorollet, per tal de saltar ràpidament sobre la presa. També ara i adés donen ullades als estanys –aviat tornaran els ànecs–. Una granota es capbussa i la superfície de l’aigua s’omple d’anells màgics. Un senglar s’ho mira un moment i retorna a la seva tasca de trobar qui sap què a la terra molla. El color carabassa del cel es dissipa a poc a poc i les ombres s’apoderen del capvespre tardorenc. Un gran nombre d’animals es fica dins dels seus nius i caus quan, tot d’un plegat, se sent un aldarull per sobre els arbres i tots s’aturen. Han tornat els ànecs. I ja la lenta allau de fosca tot ho cobreix fins que les muntanyes només són ombres sota una lluna clara. Serralades i pujols, boscos, planades i estanys queden amarats de nit, de son; hi ha una pau embruixada per arreu.

I aleshores obren els ulls els mussols.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

43 respostes a ROCDUR (Part III)

  1. Maria ha dit:

    Esplèndid! I no tan sols per les descripcions sinó també per la vivència del pas del temps, inclòs el caràcter circular (de repetició anual) del pas de les estacions.

    He retrobat el llibre de ciències naturals de quan jo tenia deu anys. L’autora, ‘Angels Ferrer Sensat, era filla de la pedagoga Rosa Sensat i quan va fer el llibre estava represaliada perquè, durant la República, havia comès el greu delicte de fer de professora a l’Institut Escola. Doncs bé, al final de cada lliçó inclou una llista de treballs pràctics; però, a més, molts cops hi afegeix un text literari referent al tema estudiat. Al pròleg diu (tradueixo; s’havia vist forçada a fer el llibre en castellà, ben en contra de la seva voluntat):

    “L’estudi de la Natura no es pot tancar en els límits de formes didàctiques; ha de ser encès i entusiasta. Ha d’inspirar respecte i amor a tot el cosmos. Respon a aquest propòsit la idea d’haver intercalat al text, per ser comentades a classe, algunes lectures de fragments literaris que facin veure i sentir les belleses naturals, no solament per la nostra pròpia observació, sinó a través d’allò que han vist i sentit les ànimes exquisides dels grans poetes.”

    Si hagués tingut a mà el teu escrit, hauria tingut una excel·lent font d’on extreure fragments.

  2. Maria ha dit:

    L’expressió “ànimes exquisides dels grans poetes”, utilitzada per Àngels Ferrer, segurament no té la precisió desitjable i resulta hiperbòlica. Entre els textos inclosos al llibre n’hi ha d’Ortega i Gasset i de Pío Baroja, autors que no es poden considerar grans poetes, si bé les frases que en va seleccionar són molt belles. Raó de més per dir que el teu article seria molt útil per al propòsit que ella explica.

  3. Maria ha dit:

    Ho tornaré a dir amb unes altres paraules per si la redacció m’hagués quedat confusa. Àngels Ferrer no era ni escriptora de creació ni professora de literatura. Al pròleg que he citat diu “ànimes exquisides dels grans poetes”, però l’expressió no acaba de correspondre al que ella vol dir. Ni tampoc al que volia dir jo en utilitzar el seu text com a comentari a l’escrit “Rocdur (III)”. Hauria sigut més adequada l’expressió “escriptors excel·lents”.

    • Hola Maria,
      És que la natura és tan interessant! Jo em faig un tip de veure documentals sobre la natura i segurament m’han ajudat a l’hora d’escriure aquest article. I les fotografies també ajuden força; són boniques, oi?
      Moltes gràcies per les teves paraules!

  4. Jesús (Xess) ha dit:

    Ostres, no sé què m’agrada més, si el llibre o aquests petits relats explicatius que estàs fent.
    Són una meravella!!
    M’encanten.

    La màgia mai abandona la teva mà, eh?

    • Hola Xess,
      Celebro que t’agradin aquests relats. És una manera d’ampliar els coneixements de l’altre món per als lectors de Més enllà del somni. Tenen dues funcions: fer descripcions sobre l’altre món que no puc explicar al llibre (seria molt llarg i no se seguiria bé la història), i donar alguna cosa més sobre la novel.la a aquests mateixos lectors mentre esperen la continuació de la història.
      Li agraden al teu fill?

  5. Jesús (Xess) ha dit:

    Al meu fill no hi ha manera de ficar-lo al món dels llibres.
    Ell perd el temps amb Nintendo DS i dibuixos de la tele…

    Res a veure amb el menjallibres del seu pare 😦

  6. Jesús (Xess) ha dit:

    Vam començar a llegir junts “Més enllà…” fins que la meva dona li va deixar a una amiga i estem a la espera de que ens el retorni.

