Retorn a L’oreneta

No m’he enfadat mai en aquest bloc, però avui estic força enutjada i, per damunt de tot, trista. És degut a El secret de L’oreneta. Com alguns ja sabeu, els que tenim un bloc podem veure quantes visites hi ha cada dia i què han llegit els que l’han visitat. El secret de L’oreneta té quatre, tres, dues, una, o cap visita al dia. I què llegeixen la majoria de persones que la visiten? La primera pàgina. De vegades cliquen allí on diu “Lectors”, “Agraïments”…, i algunes cliquen els capítols, sí, però generalment només el capítol u i el quinze (l’últim).

De segur que hi ha persones que no tenen temps de llegir una noveŀla, encara que sigui curteta; d’altres la pensen llegir més endavant; i a d’altres no els atrau. Tot això és ben comprensible. Però als que llegeixen el capítol 1 i el 15 els he de dir que ho trobo ofensiu. Si no la volen llegir són ben lliures de no llegir-la, però que no la espatllin. Escriure una noveŀla dóna molta feina. I posar-la en un bloc, també. Són moltíssimes hores que s’han de treure d’on es pot: hores de cansament, de no dormir i d’acabar mig cega. Tanmateix, és fa amb iŀlusió, sobretot quan es tracta d’un regal. I quan el resultat és que et llegeixen el primer i l’últim capítol, és molt depriment.

Entre les poques persones que l’han llegida hi ha l’Anna Maria Villalonga, professora de literatura de la Universitat de Barcelona i a qui alguns ja coneixeu. I l’Anna Maria en va fer una ressenya –el millor regal de Nadal que he rebut enguany! Em va agradar particularment quan diu que El secret de L’oreneta “és també un aŀlegat en defensa de la llibertat i de la llengua catalana”. Trobareu la ressenya completa en el seu magnífic bloc A l’ombra del crim.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Retorn a L’oreneta

  1. Jesús (Xess) ha dit:

    N’hi ha que tenen la cultura lectora allà on acaba l’esquena…
    Quin país!!

  2. Gemm< C.O. ha dit:

    En sap molt greu que no tinguis lectors, ja que com dius dona molta feina escriure una nove.la i s’hi posen noltes il.lusions. El més gros és que sols prestin atenció al primer i l’últim capitol, i encara diran , que l’han llegit, quina barra!!!! Esperem que la cosa millori.

  3. David Valls ha dit:

    Shaudin,

    he de confessar que sóc dels que començo a llegir les teves històries, però no les acabo. No tinc temps, i ho dic de veritat i em sap el doble de greu perquè tu sí que llegeixes les meves bajanades sobre llengua i deixes comentaris al meu blog. No tinc perdó! Però també sé una cosa: si per la raó que sigui, algun dia publiquen alguna d’aquestes històries que escrius i és un èxit (d’això últim no en tinc cap dubte), llavors, et sortiran amics i lectors de sota les pedres. I tothom dirà: però si jo ja fa molt temps que llegeixo a la Shaudin! si ens hem escrit i tot!

    una abraçada,
    David

  4. Anna Maria ha dit:

    David, la Shaudin ja té una esplèndida novel·la publicada. Es titula “Mes enllà del somni” i ara és a punt de treure la continuació. I també té contes publicats. Per tant, vas una mica tard. Hahahaha.
    Jo et demano que facis l’esforç de llegir les seves històries. No és bona excusa la del temps, perquè no cal llegir-ho d’un cop. Es pot fer a estones perdudes. Voler és poder. Jo t’ho garanteixo que estic de feina fins dalt. I també et garanteixo que, si perseveres en la lectura, veuràs que no te’n penedeixes.
    Shaudin, gràcies per dir que la meva ressenya és un bonic regal. Però, és clar, el regal fou el teu. Jo només m’he limitat a fer allò que faig sempre. Ressenyar el que llegeixo i m’agrada. I ja saps que pots tenir molts admiradors, però que t’admirin més que jo, segur que no. Igual, sí. Més, no.
    Un peto, estimada.

