Aquest bloc no pot deixar d’expressar el condol per la pèrdua del mestre Joan Solà. Lingüista, professor i català. Tot amb majúscules.
Aquí trobareu dos articles, molt diferents, sobre aquest home exemplar:
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Literatura En Veu Alta
Cliqueu la imatge per sentir les històries
Llicència
Llicència
I vet aquí que un dia vaig obrir els ulls
I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure en català
Àngel Ruiz i Pablo: el meu besavi escriptor
El pare, o per mi el besavi
Tot un èxit!
Criatures fantàstiques
Les Estrelles
L'aigua
La llum
Sant Andreu Jazz Band
The Young Cats
Amb cara i ulls
Anna Maria Villalonga
Gats i finestres
Un 16 d'octubre vaig arribar al Canadà
Per molts anys, Canadà!
Rocdur (Part III)
Pot (Part III)
Amarar
L'Arnom i el 10 de juliol de 2010
io, ho ho, i una ampolla de rom
Més enllà del somni: com va començar
Imatges amb text en català sobre el procés d’escriure
Shaudin Melgar-Foraster 
Les seves obres i el seu esperit perduraran.
Continuem sofrint, encara lluitem, som a punt de vèncer!
M'agradaM'agrada
Hola David,
Veig que molt encertadament empres mots d’en Companys.
Això és el més important, que les obres i l’esperit de Joan Solà perdurin.
Escolta, avui he vist que el teu bloc va més bé. Tens més comentaris i tens seguidors i són gent interessant. Jo avui m’he fet seguidora –fins ara el teu bloc no tenia aquesta opció.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
sí, continuem sofrint, encara lluitem i ens cal no defallir perquè som a punt de vèncer, i tant, n’estic convençuda!
M’encanta aquesta frase, sempre la tinc present. La primera i totes les possibles variacions….sempre positives, les altres no m’interessen gens!
Dolors
M'agradaM'agrada
A mi també m’agrada molt.
M'agradaM'agrada
Ens quedem sense herois…
M'agradaM'agrada
Com acabo de dir a en David, el cas és que el seu esperit perduri i aleshores seguirà entre nosaltres.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ha mort, i amb poquíssim temps de diferència, la llengua que tant estimava ha rebut una altra vegada cops baixos…
M'agradaM'agrada
Hola Maite,
Això dels cops baixos no té aturador. No fins que diguem “adéu” d’una vegada per totes.
Una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
No he conegut personalment el mestre Solà però l’he llegit en més d’un article.
Un personatge que ha fet molt per la llengua i que ho continuarà fent. El seu treball donarà fruit, segur. I animarà a més persones, moltes ja ho estan fent, a treballar pel català, per aquesta llengua que estimem tant. I pel país.
M'agradaM'agrada
Sí senyora, Dolors. Així ha de ser i així serà.
M'agradaM'agrada
Al recordatori (d’una gran elegància) la família hi ha inclòs el següent fragment del principi de l’Odissea, que de ben segur Joan Solà estimava especialment:
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no lliurà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.
Homer, L’Odissea. Trad. de Carles Riba, 1953.
El text va imprès en negre, superposat al que sembla la reproducció d’un dibuix fet a mà amb llapis, que representa un mapa de Grècia amb els topònims manuscrits en català. Probablement l’havia dibuixat i escrit el mateix doctor Solà.
Tot això figura al dors de la crtolina. A l’anvers hi diu, simplement:
Joan Solà Cortassa
Bell-Lloc d’Urgell, 1940
Barcelona, 2010
Explico això perquè tinguis un tast del que hem viscut les persones que hi hem pogut assistir. Els parlaments suposo que es podran trobar publicats (d’altra banda, ni els he gravat ni n’he pres nota; com hauria estat possible?). En canvi, aquesta mostra que la família ha volgut retenir del seu amor per la cultura clàssica, de la qual som hereus, és fàcil que quedi ignorada.
M'agradaM'agrada
Si tu no m’ho dius no me n’assabento d’això del principi de l’Odissea. Aquest fragment me’l sé de memòria. De fa molts anys, de tant en tant el dic mentalment. M’agrada molt i m’ha cridat l’atenció que l’hagin posat al recordatori.
Moltes gràcies, Maria, per enviar-me un tastet del que heu viscut els que hi heu anat.
M'agradaM'agrada