    Però costa tant que la canalla d’avui llegeixi!!

    • Vaig conèixer el teu fill a l’Ateneu Barcelonés i em va semblar un noiet ben intel.ligent, però molt jove, massa potser per Més enllà del somni. Oi que a l’estiu només tenia 10 anys? Aquí al Canadà tinc una lectora de 10 anys molt engrescada amb la meva novel.la (la germana d’una de les meves estudiants a la universitat), però es veu que és una d’aquestes nenes que es passa el dia llegint. No tots els nens i nenes maduren igual i els nens –segons la meva observació– triguen més que les nenes a fer-se grans. Jo crec que al teu fill li calen un parell d’anys més per interessar-se per la meva novel.la, i per d’altres. Però és molt bona idea que llegiu junts els llibres, ja veuràs com algun dia això fa que s’interessi per la lectura.

      • Jesús (Xess) ha dit:

        No, no, els 10 anys els fa aquest maig.

        Potser tens raó i és massa jove pel Somni, però per això mateix intentava que el llegíssim junts, per ajudar-lo a entendre’l i a endinsar-se en la història.

        També tens raó en això que dius dels processos de maduració de les nenes i els nens. Són tan diferents ell i sa germana!!

        En fi, que ja li arribarà el dia de llegir-se’l.

      • Jesús,
        Caram! Així només en tenia 9, i gairebé acabats de complir, quan el vaix conèixer! Sens dubte ha de ser més gran per aquesta noveŀla. Ei, i dóna-li records.

  7. Maria ha dit:

    I tant! Les fotografies, no solament són boniques sinó que serveixen perquè els lectors puguem veure en detall com és cadascun dels animals, plantes i paisatges i, així, puguem adonar-nos no solament de la bellesa sinó de l’exactitud de la descripció que en fas. I, un cop més, els teus escrits serveixen perquè hom s’adoni que la natura observable, sense extraterrestres ni Excaliburs, és una meravella que cap fantasia no podria superar.

    Té raó en Xess en dir que la màgia no abandona la teva mà. Amb aquesta peculiaritat: tu trobes la màgia als móns de l’experiència real i allò que hi poses és la teva mirada i la paraula exacta, sense esoterismes.

    • Com ja saps al meu llibre hi ha, però, certs elements irreals, com ara quan es diu que hi havia dracs a Rocdur, i d’altres, però és cert que intento incloure aquests elements fantasiosos dins d’una història, altrament, força realista. Moltes vegades el que faig és veure fins a on puc arribar sense que un episodi sigui impossible de creure. A tall d’exemple, el meu segon llibre, Perduts a l’altre món, comença amb una tempesta al mar i algú cau d’una nau i va a parar a l’aigua. Bé, vaig consultar un expert en navegació (va travessar l’Atlàntic tot sol en un veler) per tal que em digués si això o allò en aquest episodi era plausible, és a dir si és possible que a aquesta persona que cau a l’aigua li passin certes coses. És clar que l’episodi és exagerat, però no impossible.
      I gràcies per continuar participant al meu bloc amb els teus comentaris tan encoratjadors.

  8. Anna Maria ha dit:

    Shaudin, perdona que fins ara no hagi entrat ni dit res. He tingut els meus nebots (sóc a la casa de l’Empordà) i no he treballat ni res. Volia dedicar al teu post de Rocdur el temps i l’atenció que es mereix.
    Destaco una frase que m’ha encantat: “I la llum, sempre la llum, ara innocent, ara puixant i nítida, ara resplendent entre els núvols, ara només un enyor de claror”.
    Saps (crec que a hores d’ara ja ho has pogut constatar) el meu amor i la meva debilitat per la natura en general i per tots els animalons en particular. Per tant, m’entusiasma no només la teva acurada i excel·lent descripció, sinó la referència a tots els éssers vius, petits i grans.
    M’encanta de totes totes llegir-te. Només et vull fer una pregunta, que, atesa la qualitat del teu vocabulari i de la teva prosa, em sembla justificada: vols dir que això ja ho entenen bé els joves? No és més per a adults? Perquè ho fas tan bé, que no tinc adjectius!!!

  9. Anna Maria ha dit:

    Perdó, m’oblidava afegir que m’encanta el mussol, i, per tant, espero saber què passarà ara que han obert els ulls.

