Parlar

Els humans parlem i parlem —de vegades sembla que a tota hora—. Parlem i parlem perquè, ves, ens agrada comunicar moltes coses que pensem. Parlem amb la família, amb els amics i amb la persona que també fa mitja hora que espera l’autobús i “doncs, com és que triga tant, avui?” Expressem que estem contents o enutjats i, fins i tot, les idees que tenim sobre un seguit d’aspectes de la nostra comunitat. També expliquem històries i fem comparacions o paràboles. I vet aquí que el verb parlar ve del llatí parabolari per derivació de parabola que és una comparació o aŀlegoria.

I trobo interessant que el terme aŀlegoria vingui del grec, d’una combinació amb el mot άγορά que vol dir àgora. Val a dir, doncs, que tot plegat ens retorna a parlar, perquè les àgores o places públiques de l’antiga Grècia eren llocs d’assemblea on s’hi parlava, però no necessariament per dir que l’oli que ven aquell home és de gran qualitat –no oblidem que les àgores eren també mercats– sinó que s’hi parlava per adreçar al públic, per fer un parlament.

Assemblea

Com tothom sap, el fet de parlar és un tret definitori de l’ésser humà, probablement el més distintiu, sobretot si considerem tots els aspectes que comporta, com ara l’habilitat de raonar. I de totes les facetes de l’acció de parlar, déu n’hi do com és característic el fet de parlar en assemblees. A partir dels temps remots, i pertot el món, els humans han parlat en públic en assemblees de tota mena on es delibera i es prenen acords sobre tot allò que afecta la comunitat. Des dels Consells dels vells en les societats tribals, fins a arribar als Parlaments d’avui en dia: les assemblees legislatives. I si a aquestes assemblees les anomenem legislatives és perquè tenen la potestat de legislar o, dit d’una altra manera, perquè poden fer i establir lleis.

Les Corts Catalanes

A Catalunya tenim una llarga tradició d’assemblees ben estructurades on es debaten els afers que afecten la comunitat. Ja al segle XI teníem les assemblees de Pau i Treva, iniciades per l’abat Oliba, que es van reunir per primera vegada al Rosselló –tal com ens recorda Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides–. I teníem també, des de l’Edat Mitjana, la Cort Comtal, el Consell de Cent i les Corts Generals d’on en sortiria la Generalitat. Les Corts foren abolides per Felip V, però durant la república del segle XX, i amb la instauració d’un govern català amb el nom de Generalitat com l’antic govern, es formà també el modern Parlament de Catalunya, una assemblea legislativa.

A les assemblees legislatives els membres, o diputats, els quals han estat escollits pel poble, parlen per elaborar lleis, debatre lleis, passar lleis i rebutjar lleis. Una llei no n’és fins que no ha estat aprovada per la legislatura. Fins i tot, el Parlament pot aprovar o fer caure el govern. Així que parlar al Parlament no és ni de bon tros com parlar al bar de la cantonada, perquè el Parlament té un poder que no sol tenir la gent del bar de la cantonada.

Parlament de Catalunya

En el cas de Catalunya, com que el seu Parlament està sota la Constitució espanyola, només pot legislar algunes lleis que pertoquen a la comunitat autònoma de Catalunya. D’altra banda, el Parlament d’un Estat pot fer decisions de més volada. Tanmateix, els diputats del Parlament han estat escollits pel poble i, per tant, han de representar la voluntat del poble que els ha votat. Per això és molt important escollir diputats que s’adiguin als desitjos de qui els vota. Ja sabem que tenen el dret de poder fer caure el seu govern, i ben segur que si s’han de separar d’un altre, també ho podran aconseguir. Es tracta que representin la voluntat del poble i que parlin, doncs, del que han de parlar.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Parlar

  1. Gemma C.O. ha dit:

    Gràcies Shaudin per recordar-nos que és un Parlamen, d’on bé i així poder pensar on volem anar. Cal recordar, com tu bé fas, que Catalunya te el parlament més entic , més que’l d’ Englaterra. Cal recordar la nostra història i no tenir por de tirar en davant.

  2. Anna M. ha dit:

    Gràcies, Shaudin, per una síntesi tan precisa i completa i tan enriquidora. Una bella manera de comminar-nos a anar a votar el diumenge, malgrat el desencís generalitzat, la crisi, la situació desesperada d’un nombre cada cop més gran de famílies. Són moments durs arreu. Són moments incerts a Catalunya.
    Tanmateix, el teu bonic panegíric em sembla tan romàntic… jo estic molt més desgastada i, ara mateix, no ho explicaria amb tant d’amor.
    Amb tot, ficaré la papereta a l’urna. Ja veurem com acaba tot plegat.
    Una forta abraçada, Shaudin.

