Robarts: un monstre de biblioteca

Em sembla que ja és hora que us parli de la biblioteca Robarts (John P. Robarts Research Library), la biblioteca més gran del Canadà i una de les més grans de l’Amèrica del Nord. Sí, però a més de tot això és part de casa meva. Visc a cinc minuts de Robarts, com l’anomenem normalment, i tot i que la biblioteca és a una bona distància de l’edifici on hi ha el meu pis, no deixa de ser allí al davant. Si surto al balcó el primer que veig és Robarts i si m’estic a dins i miro cap a les finestres em trobo amb Robarts. Com que visc al pis 17 i la sala té una finestra molt gran, no hi ha manera de defugir Robarts.

La biblioteca Robarts, que és part de la Universitat de Toronto, ocupa l’espai d’un camp de futbol i té a dins 10 milions de llibres. És una biblioteca que ha estat la inspiració d’escriptors locals i també internacionals, com ara Humberto Eco que, segons diuen, es va inspirar en Robarts per crear la biblioteca secreta de El nom de la rosa. No sé si el va inspirar o no, però sí és cert que passà moltes hores en aquesta biblioteca quan escrivia la seva noveŀla. Pel que fa a nosaltres, he de dir que la quantitat de llibres catalans que té Robarts és realment impressionant; fins i tot he conegut estudiants de filologia catalana que han vingut aquí des dels Països Catalans per fer recerca a la biblioteca Robarts.

Robarts des del meu balcó

Vaig fer la carrera a la Universitat de Toronto –però imparteixo classes a la Universitat de York– i entre això i tenir Robarts aquí mateix us podeu imaginar que conec bé la biblioteca, oi? Doncs, tot i haver-hi passat milers d’hores, sempre m’hi perdo allí dins. Robarts és una mena de laberint que sembla tret d’una història de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges.

 Les escales mecàniques mai no pugen on et penses que pugen, sinó que baixen, o a l’intrevés –em recorden les escales de l’escola de Harry Potter a les peŀlícules–; quan proves de sortir dels passadissos, llargs i més llargs i curulls de llibres, cap al vestíbul del pis on et trobes, vas a parar a una sala de lectura que mai no havies vist i on no hi ha ningú, o bé et topes amb una paret que no hauria pas de ser allí; quan surts de l’ascensor a qualsevol pis i estàs segura que els passadissos amb les prestatgeries vermelles són a l’esquerra, resulta que ara mateix són grogues i les vermelles són a la dreta; si busques un lavabo que ahir, ben segur, era davant de l’ascensor, t’adones que avui és a l’altra banda d’unes columnes que no recordes que existissin abans.

Hi ha qui diu que és una biblioteca embruixada. No sé si la biblioteca Robarts està embruixada, però sí sé que és un lloc força estrany. És una de les raons per les que vaig decidir que un parell d’episodis curtets de Més enllà del somni passarien dins d’aquesta biblioteca. Els que heu llegit la noveŀla de segur que recordeu que la mare de l’Anna és una bibliotecària de Robarts, i també que el Senyor de Rocdur apareix allí en el primer capítol de la noveŀla. No m’estranyaria gens trobar-me’l jo mateixa a Robarts un d’aquests dies. Si me’l trobo i me’n surto, ja us ho faré saber.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Més enllà del somni i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Robarts: un monstre de biblioteca

  1. Vicenç Mengual ha dit:

    Ja has vist si s’hi pot trobar “Més enllà del somni”? Seria una llàstima que els teus estudiants de llengua catalana no el poguessin consultar.

    • Hola Vicenç,
      No, no tenen Més enllà del somni. Tampoc me n’he preocupat que el tinguin, tot sigui dit. A veure si parlo amb la gent de Robarts un d’aquests dies. Pel que fa als meus estudiants, jo no ensenyo a la Universitat de Toronto, sinó a la Universitat de York, al campus de Glendon –a la U de Toronto hi vaig estudiar i hi vaig treballar uns pocs anys–. A la biblioteca del campus de Glendon sí que tenen la meva noveŀla, la versió original en català i la traducció a l’anglès. També la té la llibreria de Glendon.
      Gràcies pel teu comentari!

