Potser ja ho sabeu; però per si de cas no els heu vist, us vull fer saber que s’han publicat tres textos sobre El secret de l’oreneta. Ara mateix es troben indicats al bloc de la noveŀla i sota “Ressenyes”.
El primer que va sortir fou una ressenya d’Anna Maria Villalonga, al seu bloc A l’ombra del crim. Ja la vaig esmentar en un article de fa unes setmanes, però com que no tothom llegeix tots els meus articles, us el torno a posar. En qualsevol cas sempre resulta interessant llegir el bloc –o blocs– de l’Anna Maria.
Poc després va aparèixer un escrit insòlit de Quico Romeu, al seu bloc Neva dins el vidre. I dic insòlit perquè el que fa l’autor és escriure un relat que no és sobre la meva noveŀla, sinó que parteix del meu text i, amb la qual cosa, fa créixer la història. Tot plegat, un exercici imaginatiu d’interconnexions.
L’últim text aparegut sobre El secret de L’oreneta, ara fa uns pocs dies, el va escriure Toni Arecón Arias a la revista digital de poesia, art i cultura Lo Càntich. En aquest article, i entre altres coses, en Toni ens fa un comentari ben interessant sobre les possibilitats de la xarxa pel que fa als escriptors i els seus textos.
Els tres escrits van ser sorpreses. Tots tres em van fer molt feliç.
Shaudin Melgar-Foraster 
Ostres Shaudin, t’agraeixo aquest “detall”. El meu text només era la manera de dir-te com m’havia implicat en la teva novel·la. Com m’havia atrapat i les complicitats generacionals que havia despertat.
Des seguida vaig comprendre que era important per les generacions que no han viscut l’ambient dels nostres pobles a mitjans del segle passat, que algú les expliqués amb tanta eficàcia, ironia, tendresa i exactitud com fas al “Secret de l’oreneta”. Que em transportessis a les arrels em va suggerir dir-t’ho amb “imatges” que valen més que mil paraules. De fet el meu “conte”, no és més que agraïment vers la teva novel·la.
M'agradaM'agrada
Home, si de cas sóc jo qui ha d’agrair alguna cosa. Ja saps que el teu escrit va ser tota una sorpresa. I una idea ben original.
Una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
Quico, d’acord totalment.
Jo també t’agraeixo el detall, Shaudin.
No cal que repeteixi un cop més com m’agraden les teves històries. Crec que és absolutament del domini públic.
Una abraçada ben forta a tothom.
M'agradaM'agrada
Sí, em sembla que ja és de domini públic. Hahaha!
Petonets.
M'agradaM'agrada
Estic completament d’acord que , partint de la teva història, n’han sortit dtres més molt macos i enriquidors, sobretot el segon pel que te de “continuació”. Felicitats a tots per les estones que ens heu fet viure.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Gemma. I gràcies per no perdre’t ni un article d’aquest bloc i comentar-los.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Tots tres textos són molt suggestius. Els d’Anna Maria Villalonga i de Toni Arecón Arias fan venir ganes de llegir la narració de la Shaudin, que és del que es tracta, perquè s’ho val i molt. Però el de Quico Romeu té un interès, una amenitat i un encant molt especials; gràcies al fet de tenir forma de conte, ens n’explica moltes més coses i no ho sembla.
M'agradaM'agrada
Sí, Maria. Jo estic d’allò més contenta amb els tres textos. Cadascun fou una sorpresa molt agradable.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ah, Shaudin, per cert, gràcies per fer-nos conèixer aquests tres blocs tan interessants!
M'agradaM'agrada
De res, Maria. A més dels escrits sobre la noveŀla, també volia que us adonessiu de tres blocs molt bons.
M'agradaM'agrada
Molt interessants tots tres articles. Ben diferents en la presentació i el text, tots coincideixen en el mateix: és un bon conte i a més, és interessant.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Dolors. I tens raó, no s’assemblen.
M'agradaM'agrada
He llegit atentament la ressenya de l’Anna al blog “negrot”, l’escrit del Quico després de contemplar la foto que l’encapçala, i el text del nostre company relataire Toni, i després d’aquestes tres lectures crec, sincerament, que t’he de felicitar per triplicat:
Per ser autora d’una novel.la que tant agrada a qui la llegeix, com declaren de forma inequívoca les mostres citades,
Per ser persona generosa que ha decidit compartir la seva creació amb d’altres sense esperar res material a canvi,
Per ser una dona que desperta en els altres simpatia i afecte, sentiments que es reflexen en els escrits que parlen de tu amb admiració i estima.
Per cadascuna d’aquestes coses, i per tot plegat, FELICITATS, FELICITATS I FELICITATS!
I una abraçada dissabtina,
Maite
M'agradaM'agrada
Òndia, Maite, moltes gràcies! Ets molt amable –sempre n’ets. El teu comentari m’ha fet sentir molt feliç.
Una forta abraçada.
M'agradaM'agrada