  5. Anna Maria ha dit:

    D’altra banda, perdó, m’ho havia deixat, t’entenc perfectament. Has fet un regal tan bonic, tan treballat, tan costós, amb tant de tu mateixa.
    Només puc dir que qui no et llegeix, és ell que s’ho perd!

    • Sí, i hi ha tantes coses que costen de fer en aquesta vida! Tu també ho saps. De vegades plegariem, oi? Tot i això seguim endavant. Però és molt important saber que tenim qui rep el que fem, altrament l’esforç és en va i tot esdevé d’allò més descoratjador.

  6. David Valls ha dit:

    Sí, sabia i sé que la Shaudin li han publicat llibres i no he estat precís a l’escriure-ho.

  7. Jordi Canals ha dit:

    La teva nota estimada Shaudin m’ha arribat al cor i m’ha fet entrar el desig de llegir el teu conte avui mateix, sense esperar més, després d’anar dient durant alguns dies: demà, demà….
    La Clara és una noia molt moguda i amb molta imaginació, un personatge simpàtic que només començar el conte t’anima a seguir llegint sense parar. Castellpins és un lloc fantàstic i ple de màgia que es mescla de manera enginyosa entre realitat i ficció. L’ambient ben situat en l’època franquista convergeix en un moment donat amb el retrocés del temps , per a lligar l’acció relatada entre gestes d’intriga que t’endinsen amb interès dins la trama.
    En resum un conte amb aventures de caire juvenil i polsims de tendresa on els adults gaudiran d’una acurada narració.
    M’ha agradat molt. Enhorabona!

    • Benvolgut amic,
      Com et passava a tu, Jordi, sé que hi ha d’altres persones que per feina o el que sigui encara no s’hi han posat. Com he dit a l’article, això és comprensible. No n’és que facin malbé la noveŀla. Però, bé, si l’article ha servit perquè t’hi posessis d’una vegada per totes, ho celebro molt.
      I gràcies per la teva bona opinió de la noveŀla! Venint d’un company escriptor em fa molt feliç.
      Una abraçada.

  8. Toni Fernandez ha dit:

    Em sap greu, Shaudin. Jo encara no he trobat el moment de llegir el teu regal de Nadal. Prometo que ho faré ben aviat. Els qui et llegim, no t’oblidem!

    • Gràcies, Toni, ets molt amable. Ara que sé que estàs assabentat de la noveŀla, sé que tard o d’hora la llegiràs, tal com vas fer amb “Més enllà del somni”. Si fins i tot en vas fer una ressenya a indirecteCat! Si “El secret de L’oreneta” també t’agrada ja tens material per algun dia escriure’n un article. Què et sembla? Espero que t’agradi!

  9. panxample ha dit:

    Caram Shaudin !
    quin geni, per un moment m’he espantat.
    Un bon artista em va dir: No regalis mai cap dibuix a ningú, si no hi ha diners entre mig la gent no sap apreciar les obres d’art.
    Quanta raó tenia el bon home.
    Tot i que, si una sola persona valora i comparteix el regal ja estic satisfet, perquè no és donar és compartir.
    Gràcies

    Dolors i Jaume

    • No exageris. T’has espantat? Hahaha!
      Tens raó amb tot el que dius. I em fa molta iŀlusió quan em llegeixen els amics, o d’altres persones. Però és allò de només llegir el primer i l’últim capítol que em frustra.
      Una abraçada.

  10. Quico ha dit:

    Hola Shaudin…
    Ara feia dies que no visitava el teu bloc. Vaja, feia dies que no visitava cap bloc. Amb prou feines el meu i només per mantenir una mica el compromís amb la idea que m’he fet de com participar de manera maldestra en la construcció dels Països Catalans. També per desitjar bones festes, bon any o bons reis. I poca cosa més, doncs per aquestes dates els meus bioritmes s’enterren en els fonaments, que diria en Pedrolo. Tot i això m’ha costat… què t’he d’explicar!
    En qualsevol cas avui he entrat al teu bloc per posar-me al dia.
    – Ja era hora! – m’he dit.
    I tot seguit he anat a cercar la darrera entrada que havia llegit.

