Si en una nit d’hivern una banda

Toronto pot ser força avorridot, sobretot a l’hivern. Les temperatures glacials, amb un vent gairebé constant de l’Àrtic, no animen a voler gaudir d’un passeig. De fet, només animen a estar-se a casa –si es pot– i mirar per la finestra el cel gris, tot desitjant que l’estiu arribi prest.

Hem sofert el fred…, el fred aquest d’aquí, des de fa ben bé un mes i hem evitat sortir a passejar o, senzillament, sortir si s’ha pogut evitar. Tanmateix, vet aquí que el temps ha decidit canviar, perquè a Toronto el temps canvia tot d’una i sense solta ni volta –i de passada deixa la gent feta un nyap, ja que el cos s’endú un bon ensurt amb cada canvi. Val a dir, però, que un cop passat l’ensurt, si el canvi ha estat per pujar la temperatura, s’agraeix d’allò més.

Avui, doncs, feia un dia càlid –1° sota zero– i, el millor, gens de vent. Al vespre jo era en un barri cèntric, però d’aquests que et trobes sovint per aquí amb carrers de cases boniques i poc tràfic. Tot d’un plegat m’ha arribat una música llunyana que s’apropava. Era estrany, però semblava música de jazz. I, efectivament, era jazz, però no només música de jazz, sinó que es tractava de tota una banda que avançava pel carrer tranquil i seguida d’un munt de gent. M’he situat estratègicament dalt d’uns esglaons i he pogut gaudir de l’espectacle a l’altra vorera. Al davant d’una comitiva anava una dona grassoneta amb un paraigua de coloraines, obert, amb el qual marcava el ritme de la banda que duia al darrera: músics amb trompetes, trombons i saxòfons –per cert, magnífics músics de jazz– i un seguit de gent contenta i picant de mans. Era un espectacle inaudit que més semblava de Nova Orleans que no pas de la ciutat grisa i freda de Toronto.

Més gent s’ha afegit a la comitiva –jo també, no m’ho volia pas perdre. Hem donat la volta a una illeta de cases i ja érem una multitud en tornar al punt de partida. La banda s’ha aturat, però els músics continuaven tocant, i molta gent s’ha posat a ballar. Em podeu ben creure que un espectacle d’aquesta mena no l’havia vist mai aquí, no a l’hivern, no així d’espontani, no amb aquest esperit a la Nova Orleans. Ha estat fantàstic. I mentre m’hi trobava he pensat, ves, als nanos de la Sant Andreu Jazz Band els hauria agradat força. Perquè fins i tot immersa en un Toronto transformat de cop i volta en un concert de jazz, no puc evitar pensar en aquell país llunyà on vaig néixer i que enyoro tant. 

BON ANY NOU A TOTHOM!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Si en una nit d’hivern una banda

  1. Gemma C.O. ha dit:

    Aix Sahudin gairebé m’has fet sentir l’anyoransa . Aquestes coses que es troben per casualitat i més quan no són habituals, sempre alegren molt i deixen un regust molt dolcs, una espècie de confiança en l’humanitat. Moltes gràcies per aquest moment com partit i Molt Bon Any

  2. Anna Maria ha dit:

    Ostres, que xulu! Però és veritat o ha estat una llicència retòrica? A mi em va passar a Londres quelcom semblant, precisament un dia 1 de gener, i ho recordaré sempre!
    Petonets i gràcies per aquesta delicadessa d’entrada!!!!

  3. Anna Maria ha dit:

    Ah i m’encanta la referència a una de les obres q

  4. Anna Maria ha dit:

    que més m’agraden de Calvino. Perdó, però he apretat sense voler l’enviar.

    • A mi m’agrada molt Italo Calvino i em sembla que “Si en una nit d’hivern un viatger” és la millor d’ell (tot i que alguns dels seus contes són veritables perles). Se’m va acudir de sobte posar aquest títol. I vaig pensar “a veure qui s’adona de la referència”. Era d’esperar que la senyora Anna Maria se n’adonaria.

      • Anna Maria ha dit:

        Hahaha, sí, era de calaix. Som ànimes bessones, hahaha. A mi també m’agraden molt els contes de Calvino i aquesta novel.la especialment. A més, és un magnífic exercici experimental. Petons.

  5. Jordi Canals ha dit:

    Un moment ple d’il·lusió i fantasia amb l’esperit de Cap d’Any. Salut, força i llibertat pel 2011! Una abraçada!

  6. josepmaria llovera jané ha dit:

    fantàstic jo ja mi trobava, la descripció t’hi fa trobar, també m’hagués incorporat darrera la banda.

    Aquí a Barcelona també plou i el dia és gris però la il•lusió i la felicitat està dins nostre com tu ja saps.

    bon any nou

  7. Dolors ha dit:

    Un bon moment, per a guardar.
    No l’esperaves i això encara el fa més bonic i valuós.
    Què bé que de tant en tant ens trobem amb sorpreses agradables que no se’ns ha acudit ni demanar 🙂
    Per un any ple de bones sorpreses! Salut!

  8. Sophia Blasco ha dit:

    Bon Any Nou!
    Una experiència que sempre t’acompanyarà!
    Els millors desitjos!

  9. Oriol López ha dit:

    Genial, pensava que això de la banda que expliques ja només passava a les pel·lícules, però veig que és real.

    Oriol López

  10. Maite ha dit:

    Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta experiència, singular, divertida i una mica màgica, plena d’aquella màgia tan especial que de vegades són capaces de conjurar les persones, sense proposar-s’ho, i que ens permet mantenir viva l’esperança en el gènere humà.
    Gràcies també per la imatge, que resulta impressionant.
    I gràcies pel teu desig, que també és el meu: MOOOLT BON ANY NOU!
    Ah, i gràcies ( què agraida que sóc, veus? 😉 ) pel teu comentari al meu microrelat nadalec, m’ha fet MOLTA IL.LUSIÓ!
    T’envio una abraçada càlida, de les que desfan el gel si te la poses,
    Maite Crespo

    • Gràcies a tu, Maite, per compartir la teva opinió (ja veus que jo també sóc agraïda –hahaha!).
      Sí, va ser màgic, inesperat, bonic, amb gent de tota mena que semblava molt feliç, i tothom somreia a tothom.
      El teu microrelat és molt bo i havia de dir alguna cosa.
      Em poso, doncs, la teva abraçada; si desfà el gel m’anirà d’allò més bé.
      Petons.

  11. Jesús (Xess) ha dit:

    No és el mateix, però paga la pena veure aquests dos vídeos:

    http://www.youtube.com/watch_popup?v=NLjuGPBusxs&vq=medium

    Que gaudiu tant com jo!!

    • No és el mateix perquè aquests dos casos no els he viscut, altrament la idea és la mateixa. M’encanta! Sobretot el de Pamplona m’ha semblat exceŀlent. Amb el poble i pel poble, tothom barrejat, tothom content. Gràcies, Jesús!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s