Resposta a “D’on ha sortit en Calpor?”

Ha arribat el moment de la resposta, i també de les explicacions sobre la resposta, però abans de res us vull donar les gràcies per participar en aquesta endevinalla. Ara m’adono que no ha estat fàcil amb la poca informació que teníeu. La culpa és meva per no tenir en compte que no us podeu ficar dins del meu cap, i també és culpa del seguit d’homes que a través de la història han volgut conquerir el món –massa conqueridors que han embullat l’endevinalla–. Els candidats que heu proposat, per ordre alfabètic, han estat: Alaric, Alexandre el Magne, Àtila, Franco, Genguis Khan, Hitler i Napoleó. Déu n’hi do amb la llisteta!

Francisco Franco no és la resposta correcta. Certament era ambiciós i cruel, però que jo sàpiga mai no va anar vestit amb pells d’animals salvatges, ni pertanyia a una tribu nòmada de grans genets d’un país del nord. A més, trobo que Franco no tenia ni categoria de conqueridor. Va ser un home que va fer molt de mal, però d’aspecte carrincló.
Adolf Hitler, vet aquí un altre feixista d’aspecte ridícul –sobretot si pensem en El gran dictador de Chaplin– que tampoc no és la resposta correcta. Sí que volia conquerir el món i de crueltat en tenia a dojo, però tot i que era d’unes terres del nord, tampoc no era un pastor i genet nòmada, ni vivia en una tenda.

Napoleó no era de les terres del nord perquè, de fet, era de Còrsega, de la noblesa corsa –no pastor, ni d’una tribu nòmada–. Va fer moltes animalades, volia emular a Alexandre el Magne conquerint a tort i a dret i va trair els seus (el seu pare havia lluitat contra els francesos i el seu mestre era un nacionalista cors), però va tenir admiradors com ara Beethoven o Goethe, fins que els va envair el país i ja no el van trobar tan admirable. Bé, ja us podeu adonar que tampoc no és el personatge històric que em va inspirar per crear en Calpor.

Alexandre el Magne tampoc no era d’una tribu nòmada, ni era d’unes terres extenses i cobertes de neu una bona part de l’any, sinó que va començar com un princep macedoni que tingué de mestre a Aristòtil. Va voler conquerir el món i en va conquerir una bona part, això sí, però de pastor nòmada res de res. Per tant, tampoc no és la resposta correcta.

Alaric fou rei dels visigots, no capitost de genets nòmades. Aquest sí que era del nord, però era germànic, no de terres de grans extensions. De ganes de conquerir en tenia força si recordem que, entre altres coses, va saquejar Roma, però Alaric liderava un gran exèrcit si fa no fa convencional i, fins i tot, tenia una gran flota de vaixells de guerra. A més, els visigots no eren nòmades ja que tenien agricultura. Bé, aquest home tampoc no és la resposta correcta.

Àtila, rei dels huns –nòmades i grans caçadors– de terres del nord, líder d’un exèrcit de genets sense rival i conqueridor difícil d’igualar degut, més que res, a la ferotgia d’ell mateix i dels seus. Però no és la resposta correcta. És difícil que us pugui convèncer que no es tracta d’Àtila, amb la poca informació que us vaig donar, però bé, Àtila no era un jove qualsevol, sinó que va heretar del seu pare el lideratge de les tribus dels huns; primer amb el seu germà, després ell sol (no recordo que se’n va fer del germà). A més Àtila tenia la cara deformada –no vaig dir res de cares deformades– ja que els huns deformaven les cares dels nens perquè, un cop eren homes, fessin més por a l’enemic. Tanmateix, he de dir que els que han pensat en Àtila tenen força arguments al seu favor.

Genguis Khan era d’un clan i d’una tribu de les extenses terres de l’Àsia del Nord-est. Pobles nómades que es dedicaven a la pastura d’ovelles i que eren grans genets. Passaven els hiverns en tendes fetes de pell d’ovella i s’abrigaven amb pells d’ovella i també d’animals salvatges ja que eren grans caçadors. Genguis Khan arribà al poder després d’unir moltes tribus nòmades de l’Àsia del Nord-est. Abans d’això no era ningú. Diuen que tenia la mirada freda com el glaç i, diuen també, que un dia sortí de la seva tenda i va dir: “Conqueriré tot el món”. Per tant, aquesta és la resposta correcta.

Vull afegir que Calpor no és Genguis Khan, només em vaig inspirar en aquest home.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Resposta a “D’on ha sortit en Calpor?”

  1. Anna M ha dit:

    ostres, molt bé. Jo vaig pensar en Àtila, però ja saps que no estava gaire inspirada en aquells moments.
    En canvi, veig que el meu germà com a mínim ha esmentat Genguis Khan.
    M’ha agradat l’endevinalla.

    M'agrada

    • Celebro que t’hagi agradat. Intento que els articles siguin una mica variats.
      Com he dit a l’article, els que vàreu pensar en Àtila sou els que us vau apropar més a la resposta correcta, tret dels que van esmentar Genguis Khan. Jo no em puc imaginar en Calpor com Àtila, però. Per cert, la fotografia que he penjat de Genguis Khan no és prou bona, però no en vaig poder aconseguir cap de millor. En vaig trobar una de perfecta; era Genguis Khan tal com sempre l’he imaginat i era Calpor tal com l’imagino, però era una foto propietat del National Geographic i iŀlegal emprar-la. Em va saber un greu!

      M'agrada

  2. Boladevidre ha dit:

    Vaja! cachis! no ha pogut ser aquesta vegada…. què hi farem. N’hi haurà més? m’ha agradat l’endevinalla i, com qui no vol la cosa, vot al sarró.
    Enhorabona.

    M'agrada

    • Gràcies Boladevidre! El sarró està molt content amb el teu vot i amb els altres que té, però els sarrons dels altres blocaires més amunt són mooolt més plens, no sé pas si me’n sortiré.
      No era una endevinalla fàcil perquè teníeu poca informació. Potser sí que en faré una altra ja que sembla que agrada això de les endevinalles.
      Una abraçada d’aquestes teves que arriben molt lluny.

      M'agrada

  3. Elies ha dit:

    Llàstima, per poc!

    M'agrada

  4. Bel ha dit:

    Seguiràs fent endevinalles?És molt divertit.

    M'agrada

    • Hola Bel,
      Estic molt contenta que trobis divertides les meves endevinalles. Com li acabo de dir a Boladevidre, potser en faré una altra, d’un altre personatge de la meva noveŀla que també està basat en un personatge històric. Però em sembla que serà encara més difícil encertar-lo, tot i que penso donar més informació perquè no és un personatge gaire conegut. Potser la setmana que ve; abans vull penjar un parell de posts que tinc pensats –l’un és pel dimecres; ha de ser pel dimecres.
      Una abraçada.

      M'agrada

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.