    • Moltíssimes gràcies, Anna Maria.
      Això que em preguntes sobre si els joves ho entenen bé, doncs no ho sé si ho entenen. Ja vam parlar una altra vegada al teu bloc sobre la literatura juvenil i com és de difícil decidir què és adient per a ells i que no n’és. Jo més aviat tinc cura amb els temes, és a dir que no escric sobre certs temes si no em semblen escaients per a joves, tot i que amb això també hi ha molt a debatre. Pel que fa al lèxic no m’hi miro tant; trobo que si no sabien un mot, doncs ara el sabran. Em fixo molt en la literatura anglesa per a joves, perquè té èxit, perquè té una llarga tradició i, sobretot, perquè és la que tinc més a mà. Et puc assegurar que la majoria de textos juvenils en anglès d’una certa volada tenen un lèxic molt i molt sofisticat i, com he dit, tenen molt èxit. Sigui com sigui, el que m’agradaria és tenir comentaris dels joves en aquest bloc, que em diguessin què en pensen, si els agrada o no els agrada, si ho entenen o no ho entenen… Tanmateix, tot i que sé que alguns llegeixen el bloc, mai no m’envien comentaris.
      Quant als mussols, no escriuré un post sobre què passa quan obren els ulls, perquè vull escriure altres coses. Però bé, quan obren els ulls els mussols, els rosegadors despistats o que pateixen insomni potser no veuran un nou dia.

  10. Anna Maria ha dit:

    Gràcies per tots els aclariments, Shaudin.
    Vull des d’aquí animar el jovent a deixar missatges.
    I, per fi, aquest darrer paràgraf sobre els mussols és digne de la negror, ja m’entens.
    Una abraçada,
    Anna

  11. Maite ha dit:

    M’ha encantat aquesta tercera part, Shaudin, sobre la natura a Rocdur!

    Mercès al teus mots, tan ben triats, has creat una atmosfera molt adient per a cada moment dels què evoques, ja sigui un instant del dia o una estació de l’any.
    Hi ha un parell de frases que he trobat especialment atractives:
    “… observa els canvis de llum i com el gris esdevé un blau transparent que tot d’una s’esborralla de núvols foscos o bé s’apaga a poc a poc tot mudant-se en vermells i grocs llampants. I la llum, sempre la llum, ara innocent, ara puixant i nítida, ara resplendent entre els núvols, ara només un enyor de claror.”
    Amb elles demostres haver captat perfectament el poder de la llum, i amb elles has reflectit la gràcia d’aquella força, sense dubte màgica, capaç de transformar el moment, l’entorn, l’estat d’ànim, el color del què s’ofereix a la vista…

    Tal com et vaig dir pel que feia referència a les entregues anteriors, les imatges que has col•locat al costat de les frases són encertadíssimes, ja que completen les imatges mentals que pot fer-se el lector mentre les llegeix, sense restar encant a les paraules ( com succeeix quan l’impacte de la fotografia eclipsa un escrit sense prou força ), ans subratllant-ho.

    Escena a escena, has confegit un paisatge molt i molt atractiu: bona feina, guapa!

    T’envio una abraçada de primavera,
    Maite

  12. Maite ha dit:

    Ara que acabo de llegir els comentaris anteriors al meu, cosa que no havia fet abans d’escriure’l, veig que una altra persona ja havia destacat una part de la frase que jo també he copiat del teu text… de la qual cosa dedueixo que tens lectores amb gustos semblants! ;-))
    Com pots veure, les nostres lloances no són casuals ni infundades!

    Una altra abraçada plena de llum,
    Maite

    • Gràcies, Maite.
      Sí, m’adono que això de la llum sembla que té èxit. Quan ho escrivia m’imaginava ser l’àguila; tota envoltada de solitud allí a dalt d’un cim, amb el vent movent les meves plomes, i jo només mirant i mirant els canvis de color al cel i la llum, sempre la llum.
      Una abraçada de primavera canadenca (enguany no fa fred, no pateixis),
      Shaudin

  13. Grocdefoc ha dit:

    Avui, 10 d’abril, per fi he aconseguit tenir entre les mans et teu llibre: l’havia encarregat a una llibreria de Vilanova i la Geltrú i, quan m’han preguntat si l’embolicaven per a un regal, jo els he dit que sí, perquè he sentit que era un regal preciós que me’l dedicava a mi mateixa, ja que també he tingut la sensació de tenir entre les mans una gran aventura (crec que és un gran somni).
    I avui -casualitat?- crec que per primera vegada he entrar en el teu bloc.
    Però primer, vull llegir el llibre abans que aquests articles literaris que dediques. Espero comunicar-me ben aviat. Amb una abraçada que uneix distàncies, M. Pilar Martinez (Grocdefoc)

