Deixondir

Els diccionaris de llengua són molt útils, i tanmateix poden ser també força avorridots, si més no aquest és el meu parer. Jo consulto diccionaris de llengua molt sovint, fins al punt que el que tinc de llengua catalana, el DIEC, sembla que vingui de la guerra, pobrissó, perquè de tant obrir-lo i tancar-lo i de passar pàgines amunt i avall comença a estar ben atrotinat. Però tot i consultar-lo cada dia encara no he trobat que em doni cap exemple que no m’ensopeixi. Com ja sabeu, els diccionaris de llengua et donen una explicació del sentit de la paraula que busques i, normalment, també algun exemple emprant el mot en qüestió. L’ensopiment t’agafa amb els exemples.

Si busquem al diccionari el significat del verb deixondir trobarem aquesta explicació: “Fer sortir d’un estat d’ensopiment”. Bé, fins aquí cap queixa, és una explicació ben raonable. Tanmateix, mirem quin exemple ens dóna d’aquest verb: “L’aire fred el va deixondir”. Un exemple correcte, és clar, però no un exemple que ens deixondeixi a nosaltres mentre el llegim.

Quan jo penso en el mot deixondir m’imagino uns globus, uns globus de colors llampants, ben infladets, que pugen amunt i amunt i són d’allò més deixondits. Per tant, em pregunto per què el diccionari no ens pot donar un exemple com ara aquest: “La nena i el globus estaven ensopits, però en veure’s es van deixondir”. Em sembla que seria un exemple menys ensopidor que el que ens dóna el diccionari.

Tot i que no cal que parlem de globus. Les flors també es presten força als exemples amb deixondir. Ben segur que heu vist flors en un estat de pur ensopiment, però amb una mica d’aigua i un raig de sol, caram, es deixondeixen amb una alegria ben palesa. El diccionari podria, doncs, donar-nos un exemple amb flors.

Ah, però algú em dirà que els globus i les flors no es poden deixondir perquè no són persones i mai no tenen ensopiment. D’acord, si voleu fer-vos els ensopits amb sortides així, posarem un exemple més assenyat. A veure, siguem seriosos: “El genet estava ensopit i vet aquí que va aparèixer un drac que el deixondí de cop”.

I ara us toca a vosaltres. Se us acudeix algun exemple curtet amb deixondir que no ensopeixi?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

41 respostes a Deixondir

  1. Boladevidre ha dit:

    Llegeixo que tens el DIEC en estat de “goma”. Saps que n’hi ha una edició digital? És fàcil d’instal·lar i és completíssima. Va molt bé per a cerques i també per a traduccions ja que té una potent eina que et presenta la traducció de les paraules, dels verbs (amb les corresponents formes verbals), etc.
    Clar que no és el mateix la consulta per pantalla que el ritual de fullejar qualsevol llibre, un diccionari especialment. No te’n deixaré un exemple, però et copiaré l’entrada del diccionari digital per tal que puguis comprovar-ne l’entrada. Au, va! deixondeix-te!

    deixondir [ dæ§undí ] v 1 1 tr Fer sortir d’un estat d’ensopiment. La pluja el deixondí. 2 pron Tot i els crits, no acabava de deixondir-me. 2 fig 1 tr Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa. No hi ha manera de deixondir-lo. 2 pron Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina.

    • És que a mi m’agrada consultar el diccionari en forma de llibre. He provat diccionaris digitals i no m’hi sento bé. M’agrada el llibre físic. La pantalla no és el mateix i si no estic fent el bloc o responent correus o fent proves pels estudiants o llegint altres blocs o…, bé, que si no és imprescindible emprar l’ordinador el tinc apagat. I si em cal consultar un diccionari quan sóc a l’ordinador, m’atabala obrir més pàgines i tot això. Els diccionaris els tinc a mà i m’agrada acaronar-los –tot i que de tant acaronar-los acaben en mal estat–.
      D’altra banda, trobo que els diccionaris digitals són ideals quan es viatja, perquè no t’enduràs pas una pila de diccionaris. En aquest cas el diccionari digital és una gran troballa.
      Potser sóc una mica estranya, no ho sé, perquè també m’agrada el tacte del paper quan escric. Les noveŀles, els contes i fins i tot els articles del bloc els escric primer a mà. Si provo d’escriure directament a l’ordinador em surt poc inspirat.
      Una abraçada.