    Doncs sí, m’he posat el dia. M’he alegrat de la selecció del teu conte per aal recull… He reflexionat amb tu quan parles de la teva mare i m’has fet recordar els meus de pare i mare. Saps que aquesta circumstància t’hem fa molt propera, oi?
    He llegit la crítica de la teva nova novel·la bloc, “El secret de l’Oreneta”. Ja hi tinc un enllaç per llegir-la tota sencera, sense saltar-me’n capítols. No ho faria en cap cas.
    He entès perfectament la teva enyorança. Ja fa dies, però. Per això en determinats vídeos dels que faig, hi ets present tot i que no t’hi puguis veure.
    En fi, que t’he retrobat de nou després d’uns dies d’una certa auto reclusió transitòria, recurrent en mi per aquestes dates.
    Per a mi que s’acabin les festes nadalenques significa un retorn a la quotidianitat i, un cop acabades, poc a poc em reintegro de nou a la “vida social”. Tot plegat coses que passen.

    Així doncs, m’he retrobat de nou amb el teu magnífic bloc (m’agrada llegir-hi la nota de finalista), i per tant amb tu. Que tinguis un any ple de somnis i de feina. Sí, sí… de feina. Ja ho sé que te’n sobra… però és necessària.

    Vaig cap a “El secret de l’oreneta”……

    • Hola Quico,
      Caram, quin comentari més llarg! Això val per uns quants comentaris! Gràcies!
      Ja veig, doncs, que t’has posat al dia amb el meu bloc. Em sembla jo que estic al dia amb el teu –encara que no et deixi comentaris a tots els posts, els llegeixo (o més aviat “miro” en el cas del teu bloc). De tant en tant recorro tots els post teus perquè, com que publiques molt sovint, se me’n pot escapar algun.
      He vist que t’has subscrit a “El secret de L’oreneta” i has anunciat el bloc al facebook. Gràcies una altra vegada.
      Sé que sóc en alguns dels teus vídeos, d’alguna manera, perquè m’ho havies dit. Si fa no fa intueixo quins són.
      Tens raó, em sobra feina, però és millor que no tenir-ne, ben segur que sí. Ha de ser molt anguniós no trobar feina. Toco ferro perquè no se sap mai què pot passar, sobretot tal com va tot plegat. Mira, pel que fa a les classes de català depenc de l’Institut Ramon Llull i ja comença a no pagar això i allò i a retallar moltes coses. En qualsevol moment poden decidir acabar amb les meves classes i si em trobo que no puc donar català em moro. He deixat gran part de la salut –i he sacrificat moltes coses, com ara tenir una pensió el dia que em jubili– per pujar les classes de català a Toronto durant anys i anys, i en un no res tot pot desaparéixer. Així que brindo amb tu perquè tinguem la feina que necessitem tenir.
      Ei, aviat haurem de començar a parlar sobre fer aquell vídeo sobre “Més enllà del somni”. Ahir em vaig assabentar que se’n diu “book trailer” –al bloc de l’Anna Maria, que aquesta dona sempre està al dia de tot.
      Espero que t’agradi “El secret de L’oreneta”!
      Una abraçada.

  11. Vicenç ha dit:

    Shaudin,
    No t’has d’enfadar mai per la manera com et llegeixin. Desa en un calaix ben endreçat aquesta capacitat d’enfadar-te per si un dia que hagis d’escriure algun text, la necessites. Jo mateix llegeixo d’una manera molt desendreçada. Sovint començo llibres pel final. Alguns els fullejo i altres no els acabo mai. I de vegades, alguns, molt pocs, els llegeixo més d’una vegada. A casa tinc llibres que no llegiré mai i gràcies a la meva tirada per l’assaig sé coses de llibres que no tindré mai. Cadascú és com és i tots plegats, a la nostra manera, estimem la literatura i la cultura. A mi també m’han dit alguna vegada que llegeixo amb el cul, el que començo a prendre’m com una floreta.

