Primer aniversari del bloc

Avui, 8 de gener, fa un any que vaig començar aquest bloc. I quan dic que el vaig començar, sóc molt literal, perquè si aneu a la meva primera entrada veureu que només hi ha el títol: Hola a tothom. Si no l’he esborrat és perquè m’hi vàreu deixar comentaris. A més, em fa gràcia veure com el bloc reflecteix una característica meva que és llançar-me a fer una cosa sense saber ben bé si me’n sortiré. Perquè quan vaig posar aquest títol de “Hola a tothom” no sabia què em feia. Havia aconseguit decidir que el meu bloc seria amb wordpress, triat un tema dins de wordpress, posat una fotografia a la capçalera del bloc i entès (no gaire bé) com publicar un post. Res més. I ni sabia de què aniria el bloc ni on trobaria temps per a fer-lo.

Van passar dues setmanes fins que vaig ser capaç de decidir sobre què escriuria i publicar un article que fos més que el títol. Em quedava davant de la pantalleta (tinc un ordinador portàtil) hores i hores cada nit intentant descobrir què volien dir tots aquells termes d’informàtica que no havia vist mai a la vida, lluitava amb una pila de coses que no em volien obeir i cridava al pobre ordinador paraules ben lletges en totes les llengües que sé. A la fi vaig poder escriure el primer post: Començo.

Vaig continuar amb la publicació de diversos contes meus. Un gran descobriment fou entendre com posar enllaços. I a la fi va arribar el gran dia: afegir imatges als articles. A partir d’aquí cada dia que passa descobreixo com fer això o allò, però res es pot comparar a l’alegria que vaig sentir el dia que vaig ser capaç d’iŀlustrar els articles. I em sembla que a vosaltres també us devia agradar força. Els primers articles amb imatges que em van sortir com volia foren els del país de Rocdur, com ara Rocdur III. Em va fer molta iŀlusió. A l’estiu em vaig dedicar a posar fotografies a la dreta de la pàgina principal –si les cliques vas a parar a un altre lloc.

 Els que fa anys que teniu blocs o bé teniu força coneixements d’informàtica, tot això que explico us deu semblar una fotesa, però per a mi, amb el bloc, es va obrir tot un nou món amb grans possibilitats creatives. Ara, un any més tard, tinc quatre blocs. I us tinc a vosaltres!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

34 respostes a Primer aniversari del bloc

  1. Gemma C.O. ha dit:

    Que bonic !! Tot aixó que expliques ho entec perfectament ! Sols fa uns mesos que m’ha endinsat en el món de la informàtica amb el face, tot gràcies a l’Anna que en feia arrribar al correu de casa les seves publicacions. Primer no en feia cas, deprès en llegia alguna, més tard gairebé totes i vaig comensar a comentar-les , finalment, no recordo com, és ben curiós, vaig obrir una pàgina al face. I anar aprenen !! Esclar que amb gent com vosaltres és un plaèr

    • Quan començava amb aquest bloc provava d’entendre com ho feien els altres blocaires. Primer vaig “copiar” força coses del bloc de l’Humbert Roma, com ara triar wordpress –tot i que wordpress el vaig triar també perquè me’l van aconsellar a la universitat. Després, quan vaig arribar al nivell de posar imatges, mirava molt “A l’ombra del crim”, però mai no he aconseguit ni apropar-m’hi, a més el meu tema és el més antic de wordpress i no permet fer gaires sofisticacions, però em va ajudar molt en general veure què feia l’Anna. Bé, sembla que tots aprenem coses dels altres.

  2. Ferran ha dit:

    Moltes felicitats Shaudin, pel teu bloc i la seva família, perquè créixer és això, anar descobrint que coses en aparença força complicades, tan sols demanen observació i pràctica, i tornar a créixer a la nostra edat, doncs que fa gràcia, no? I de passada amplies l’altra família, aquells que ja coneixies et porten fins a altres desconeguts que venen a engrandir el teu cercle de coneguts i/o amistats.

    Moltes moltes felicitats, per la feina feta, i la que ha de venir.

    Bon i saludable any!

    • Gràcies, Ferran! Tens molta raó amb tot el que dius. I sí que fa gràcia tornar a créixer a la nostra edat; ves, és una manera de mantenir-se jove. Ara quan els meus estudiants parlen de coses d’informàtica, si més no sóc capaç de seguir el fil del que diuen, cosa que no podia fer abans, i fins i tot de tant en tant els puc explicar alguna cosa que alguns d’ells no sabien. I és ben veritat que s’amplia l’altra família. En el cas d’aquest bloc i com he dit altres vegades, tinc la sort de tenir seguidors que valen molt la pena. Estic molt contenta.