  2. pepcanals ha dit:

    Estava ensopit davant l’ordinador i llegint un article de la Shaudint vaig deixondir tot seguit.
    Ho sento, es senzill, però te bona voluntat.

  3. Anna M. ha dit:

    A veure, amics. Us explicaré un petit secret. Jo vaig col·laborar durant un any i mig (a temps parcial) en la segona edició del DIEC. Els criteris per als exemples, en una obra magna d’aquestes característiques, estaven molt clars. Penseu que es va fer una feina molt llarga i feixuga, sobretot pel que fa a actualitzar-lo, a eradicar mots i a incloure molta nova terminologia específica (científica, tecnològica, etc. etc.). Això requeria especialistes seriosos de cada àrea.
    Els lexicògrafs de l’Institut d’Estudis Catalanas són gent superseriosa i preparada. Autèntics erudits que treballen amb un rigor que a mi em va sorprende en el primer moment. Els admiro molt.
    El fet és que la majoria dels exemples de la primera edició provenen del diccionari de Pompeu Fabra. No era qüestió de perdre el temps amb els exemples que ja estaven bé si la resta de la feina era tan gran. Només es va seguir el criteri d’intentar canviar els exemples masclistes, sexistes o racistes (n’hi havia uns quants) perquè a l’època de Fabra, lògicament, les coses eren diferents i molts exemples no tenien les mateixes connotacions negatives que avui en dia. Per això alguns potser poden semblar antics o avorrits. És que són de fa més d’1 segle.
    Amb tot, us donaré una petita perla. Quan jo vaig treballar a l’IEC, era l’època en què va començar la guerra de l’Irak. Si busqueu al DIEC2 el mot INIC, trobareu això:

    INIC, QUA:
    adj. [LC] [DR] Mancat en absolut d’equitat, de justícia. “Una sentència iniqua. La iniqua sort.”
    2 adj. [LC] [DR] Que no detura la consideració del mal que fa.
    3 adj. [LC] [DR] Malvat, odiós. “Detureu la iniqua guerra!”

    Doncs bé, l’exemple de la tercera accepció (“Detureu la iniqua guerra”), parla de la guerra de l’Irak i me’l deveu a mi. Anteriorment, hi havia un exemple masclista sobre una dona “iniqua” que tractava malament el marit i se’ls havia passat. Jo els vaig fer adonar-se’n que era molt masclista i injust i aleshores vam triar aquest exemple que en el moment era tan actual i que malauradament ho continua essent, perquè sempre hi ha guerres al món.

    Apa, ja teniu una batalleta. Finalment, us diré que no cal que tingueu el diccionari tan atrotinat, perquè ara el podeu consultar per Internet. Hi ha diverses maneres de fer les cerques, de manera que us hi podeu passejar tant com vulgueu.
    Una abraçada,
    Anna

    Enllaç al DIEC”: http://dlc.iec.cat/

    • Josep Maria ha dit:

      Hola, Anna, em dedico a temes de Responsabilitat Social i tinc un especial interès en temes de llenguatge sexista. M’agradaria saber si em pots posar altres exemples de millores sexistes que es van fer, encara que sigui entre nosaltres. jmcanyelles@collaboratio.net

      Gràcies!

      Ep, i eixoriviu-vos tots!

      • Josep Maria,
        Amb tants comentaris interessants jo estic d’allò més eixorivida.

