Gats i finestres

M’agraden les finestres i m’agraden els gats. No sé si als gats els agraden els altres gats, però ben segur que també els agraden les finestres. 

Toronto és una ciutat plena de gats. N’està cosit. Gairebé tothom té un gat, o més d’un. Quan vas pel carrer, tret de les avingudes amb molt tràfic, sempre veus gats. Moltes vegades te’n trobes algun al mig de la vorera, prenent el sol o estirat sobre la neu; en aquests casos s’ha d’anar amb compte i no dir-li res, perquè si t’ajups i el grates una mica, primer tot va bé, el gat es rebolca i fa rom-rom i et llepa la mà, però així que te’n vas, en un tres i no res, el gat se’n va amb tu. De vegades m’he trobat amb gats que fan tota una excursió darrere meu. Ja li pots dir “apa, ves-te’n a casa” que res, el gat se’t refrega a les cames i quan comences a caminar ja el tens altre cop al darrere. I, és clar, penses que es perdrà o l’atropellarà un cotxe, per tant no et queda més remei que tornar enrere, deixar el gat on era, despistar-lo i fugir. I no us penseu que els que s’estan als jardins de les cases s’hi queden. A Toronto, a qualsevol gat que veus en un jardí, de vegades ben lluny del carrer, li dius alguna cosa i ja el tens miolant, la cua amunt i trotant cap a tu d’allò més content. I, aleshores, tornem-hi, ja no te’n pots desempallegar. Així que amb l’experiència que tinc de com va tot en aquesta ciutat, ara als gats només els miro sense dir-los ni un mot –alguna vegada no me’n puc estar, però–, és clar que els gats em miren a mi amb una expressió de tristesa o d’enuig, depèn del gat, però jo, res, ben ferma. 

Com deia més amunt, també m’agraden les finestres, i en això m’assemblo als gats perquè tinc ben comprovat que tot i veure gats als carrers i als jardins, on se’n veuen més és a les finestres. A la finestra dins de la casa, a la finestra per la part de fora, però a la finestra. Les finestres són pels gats com un imant. I s’hi poden estar hores i hores. De vegades miren a fora amb gran atenció, d’altres s’hi estan ajaguts prenent el sol si és que en fa, o bé dormen, o es llepen o volen atrapar una mosca, però a la finestra. Quan vaig per Toronto, i em fixo en les finestres de les cases, tot sovint hi veig un gat. Com si el gat fos l’amo de la casa. De fet, l’únic habitant de la casa perquè mai no hi veus ningú més. Fins i tot de nit, quan les finestres tenen una dolça llum daurada que es reflecteix a la neu, mai no veus a dins cap més silueta que la d’un gat immòbil a la finestra. Potser la gent està tan enfeinada que s’ha oblidat de les finestres? O tal vegada les persones s’estan a dins mirant les notícies a la televisió i no se’n recorden de mirar què passa a fora? Potser només els gats estan assabentats que les finestres et donen llum i alegria, que son els ulls d’una casa? Només ells se’n recorden que la finestra és l’enllaç entre el refugi de l’interior i el món atractiu de l’exterior? És possible que ells siguin dels pocs que encara s’adonen que les finestres són boniques? 

I us sembla que la meva atracció als gats i a les finestres em va dur a crear el malvat Senyor de Rocdur que no vol ni un gat al seu país, a més de tenir solament una finestra al seu castell? Ja m’ho direu.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

44 respostes a Gats i finestres

  1. jon zurano ha dit:

    m’agraden els gats,tot i que dubto que jo els agradi ells i m’agrade com viun els gats a totonto,sense por de la gent tot lo contrari del principat d’andorra on viuen morts de po i no gossen apropar-s’en a lo gent per no sortit malparats i els conductors els atropellen volgent,pero es clar toronto te la millor barreixa de totes les cultures,andorra tenin les deixalles,SALUT

    • Hola Jon,
      De debò a Andorra atropellen els gats? Caram! Aquí, a més que a molta gent els agraden els gats, el que passa també és que si fas mal a un gat –o a un gos–, i t’enxampen, la llei et castigarà. Està prohibit fer mal als animals. Pel que dius a Andorra no n’està.
      Celebro que t’agradin els gats i, sobretot, que hagis deixat un comentari. Gràcies!
      A reveure.

