El Passeig del Filòsof i l’Anne Shirley

Avui –el dia que ho vaig escriure– ha fet un dia perfecte. Hi ha ben pocs dies així a Toronto. Deixant de banda els hiverns horrorosos que ens toca viure, els estius no són tampoc cap meravella. Alguns anys plou i fa fred tot l’estiu, i d’altres, com aquest, són molt calorosos i amb un index d’humitat tan alt que sembla que ens trobem al mig dels tròpics. Ah, i el vent. Un vent de l’Àrtic que envaeix la ciutat a tota hora a l’hivern i ens molesta també a l’estiu, i no pas quan fa molta calor, sinó els dies que han baixat les temperatures i el cel és clar. A més, moltes vegades, quan hi ha aquest canvi de temperatures –sempre sobtat, aquí– arriben  les tempestes elèctriques i els tornados i, en aquests casos, sort en tens de viure al centre perquè potser no et volarà la teulada o la casa sencera.

Però avui ha estat excepcional: temperatura de 25°, cel blavíssim i només un airet molt suau. En un dia com aquest és un goig només ser viu, com diria l’Anne Shirley. Així que en tornar de la universitat me n’he anat a passejar per una altra universitat –sí, jo vaig d’universitat a universitat com una abella de flor a flor–. Me n’he anat a la Universitat de Toronto, on vaig fer la carrera i que és a cinc minuts de casa, a més de ser un dels indrets més bonics de Toronto. I he acabat, com tantes vegades, al Passeig del Filòsof o Philosopher’s Walk.

Entrada del Passeig del Filòsof, Universitat de Toronto

Una de les gràcies que té Toronto és que en ple centre de la ciutat et trobes per arreu amb arbres, parcs i jardins. El Passeig del Filòsof es una mena de jardí, força gran, que forma un passeig al bell mig de la Universitat de Toronto. I tot és curull d’arbres colossals, flors, ocells i esquirols. A cada banda del passeig, més amunt d’una pujada amb herba d’allò més verda, s’aixequen alguns dels edificis neo-gòtics de la universitat.

Sempre és agradable anar pel Passeig del Filòsof –tret de quan estem a 30° sota zero–. Tanmateix, avui n’he gaudit més que mai. Era tan bonic tot verd i més verd, sota el sol amable, amb una temperatura ideal i amb el ramatge dels arbres retallant un cel d’un blau impecable. Volia que aquest dia no s’acabés mai! I tot anant pel Passeig del Filòsof m’han vingut al cap les paraules de l’Anne Shirley: “En un dia com aquest és un goig només ser viu.”

He d’explicar que l’Anne Shirley és el personatge principal de la noveŀla juvenil Anne of Green Gables –em sembla que en català tradueixen el títol com Anna de Teules Verdes–, de l’autora canadenca Lucy Maud Montgomery (1874-1942). És una noveŀla magnífica, publicada a principis del segle XX i que tracta d’una nena òrfena d’onze anys que, per equivocació, es enviada a una família que volia adoptar un nen. L’Anne té el cabell del color d’una pastanaga i és una nena decidida, inteŀligent i molt divertida, a més de tenir una imaginació prodigiosa. El lloc on va a raure en sortir de l’orfenat és la província canadenca de Prince Edward Island, en un poble imaginari anomenat Avonlea. Les descripcions de Prince Edward Island són absolutament encisadores i l’Anne, que fins llavors no ha tingut una vida gens agradable, gaudeix d’allò més de tot aquell paradís de terra roja, prats, riuets i boscos; en gaudeix cada moment de l’any, però quan fa un d’aquest dies perfectes s’omple de joia i diu allò de “en un dia com aquest és un goig només ser viu.”

L’Anne Shirley és potser el personatge fictici més estimat al Canadà; no hi deu haver ningú que no la conegui i es fan veritables peregrinacions a Prince Edward Island, des de les altres províncies, per coneixer el lloc que trobem a Anne of Green Gables. S’han fet diverses adaptacions cinematogràfiques i sèries de televisió d’aquesta noveŀla.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a El Passeig del Filòsof i l’Anne Shirley

  1. Miquel Quintana ha dit:

    Benvolguda Shaudin, acabo de llegir algun dels teus articles. M’agraden i molt. Felicitats. Segueix així. Portes molta poesia dins i està bé que la facis aflorar per gaudi dels que et llegeixen. He afegit el teu bloc a la llista del meu. No sé si tindràs més visites però amb aquesta intenció ho faig.
    Per cert, t’he votat als Premis. Pel bloc i els articles que es poden votar.
    Felicitats i endavant.

    • Hola Miquel,
      Ves per on, gràcies a aquell article que vas escriure sobre els Premis, hem descobert el bloc de l’altre. Estic molt contenta que t’agradi el meu bloc, i també que me l’hagis votat i afegit a la teva llista! Jo també te l’he votat, amb els articles, i aniré llegint els articles nous que publiquis i votant-los, és clar.

  2. Anna M. ha dit:

    Hola, Shaudin
    Doncs a mi em crida des de sempre l’atenció el clima fred. Ja sé (n’estic segura) que si el visqués no el suportaria. Però a priori, haig de dir que m’agradaria passar una temporada en un lloc com Toronto, o un país escandinau o quelcom de similar.
    Jo no he llegit Anna de Teules Verdes, però crec recordar haver mig vist una sèrie de dibuixos animats i una de televisió. Conec el personatge, però la veritat, ignorava que fos tan tan famós.
    Gràcies per explicar-nos sempre coses boniques, amiga.