      • Anna M. ha dit:

        Josep Maria, no em resulta fàcil, perquè és una àrea en la qual no hi vaig treballar. Jo m’ocupava dels mots d’especialistes, no del lèxic comú ni dels exemples. Si en recordo algun, te’l passo, però ara mateix no ho sé.
        Aquest d’inic és perquè el vaig viure en primera persona, com ja he explicat.

    • Caram, Anna Maria, no deixes de sorprendre’m. No tenia ni idea que havies coŀlaborat en el DIEC.
      T’he de dir que entenc molt bé com és de difícil fer un diccionari, exemples i tot plegat. El meu article no pretenia de cap manera atacar els diccionaris de llengua, als quals tinc una gran estimació i respecte. Ja saps que algunes de nosaltres, amb els blocs, volem més que res comunicar-nos amb els lectors escrivint alguna cosa interessant i alhora entretinguda –tu n’ets una mestra–.
      Quan vaig escriure aquest post m’adreçava força als lectors adolescents. Vaig pensar que potser el mot “deixondir” no és una paraula que ells emprin gaire, potser mai, i escrivint tot això potser la trobarien interessant o més propera o, senzillament, la podria deixondir dins del seu lèxic.
      També és veritat, però, el que dic a l’article. Quan penso en “deixondir” em ve la imatge dels globus. I els exemples del diccionari que, d’altra banda són molt correctes, poden ser avorrits. I bé, volia entretenir els lectors amb un mot de la nostra llengua.
      Trobo molt interessant el que ens expliques dels exemples del DIEC i de com alguns s’han de posar al dia. I especialment m’ha semblat molt interessant l’exemple d’”iniqua”. He mirat el DIEC de l’edició del 1995 i, efectivament, tal com dius hi havia un exemple masclista i injust, deia literalment: “Fou mort, mentre dormia, per la seva iniqua muller.” A l’edició del 2007 diu: “Detureu la iniqua guerra!” Quina gràcia saber la història que hi ha darrere un exemple. I, a més, un exemple d’aquests que m’agrada trobar al diccionari. Moltes gràcies, Anna Maria!

      • Anna M. ha dit:

        De res, Shaudin. Sí, de mica en mica ens anem coneixent i sabent coses. hahaha.
        Que quedi clar que no t’has de justificar. M’ha encantat el teu article i el subscric.
        Només he volgut, aprofitant la meva experiència pesonal, explicar una anècdota i il·luminar una mica com van les coses. Res més.
        Sincerament, la feina dels lexicògrafs és molt interessant, lenta i complicada. Hi entren molts factors difernts. Tot i que s’han canviat exemples, ja dic que se’n van mantenir la majoria perquè el gruix de la feina era un altre. Tanmateix, no m’estranyaria que ara mateix, sense la pressió d’haver de treure una nova edició, s’estiguin dedicant a aquestes tasques de cara a un futur. Llàstima, perquè els vaig veure no fa gaire i els ho podia haver preguntat. Però bé, com que coincidim en actes acadèmics i en conferències i presentacions i tal, ja ho esbrinaré.
        Una altra curiositat: si mires al DIEC2 la llarguíssima entrada “herba”, podràs pensar en mi. La vaig treballar jo tota soleta (un cop l’especialista en botànica va donar el vistiplau).

        • Marededéusenyor, Anna Maria! M’he quedat amb la boca oberta. Pàgines i pàgines del DIEC sobre la paraula “herba”. I tu la vas treballar tota soleta. Uau!!! No sé d’on treus el temps, ni l’energia, ni la concentració mental per tot el que fas.