    • Hola Grocdefoc, companya relataire. Tot i que acabo de veure que et dius M. Pilar, m’estimo més adreçar-me a tu com Grocdefoc que és el nom que tinc a la ment quan penso en els teus relats.
      Ha estat una sorpresa el teu comentari. Em fa molta iŀlusió que tinguis el meu llibre –espero no decebre’t–. Ja em diràs alguna cosa quan el llegeixis, oi? I el teu comentari m’ha fet saber que tens un bloc (ja saps que generalment es pot veure si algú que t’envia un comentari té un bloc). He donat un llarg tomb a “Des de dalt del turó” i m’ha encantat; tens articles boníssims. Em sap greu no haver deixat cap comentari avui –aquests dies tinc molta feina–, però ben segur que un altre dia et comentaré perquè penso continuar fent visites al teu bloc.
      Una forta abraçada,
      Shaudin

  14. Maria ha dit:

    Al teu llibre hi ha elements irreals; el drac n’és un, i potser encara impressionen més la visió cega del Secretari, el ninot telèpata i intèrpret, la brúixola transportadora… Però, perquè als teus móns hi hagi encant, no es necessiten aquests objectes fantàstics. Són indispensables a l’argument, perquè sostenen l’emoció de les aventures, però sempre queda clar que al món natural no hi ha menys meravella. La descripció que has donat aquí de la natura salvatge a Rocdur n’és una mostra més, per si fes falta.

  15. Maria ha dit:

    M’he explicat malament. Sembla que rebutgi la meravella en la fantasia quan la veritat és que de llibres de fantasia n’hi ha de molt bons. Però la qüestió és justament aquesta: que ja n’hi ha. De llibres com el teu, en canvi, jo no n’he vist cap més.

    Una nena de dotze anys, el dia en què troba que el seu món és insuportable, pot sentir que li fa falta fugir ben lluny, a la fantasia gairebé pura. Però bé li cal tornar cap aquí. Amb el teu llibre, es pot adonar que hi ha passos d’uns mons als altres i que al món d’aquí no solament és inevitable de tornar-hi, sinó que hi ha tant d’encant i tanta bellesa com als de més enllà del somni o del mirall.

    • Hola Maria,
      Aquests dies estem molt enfeinats a la universitat, a més de jo tenir altres maldecaps, i tinc el bloc mig abandonat, per això encara no t’havia dit res.
      Tot això de la fantasia i la realitat em sembla un tema molt interessant, sempre m’ho ha semblat. Trobo que la fantasia pot ser molt escaient dins de la literatura, sense caure-hi de ple i que tot esdevingui pura fantasia, perquè calen força lligams amb el món real per tal que tingui alguna significació. La fantasia dins de la literatura és molt adient per explicar, de fet, aspectes del món real. I més encara quan es tracta de literatura infantil i juvenil. Ja sé, però, que tu no anaves ben bé per aquí. Em sembla que et referies més aviat a la importància de comprendre quina meravella tenim a l’abast de la mà senzillament amb el món real, com ara amb la natura.
      Quant al que dius que no has trobat mai cap llibre com el meu, bé, espero que efectivament no n’hi hagi cap més, no ben bé igual si més no. En escriure’l vaig voler fer un text original, tot i que vaig agafar idees de la literatura, del cinema, de la història… I probablement es poden trobar diverses connexions amb altres textos literaris. Ara bé: em sembla que això del català com a llengua comuna d’un món no s’ha fet mai a la literatura.

  16. Maria ha dit:

    Certament, jo pensava en la importància de comprendre quina meravella tenim en les experiències accessibles a tothom. Ahir, amb els néts (quatre anys i mig i vint-i-dos mesos), ens vàrem estar una bona estona mirant i parlant del primer arc de sant Martí de les seves vides. I fa poques setmanes ho vàrem poder fer amb la seva primera nevada.

    Però també pensava en allò que escriu l’Anna al diari (pàg. 16): “els pares (…) hi ha coses que no se les creuen encara que siguin veritat. (…) I els nois i noies de la meva edat s’han tornat uns rucs i no saben veure-hi més enllà del nas”. I en el que ha dit el metge (pàg. 15): “l’Anna ja té dotze anys i probablement sent certa angoixa de fer-se gran”. Quan una nena es troba en aquesta situació, certament, la fantasia li fa falta, no solament com a refugi sinó, tal com dius, per entendre aspectes del món real. Cal entrar al món de més enllà del somni, experimentar-hi els recursos propis (per exemple, posant a prova la pròpia capacitat de controlar el terror) i, després, anar provant en conflictes reals la força acabada d’entrenar en el bell viatge fantàstic. Però hi ha un parany que el teu llibre, pel fet de dedicar tants capítols al món d’aquí, ajuda a evitar: el perill d’instal·lar-se en la fantasia i no voler reconnectar amb l’experiència. Que el perill hi és, es veu recordant que hi ha adolescents que s’aïllen i no es mouen del món virtual dels videojocs.