    • Hola Vicenç i benvingut al meu bloc.
      Hahaha! Bé, això de desar la capacitat d’enfadar-me per quan la necessiti ho faig força. Quan algun dels meus personatges s’enfada, ja sé d’on treure l’experiència.
      Veig que tenim una manera molt diferent de llegir. Jo llegeixo els llibres que m’agraden moltíssimes vegades, no te’n pots ni fer una idea de quantes vegades. I mai no llegeixo un llibre d’una manera desendreçada (vull dir un llibre que narra una història), tret de si és un llibre que no m’interessa en absolut però em cal tenir una idea de què es tracta. Sóc molt conscient de com costa escriure una noveŀla, i la feina i hores i hores de pensar com construir una història que resulti interessant i d’alguna manera sorprengui al lector (sobretot si es tracta d’una història amb alguna mena de misteri). Llegir una noveŀla sense ordre ho trobo una manca de respecte cap a l’autor, és fer-li malbé una història a la que, potser, fins i tot hi ha deixat la pell per crear-la, i per crear-la d’aquesta manera. Deu ser que jo en sóc molt conscient de tot això.
      Sí, cadascú és com és i cadascú té una experiència diferent amb la literatura.

  12. Yves ha dit:

    Hola;
    no sé si ho has fet volent, però has descrit molt bé la lluita per l’èxit!
    I què és l’èxit? buf, això ja és més complicat… però crec que caldria reflexionar-hi.
    Controlar les visites pot ser depriment, cert -a mi algun cop també m’ha passat-, el meu bloc té una mitja de només 20 visites al dia. Però per altra banda, ens hem de preguntar, per què ho fem? pels altres? o per un mateix? jo ho tinc molt clar. Escric per a mi, i ho comparteixo amb qui tingui ganes!
    Si vols èxit, visites, comentaris a dojo… el millor que pots fer és posar temes que interessen al poble: futbol i dones despullades -ens enganyaran amb qualsevol cosa: unes mamelles en cromo, uns culs fotografiats , quatre paraules solemnes i un futbol manipulat; Raimon dixit.-
    Jo et recomano que segueixis escrivint, que gaudeixis, i que valoris qui et llegeix, una crítica de l’Anna, per molt que només sigui una, i que no surti a Telecinco, és molt més gratificant.
    Qüestió d’anàlisi d’audiència, res més.
    Felicitats per la novel·la editada i per la del bloc.

    • Hola Yves!
      He descrit la lluita per l’èxit? Sí és així no me n’havia adonat, perquè el que volia comunicar era la frustració de veure que només llegeixen el primer i l’últim capítol. Jo no li faria mai això a un escriptor que m’ha regalat una noveŀla –de fet no li faria a cap escriptor. Com li deia a en Vicenç, més amunt, potser és que com que jo mateixa sóc escriptora, sóc més conscient d’aquestes coses.
      Jo no escric per mi mateixa i també ho tinc molt clar des que era molt petita. Escric per comunicar i no hi ha comunicació si s’escriu per un mateix. M’estimo més que em llegeixin i no els agradi o em discuteixin això o allò que no pas que no em llegeixin. Però cadascú és com és i pensa el que li dóna la gana, només faltaria.
      Quanta raó tens amb això dels temes que atrauen visites! He vist un bloc en anglès que és terriblement dolent, però té milers i miler de visites al dia –els posts són sobre deports, música popular i “babes”. Però no vull èxit –i menys aquesta mena d’èxit– vull comunicació, saber que no faig la feina en va i contribuir a la comunitat amb alguna cosa que té un cert interès i estableix un diàleg. No em cal tenir milions de lectors, sinó bons lectors –això ja ho tinc, però m’agradaria tenir-ne uns quants més per garantir la publicació dels meus llibres; això és tot.
      Moltes gràcies Yves. A veure si em passo aviat pel teu bloc que és molt bo i ja toca que hi retorni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s