  4. A veure si serveix:
    “Dormia tan profundament que ni aquell tro el va deixondir”.

    Al DCVB hi surt també aquesta accepció:
    3. fig. Fer aparèixer una cosa que estava latent; refl., Aparèixer allò que estava latent; cast. despertarse. «Aquests dies s’ha desxondit molt es fred» (Mall., Men.). «Tenia un tumoret que no li feia mal, però ara s’ha desxondit i li dóna males hores» (Mall., Men.). Los somnis de l’anyorança | desxondint-ne l’ambició, Aguiló Fochs foll. 140. El fret comensava a desxondir-se, Penya Mos. iii, 174. Tots els murmuris amagats se deixondien, Massó Croq. 29.
    No se m’acudeix cap exemple de “deixondir” amb aquest sentit. Potser algú més inspirat que jo.

    • Hahaha! És el meu article que t’ha inspirat a emprar “deixondir” en el teu o ja el tenies escrit abans i ha estat una coincidència? Caram! Mira que fer ressucitar un mort. Però, home, no podies haver-ne trobat un altre? Hahaha! Ara t’hi deixaré un comentari.

  5. Maria ha dit:

    Al Coromines hi ha el següent exemple, tret d’un romanç popular: “l’encontro dormida — / li dono quinze besets – als quatorze’s deixondia”. Diu que és un dels primers testimonis de “deixondir”, que abans es deia “deixondar”.

  6. Dolors ha dit:

    Estaria bé tornar a escriure alguns dels exemples de més d’una paraula dels nostres diccionaris. Jo personalment estaria molt contenta. Són massa les vegades que busques explicacions i exemples clars i et quedes amb un pam de nas.

    • D’acord amb tu, Dolors. De vegades he buscat algun mot poc comú que no entenia bé com emprar-lo i, com tu, m’he quedat amb un pam de nas. El pijor és quan no hi ha cap mena d’exemple, només una explicació gens clara. He dit a l’article que tenen exemples ensopits, però m’estimo més un exemple d’aquests, que al cap i a la fi pot ser ben aclaridor, que no pas cap exemple. No sé tu, però jo entenc les coses amb exemples. M’agradaria un diccionari de llengua que ens donés dotzenes d’exemples de cada paraula, seria fantastic.

  7. Joan Vilamala ha dit:

    Voleu dir que val la pena marejar tant la perdiu? De vegades som els lectors els que no hi veiem mésn enllà del nas. Qui no té res a fer el gat pentina.

  8. Maria ha dit:

    Per cert, quines il·lustracions més boniques! Tant les flors com els globus semblen ben deixondits i capaços de deixondir-nos…

    Frase: “la nena tenia son, però fent-li pessigolles la vaig deixondir”.

    • Oi que sí que són boniques? Vaig haver de passar una bona estona buscant fotografies adients per l’internet (i que fos legal emprar-les). Amb aquestes vaig quedar ben satisfeta perquè expressaven allò que jo imaginava.
      Gràcies per un altre exemple amb “deixondir”. M’agrada.

  9. Maria ha dit:

    Més propostes:
    1. “Ens hem de deixondir. Prou de ser mesells. Desperta ferro!”
    2. “La nostra literatura semblava estroncada, però la Renaixença la va deixondir”
    3. “Amb el petó del príncep, la Bella Dorment no es va deixondir del tot; va quedar ensopideta”

  10. Francesc ha dit:

    No sé què tal aniria això: “Semblava ofegat, però amb el boca a boca s’ha deixondit”. Potser també us hi ensopireu, però vaja, m’ha semblat que suggerir un cas de salvament no hauria de resultar tan avorrit com els exemples que hi ha ara al diccionari.

  11. Magdalena ha dit:

    Deixondir.
    A mi em ve al cap la idea de no quedar-te clavat en el sofa.
    No és molt original, però amb la pressa que tinc i el poc temps per fruir amb internet, aquí teniu la meva aportació.
    “Tenia molta mandra, però fent un esforç es va deixondir i va sortir a passejar per la platja”
    Gràcies Shaudin per descobrir-me aquesta paraula que no coneixia.

