io, ho, ho i una ampolla de rom!

Quinze homes hi ha al bagul del mort,
io, ho, ho i una ampolla de rom!

Quan era petita no m’agradava anar a l’escola. No m’agradaven les escoles perquè eren grises, plenes de regles a seguir, tancades com una presó i molt avorrides. I no m’agradava que només s’hi parlés castellà. Quan era petita les escoles eren diferents a com són ara. Si eres una nena no podies dur pantalons –tan bé com van per enfilar-se als arbres– i en algunes escoles ni et podies recollir el cabell amb un llaç vermell perquè deien que el vermell era el color del dimoni –i a mi que en aquell temps m’agradava el vermell més que cap altre color! Hi havia moltes coses que no podies fer a l’escola, ni pensar, ni somiar, perquè també era prohibit.

Potser com a contraatac a tot aquell ambient asfixiant vaig decidir que quan fos gran esdevindria pirata. Durant un temps ho vaig tenir ben coll avall que aquest seria el meu futur –més endavant vaig afegir als meus somnis d’altres carreres també força atractives–. No és estrany, doncs, que llegís amb passió L’illa del tresor d’Stevenson –en català i dotzenes de vegades–. Aquell era un llibre com cal, ple d’aventures i de suspens, i amb un mapa d’una illa deserta que tenia un tresor amagat pels pirates. Hi podien haver més elements estimulants? Doncs sí que n’hi havia d’altres, com ara que el protagonista era un nen, en Jim, –res de ser un llibre només amb adults que sempre acabaven fent-se avorrits– i un episodi trepidant al principi de la noveŀla amb la fugida d’en Jim i la seva mare. Aquella fugida m’impressionava cada cop que la llegia, era un dels episodis amb més suspens de tot el llibre, absolutament aterridor amb el pirata cec i terrible que els persegueix. Hi havia, a més, un personatge inoblidable: John Silver, un dels personatges més ben trobats de la literatura universal, i si algú gosa contradir-me el faré caminar per la planxa del vaixell a punta d’espasa. 

Tanmateix, jo no volia ser un pirata com John Silver; massa vell, massa lleig i massa dolentot. Jo volia ser un capità pirata, però tal com jo era. Això sí, amb una espasa i un llaç vermell al cabell! I quan el meu vaixell llisqués sobre les aigües dels tròpics i jo sentís una gran sensació de llibertat, els meus pirates cantarien:

Quinze homes hi ha al bagul del mort,
io, ho, ho i una ampolla de rom!

Quan era petita no sabia ben bé què era el rom, però m’imaginava una beguda com l’aigua de regalèssia. Tampoc no sabia què hi feien quinze homes ficats al bagul, però ben segur que era un bagul gross i antic com el que jo tenia a la meva habitació, heretat del meu besavi cubà i on hi tenia els meus escrits.

El bagul del besavi ja no existeix, i en algun moment de la meva vida vaig desistir de voler esdevenir pirata, però encara de vegades em desperto a mitja nit i penso que el bagul és a la meva habitació. I tanco els ulls i veig una illa deserta tota plena de llum. I m’adormo tranquila, potser amb un somriure, en sentir la cançó dels pirates.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Retalls de biografia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

44 respostes a io, ho, ho i una ampolla de rom!

  1. Dolors ha dit:

    Que no ens faltin ni la imaginació ni els somnis! Imaginació pel dia a dia, somnis per continuar avançant i un munt d’alegria per alimentar-los:)

  2. Boladevidre ha dit:

    Llàstima que l’altre gran compositor d’acràcies i arcàdies adolescents, “Guillermo Brown”, l’hagués de llegir en castellà i així acostumar-me a l”agua de regaliz” presa al “cobertizo”, en tardes inacabables de conspiracions.

    En Silver sí, en John Silver sempre m’inquietarà amb el seu pas desigual, a la coberta de la fragata en les nits sense lluna, quan el vent dels mars del sud udola entre els pals i el velam. I ho farà en català, per sort. Gràcies per recordar-m’ho.