  2. Anna M ha dit:

    Mira, Shaudin, saps perfectament que sóc admiradora teva i del teu bloc.
    Tanmateix, mai com avui no m’havies arribat tant a l’ànima. L’article és preciós, suggeridor i intel·ligent.
    Però, a més, ja coneixes sobradament la meva passió gatuna. M’ha al·lucinat que expliquis que els gats de Toronto són tan manyacs i dòcils. Suposo que és perquè els solen tractar bé i, per tant, no tenen por. Perquè, en contra del que tothom creu (llegenda urbana), els gats són porucs i tranquils. Només volen que els estimin i viure en pau. Quan aixequen la mà o s’enfaden és perquè estan espantats i desconcertats.
    És veritat que els encanten les finestres. La meva gata, la Colette, s’hi passa hores. Estirada al sol, mirant i fent sons guturals dirigits als ocelles i altres bitxos que veu (insectes, saragantanes) o simplement amb els ulls misteriosament posats a l’infinit.
    Sí, l’ésser humà ha perdut la facultat i el costum de simplement contemplar, de connectar-se plàcidament amb l’exterior.
    M’encanten les fotos. De vet, te les robo per al meu gaudi personal.
    Gràcies, gràcies, Shaudin.
    Una abraçada ben forta.

    • Gràcies per les teves paraules, Anna Maria. Ja m’ho pensava, però, que t’agradaria perquè sé com t’agraden els gats. Moltes vegades he pensat que t’encantaria Toronto per la qüestió dels gats. Però hauries d’aprendre a no aturar-te a cada moment per dir-los cosetes o aniries pels carrers seguida per tota una colla de gats. Hahaha! Seria divertit, però.
      Sí que són molt manyacs i dòcils (dins el que pot ser-ne un gat) i tranquils; només els petitons no s’estan quiets. I, efectivament, no tenen cap por ja que estan acostumats a que els tractin bé.
      Petonets.

      • Maria ha dit:

        Hola, Shaudin: ahir vaig constatar el “robatori” d’imatges de l’Anna M. al despatx que compartim de tant en tant. Coincideixo amb ella que les fotos que has triat són precioses.
        Avui he fet la prova de passejar pel carrer, aprofitant que la vaga em deixa penjada sense tren, i he descobert que al meu veïnat hi ha un gat que finestreja. Benvingut al club, noi. (Jo sóc més de gos, però dono fe que la meva gossa, si el temps no acompanya, també és de mena tafanera i contemplativa.)

        • Benvinguda al meu bloc, Maria! Una altra Maria, perquè aquí tenim ja una Maria que deixa molts comentaris.
          Així que vas constatar el robatori de l’Anna Maria. Aquesta dona és una lladregota. I si es tracta de gats, no et pots ni imaginar que és capaç de fer.
          Oi que sí que són boniques les fotografies. A mi m’agrada força la del mig perquè, tot i que no és gaire espectacular, la trobo molt expressiva.
          Celebro que hagis trobat un gat finestrejador al teu veïnat. Ja veus que no m’ho invento això que els agraden les finestres. I a la teva gossa també li agraden les finestres! Doncs ja la pots apuntar al club. No m’hi havia fixat amb els gossos. Sempre els veig pel carrer lligats a la corretja darrere l’amo, o arrossegant l’amo o fent esperar l’amo mentre ensumen d’allò més bé un racó. De vegades em fan una mica de llàstima. Tenen tantes ganes de córrer i divertir-se i investigar-ho tot, però han de fer el que l’amo decideix. D’altra banda, sé que s’estimen molt l’amo.

        • Anna M. ha dit:

          Trobo llastimós que, en lloc de lloar el meu interès per les teves fotos, Shaudin, tu i la Maria us dediqueu a dir-me lladragota.
          Sou dolentes, però, com que jo sóc bona de mena, en realitat us estimo.
          Me n’alegro que estigueu en contacte.
          Petons, amigues.