  12. Anna M. ha dit:

    No em deixa respondre’t allà on el comentari sobre el mot “herba”, Shaudin. No sé perquè.
    Sí, era inacabable la feina “herba”. El procés és que l’especialista dóna per bones i matisa les entrades que els lexicògrafs proposen. És a dir, el botànic afegeix, treu, canvia, puntualitza, suggereix, etc.
    Un cop fet això, el mot va passar sencer a mi i jo el vaig processar, amb tot el que això implica de no cometre errades, de no equivocar-te en el format, de no deixar-te cap subentrada, de buscar els dubtes que et sorgeixin, etc. Un cop fet, una altra persona ho repassa, perquè arriba un moment que hom pot cometre alguna errada sense voler. Cada entrada sempre passa, com a mínim, per dues persones. A més, jo només era una col·laboradora. Els lexicògrafs són, com vaig dir, 4 o 5 persones molt competents i amb molta experiència.
    Recordo el meu pas per l’Institut i pel diccionari com un dels períodes més feliços de la meva vida. Treballar allà al carrer del Carme, a l’edifici magnífic compartit amb la Biblioteca de Catalunya, amb gent tan maca que treballa per la llengua. Fantàstic.
    Si mires a la llista de col·laboradors, m’hi trobaràs. És a les primers pàgines del diccionari. Són cap al final, per ordre alfabètic de cognoms.
    Una abraçada

    • Sí, aquest estri del infern, com vas dir una vegada, pot ser molt irritant, a mi també me’n fa de tot color.
      Això del diccionari sembla una feina súper interessant, però sens dubte necessita una gran concentració i dedicació. I és tan fàcil no veure una errada! Quan jo vaig acabar la tesi me la vaig mirar amb lupa, i també se la va mirar una amiga que sempre va amb molt compte quan revisa manuscrits, i tot i això no vam veure una pila d’errors tipogràfics; els vaig anar trobant després. Així que un treball, com un diccionari, que ha d’estar perfecte, m’imagino que deu crear molta tensió i, evidentment, l’han de revisar unes quantes persones.
      T’he trobat a la llista de coŀlaboradors! Quina iŀlusió deu fer ser-hi, oi?
      Parlant de diccionaris, a mi el que em sembla boníssim és el diccionari d’espanyol fet per Maria Moliner. Mai n’he trobat un de tant bo en cap de les llengües que sé. I a més m’agrada la història que hi al darrere. El va fer tota soleta! A casa seva. Jo no tindria tanta paciència.

      • Anna M. ha dit:

        Sí, la veritat. Em va fer molta il·lusió poder col·laborar i haver quedat immortalitzada entre els col·laboradors.
        N’estic molt orgullosa, no t’haig de mentir amb falsa modèstia. Em sento molt honorada.
        Jo tinc el diccionari de la Moliner en CD Room, quan això era l’últim crit.
        És un diccionari magnífic. Tota la raó.
        Aquesta gent, com Fabra, Corominas, Alcover i Moll, la Moliner, etc. que van treballar pràcticament sols i van confegir obres com les que van confegir, a mi m’al·lucinen. Em mereixen un respecte increïble.
        Petonets, Shaudin.

        • Molt d’acord amb tu. Jo també els tinc un gran respecte. I quan penso en el que va passar amb els papers d’en Fabra, quan va fugir cap a França i els feixistes li van cremar tots els papers que tenia a casa, m’agafa molta ràbia. T’imagines que deu ser perdre tota aquella recerca feta durant anys i anys?

  13. Anna M. ha dit:

    Aportació, xD!, que me n’oblidava:

    “Treballar en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, serveix per deixondir a qualsevol!”

    Hahahahha.
    Petons a tots.

  14. Dolors ha dit:

    No he posat cap exemple de “deixondir” perquè és una paraula que no he fet servir mai. La coneixia però no forma part del meu vocabulari personal. I estic aprenent molt amb aquest article, amb tots els exemples que aneu posant.
    Això és fantàstic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s