Després de la batalla

Acabada la batalla i morts molts combatents una lluna rodona i grossa sembla aturada dalt del cel. Els cossos resten apilotats, vestits de blanc o de vermell, cossos que eren homes, alguns només vailets; els uns plens d’esperances i d’altres de passió. Ha estat fort el clamor de la batalla i han estat terribles els crits i els gemecs, i ara tot és silenci sota la lluna dalt del cel.

Qui eren aquells homes? Qui eren els vailets? Deu mil morts diran, potser, algun dia. Qui va guanyar? Quan va passar? Però algú sabrà què sentien aquells combatents? A qui estimaven? Quins somnis tenien? Algú s’ho preguntarà? Iŀlusions, inquietuds, afectes, tot allò que eren s’ha dissipat i ara només són una pila de cossos amuntegats.

Després de la batalla per arreu hi ha morts molts combatents. L’aldarull de la lluita és lluny i sota la lluna clara tot és molt quiet. Aquells que foren homes i vailets resten immòbils envoltats de foscor, ben perduts són ara els seus amors, desitjos i pors. Oblidats per sempre més al camp de batalla, ai, què sols s’han quedat aquells combatents.

 

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Els meus contes i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Després de la batalla

  1. Maria ha dit:

    Joan Margarit:

    “És com la poesia: un bon poema,
    per bell que sigui, ha de ser cruel.
    No hi ha res més. La poesia és ara
    l’última casa de misericòrdia.”

    Valèria Sorolla:

    “I el camí llarg que de nit fa la lluna
    per retornar tota sola a dormir.”

    Tota sola. Tants homes que hi havia hagut…

  2. Jesús (Xess) ha dit:

    Deliciós, com no podia ser d’una altra manera.

  3. Dolors ha dit:

    Bellesa al cel,
    en el silenci de la nit.
    A la terra, silenci també
    després de la gran baralla.

    Haurà servit de res?
    Val la pena tanta tristor?

    La lluna segueix, majestuosa,
    el seu lent camí
    i aquí resta el suau alè
    de tantes esperances compartides.

  4. Anna Maria ha dit:

    L’autèntica realitat de la guerra. L’anonimat pregon dels participants, en el fons ninots sense llibertat individual en mans de més altes instàncies.
    Se m’ha fet curt.
    Gràcies, Shaudin.

  5. Dolors ha dit:

    Estava pensant en aquest meu petit gran país, en la manifestació, en les baralles dialèctiques, en els polítics que tenim…. malgrat tot, continuo esperant…no em deixo desnimar. No vull!
    Aquest teu escrit m’hi ha fet pensar 🙂

  6. Dolors ha dit:

    Em refereixo a donar tantes i tantes voltes a les coses….a dir que “he dit”, que “no m’entens”, que “volia dir”, que “m’heu interpretat malament”, que….. i sempre estar allà mateix!
    Però no em deixo desanimar, no…sóc tossuda! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s