    “io, ho, ho i una ampolla de rom!” – cloc… cloc… cloc… cloc…

    • Ha, ha ha! M’agrada el final del teu comentari. M’has fet riure.
      Jo també vaig haver de llegir el “Guillermo” en castellà. Després al Canadà el vaig llegir en anglès. Em sembla que ja t’ho vaig comentar al teu bloc.
      D’acord amb tu, en John Silver és un personatge inquietant. Em sembla que de petits vam llegir els mateixos llibres tu i jo.
      Una abraçada.

  3. Anna Maria ha dit:

    M’ha encantat el teu escrit, Shaudin. “L’illa del tresor” va ser també, óbviament, un llibre important a la meva infantesa. I, curiosament, no tant per la meva lectura, sinó per la lectura del meu germà. Jo tinc dos germans. Amb un em porto 11 anys i, lògicament, no vam poder compartir estrictament totes les vivències de la primera infantesa (meva). De la seva sí, és clar: jo li vaig fer de segona mama.
    Però amb el meu germà Jordi només ens portem 3 anys. De manera que vam compartir-ho gairebé tot, inclosa la mateixa habitació fins que ja érem grandets.
    Recordo les nostres xarrades nocturnes, com inventàvem cançons i com ell va gaudir com un boig de la lectura del llibre d’Stevenson. En parlava entusiasmat i m’anava explicant tot allò que anava descobrint. Malauradament, la versió era en castellà i la cançó de John Long Silver feia:

    “Quince hombres sobre el cofre del muerto.
    Jajaja la botella de ron”

    Tot i això, la cançó la té (i la tinc) enregistrada a foc en el disc dur mental.
    Ara, en aquest precís moment, la meva neboda Sara (filla del petit), està llegint el llibre. Ella només 7 set anys i, per tant, és un versió adaptada (però amb força text) i la nena, com que és un crack, està gaudint tant com ho va fer el seu tiet 35 anys enrere. Ella fa la tonada en català

    “l’ampolla de rom…” però la meravella és la mateixa.

    Tant se val la llengua, els records de la literatura que ens ha convertit en allò que som, esdevenen insubstituïbles.

    Com Giulietta, estan fets de la mateixa matèria que els somnis.

    Gràcies, Shaudin, per despertar tants records.

    • Hola Anna Maria,
      Gràcies per aquest comentari tan llarg on expliques tantes coses.
      Veig que aquest article té força èxit. Deu ser perquè a tothom li desperta records de la infància, i els records de la infància solen tenir molta força. També perquè L’illa del tresor em sembla que és un llibre d’aquests que gairebé tothom ha llegit de petit. No sé, però, si és el cas amb les generacions més noves.
      Jo vaig tenir la sort d’heretar L’illa del tresor de la meva mare i ella de la seva mare, i la meva àvia l’havia heretat també. El llibre era en català i, a més, era la primera edició en català d’aquesta noveŀla d’Stevenson. Malauradament el llibre s’ha perdut.
      Una abraçada.

  4. Anna M. ha dit:

    Demano disculpes a tots els lectors per les errades del meu text. Escric tan de pressa que passen aquestes coses.
    Oix.

  5. rafalive ha dit:

    Un escrit preciós Shaudin. Jo de petit no llegia gaire, però sí que recordo que l’Illa del tresor era de les meves pel·lícules preferides.

    Justament aquesta setmana hem fet l’acampada al Casal d’estiu a on treballo i vam organitzar un joc de nit on els nanus havíem de passar unes proves per acabar trobant un tresor i va ser impressionant veure tots els nens corrents quan van veure l’última pista que els indica el lloc a on havien d’anar. Realment, a tots ens hagués agradat ser pirates de petits.

    Una abraçada!

    • Rafa,
      Moltes gràcies per passar per aquí i deixar-me un comentari.
      Tot just li acabo de dir a l’Anna Maria que potser els més joves no heu llegit L’illa del tresor, i veig que és veritat. Doncs encara ets a temps de llegir-lo. Ben segur que t’agradarà més que la peŀlícula, fes-me cas.
      Pirates, tresors amagats… Sempre desperten la imaginació.
      Una abraçada.