  3. Anna Maria ha dit:

    Hola, Shaudin. T’entenc perfectament. D’entrada, amb el meu bloc de cine, em va passar igual. Ja et vaig dir que no sabia ni penjar fotos ni res. I de mica en mica, l’univers dels blocs s’obre davant teu i comences a viure el seu encís i l’addicció (sana, crec) que generen. Què t’haig de dir, que som companyes de fatigues i hem compartit un estiu increïble al voltant del tema!
    Jo personalment no penso tocar ni canviar res. Conec gent que ha actualitzat les entrades antigues, posant-hi altres imatges o el que sigui. Jo no. Vull que els meus blocs palesin l’evolució que han sofert, perquè hem crescut junts i la seva evolució és la meva. A més, m’encanta mantenir tots els comentaris (per això conservo el primer Fil d’Ariadna en l’antic format i no el converteixo al nou, perquè perdria els comentaris), ja que crec que els lectors i sobretot els comentaristes us mereixeu tot el meu respecte i agraïment. Tantes hores de lectura i fidelitat. Sou un gran tresor.
    Sense fer-te la pilota, et diré que els teus blocs són per a mi part de la meva vida a hores d’ara. Per tant, milers de gràcies, estimada.
    I felicitats per aquest primer aniversari.

    • Si que som companyes de fatigues. I l’estiu passat fou increïble, no necessariament bo –només en algunes coses– perquè tot allò de les votacions va ser esgotador i em va treure molt temps. Aquest estiu cap concurs de blocs pel que fa a mi, ni un. Aquest estiu, les hores lliures només per a escriure, que és molt més plaent, molt més.
      Jo tampoc no penso actualitzar les entrades antigues, com és evident que no he fet amb el meu primer post “Hola a tothom” i res més. Però sí que m’agradaria actualitzar tot el bloc. És complicat, però. Fa temps que hi penso i quan vingui l’estiu m’hauré de decidir –ara no tinc temps. El meu tema de bloc és el més antic de wordpress i hi ha moltíssimes coses que no et permet fer, i d’altres que no m’agraden, com ara que si vas directament a un post, no a la pàgina principal, desapareix la columna de la dreta amb els “widgets” i queda molt despullat. M’agrada el tema que tinc al bloc “El secret de L’oreneta”. El vaig triar després d’examinar-ne molts i seria ideal per aquest bloc, però si el canvio vol dir que he de tornar a fer tota la feina de les imatges –de tots els posts!– perquè l’espai del text és molt diferent. Hi ha posts que no representarien gaire feina, però d’altres, com els de Rocdur i Pot no vull ni pensar-hi. Per això darrerement, a més de no tenir temps d’entretenir-m’hi, em limito a penjar les imatges entre paràgrafs, en comptes de fer equilibris durant hores perquè es quedin enmig del text on s’han de quedar. Així si em decideixo a canviar el tema només m’hauré de preocupar dels articles antics.
      Ja deus saber que els teus blocs són també part de la meva vida. I tant que en són!

  4. Quico ha dit:

    Enhorabona Shaudin! has aconseguit fer un bloc de molta qualitat i continuïtat, sobretot.
    Crec que més que una enhorabona, que tu deus ser la primera en donar-te-la amb il·lusió, el que el que vull és agrair les teves hores de son, els cansaments, els dies que se’t fa impossible pensar, i no obstant persisteixes, el combatre la basarda d’omplir un espai en blanc, que s’assembla a la de trencar un silenci.
    Has compartit perfectament amb nosaltres, pobres mortals, com i què és escriure. Cada vegada que entro al teu bloc aprenc una cosa nova, per petita que sigui. I això si que és bo celebrar-ho. No tothom serveix per obrir camí i el teu és nítid, atractiu i ple de detalls.
    Gràcies. Moltes gràcies.

    • Hola Quico,
      Bé, continuitat sí, perquè no hi ha grans diferències de temps entre un post i un altre –cada 6 dies, si fa no fa, però no publico com molts altres blocs que ho fan cada dia o cada dos dies. És impossible en el meu cas, no tinc el temps per poc que dormi. A més, vull tenir raconets de temps per comentar altres blocs, que no tot ha de ser el meu.
      Això de pobres mortals és molt exagerat, home. No tothom sap escriure bé, però hi ha molta gent que sí que en sap, mira, tu mateix tens escrits boníssims. Tanmateix, em sento molt cofoia que t’agradin tant els meus escrits. No puc evitar que em faci molta iŀlusió, sentir-me molt bé.
      Gràcies a tu, Quico, i espero que continuis gaudint dels meus escrits –intentaré no decebre’t.