        • A la història hi ha hagut alguns lladregots molt interessants, i més encara a la ficció, així que no et queixis que jo pensava en aquests. Quina dona, a sobre que et comparo a personatges mítics!

  3. Gemma C.O. ha dit:

    Hola, Shaudin, és massa que els gats a Toronto estiguin tant bé, ho trobo una mica etgegerat, esclar que el que passa a Andorra és una vergonya. El relat m’ha agradat força ,és curiós el que expliques i jo, a diferència de l’Anna, sols et “robaré” és la primera foto, trobo que és la més misteriosa.

    • Anna M. ha dit:

      Jo ja l’he posada a l’ordinador del despatx com a fons d’escriptori. I ara sóc a casa i la posaré també. Però me les guardo totes. Mai no se sap quan em faran falta. Hahahaha.

    • Hola Gemma,
      No és que se’ls faci res especial als gats, en general, és que no se’ls tracta mai malament i per això es refien de tothom. Com ja li he explicat a en Jon, està prohibit fer mal als animals. Sí, noia, això d’Andorra és una vergonya.
      A mi també m’agrada molt la primera fotografia, és molt bona en conjunt, tot i que també m’agraden molt les altres. Ja saps que si cliques la fotografia s’obrirà un enllaç a la pàgina d’origen?

  4. Olga ha dit:

    Caram, per Mataró també hi ha molts gatets, però no deixen que els toquis… tanmateix pel que expliques, quasi que millor, hehe, que a casa amb una ja faig (ja faig vull dir que ja s’encarrega ella soleta de destrossar-me les cadires i esgarrapar-ho tot!). I sí, les finestres oblidades… mira que són boniques, algunes, vaja, perquè d’altres només donen al balcó de l’edifici de davant i només pots veure el veí en calçotets! Salut.

    • Anna M. ha dit:

      La meva cunyada i el meu germà viuen en un carrer no gaire ample i tenen massa propers els balcons de la vorera del davant. Justament hi tenen un veí gras i greixós que sempre va amb samarreta imperi i és tan desagradable que li diuen el “antilujuria”.
      Ja us podeu imaginar.
      hahahha.
      Petons, Olga.

      • Hahaha!
        Aquí els carrers solen ser amples i les cases o edificis estan, en general, lluny dels altres. Per això no passen coses com les que expliques. Jo al davant (i força lluny) hi tinc la biblioteca Robarts, així que de veins amb samarreta no en tinc cap.
        Una abraçada.

      • Olga ha dit:

        Mare meva! De vegades és divertit per explicar anècdotes com aquesta, però veure-ho cada dia es fa pesat i trenca molt la intimitat, seria més bonic treure el cap i veure arbres i naturalesa. Me n’alegro per tu, Shaudin.

        • Aquí d’arbres no ens en manquen, però l’arquitectura de la ciutat, tret de cases bufones, és molt monòtona i els edificis no tenen cap gràcia. Enyoro molt l’arquitectura que teniu vosaltres. I a l’hivern, amb tots els arbres pelats i grisos i els edificis grisos i el cel gris i un fred que et congela el nas només de treure’l un moment a fora, l’amplada dels carrers i la natura et són força indiferents.

    • Hola Olga,
      Ja m’he adonat cada vegada que vaig a Catalunya que allí els gats no deixen que els toquis. Deuen estar escarmentats. Ja saps allò de “gat escaldat de l’aigua freda fuig”.
      La teva gata deu ser molt jove, oi?
      D’acord, hi ha finestres molt boniques i d’altres són molt lletges, però no deixen de ser finestres, deixen entrar llum com a mínim, i amb unes cortines finetes no cal veure el veí del davant.
      Gràcies pel comentari!

      • Olga ha dit:

        De res dona! Sí, és joveneta i maleducada! Passa moltes hores soleta la pobra… Suposo que a Catalunya som menys civilitzats i hi ha més gent que els tira pedres i els estira de la cua. I sobre això de la cortina… jo crec que no hi ha punt de comparació entre poder contemplar el mar, les muntanyes… des de casa, o veure unes cortines o una casa bruta i lletja.
        Salut!