      • rafalive ha dit:

        Tinc bastants llibres acumulats a la tauleta de nit, però m’he l’apunto. Possiblement l’acabi llegint en un e-llibre!, com proposa l’Anna Maria!

        Salut!

        • I trobo que és un llibre molt indicat per l’estiu, paper o electrònic.

        • Anna M. ha dit:

          Com diu la Shaudin, Rafa, el llibre t’encantarà. És una passada.
          Ningú no hauria de passar mai per aquesta vida sense llegir algunes coses imprescindibles. A certes edats (dels 7 als 90), L”illa del tresor és imprescindible.
          Suports e o paper a banda.

  6. Maria ha dit:

    Les escoles de la postguerra tenien dos inconvenients que em semblen pitjors que la grisor i les regles: la por a les penes eternes de l’infern i el sentiment de culpa. Coses de la versió integrista del cristianisme que ens arribava. Les regles eren impossibles d’obeir i et senties dolenta. Per exemple, hi havia l’obligació d’estimar qui et maltractava; no solament de tornar bé per mal, cosa que no era tan difícil, sinó de SENTIR amor envers qui et va matant a pessics.

    A sobre, jo vaig sortir massa dòcil i em semblava que eren bones, aquestes normes. No és tan estrany: ens deien que si tothom estimés tothom, com manava la norma, el món aniria millor. I a veure qui ho desmenteix, això. Afortunadament, la majoria de nenes només feien veure que s’ho creien; feien el que els semblava i no s’hi posaven cap pedra al fetge.

  7. Maria ha dit:

    La majoria d’obres “de bons i dolents”, des de la Blancaneu fins als thrillers més violents i agressius, tenen un inconvenient greu: la creativitat i la iniciativa es troben només entre el dolents; els bons, l’únic que són capaços de fer és contrarestar-les. (Hi ha qui en dóna la culpa al masclisme dient que s’hi pinten les dones com a passives, però no sempre és així; la madrastra de la Blancaneu és molt més enèrgica que el príncep del final, que no passa de ser un figa-flor amb sort.) “L’Illa del Tresor” no té aquest defecte. “Més enllà del somni” tampoc: la creativitat i la iniciativa enèrgica hi són bones, tant en un món com a l’altre. Per això és tan interessant. Fins i tot els miralls vidents de la Torre de Rocdur són anteriors a la tirania; la malignitat estúpida del Senyor i el Secretari són massa asfixiants i escanyarien qualsevol intent original, en exigir resultats immediats sense les vacil·lacions i temptatives que caldrien. Quin contrast amb Mai! Per no dir res de la Nana…

    • Hola altre cop,
      M’ha fet gràcia això que dius sobre la Blancaneus, que la madastra és molt enèrgica i el princep un figa-flor, amb sort. Aquest princeps dels contes de fades solen ser sempre uns figa-flors si t’hi fixes.
      A Més enllà del somni vaig voler evitar els personatges unidimensionals, sobretot pel que fa als “bons”, però també als “dolents” vaig intentar donar-los diverses facetes i em sembla que un bon exemple és el cap de l’exèrcit de Rocdur. És bo? És dolent? Depèn com es miri, oi? Ara bé: el Senyor i el Secretari són dolents de debò.

  8. Maria ha dit:

    He exagerat: viure a Rocdur, a en Sam no li impedeix de ser creatiu. Però, això encara reforça més la idea que l’activitat enèrgica i original és bona i escau al bàndol dels bons; ell no les desenvolupa gràcies al Castell sinó malgrat el Castell.

  9. Anna M. ha dit:

    Maria, potser hauries de llegir aquest conte meu. Veuràs com les gasten la Blancaneus i les figues com ella.

    http://alombradelcrim.blogspot.com/2010/03/rebellio-danna-maria-villalonga.html

    espero que t’agradi.

