Fa dies que no us dic res, i em sap greu perquè molts i molts de vosaltres m’heu enviat ànims, bé amb comentaris al bloc o en correus electrònics, però han estat uns dies difícils fins i tot per escriure un article curt.
Sense entrar en detalls, us he de dir que la meva mare és a l’hospital i està bé pel que fa al risc de l’operació. La fractura, però, no tenia cap gràcia, per dir-ho d’alguna manera, i els cirugians només ho van poder resoldre parcialment. La recuperació serà més llarga i complicada del que s’esperava. Tanmateix, com sempre ha dit la meva mare, mentre hi ha vida i ha esperança.
Jo encara no he pogut parlar amb ella i no sé quan em deixaran fer-ho. Tots aquests anys al Canadà he donat les gràcies al senyor Bell –el canadenc que inventà el telèfon– ja que la seva invenció em permetia no només estar en contacte amb la meva família, sinó també sentir-nos la veu. Quan s’és molt lluny i durant anys les veus dels teus esdevenen transcendentals per tal de sentir-te més a prop d’ells. Darrerament trucava per telèfon cada dia a la meva mare. I ara, més que mai, és molt trist aquest silenci forçat entre ella i jo. Em pregunto si Ulisses hauria estat més tranquil si hagués pogut telefonar a Ítaca.
L’oceà paorós que s’estenia fosc, amenaçador i amb onades invencibles, tot i que és igual d’immens està ara apaivagat. I tanmateix no el puc travessar, puix que estic sense naus de rems armades.
Shaudin Melgar-Foraster 
Bé, un pas més…i passada l’operació, ara ve la tanda d’exercicis de recuperació. S’ha avançat molt i això sempre és esperançador.
Potser hauràs de retornar a les cartes…si bé tarden un temps en arribar al seu destí, després sempre les podem llegir i rellegir les vegades que ens vingui de gust 🙂
Una abraçada ben plena de bons destijos 😉
M'agradaM'agrada
Gràcies, Dolors. Sí, poquet a poquet esperem que tot acabi bé. És veritat això de les cartes, de fet jo enyoro una mica les cartes que ens enviavem abans dels correus electrònics –en tinc capses plenes, d’amics i família–, tot i que Internet té les seves avantatges. I també les té el telèfon; això de sentir la veu quan es tracta d’una persona estimada no té preu.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Pas a pas, Shaudin. Ara la intervenció ja està. Després tot arribarà: la rehabilitació, les trucades. Hauràs de tenir paciència.
Pel que fa a Ulisses, la meva resposta és NO. NO. No hauria estat més tranqui, perquè el seu patiment per Ítaca i Penèlope era més aviat retòric. Iniciàtic el viatge. Ulisses era un pendó. Si no, no hauria estat tants anys amb Calipso i Circe, per molts encanteris que fessin servir. Per no parlar de l’enlluernament amb Nausica.
Permete’m aquesta miqueta de broma per treure ferro a la qüestió.
De tota manera, m’ha encantat la tria de la citació per encapçalar l’article. Els clàssics sempre fan sospirar.
Fins aviat, Shaudin.
M'agradaM'agrada
Sí, noia, sí, un bon pendó estava fet l’Ulisses, però no dubto que enyorava Ítaca –no sé si enyorava gaire la bleda de la Penèlope–. Em sembla que l’Odissea expressa força bé el desig del retorn a la terra pròpia. I, sigui com sigui, això de la telefonada d’Ulisses anava bé a l’article, oi? Havia d’enllaçar el títol, la distància, el telèfon…
Petons.
M'agradaM'agrada
És el tercer cop que provo de contestar-te i no hi ha manera, fins ara. A veure si tinc més sort.
Em sap greu que no puguis comunicar-te amb la teva mare i, encara més, que s’hagi trencat. Tant de bo millori ben aviat.
L’enllaç que vaig posar en el primer missatge estava escurçat, li mancava el /index.html. L’adreça correcte és: http://www.sant-andreu.com/cultura/musica/santandreujazzband/index.html
Vaig saber de la Sant Andreu Jazz Band a través del pare d’un dels nanos que toca el trombó. Va anar així: El Josan, el pare, té un bar menut amb un ambient força agradable, es diu Xaloc, i en sóc un client relativament asiduu. Un dia entro i veig al televisor ‘Sant Andreu Jazz Band’. “-Colló! Què és això?”. No era un programa sinó que en Josan havia posat el DVD de la Jazz Band. El vaig veure i escoltar sencer i en acabar li vaig comprar un dels DVD editats. El poso prou sovint a casa.
A la pagineta que els vaig fer de seguida només hi ha un parell de fotografies i, important, l’enllaç al seu myespace.
Salutacions andreuenques.
M'agradaM'agrada
Gràcies Xagori.
Quan publiqui l’article en anglès sobre la Sant Andreu Jazz Band t’ho faré saber.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Acabo de conèixer el teu bloc. M’agrada. Molt d’ànim!
M'agradaM'agrada
Benvingut al meu bloc, David!
Gràcies per passar per aquí i escriure un comentari i tot.
Espero que seguiràs visitant el bloc.
M'agradaM'agrada
Imagino que hores d’ara el pitjor ja ha passat… M’assabento tard dels fets, però tot i això t’envio els meus millors desitjos per a amdues.
Pel que fa a les darreres paraules del text, que li serveixen de títol, he de dir que em sembla que tens una bona nau, molt marinera, i que mentre puguis escriure, els rems faran bona feina… Endavant, bonica!
Una abraçada marinera,
Maite
M'agradaM'agrada
Gràcies!!!
M'agradaM'agrada