Parlar

Els humans parlem i parlem —de vegades sembla que a tota hora—. Parlem i parlem perquè, ves, ens agrada comunicar moltes coses que pensem. Parlem amb la família, amb els amics i amb la persona que també fa mitja hora que espera l’autobús i “doncs, com és que triga tant, avui?” Expressem que estem contents o enutjats i, fins i tot, les idees que tenim sobre un seguit d’aspectes de la nostra comunitat. També expliquem històries i fem comparacions o paràboles. I vet aquí que el verb parlar ve del llatí parabolari per derivació de parabola que és una comparació o aŀlegoria.

I trobo interessant que el terme aŀlegoria vingui del grec, d’una combinació amb el mot άγορά que vol dir àgora. Val a dir, doncs, que tot plegat ens retorna a parlar, perquè les àgores o places públiques de l’antiga Grècia eren llocs d’assemblea on s’hi parlava, però no necessariament per dir que l’oli que ven aquell home és de gran qualitat –no oblidem que les àgores eren també mercats– sinó que s’hi parlava per adreçar al públic, per fer un parlament.

Assemblea

Com tothom sap, el fet de parlar és un tret definitori de l’ésser humà, probablement el més distintiu, sobretot si considerem tots els aspectes que comporta, com ara l’habilitat de raonar. I de totes les facetes de l’acció de parlar, déu n’hi do com és característic el fet de parlar en assemblees. A partir dels temps remots, i pertot el món, els humans han parlat en públic en assemblees de tota mena on es delibera i es prenen acords sobre tot allò que afecta la comunitat. Des dels Consells dels vells en les societats tribals, fins a arribar als Parlaments d’avui en dia: les assemblees legislatives. I si a aquestes assemblees les anomenem legislatives és perquè tenen la potestat de legislar o, dit d’una altra manera, perquè poden fer i establir lleis.

Les Corts Catalanes

A Catalunya tenim una llarga tradició d’assemblees ben estructurades on es debaten els afers que afecten la comunitat. Ja al segle XI teníem les assemblees de Pau i Treva, iniciades per l’abat Oliba, que es van reunir per primera vegada al Rosselló –tal com ens recorda Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides–. I teníem també, des de l’Edat Mitjana, la Cort Comtal, el Consell de Cent i les Corts Generals d’on en sortiria la Generalitat. Les Corts foren abolides per Felip V, però durant la república del segle XX, i amb la instauració d’un govern català amb el nom de Generalitat com l’antic govern, es formà també el modern Parlament de Catalunya, una assemblea legislativa.

A les assemblees legislatives els membres, o diputats, els quals han estat escollits pel poble, parlen per elaborar lleis, debatre lleis, passar lleis i rebutjar lleis. Una llei no n’és fins que no ha estat aprovada per la legislatura. Fins i tot, el Parlament pot aprovar o fer caure el govern. Per tant, parlar al Parlament no és ni de bon tros com parlar al bar de la cantonada, perquè el Parlament té un poder que no sol tenir la gent del bar de la cantonada.

Parlament de Catalunya

En el cas de Catalunya, com que el seu Parlament està sota la Constitució espanyola, només pot legislar algunes lleis que pertoquen a la comunitat autònoma de Catalunya. D’altra banda, el Parlament d’un Estat pot fer decisions de més volada. Tanmateix, els diputats del Parlament han estat escollits pel poble i, per tant, han de representar la voluntat del poble que els ha votat. Per això és molt important escollir diputats que s’adiguin als desitjos de qui els vota. Ja sabem que tenen el dret de poder fer caure el seu govern, i ben segur que si s’han de separar d’un altre, també ho podran aconseguir. Es tracta que representin la voluntat del poble i que parlin, doncs, del que han de parlar.