        • Ah, no, és clar que no hi ha comparació, dona. Jo només em referia a que més val tenir finestres que no no tenir-les.
          Tens una gateta maleducada? Quina calamitat de mare estàs feta.
          Una abraçada!

  5. Ferran ha dit:

    Bona nit Shaudin, un plaer llegir aquest article tant agradable, unes fotografies molt maques. Jo també he fet fotos de gats en ampits de la finestra, i no una, quan tinc una oportunitat, i amb les maquines d’ara que poden centenars de fotos… no pararia de fer-los fotos.
    M’encanten els gats, i m’agrada tenir-ne al barri, justament, a l’entrada al parc que tinc a tocar de casa hi ha una família de gats, i els veïns els alimenten. Hi ha dies que l’olor és fa difícil de suportar, però després te’ls mires quan vas de pas, i són com de la família, entranyables, independents, i ens fan companyia a tots, i aquests, com estan tant ben tractats, viuen força bé entre un grapat de troncs d’arbre, amb els seus amagatalls, que és on s’amaguen quan intueixen perill.

    Fins aviat!

    • Hola Ferran,
      Gràcies per tornar a deixar un comentari.
      Sí, els gats són d’allò més fotogènics. Aquestes fotografies de l’article, però, no són meves. No sé si te n’has adonat. Com li deia a la Gemma, si cliques la fotografia et durà a la pàgina del fotògraf. Ja veus que tot ho faig ben legal. Si ho demanen sempre poso el nom del fotògraf i un enllaç a la seva pàgina. Moltes vegades, a més, em poso en contacte amb el fotògraf. Ara bé: la feinada que em dóna tot això!
      Ja veig amb els vostres comentaris que hi ha força persones que els agraden els gats.
      Una abraçada.

  6. xantalam ha dit:

    Shaudin, com m’agradaria ser-hi a Toronto per tal de poder fotografiar finestres, és una de les meves dèries, i gats a les finestres, buf, com gaudiria, tot i que seria difícil no fer-li petits manyacs als gatets… ;))
    Magnífic article, petons.

    • Xantalam!
      Que contenta estic que hagis escrit un comentari al meu bloc.
      Jo no sóc bona fotògrafa, però m’agrada mirar finestres, i gats, és clar, i quan veig finestres boniques em quedo encisada. A Catalunya n’hi ha moltes més de boniques, aquí solen ser totes molt semblants i, en general, no tenen res de particular, però de tant en tant també se’n troben. Quan vaig a Catalunya no paro de mirar finestres.
      Si vens per aquí ja et diré on hi ha finestres interessants, i els gats ja te’ls trobaràs per arreu.
      Una abraçada.

  7. Jesús (Xess) ha dit:

    A mi el que m’agrada és veure alguns sostres de Barcelona que es veuen gràcies a les finestres. N’hi ha de ben macos i elaborats, al menys a la Gran Via, que és la que més corro. Hauria d’haver un llibre/catàleg de fotos sostres de Barcelona, quedaríem ben sorpresos. I si no em creieu, fixeu-vos en els de la Pedrera, per exemple.

    A mi també m’agraden molt els gats, però tinc gos ;p
    Un preciós bulldog francès, ben malparit hehehe

    • Quan dius que els sostres es veuen gràcies a les finestres, vols dir que des del carrer pots veure els sostres a través de les finestres, oi? És cert que hi ha sostres molt bonics i m’agrada veure’ls, però no tant com veure finestres, potser per la relació amb la llum que m’agrada tant.
      Vols dir que no hi deu ser ja un llibre sobre sostres? I, home, la Pedrera, com aquell qui no diu res, doncs és clar que són sostres bonics.
      I a mi també m’agraden els gossos, i també se’n veuen moltíssims a Toronto. Algun dia explicaré les meves aventures amb un gos que era amic meu quan era petita (a Catalunya).

