PER MOLTS ANYS CANADÀ!

Avui celebrem l’aniversari del Canadà.

L’u de juliol del 1867 es va formar la confederació del Canadà amb quatre províncies: Ontario, Quebec, Nova Scotia i New Brunswick.

Durant la resta del segle XIX s’hi van afegir les províncies de Manitoba (1870), British Columbia (1871) i Prince Edward Island (1873). No fou fins al segle XX que s’afegiren les províncies d’Alberta i Saskatchewan (1905). La província de Newfoundland and Labrador no s’afegí a la confederació del Canadà fins l’any 1949.

Quant als territoris, el Northwest Territories es creà el 1870 i el Yukon el 1898. Tanmateix, l’any 1999 una part del Northwest Territories esdevingué el nou territory de Nunavut.

Aquestes deu províncies i els tres territoris formen el país del Canadà. Tot molt nou.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a PER MOLTS ANYS CANADÀ!

  1. Dolors ha dit:

    Nunavut, té algún significat especial en la llengua dels inuit?

    • Hola Dolors,
      Nunavut que, com molt bé dius, és un mot dels inuit (mal dits esquimals), de la llengua inuktitut, vol dir, si fa no fa, “la nostra terra” o “casa nostra”. Segons sembla, quan els inuit diuen “Nunavut” es fa una mena de silenci perquè s’ha dit una paraula molt bonica que ells senten molt endins. Com si quan nosaltres diem “Catalunya” ens sentissim tots plens d’amor. No sé pas si és sempre el cas amb nosaltres.

  2. Anna Maria ha dit:

    Canadà sempre ha estat un país tan inconegut i fascinant que m’ha subjugat, sense saber-ne gaire cosa. El fred, els paisatges magnífics, el problema del Quebec, la pesca. Sempre m’ha semblat un lloc pròsper i civilitzat, però també vaig saber que mataven foques bestialment i això em va decebre. M’agradaria moltíssim anar-hi un dia.
    Gràcies per la informació, Shaudin.

  3. Maite ha dit:

    Per molts anys, i tant!
    La veritat és que, des de la distància, Canada és un país que transmet la sensació de ser, efectivament, nou, però al mateix temps estable i civilitzat.
    Tot i això, vaig veure una vegada una pel.lícula canadenca en què la qüestió sanitària no quedava gens ben parada i em va sorprendre força, perquè la sensació global que arriba és d’una societat amb els assumptes socials ressolts.

    Espero que la celebració hagi estat ben grata!

    Una abraçada i fins aviat,
    Maite

    • Em sembla que sé a quina peŀlícula et refereixes. En francès, oi? Ara mateix no em ve el títol al cap, ni el nom del director. Va guanyar un Oscar a la millor peŀlícula estrangera. Bé, no sé si deu ser aquesta.
      La qüestió sanitaria està força bé al Canadà. I si la comparem amb la que tenen els meus veins de sota (USA) està súper bé. És pot millorar, és clar. El que passa és que de vegades s’ha d’esperar molt als hospitals perquè hi ha dies que no donen abast. Sobretot va passar quan vam tenir el SARS aquí a Toronto i va morir molta gent. Ens va tocar a nosaltres i a Xina. Ens ho van portar un parell de xinesos canadencs que havien anat a veure uns familiars. A l’ascensor de l’hotel, a Xina, hi havia un home contaminat i, paf, ho van agafar en qüestió de segons i van venir a Toronto sense saber que ho tenien. Va ser horrorós, van morir una pila d’infermeres, metges i d’altra gent, moltes escoles i empreses estaven en quarentena, tothom anava amb màscares pel carrer, però ens en vam sortir (i no es va contaminar la resta del món) gràcies a un bon sistema sanitari.
      Ah, i aquí tots els hospitals i metges depenen de l’estat i són gratuits per a tothom. No existeixen ni hospitals, ni clíniques, ni metges privats (només algunes coses, com ara operacions d’estètica, s’han de pagar).

  4. Jesús (Xess) ha dit:

    I tu no podries fer res per a que Canadà ens envaeixi??? 😛

    • Home, no n’hi ha per tant!
      El Canadà és un país força estable econòmicament; la crisi, tot i que es nota, no té comparació amb molts altres països, com ara els Estats Units; aquí els bancs tenen moltes restriccions imposades per l’estat i per això no ha passat res comparable als USA o Espanya o d’altres països. També és un país amb poc crim i amb ciutadans generalment molt respectuosos envers tothom –això no vol dir que no hi hagi cap criminal ni cap persona grollera o racista o el que sigui, però és realment una minoria– i, definitivament, és molt avançat en qüestions mèdiques, com ja vaig explicar. Però com ja vaig dir també, el Canadà no és perfecte, hi ha un seguit de coses que no rutllen bé del tot. Esperem que solucionin ben aviat aquests assumptes; jo crec que se solucionaran; és un país molt nou encara, però amb moltes ganes d’anar millorant. El futur ho dirà.

  5. Maria ha dit:

    Gràcies per la informació! Ens hi podries afegir alguna dada més sobre la situació dels inuit? Per exemple, tenen escola en inuktitut? I literatura?

    Fa anys vaig llegir un conte sobre unes àvies que s’allunyaven de tothom i s’endinsaven soles a la neu perquè els fills no les podien mantenir a l’hivern. A l’antologia deia que era una història “esquimal”. No recordo els detalls; sé que em va fer pensar en el terrible conte del Petit Polzet, que vaig llegir per primer cop als sis anys i va ser la primera obra de terror que em va arribar.

    • Sobre els inuit? Bufa! No sé si en sé prou d’aquest tema, és molt complex. Tanmateix, et puc dir que sí, que tenen escola en inuktitut. L’inuktitut és la llengua oficial de Nunavut i del Northwest Territories. També aprenen anglès, però, o francès si viuen al nord del Quebec –a les terres de Nunavik–, on també l’inuktitut és oficial, però aquí només a les escoles. Ja fa cap a un any que l’inuktitut és també llengua oficial al senat canadenc. Hi ha, si fa no fa, uns 35.000 inuit de parla inuktitut, la gran majoria de la població inuit. No gaire gent, com pots veure, a més parlen una pila de dialectes.
      Pel que fa a la literatura, bé, els inuit tradicionalment no tenen escriptura. Ara es veu que han sortit alguns llibres. El sistema d’escriptura que s’empra actualment es una mica embullat, per a mi, mai ho he acabat d’entendre del tot, perquè es fan servir sistemes diferents de signes segons la zona. Per exemple, al Northwest Territories empren l’alfabet llatí, mentre que a Nunavut (i a Nunavik, al Quebec) empren un sistema de signes diferent i complicat i del qual en sé ben poc.
      Però si no tenen tradicionalment literatura, sí que tenen moltes i moltes històries de tradició oral. Algunes es remunten cap a milers d’anys enrera. Històries mítiques, històries humorístiques, històries per a tots els gustos.
      També tenen cinema propi i boníssim, parlat en inuktitut, és clar, amb subtítols en la llengua que sigui. Una de les seves peŀlícules, Atanarjuat (em sembla que l’escric bé), va tenir molt ressó internacional i va guanyar diversos premis a Europa i Amèrica. Val la pena veure-la, és sobre una antiga llegenda inuit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s