    • Com ja t’he dit al teu bloc, jo vaig votar la setmana passada (els que vivim a l’estranger votem molt abans). No sé si vaig encertar amb el meu vot, però espero que sí. Em sembla que és impossible saber si s’ha encertat o no, perquè els diputats són humans i tenen defectes i poden sortir amb sorpreses. Trobo que el més important és informar-se d’allò més bé i després endavant a votar i a tocar ferro. No hi ha res més que es pugui fer de moment. Si més no tenim la opció de votar i no sempre ha estat així.
      No et pensis, jo també estic una mica desgastada, però amb els articles del bloc penso en els lectors joves i l’últim que faria és transmetre un sentiment de desencís o pesimisme; seria molt injust. Vull que els joves se sentin optimistes i vull també que estiguin informats, que sàpiguen d’on venen les coses, i aleshores pensin i, bé, que algun dia tirin el món endavant i ho facin bé. Ells són el nostre futur i la nostra esperança.

  3. Maria ha dit:

    Gràcies, Shaudin, per estimular-nos a recordar els episodis fundacionals de la nostra història! Això ens fa falta a totes les persones que llegim el bloc, però té un valor especial per als nombrosos adolescents que el segueixen (per exemple, els Portadors del Foc). Quan s’és tan jove no sempre es disposa de prou informació, ni sobre història ni sobre política democràtica, i textos com aquest hi poden ajudar molt.

    • D’acord amb tu, Maria. Com li he dit a l’Anna Maria, tinc els adolescents molt presents. Vaig pensar que potser no sabien d’on venia tot això del Parlament i les eleccions (ignoro si a les escoles els ho expliquen). Aquests dies deuen sentir moltes coses sobre el tema i tal vegada no ho acaben d’entendre. Per això vaig intentar escriure un article que fos informatiu, però també ben clar i que tingués una certa lleugeresa, que no fos avorrit. I si els més grans us ho heu passat bé llegint-lo, doncs em quedo ben satisfeta.

  4. Jesús (Xess) ha dit:

    Bravo!!
    La gent ha de ser conscient del que vota i què s’aconsegueix amb el seu vot.
    Que ningú falli diumenge i qui millor ens pot legislar i qui més lluny pugui portar la nació catalana sigui qui més poder aconsegueixi.
    Jo, per si de cas, he escollit qui m’ofereix independència, regeneració democràtica i treball.

  5. Magnífica exposició Shaudin. Em plau sentir-me adolescent i que una “mestra” em recordi d’on venen les paraules i així m’ajudi a parlar amb propietat. Segueix escrivint noia, que ho fas molt bé.
    Josep M.

  6. Quico ha dit:

    Molt bé Shaudin !!!!
    Parlar és fonamental i un tret definitori de l’ésser humà. Som humans perquè parlem, entre altres coses, i per tant parlar ens apropa més i més a la nostra condició.
    Ahir va ser el dia contra la violència masclista. Un gran dia per recordar el valor absolut de la paraula com a mitjà d’entesa o per debatre desacords, diferències i malentesos.
    Gràcies per recordar-nos aquesta habilitat tant humana i entranyable, i relacionar-la amb un dels trets característics i recurrents dels nostres Països Catalans. Amb la paraula, tal i com remarca Martí i Pol, “tot és possible i tot està per fer”, o per parlar.
    Fem-ho, i fem-ho ara. També cal parlar diumenge a les urnes.

    • Hola Quico!
      Ahir va ser el dia contra la violència masclista? Aquí és al mes de març. Però tant és el dia que hagi escollit cada país, el que és important, com tu dius, és recordar el valor de la paraula per entendre’ns. Totalment d’acord.
      Gràcies per les paraules tan encertades de Martí i Pol. M’agrada moltíssim Martí i Pol, per cert. Ja sé que no sóc la única persona a qui li agrada, però mai em canso de dir-ho.
      Jo ja he parlat a les urnes. Avantatges, potser, de ser lluny.

  7. Dolors ha dit:

    Parlar és apassionant quan es pot compartir….i escoltar, també!
    Aquests dies s’ha parlat molt, s’ha discutit, hi ha hagut enfrontaments i retrobaments…ara cal veure si tot plegat es gestiona bé per a continuar avançant cap al que tants desitgem:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s