  2. Jaume ha dit:

    Shaudin,

    la foto de l’edifici vista des del teu balcó fa respecte. Potser fins i tot por, si em diguessis que és la seu de la policia secreta de la pel·lícula Brazil, on es tortura dissidents i es fan desaparèixer asocials. Sort que ens dius que es tracta d’una bilbioteca… començo el dia més tranquil

    😉 Jaume

    • Hola Jaume,
      Sí que fa respecte, sobretot al natural perquè a la fotografia sembla que sigui una mica més lluny.
      Hahaha! Celebro que ara estiguis tranquil. No m’estranya que t’ho hagis pensat; l’arquitectura d’aquesta biblioteca és el que en diuen estil brutalista, i en certa manera sembla un búnquer.
      Gràcies per participar!

  3. Anna M. ha dit:

    Ostres, quin article més xulo. Me l’has mig robat, perquè jo volia parlar de biblioteques (un tema que tinc pendent) allà al Fil d’Ariadna, però m’esperaré uns dies. Per cert, que si Robarts és com un laberint, alguna cosa té a veure amb el nom del meu bloc.
    Ja saps què deia Borges i crec que s’escau molt bé per a Robarts:

    “Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca”.

    No sabia aquesta anècdota d’Eco i “El nom de la rosa”. T’envejo molt. Si vius davant de la biblioteca i hi has estudiat i tot plegat, és una meravella. I vius en un pis 17??? t’envejo també la claror que tindràs. Jo visc en un baix i, tot i que hi entra la llum més que no es podria esperar, no pot ser el mateix.

    Aviat començaré la teva novel·la, que cada cop tinc més ganes de llegir. Però ara n’haig de llegir una altra indefugiblement, perquè l’autor m’ha demanat que en parli a la presentació. Però la pròxima és la teva.
    Un petó ben fort,
    Anna

    • Doncs jo ja fa temps també que volia parlar de biblioteques en general, no només de Robarts, però vaig decidir començar per parlar d’aquesta perquè vaig pensar que probablement no la coneixíeu i us interessaria.
      És cert, el laberint té a veure amb el nom del teu bloc. Ara bé: això que Robarts sigui un paradís no ho sé pas, sobretot si li preguntes al meu fill que hi va treballar. De fet, Robarts pot ser aclaparadora per a qualsevol. Gràcies a que el meu fill hi va treballar en sé més d’un secret, com ara que al doble soterrani hi tenen acumulats, sense gaire ordre, milers i milers de llibres (a més de tenir tot un edifici als afores de Toronto amb més llibres acumulats). Es veu que ja no els caben més llibres, però han de seguir comprant-ne per mantenir la seva categoria de biblioteca súper important.
      Sí que en tinc molta de llum, quan n’hi ha, perquè com pots veure a la fotografia des del meu balcó gran part de l’any Toronto és molt gris i sense gens de llum.
      No hi ha cap pressa amb la meva noveŀla, ja faràs la ressenya quan tinguis temps, tranquila.
      Petonets.

  4. Gemma C.O. ha dit:

    Ooooh! Sahudin quina enveja!! El meu somni és una biblioteca com aquesta on et perds per llargs passadissos entre milers de llibres que et criden un avui, l’altre demà. Girebé en fa por pensar en una tarda d’ivern, amb pluja,trons i llamps…. deu ser impresionant. La fotografía ajuda a reforçar el misteri. I el teu article molt encantador, avui a Barcelona està gris,fresc i amb pluja a la cantonada, perfecta per llegir el teu escrit!!!

    • Hola Gemma,
      Gràcies per continuar participant al bloc!
      De por en fa moltes vegades Robarts, sobretot a les hores que hi ha poca gent. Quan jo feia el doctorat a la Universitat de Toronto tenia una cambreta a Robarts (els estudiants de doctorat poden obtenir-ne una per tenir-hi llibres i estudiar sense soroll). Una nit que hi era es va fer molt tard; era la matinada i hora de tancar la biblioteca i jo no me n’havia adonat. No sabia que, per avisar a la gent que encara és a dins la biblioteca que van a tancar, apaguen tots els llums uns minuts i després els tornen a obrir. Bé, de sobte em vaig trobar a les fosques sense saber ben bé que passava. Foren uns minuts de pànic. A les fosques vaig recollir la jaqueta, bossa i bufanda i vaig sortir de la meva cambra a la negror absoluta d’aquell pis de Robarts. Mentre intentava orientar-me cap a l’ascensor va tornar la llum i vaig poder sortir. L’ensurt que vaig tenir aquell dia!