  5. Maria ha dit:

    Un any de creixement i enriquiment. Moltíssima feina i molt bona en molt poc temps. I ben aviat has aconseguit el premi d’arribar a finalista del concurs de blocs. (El premi era arribar a finalista; ja va quedar clar que rebre el guardó no significava res.) Enhorabona!

    He estat desconnectada. Avui, per fi, he llegit “El secret de l’oreneta” i m’ha agradat molt, com de segur que agrada a tothom que la llegeixi. Gràcies pel magnífic obsequi!

    Dels posts precedents, no he entès una cosa: pel que dius en un comentari, sembla que qui et té contractada és l’Institut Ramon Llull i no pas la Universitat. Resulta estrany. Sembla que la teva llarga i fecunda dedicació als estudiants de Glendon (es diu així, oi?) hauria de tenir un bon reconeixement de la institució on treballes.

    Ànim i endavant amb els quatre blocs, amb els llibres i amb els contes! Els teus seguidors estem impacients per llegir la continuació de “Més enllà del somni”.

    • Hola Maria! Veig que ja has tornat del poble. Gràcies per retornar als meus escrits!
      T’aclareixo el que em preguntes: a la meva universitat dono classes de català i cultura catalana i de castellà i literatura en castellà. Les classes en castellà són part de la universitat d’aquí per la qual treballo. Les classes de català estan pagades per l’Institut Ramon Llull, però els diners van a la universitat d’aquí que és la que em paga el sou total. És a dir que, en certa manera, tinc dues feines, tot i que ambdues són part de la universitat, però no totes dues les paga la universitat. És una mica més complicat, però ja em deus entendre.
      Costa molt tirar endavant el català. S’han de fer molts sacrificis –tots ho sabem que se n’han de fer pel català. Jo vaig haver de rebutjar una feina fixa (com en digueu) a la universitat, amb un sou molt millor, anys sabàtics, estius sense haver de donar classes i una pensió de la universitat. Ho vaig rebutjar no perquè estigui boja, sinó perquè acceptar-la volia dir oblidar-me del català –només classes de castellà (no em veig capaç de deixar de banda el català). I si la universitat té classes de català és perquè les dono jo –no acceptarien algú de fora, com ara un lector enviat per l’Institut Ramon Llull. Per tant, si jo no dono les classes de català vol dir adéu al català aquí. Què passarà el dia que em jubili o si em moro o me’n vaig? Espero que les classes vagin tan bé, amb tants estudiants que sigui impossible no continuar amb el català. En fi, de moment hi sóc i no abandonaré el català.
      Gràcies per tot, Maria.

      • Maria ha dit:

        Caram! Aquest nostre no solament és un país de peatge sinó un país de desagraïts… i també d’herois com ara tu, anònims o no tan anònims; sort en tenim.

        • És que no som un país normal, Maria, encara no, i això fa que hi hagi coses que no rutllen bé. De gent que fa coses per Catalunya n’hi ha moltíssima, a casa i a l’estranger, com ara el professor Joseph Gulsoy que inicià el català a Toronto ara fa uns 50 anys.

      • Jesús (Xess) ha dit:

        Tot homenatge et seria poc.

        • Gràcies, Jesús, però hi ha moltíssima gent que es mereix molt més que jo un homenatge. En qualsevol cas, no sóc persona d’homenatges, premis i coses així. El que em fa feliç és tenir lectors i que els agradi el que escric. I sé que tu ets un d’aquests lectors!

  6. julius ha dit:

    Has descrit perfectament el que m’he trobat jo fent el meu, però sobre tot la il.lusió que veus que ets llegit, l’aventura d’escriure sovint per no deixar morir el Bloc, com molt be dius, decorar i ilustrar amb fotos… ai, si les poso a la dreta o a l’esquerra o la centro!
    Però també tenir el plaer de coneixer altres blocaires com tu, i això si que no te preu ni tècniques informàtiques! Gràcies!!!!

  7. dono una ullada al teu blog
    una abraçada des de Reus

    • Maria ha dit:

      Caram quin pseudònim: me’n desmarco, no sóc jo. No diria res si no fos que sóc de Reus, que ho sap tothom qui segueix el bloc, que firmo “Maria”, que ja m’agradaria que Catalunya fos tan respectada internacionalment com el Quebec i que, a més, vaig ser alumna de les castíssimes monges de la Teula. Reus té més de 100.000 habitants i jo visc a Barcelona.

    • Una abraçada des de Toronto.

  8. Higini ha dit:

    Bon aniversari 😉

  9. Jesús (Xess) ha dit:

    Un any ja…

    Un any de gaudir I MOLT! de la lectura dels teus textos i del teu llibre, del regal de Nadal…

    A mi m’ha gardat molt i em vull més, MÉS!!