  10. Maria ha dit:

    Sí, Anna M. Molt bo, el manifest. I molt bo el teu bloc. Gràcies!

  11. Maria ha dit:

    Shaudin, potser als teus lectors juvenils (per exemple els Portadors del Foc) els agradaria de saber algunes d’aquelles regles estúpides de les escoles de la teva infantesa. Tu esmentes la prohibició dels pantalons. També estava prohibit que els nens i les nenes anessin a la mateixa classe. Però n’hi havia força més. No sé si podria ser un tema per a un altre article. La història dels costums quotidians és molt important per entendre les nostres arrels i als llibres escolars no s’hi troba.

    • Sí, Maria, sembla una bona idea. Ja tenia pensat fer un seguit d’articles semblants al dels pirates, és a dir dins de la categoria “Retalls de biografia” que vaig iniciar amb el “oi, ho, ho…”, retalls de la meva infantesa, però que puguin resultar una mica interessants –no vull parlar de mi o de la meva vida si no pot interessar a qui no em conegui–, i de vegades és difícil saber si pot ser interessant per als altres. No sé com anirà, ni quins temes seran, però probablement hi entrarà l’escola. Ara mateix no ho sé perquè la imaginació va per on va i et dóna sorpreses.

  12. Jordi Villalonga ha dit:

    Hola. Sóc el Jordi, el germà de l’Anna Maria.

    És ben cert el que diuma germana, L’Illa del Tresor em va impactar fortament quan era petit, és un llibre excel·lent i que hauria de ser d’obligada lectura pels nanos.

    I també és ben cert que a la meva ment hi ha fragments, noms, detalls, l’atmosfera de la novel·la en general i la figura, inquietant, com vol bé dieu, de’n John Silver que ja no s’esborraran mai més.

    Sempre recordo el final, amb el pirata marxant amb la barca i el seu lloro repetint constantment (això si, per mi en castellà, llengua en la que el vaig llegir) “Guineas, guineas, guineas…”.

    Gràcies per fer-me recordar tot això, que em retorna a l’infantesa i a sensacions que, malgrat els anys passats, segueixen ben vives al meu esperit.

    • Un altre Villalonga! A la fi ens coneixem.
      Per cert, saps que un autor català va escriure una mena de continuació de L’illa del tresor? Segons sembla segueix la vida de John Silver després d’anar-se’n amb el lloro. Es tracta de la noveŀla El testament de John Silver, de Josep Vallverdú. L’estiu passat, quan era a Catalunya, vaig recórrer moltes llibreries per trobar-lo, però estava esgotat a tot arreu. D’acord als critics és una noveŀla d’allò més bona, tanmateix no sé si pot emular el llibre d’Stevenson.
      Gràcies per participar!
      Una abraçada.

  13. Jesús (Xess) ha dit:

    Jo també la vaig llegir de petit. Il•lustrada!! I en castellà, evidentment…
    Però jo no volia ser pirata com els pintaven o descrivien en aquell magnífic llibre: bruts, esparracats, malvats, lletjos…
    Jo preferia ser pirata a l’estil Errol Flynn elegant, cavallerós, valent, astut… i guapo!!
    I més després de llegir el llibre “Piratas de América” d’Alexander Oliver Exquemelin, se suposa autobiogràfic, que no sé si existeix en català, però que si us agraden de pirates us el recomano.

  14. Jordi Villalonga ha dit:

    Caram, doncs ens hi posarem, a veure si podem trobar aquesta novel·la que esmentes.

    A reveure! (bé, més aviat a rellegir-nos…)

  15. Ferran ha dit:

    Un bon retall de la vida, molt agradable i ple de olors i records entranyables. Qui no ha llegit l’illa del tresor? jo, però vaig fer-ho en cómic i en castellà, era un llibre de la editorial Bruguera, i encara no tenia molta falera per la lectura, però d’amagat feia els meus primers escrits, quan hauria d’estar fent els deures, i així em va anar… bé, no em puc queixar!
    Salut Shaudin, m’agrada com escrius, malgrat mai encara t’havia comentat en el blog, algun cop havia d’ésser el primer.