  8. Aitana ha dit:

    Hola Shaudin,

    A la meva filla de dos anys i mig, li encanten els gats, però no en tenim cap a casa. Així que un parell de cops per setmana sortim cat-hunting per veure els gats del veïnat. Els gats de Guelph (també al Canadà), no són ni de lluny tan manyacs com els de Toronto. Et fugen i són més rebels, més lliures, més independents. Ens fan córrer a cor que vols.

    Una abraçada,

    Aitana Guia

    • Hola Aitana,
      Veig que encara vius a Guelph. No n’estava segura.
      Hahaha! Cat-hunting. Deu ser divertit. Curiós el que dius. Per què deu ser que no són tan manyacs? Té l’avantatge, però, que no hi ha el problema de desempallegar-se dels gats.
      Si un dia vaig a Guelph m’hauré d’afegir a la cacera.
      Una abraçada i petonets a l’Oriana.

  9. Maria ha dit:

    “Gairebé tothom té un gat, o més d’un” a Toronto. Segurament és per això que els gats canadencs són manyacs i els de Catalunya són esquerps: aquí la majoria no tenen un amo que els protegeixi. Si algú té ganes de fer mal a una bèstia però sap que, segurament, al darrere hi ha algú disposat a defensar-la, s’ho pensarà dues vegades. ¿Recordeu, al pròleg de la segona part del Quixot, la segona història de boig i gossos, aquella que diu: “éste es podenco: ¡guarda!”? Ara no apallissaríem així el boig maltractador; d’alguna cosa han de servir els quatre-cents anys transcorreguts; però, multes a part, amb el rebuig social segurament n’hi hauria més que prou per protegir l’animal. El que passa aquí és que la immensa majoria dels gats no tenen amo; són colònies més o menys nombroses que s’espavilen com poden. I persones de bona voluntat que els deixen menjar a l’abast.

    Diuen que a Barcelona hi ha més rates que persones, sobretot, però no únicament, al clavegueram. No sé si els nombrosos gats sense amo en cacen o no.

    • És veritat. Moltes vegades, quan vaig a Catalunya, m’he adonat que hi ha molts gats que no semblen ser de ningú. Al parc Güell en vaig veure un munt, molt esquerps –no se t’acostaven per res– i se’ls veia molt escarransits, com si passessin molta gana, i alguns semblaven malalts i tot.
      No n’estic segura, però dubto que els gatets aquests escarransits cacin rates. Les rates són moltes vegades molt grosses i són animals súper inteŀligents (gens fàcils de caçar), d’una inteŀligencia refinada, gairebé diria, i a més poden esdevenir molt ferotges. Em sembla que els gats més aviat deuen caçar ratolins (hi ha ratolins a les grans ciutats catalanes?) i pardals. I també deuen menjar escombraries.

      • Maria ha dit:

        Sí que hi ha ratolins a Barcelona. I sí que els gats mengen escombraries, especialment prop dels restaurantets familiars que deixen bosses de restes fora dels contenidors (perquè no hi caben o per deixadesa) i els gats, és clar, proven d’espavilar-se a foradar-les buscant menjar. No ho he vist personalment, però és el que m’han dit.

        Les colònies de gats augmenten malgrat la gana perquè són molt fecundes. Hi ha temporades en què es veuen moltes gates prenyades.

        • Aquí, a Toronto, no hi ha colònies de gats perquè tots els gats tenen amo, però tenim esquirols pertot arreu que també remenen escombraries buscant menjar. Tanmateix, els que fan veritables estralls amb les escombraries (ben mirat, sona estrany això de fer estralls amb les escombraries), són els…, òndia, ara no sé com anomenem aquest animal en català, bé, en anglès es diu “raccoon”. Acabo de consultar-ho i, segons sembla, en català s’hauria de dir “os rentador”. És un animal força gros, de l’Amèrica del Nord, amb el pèl molt llarg, urpes molt fortes i al voltant dels ulls el pèl és negre i sembla que portin un antifaç. Bé, doncs, n’hi ha molts a la ciutat, tot i que no es deixen veure gaire i més val no acostar-s’hi perquè poden ser molt ferotges. Viuen en gran part de les escombraries i, com que són molt forts, i inteŀligents, poden agafar pràcticament tot el que volen. Nomès surten de nit quan els carrers són quiets. No n’he vist gaires i generalment dalt d’un arbre on fan veure que no hi són. Són molt bonics, però fan una mica de respecte. L’altre animal que va lliure per la ciutat és la mofeta. Tampoc n’he vist gaires, però la seva fortor m’ha arribat moltes vegades, fins i tot fins al meu pis, i visc al pis 17. L’edifici té un jardí al voltant, i si hi ha una mofeta esverada per algun cotxe del carrer (deixen anar la pudor quan estan esverades), ai, he de tancar les finestres. Són precioses, però més val ser molt lluny d’elles; els gossos els tenen pànic.