  17. Maria ha dit:

    Per excepció (prescindint del “català només” però sense que serveixi de precedent), afegeixo aquí uns versos en francès. Són de Joachim du Bellay (s. XVI, em sembla).

    Heureux qui comme Ulysse a fait un beau voyage
    Ou comme celui-là qui conquit la Toison
    Et puis est retourné, plein d’usage et raison,
    Vivre entre ses parents le reste de son aage!

    Ple d’experiència i de raó… Per viure una vida d’adult (política inclosa: som ciutadans) es necessita experiència. Com la poden adquirir els preadolescents, si no és vivint les experiències en un món situat més enllà del somni? Ah, però cal tornar i utilitzar aquí els aprenentatges adquirits!

  18. Maria ha dit:

    Que em disculpin els francòfons: és “vivre entre ses parents le reste de son âge!” (Ho he escrit malament per les presses. Al segle XVI s’escrivia “aage”; és clar que això no és cap disculpa.)

  19. Alba ha dit:

    Escelents descripcións! Et seré ranca i et diré que aquests articles obren la gana de llegir el llibre, enhorabona, Shaudin!
    M’alegra molt haver vingut i haver-te llegit,
    Alba

  20. Elisabet Miquel ha dit:

    És una mica complicat, però no està malament.El text és molt complexe!

  21. Rosa Nebot i Carrió ha dit:

    No és la primera vegada que t’ho dic, però no em fa res repetir-ho: tens una facilitat meravellosa per a les descripcions de paisatges i el comportament dels animals salvatges. A més, saps passar d’una estació a l’altra amb la mateixa naturalitat amb què ho fa la Natura, afegint-hi una brisa de poesia que la fa més encisadora, encara. Amb tot el meu afecte,

    Rosa

  22. Gemma C.O. ha dit:

    Hola, aquesta matinada he llegit el de primer aniversari com ja saps, ara he llegit aquest que desconaixia. M’agradat molt, sobrtetot les fotos que són una maravella i he trobat, espero no equivocar-me, un canvi en la manera d’escriue ; miraré d’anar llegint allò que feies quan encara no et coneixia. Molta sort.

    • Hola Gemma,
      A mi també m’agrada Rocdur III. Tinc escrits que m’agraden més que altres.
      Dius que notes un canvi en l’estil. Bé, tinc molts estils; tinc escrits que potser no endevinaries que els he escrit jo. Depèn del tema i de vegades també del temps que disposo. Darrerament vaig sempre de bòlit (més que de costum) i no em puc entretenir –escrits com Rocdur III requereixen més concentració que altres.
      Gràcies, bonica.

  23. mercè trias ha dit:

    Gracies per deixar.me llegir.. encara que tard un relat tant magnìfic…
    Jo no estic a l’alçada de cap comentari que han fet aqui, perque el meu català es.. ja saps, d’espardenya, doncs escric poc i ademès tampoc tinc molt de temps per fer cap curset, (de moment), això si; dir que m’agradat molt el relat, que les fotografies son boniques i sembla totalment que estigui a ROCDUR!!!
    Una abraçada forta.

    • Gràcies, Mercè! M’ha agradat això que dius, que t’ha semblat ser a Rocdur. És el que vull, que l’univers de la noveŀla es faci, d’alguna manera, real. Però no diguis que el teu català no és prou bo perquè jo et conec poemes magnífics.
      Una forta abraçada!

  24. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Preciós, preciós Shaudin, la teva manera de descriure tot l’entorn, cada animal, cada paisatge, les estacións, els colors. Cada animal, el seu instin, és una maravella,de veritat. No pararía de repetir, i m’agradría fer-ho amb més bocabulari, doncs ja saps que si és tracta d’animals, per mi no s’acavaria mai. Comparteixo amb tú aquesta sensivilitat.
    Molte Gràcies.
    P.D. El mussol, que guapo, amb ténen el cor robat.

    • Hola! Estic molt contenta que t’hagi agradat, tot i que ja tenia la sospita que t’agradaria ni que fos només per la pila d’animals que hi surten, i el mussol! Ja m’he adonat que t’agraden molt els mussols.
      Moltes gràcies, Carme, i petons.

  25. Kiera ha dit:

    Very good blog! Do you have any tips and hints for aspiring writers?
    I’m planning to start my own site soon but I’m a little lost on everything.
    Would you propose starting with a free platform like WordPress or go
    for a paid option? There are so many choices out there
    that I’m totally confused .. Any ideas? Many thanks!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s