    • Hola Ferran!
      A la fi participes en aquest bloc. T’entenc, però, arriba un moment que és impossible participar als blocs, escriure articles per al propi, escriure relats a RC, comentar els altres relataires… A mi em passa, no es poden fer tantes coses.
      Home, en còmic i en castellà? L’essència hi deu ser, és clar, però no t’has plantejat mai llegir-lo en una versió com cal ara que ets gran? Com li vaig dir a un altre lector, l’estiu és un bon moment. A veure si t’animes.
      Torna per aquí quan puguis, i records a l’Empar.
      Una abraçada.

  16. Marta Valls Tomàs ha dit:

    A casa tots cinc germans el vem llegir i a tots cinc ens va agradar. El vem llegir en català… I després ens va servir per inventar jocs, i ens imaginàvem el mar i els pirates…M’has fet arrivar un bon record, Shaudin. Un petó.

  17. Jose Maria Otin ha dit:

    Me encanta….seguro que en tu vida eres un poco pirata…. Casi siempre sin darnos cuenta, los sueños de infancia hacemos que se cumplan, casi siempre tambien se cumplen de forma encubierta. Así que explora, seguro que has encontrado la isla de tu tesoro…. o sabes cuales son sus coordenadas, que puede ser lo mismo.
    Insisto me ha encantado tu relato
    Un abrazo desde BCN

  18. Gemma Colomé ha dit:

    Hola, guapetona. He llegit el conte avui, quan el vas penjar encara no ens conexiem. És molt encantador, jo no he llegit mai el llibre de L’Illa del Tresor, però sí ,que reconec mot bé l’hambient de l’escola. Espero que aviat tinguis temps per escriure noves coses. 🙂

  19. Julius ha dit:

    M’has despertat records d’infantesa que no sabia ni que tenia amb aquest escrit que com sempre he de llegir d’una tirada.
    Jo no sabia si volia ser pirata però jugavem a pirates i al pati quan jugavem a “ladrones i polisias” “indius i baquerus” o “pirates” ens dirigíem en castellà entre nosaltres: “rindete traidor…” perquè la tele era en espanyol.
    Amb el teu relat m’has obert un cofre que tenia oblidat en algun raconet del subconscient i gràcies a tu a sortit aquesta cançó:

    “La vida del PIRATA es la vida mejoooor
    sin trabajar
    sin estudiar
    i con la botellaaaaa de RON

    Mira esa chica que va por ahí
    me la voy a ligar
    en un plis-plas
    con la boteeeeella de RON”

  20. actorsecundario ha dit:

    Esplèndid relat. És com un regal embolicat. Viure vol dir somiar. Algú comentava que escriure és una antiga i molt vaga, però gelosa, práctrica el sentit rau en el misteri del cor.
    Gràcies Shaudin

  21. HOLA, MACA!
    JO EL VAIG LLEGIR EN CASTELLÀ, AL IGUAL QUE ELS LLIBRES DEL GUILLERMO; TINC UNA AMIGA QUE S’ELS VA COMPRAR TOTS A LONDRES.
    L’STEVENSON NO ÉS UN ESCRIPTOR QUALSEVOL, NO OBLIDEM ‘EL DR. JEKYLL I MR. HYDE’, PERÒ ‘L’ILLA DEL TRESOR’ SEMPRE ROMANDRÀ AL MEU COR, ESPECIALMENT, LA CANÇÓ DELS PIRATES, QUE SEMPRE CANTO BAIXET QUAN VEIG UNA AMPOLLA DE ROM.

    • Hola Alicia. Benvinguda al meu bloc!
      Jo també llegia el Guillermo, aquests només es trobaven en castellà. M’agradaven molt! Ara els tinc en anglès i encara resulten millors.
      El meu cor també té un lloc especial per “L’illa del tresor”.
      Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s