  10. Anna M. ha dit:

    A la meva facultat, al Edific Històric dela Plaça Universitat, hi viu una colònia als jardins. Són preciosos i estan ben cuidats. A banda que hi ha gent que els dóna menjar, també se n’ocupa una associació de la mateixa UB (de la facultat de Biologia, tinc entès). Quan els alumnes mengen entrepans al jardí, surten de sota les pedres.
    Amb tot, no es deixen tocar massa.
    A Montjuic també hi ha una colònia molt nombrosa. Els meus veterinaris desinteressadament dediquen un dia a la setmana a castrar-los (també hi ha una Associació – crec que es diu SOS GATS o alguna cosa així- que ho supervisa). Si n’esterlititzen un bon nombre, les colònies no es fan tan grans. Perquè no ens enganyem, per més que els vigilin i en tinguin cura, els pobres no són del tot feliços. Els falta l’amo i la seva mà carinyosa. Sempre penso en la sort que ha tingut la meva Colette, a la qual ara mateix vaig a besuquejar intensament perquè m’agafat un rapell d’amor.

    • Doncs fes-li un petonet de part meva a la Colette.
      Aquí hi ha un gat que és de la biblioteca Robarts; ja veus que no només tenen llibres, però no el tenen allí on hi ha llibres. Generalment és al jardí fora de la biblioteca o a dins lluny d’on hi ha la gent. Jo només l’he vist al jardí.
      A la meva universitat, al meu campus de Glendon (això de meu és un dir), també tenim un gat. Pertany al campus de Glendon, és part de la universitat. A la corretja al voltant del coll hi té el nom i l’adreça de Glendon, i la universitat en té cura.

  11. Anna M. ha dit:

    Rampell.
    Ah, m’oblidava. A Roma també hi ha moltes colònies de gats en llocs públics. La meva filla s’ho coneix força. Diu que els supervisen i els vigilen, però també viuen al carrer.

  12. panxample ha dit:

    un plaer trobar-te aquí en aquest el teu espai. Tot i la llunyania ,gracies a les noves tecnologies, les paraules poden transportar-nos, per a tot a reu, al instant.
    I m’adono que els moixins, astuts, silenciosos, indolents, branden i van de “farra” tot el dia. De la mateixa manera que aquí, amb el seu posat, indulgent, flonjo i de pel moixí ens tenen el cor robat. Peró son prou espavilats per buscar-se la vida.
    I de ben segur que també els agraden les finestres. Obertes de bat a bat, mirar el mon i renovar-se.
    Avant

  13. Dolors ha dit:

    Acabo de recordar una cançó de petita 🙂
    Miau, miau,
    per la teulada.
    Miau, miau,
    cada vegada.
    Jo en sentia la tonada
    quan al llit jo em ficava.
    Ai, gat, si jo t’atrapava
    quin plat de carn estofada!

    Ens feiem un panxot de riure quan la cantavem, els meus germans i jo….es tractava d’anar el més ràpid millor, sense saltar-se res 🙂 Cantant tots a la vegada. Al final era un orgue de gats 🙂

  14. Quico ha dit:

    M’ha agradat molt aquest post…

  15. Bel ha dit:

    M’ agraden els gats i les finestres, com a tu.
    Tot el que dius és veritat:els gats et segueixen, i a una finestra de casa, molt gran, sempre m’ hi trobo els gats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s