Acabada la batalla i morts molts combatents una lluna rodona i grossa sembla aturada dalt del cel. Els cossos resten apilotats, vestits de blanc o de vermell, cossos que eren homes, alguns només vailets; els uns plens d’esperances i d’altres de passió. Ha estat fort el clamor de la batalla i han estat terribles els crits i els gemecs, i ara tot és silenci sota la lluna dalt del cel.
Qui eren aquells homes? Qui eren els vailets? Deu mil morts diran, potser, algun dia. Qui va guanyar? Quan va passar? Però algú sabrà què sentien aquells combatents? A qui estimaven? Quins somnis tenien? Algú s’ho preguntarà? Iŀlusions, inquietuds, afectes, tot allò que eren s’ha dissipat i ara només són una pila de cossos amuntegats.
Després de la batalla per arreu hi ha morts molts combatents. L’aldarull de la lluita és lluny i sota la lluna clara tot és molt quiet. Aquells que foren homes i vailets resten immòbils envoltats de foscor, ben perduts són ara els seus amors, desitjos i pors. Oblidats per sempre més al camp de batalla, ai, què sols s’han quedat aquells combatents.
Shaudin Melgar-Foraster 
Joan Margarit:
“És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.”
Valèria Sorolla:
“I el camí llarg que de nit fa la lluna
per retornar tota sola a dormir.”
Tota sola. Tants homes que hi havia hagut…
M'agradaM'agrada
Gràcies, Maria, pel poema de Joan Margarit. I molt bo l’enllaç que has fet amb el poema de la Valèria.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Deliciós, com no podia ser d’una altra manera.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jesús, sempre ets molt amable.
M'agradaM'agrada
Bellesa al cel,
en el silenci de la nit.
A la terra, silenci també
després de la gran baralla.
Haurà servit de res?
Val la pena tanta tristor?
La lluna segueix, majestuosa,
el seu lent camí
i aquí resta el suau alè
de tantes esperances compartides.
M'agradaM'agrada
Ei! Molt bo, Dolors!
M'agradaM'agrada
L’autèntica realitat de la guerra. L’anonimat pregon dels participants, en el fons ninots sense llibertat individual en mans de més altes instàncies.
Se m’ha fet curt.
Gràcies, Shaudin.
M'agradaM'agrada
Exactament.
Celebro que t’hagi agradat!
M'agradaM'agrada
Estava pensant en aquest meu petit gran país, en la manifestació, en les baralles dialèctiques, en els polítics que tenim…. malgrat tot, continuo esperant…no em deixo desnimar. No vull!
Aquest teu escrit m’hi ha fet pensar 🙂
M'agradaM'agrada
Et refereixes a les baralles que només serveixen perquè una pila de gent dels dos bandols surti perdent, oi? O és alguna cosa més intangible?
M'agradaM'agrada
Em refereixo a donar tantes i tantes voltes a les coses….a dir que “he dit”, que “no m’entens”, que “volia dir”, que “m’heu interpretat malament”, que….. i sempre estar allà mateix!
Però no em deixo desanimar, no…sóc tossuda! 🙂
M'agradaM'agrada
D’acord, Dolors!
M'agradaM'agrada