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    gardat??? Perdó… agradat

  11. Dolors ha dit:

    No sé com t’ho manegues per fer tantes coses! I enfebrada com estàs i tot!
    Fa dies que tinc marcat amb un asterisc, aquesta entrada de bloc, i tot just avui me l’he llegit.
    Jo també vaig pensar fer un bloc…però per sort vaig atuarar-me a rumiar-hi una mica. I no ho he fet.
    No tinc temps per llegir tot allò que sé que m’interessa de molts blocs, com vull muntar-ne un i mantenir-lo?
    De moment, procuraré anar llegint i potser comentant els de gent com tu que teniu moltes coses per aportar…i veurem on arribem.
    Una abraçada ben grossa.
    Espero que estiguis millor!
    Dolors

    • Hola Dolors.
      No t’havia respost justament per la grip. Encara estic feta un nyap. Paciència.
      Però tenies un bloc, amb unes fotografies magnífiques. Entenc el que dius sobre mantenir un bloc. És molt difícil, per una qüestió de manca de temps. I llegir altres blocs –i comentar-los–esdevé una tasca “full time”. Jo llegiria i comentaria molt més si trobés temps, però no sé on trobar-lo. I és una llàstima perquè hi ha blocs boníssims, molts i molts, però no es poden fer miracles.
      Una abraçada ben grossa a tu també!

  12. Dolors ha dit:

    ui, m’he oblidat de felicitar-te per aquest anyet de bloc, hehehehe. Bufa! cada vegada més despistada! I això que havia entrat per a fer justament això, felicitar-te, hehehe.
    Bona nit, aquí a Catalunya.
    Ah!
    Has vist el Lib dup? Ja som milionaris!!!!!!
    Hem arribat al milió de visites en un dia ben bonic: 11-1-11: Podem dir: 11-1-11 = 1.000.000!
    I ara ja estem a 1,002,536!
    Això ja no ho para ningú!!!!
    Bona nit, bells somnis 🙂

    • Hahaha! No pateixis que per despistada jo. T’explicaré una anècdota. Al campus de Glendon de la meva universitat (això de meva és un dir) em coneixen moltes persones que sempre em saluden. Moltes d’aquestes persones són estudiants que he tingut fa anys i la meitat ja no recordo qui són (estem parlant de centenars de persones). A més de no recordar molta gent, sempre vaig pensant en milers de coses i no em fixo en res del que m’envolta, així que a cada moment em dono un ensurt en sentir “Hello, professor!” i veure davant meu una cara somrient que moltes vegades no sé qui és. Per evitar que pensessin que no els vull saludar, vaig decidir saludar a tothom. Bé, doncs un dia anava pels jardins del campus; era força tard i gairebé no hi havia llum. Allí mateix hi havia algú dret (probablement un estudiant) i abans que em saludessin a mi i tot d’una, vaig fer “Hello!”. Però ja ho havia dit que em vaig adonar que havia saludat a un pal amb un rètol. Encara bo que ningú no em va veure.
      Sí!!! Un milió! Ja ho sé. A la fi ho he pogut anunciar al meu bloc en anglès.
      Bona nit, Dolors.

      • Dolors ha dit:

        hehehe, està bé això de saludar els pals 🙂
        Ja m’animo. Veig que som molts i moltes que ens despistem o anem pensant en mil coses a la vegada .
        També em passa que trobo alumnes que em saluden i jo no els recordo, de moment. Llavors els dic : Veig que t’haig de conèixer, per tant, dóna’m pistes! I, normalment, acabo sabent amb qui parlo.
        I tens raó, hi ha molts blocs boníssims! És un plaer que tanta gent vulgui compartir tantes coses interessants. El problema, com sempre, és el temps.
        Celebro que ja et trobis millor 🙂

  13. Isabel-Helena ha dit:

    Shaudin,
    Per molts anys pel primer any del teu bloc! i que en vinguin molts més.

  14. Maite ha dit:

    Quèèè???
    Ostres, avui he passat un moment, per mirar si havies respost al darrer comentari que t’havia deixat en “Amb cara i ulls” i al que t’havia deixat aquí… I VEIG QUE NO HI HA CAP DE MEU, EN AQUESTA ENTRADA!
    Devia fer quelcom malament, suposo… i la meva felicitació no consta :-((

    Com que a part de ser poc manyosa amb les tecles, sóc caparruda, hi torno:FELICITATS, Shaudin!
    I FELCITATS A TOTS ELS QUE ET LLEGIM: ens enriquim gràcies a tu, sense dubtes, des de fa una mica més d’un any!

    T’envio una abraçada confiant que t’arribarà sense incidents,
    Maite

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s