Amb cara i ulls

És bo anar endavant i descobrir coses noves, i tanmateix trobo que també cal anar a aquelles que ja coneixem. A mi m’agrada tant la descoberta com el retrobament. A tall d’exemple, gaudeixo d’un bon llibre que mai no havia llegit i gaudeixo d’aquell altre que he llegit moltes vegades. Així que, de tant en tant, vull tornar a certs temes que ja havia comentat en aquest bloc; bé per fer memòria o bé perquè hi ha novetats a l’antic tema i, si és tracta de quelcom amb cara i ulls, es mereix un article.

Sempre m’ha fet gràcia aquesta dita  “amb cara i ulls”. Per si algú no coneix el significat –potser algun dels més joves el desconeix–, una cosa amb cara i ulls vol dir que està ben feta. Quan era molt petita i sentia dir “amb cara i ulls” o “té cara i ulls” m’imaginava que qualsevol cosa, literalment, tenia cara i ulls. Em semblava pura màgia. Quan vaig ser una mica més grandeta i vaig comprendre el significat, em va semblar una dita d’allò més entenedora. Als meus ulls, una cosa havia de tenir cara i ulls, perquè si no els tenia per força havia de ser un nyap o, val a dir, sense cara ni ulls.

Els lectors habituals d’aquest bloc de segur que recordeu l’article A l’estiu tota cuca viu, on a més de parlar d’aquesta parèmia em referia al treball de Víctor Pàmies. Doncs, bé, aquest lingüista català, el qual té blocs on s’hi troben dites populars i frases fetes per triar i remenar, ara ens deixa amb uns ulls com unes taronges: ha compilat en un diccionari, intitulat Amb cara i ulls, parèmies que contenen la paraula “ull”. Segons ens explica ell mateix, n’hi ha centenars. Ara bé: per poder publicar el llibre li cal que 200 persones es comprometin a comprar-lo, abans de 34 dies, per 20 euros –la despesa inclou el llibre dedicat per l’autor i l’enviament del llibre. I no entro en més detalls perquè en un batre d’ulls trobareu tota la informació a Amb cara i ulls. També podeu donar un cop d’ull a aquest bloc.

El trobo un projecte magnífic per més d’una raó i, sobretot, perquè contribueix a difondre la riquesa de la llengua catalana. Una llengua sense dites ni refranys seria, sens dubte, una llengua ben pobra. A més d’avorrida. Hem d’assegurar la pervivència d’un aspecte essencial que enriqueix la nostra llengua i la fa imaginativa. Per això, de segur que ajudar a la publicació d’aquest diccionari amb cara i ulls ho podem fer a ulls clucs.