  5. Aitana ha dit:

    Hola Shaudin,

    Sí, Robarts és la biblioteca més meravellosa del Canadà, però des de fa un parell d’anys, s’ha convertit en un somni inabastable, en una objecte de desig que enveges, però que mai no acabes d’acaçar.
    T’ho dic perquè, com ja saps, estan privatitzant la biblioteca i ara els estudiants de York hem de pagar 200 dòlars per poder empotar-nos llibres a casa i 40 dòlars a l’any per entrar-hi, quan abans era totalment gratuït.
    Una llàstima, perquè això ha fet que gent com jo deixem d’anar-hi. I si no són persones com jo qui lligen els llibres en català de Robarts, qui ho farà?
    Per cert, sí que tenen “La llengua negociada” (meu) i “El discurso narrativo de dos escritoras…” (teu), els nostres llibres més acadèmics. Però no tenen “Nadie es extranjero” (meu) i “Més enllà del somni”. Serà perquè no coneixen El Bullent?
    Hauré de parlar amb Miguel, un basc que s’encarrega de comprar les col·leccions en català, castellà, basc i gallec. O potser podríem quedar un dia amb ell i regalar-li els llibres perquè els incorporin a la biblioteca.

    Una abraçada,

    Aitana Guia

    • Hola Aitana,
      No ho sabia això que m’expliques de fer pagar a la gent de York. Els meus estudiants fan servir els llibres de les biblioteques dels campus de Keele i Glendon i de meus, i jo sóc “alumni” de la U de Toronto i tinc lliure accés a Robarts. Per això no ho sabia. Doncs quina llàstima. I a més estan carregats de diners!
      Si algú pot fer alguna cosa pel que fa als nostres llibres de Bullent, ben segur que és el Miguel. Sí que podríem fer això que dius, i de passada ens podríem veure! Sembla mentida que no ens veiem mai. Encara vius a Guelph?
      Una abraçada.

  6. Dolors ha dit:

    M’agradaria poder-me passejar per aquests passadissos i flairar els llibres que hi deu haver per totes bandes….m’hi podria perdre en més d’un sentit 🙂
    No sabia que El nom de la rosa s’havia inspirat en aquesta biblioteca ni que l’autor hi hagués passat tantes hores escrivint-la. Veus, sempre s’aprenen coses noves 😉

    • Més aviat oloraries pols, Dolors. No que n’hi hagi molta, però n’hi ha, i amb tants i tants llibres…
      Segons sembla Humberto Eco es va inspirar per la seva biblioteca secreta de El nom de la rosa, i molt especificament s’inspirà amb l’escala de Robarts –també hi ha una escala, mig fosca i solitària; l’he baixada moltes vegades, però no em fa cap gràcia.

      • Dolors ha dit:

        No m’agrada gens la pols, però en aquest cas, em sembla que guanyaria la meva curiositat i les ganes de veure tants i tants llibres junts.
        Però si hi ha passadissos, escales, colors….i si tinc present la meva mala orientació, hauria de buscar alguna mena d’ajut…potser descabdellar una troca de llana, o deixar engrunes com van fer en Hansel i la Gretel…. per poder sortir sense problemes d’un lloc tan especial 🙂

  7. Joan Rubiralta i Suriol ha dit:

    Hola amiga,

    Et puc ben assegurar que les biblioteques han estat una veritable passió per a mi. Al meu poble de 10.000 habitants n’hi ha una de molt potent que vaig treballar des de de fora i des de dins de l’ajuntament perquè hi fos. Cada vegada que hi havia eleccions municipals figurava al nostre programa electoral. Jo també m’hi he passat moltes hores llegint i consultants llibres, a banda del préstec i de la recerca amb internet, tant a a aquesta com a altres biblioteques. I sempre que conec una nova vila, miro de trobar les escoles i la biblioteca. T’asseguro que si vaig a Toronto no deixaré de visitar-la.

    Una abraçada

    • Hola Joan
      A mi també m’atrauen molt les biblioteques. Robarts és la més impressionant d’aquí, però tot Toronto està ple de biblioteques, no només les universitats. Quan vaig arribar a aquesta ciutat i me’n vaig adonar no m’ho podia creure.
      Si vens a Toronto ja obtindré un permís per mostrar-te Robarts de dalt a baix. Què et sembla?
      Una abraçada

  8. Gemma C.O. ha dit:

    Caram Shaudin, sols de llegir això de tancar els llums per un moment a l’hora de plegar, m’ha corregut un no sé que per l ‘esquena……….