    • Hola Anna Maria,
      Si passessis un hivern a Toronto em sembla que se t’acabarien les ganes de fred. No és només la temperatura, és el vent, sobretot el vent fort i glaçat que és gairebé constant en aquesta ciutat a l’hivern. I quan sents la ràdio al matí i et diuen “Avui, només deu minuts abans de congelació de les parts del cos exposades”, t’asseguro que no tens ganes de sortir.
      Si mai trobes un moment hauries de llegir Anna de Teules Verdes. I sabies que l’autora era una dona de molta empenta? Ella fou qui va dir, si fa no fa: “No vull ser com un home. Per què hauria de voler deixar el meu lloc de superioritat?”. Sempre m’ha fet molta gràcia.
      Una abraçada.

  3. rafalive ha dit:

    “en un dia com aquest és un goig només ser viu” M’encanta!
    És veritat que hi ha dies que depèn del que facis, del que t’hagi de passar, de la companyia, de si fa bon temps justament quan volies fer una petita excursioneta… doncs “és un goig només ser viu”.

    El Philoshoper’s Walk sembla preciós, si algun dia vaig a Toronto – qui sap – no m’oblidaré de passar-hi. Avui justament, l’Olga, companya que també escriu a Kasundena, i jo hem descobert Girona. És preciosa! Hi ha un parc que es diu Parc del Migdia en que els edificis s’eleven en mig d’un llac, m’ha encantat.
    Una abraçada i ànims amb els Premis Blocs!

    PD: Nosaltres estem molt engrescats amb els Premis Blocs, però també sabem que hi ha irregularitats i tot i estar entre els cinc primers, jo personalment tinc una por a que s’apropi setembre. Shaudin, tu ho saps igual o millor que jo, que a la nostra categoria hem estat testimonis de moltes pujades espectaculars de molts dels blocs que ara mateix no estan entre els cinc primers.
    Bé, jo el que us volia dir és que segurament es podria fer alguna cosa conjunta ben organitzada entre els blocs que “ens coneixem” per denunciar en certa manera la situació.

    Per mi, el fet de gràcies als Premis Blocs coneixeus a tu, a l’Anna, al germà de l’Anna, l’Elies, i poder compartir opinions… ja hem fa estar molt content d’haver participat i crec que aquests Premis haurien de fomentar més aquest contacte entre els blocaires catalans, fer pinya i unir-nos i no acabar competint d’aquesta manera.

    Es podria fer un MEME entre els blocs recomenant 10 o 5 blocs que hagis descobert als Premis Blocs, per exemple!… No sé, són idees que hem venen al cap i no sé si algú hem faria cas.

    Una abraçada que al final el comentari a sortit super llarg i potser no era el lloc indicat per fer totes les reflexions aquestes, però ja que hi estava posat…

    • Hola Rafa,
      Caram, noi, quantes coses m’expliques! Jo seré més breu perquè estic d’allò més cansada: avui ha fet una calor horrorosa i tot ple de núvols, he anat a donar una classe a un campus que és molt lluny, he qualificat treballs dels estudiants i ara mateix acabo de publicar un article al bloc. Per cert, a veure si participes, es tracta d’una endevinalla.
      Celebro que t’hagi agradat això de “és un goig només ser viu”. És ben veritat que són unes paraules molt ben trobades per certes ocasions. Ah, i si vens a Toronto m’ho has de dir i et mostraré el Passeig del Filòsof i també d’altres llocs. I, ah, Girona! Una ciutat que m’agrada moltíssim i sempre hi vaig quan viatjo a Catalunya. Però no recordo aquest lloc que esmentes. Doncs hi aniré quan torni a Girona.
      Jo, la veritat, no n’estic gens d’engrescada amb els Premis. Massa estrès. Em dec fer vella, ves. A més estic molt tipa de com ha anat tot plegat. El sistema de votacions hauria de ser molt diferent; més clar, més just, més ben fet. I no cal que esmenti quins blocs em semblen molt sospitosos perquè ben segur que penses en els mateixos. Tampoc vull entrar aquí en detalls de les coses que passen perquè els lectors del bloc ja fan prou votant-lo, no cal explicar el que tu i jo (i d’altres) sabem. A més, ara estic massa cansada!!! Però tens raó, si una cosa bona ha tingut això dels Premis ha estat fer la coneixença d’altres blocaires força interessants. Jo n’he conegut un grapat amb els que ara estic en contacte i llegeixo els seus blocs.
      Continuarem un altre dia amb el tema Premis, d’acord?
      Gràcies pel teu comentari i una forta abraçada.

  4. Valèria ha dit:

    M’encanta aquesta novel·la! recordo que el primer cop que en vaig sentir parlar la feien per TV3 i m’agradava molt! fa uns dies la vaig buscar a la biblioteca però no la vaig trobar. és fantàstica la frase!

    • Gràcies pel, comentari, Valèria! Molt bé, ja sou dues de les lectores més joves que participeu amb comentaris.
      Em sembla que és una noveŀla difícil de trobar en català. No sé pas per què.
      Aquí al Canadà és tan famosa que la continuen venent moltíssim i sempre hi ha noves edicions.
      Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s