    • Hola altre cop, Gemma. Doncs una noia polonesa que coneixia es va quedar tota la nit a Robarts. Ella també tenia una d’aquestes cambretes i va decidir que s’hi quedaria tota la nit per saber què se sentia passant una nit tota sola a Robarts, envoltada de milions de llibres. Segons em va dir no va sortir de cambreta fins de matí, quan una dona de la neteja la va fer fora molt empipada.
      I si vols saber què em va passar a mi en una història que no coneixia fins ara (un embull entendre-ho, ja ho sé, coses de l’Anna Maria) vés a aquest enllaç:

      http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/178117

  9. Magdalena ha dit:

    Si Shaudin. L’he visitada i és una meravella.
    Tant de bo pogués tornar per passar una temporada llarga.
    Una abraçada.
    Lena

    • Hola Lena!
      Moltes gràcies per escriure un comentari, tot i que sé que tens una feinada aclaparadora.
      És veritat que quan vas venir a Toronto vas anar a Robarts! Ja no me’n recordava. A veure quan pots tornar a venir per aquí –vull dir a Toronto, no al bloc que ja hi ets i sé que el llegeixes–.
      Una abraçada.

  10. Anna M. ha dit:

    i a mi també, tu! Sembla un lloc comú d’aquells del crim que vaig comentar al bloc, xD!

  11. Maria ha dit:

    Quina enveja, una biblioteca així! Llàstima dels 40 dòlars d’entrada i els 200 del servei de préstec. És molt car per a l’usuari i, en canvi, en relació al pressupost d’un centre tan gegantí, sembla que deu ser la xocolata del lloro. Més aviat sembla pensat perquè només hi vagin els qui en tenen molta necessitat i per desanimar el públic en general. Si no, no s’acaba d’entendre.

    En alguns museus he vist que deixaven les sales gairebé a les fosques durant uns moments per fer saber que havia arribat l’hora de tancar, però sempre hi quedaven encesos els llums d’emergència. Fa molt estrany que una institució d’aquestes dimensions i aquest prestigi no en tingui, d’il·luminació d’emergència.

    • Maria,
      No tothom ha de pagar. La biblioteca és part de la Universitat de Toronto i, per tant, cap estudiant o professor d’aquesta universitat ha de pagar. Tampoc jo o qualsevol altre que hagi fet la carrera a la U de Toronto. És normal que no deixin entrar així com així a qualsevol. Els estudiants de la universitat, i tothom que treballa o té a veure amb la universitat, han de tenir prioritat quant a ocupar l’espai i emprar els llibres. Fins aquí em sembla molt bé, té lògica. Ara bé: abans també podien anar-hi i emprar els llibres els acadèmics d’aquí, com ara l’Aitana que fa el doctorat a la Universitat de York. El que és nou (fer pagar) és que els acadèmics que no són específicament de la Universitat de Toronto hagin de pagar, i hagin de pagar tant.
      Pel que fa al públic en general té dotzenes i dotzenes de biblioteques, escampades per tota la ciutat, on pot anar.
      Sí que hi ha llums d’emergència a Robarts, però són per això, per emergències. Quan els apaguen per avisar que van a tancar, els apaguen tots per tal que la gent s’adoni ben bé que ha d’anar-se’n. No fa gaire han canviat el sistema de llums per estalviar energia: ara tots els passadissos amb llibres són, si fa no fa, a les fosques i només s’encenen els llums quan algú passa per allí. Va molt bé per estalviar energia, d’altra banda això fa que, en hores amb poca gent, només estigui iŀluminat el passadís on et trobes i tota la resta del pis sigui a les fosques; resulta una mica angoixant.

  12. Bel ha dit:

    Sembla Azkabà( sensa demèntors),per fora.Quí diria que aquest edifici és una bibliteca?Jo em perdria de seguida, amba poca orientació que tinc…

    • Hahaha! Bona comparació. I sí, sense dementors. Però una bona fortalesa sí que n’és Robarts, d’allí no s’escapa cap llibre. I estan ben protegits. Jo ja ho he dit moltes vegades, si mai ens bombardegen o hi ha un tornado o huracà d’aquest que fan por, me’n vaig a Robarts, que allí estaré protegida.
      Em sembla que tens raó. Jo tinc bon sentit de l’orientació i m’hi perdo, així que si tu hi vas més val que facis el que va dir la Dolors en el seu comentari: descabdellar una troca de llana o deixar engrunes com van fer Hansel i Gretel.

  13. María ha dit:

    Todavía no nos conocíamos cuando escribiste este post.
    Al ver el nombre de Robarts he recordado que aparecía en tu novela…. y más adelante me lo has confirmado…
    Divertida tu descripción de los pasillos de esta biblioteca tan misteriosa.
    Un abrazo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s