Blizzard

Aquí al Canadà tenim molta neu. A Toronto de vegades cau i cau i cau suaument i la ciutat s’omple d’una catifa blanca que fa crec-crec quan camines –tot altre soroll s’apaga perquè aquesta neu porta pau i silenci. I tanmateix, la neu no sempre arriba amb aquesta dolçor. Hi ha winter storms, ice storms, Alberta clippers, snowstorms i blizzards; val a dir, tempestes de neu o de gel.

El que aquí en diuen un winter storm és simplement una tempesta d’hivern que porta neu o aiguaneu i de vegades esdevé freezing rain o pluja glacial. La pluja glacial és molt temuda, tant pels que caminen com pels que van amb cotxe, perquè tot està cobert d’una capa fina de gel que deixa els carrers com una pista de patinatge. Tot i això, la pluja glacial no és tan perillosa com un ice storm.

Un ice storm o tempesta de gel, s’assembla a la pluja glacial perquè tot queda recobert de gel, però en aquest cas, com que les temperatures són molt baixes, el gel és més gruixut. És bonic de veure perquè totes les coses semblen irreals, però el pes del gel acaba destruint els arbres i els cables d’electricitat cauen i deixen poblacions senceres a les fosques durant dies i dies –si és una tempesta de gel forta poden passar mesos sense electricitat.

Tanmateix, per temperatures baixes les que venen amb els Alberta clippers. “Alberta” es refereix a la província d’Alberta a l’oest del Canadà. I “clipper” ve dels “clippers” o vaixells de vela molt ràpids –un “clíper” en català. Per tant, en català hauríem d’anomenar aquesta tempesta com “clíper d’Alberta”, però no té gaire solta ni volta quant al sentit, així que tant se val deixar el nom original d’Alberta clipper. Aquestes tempestes, que s’originen a l’oest canadenc, van molt ràpides –sense cap muntanya que les aturi, corren per les planes canadenques i en un tres i no res ja les tenim a Toronto. Es caracteritzen per vents molt forts i una davallada de temperatura brutal –en unes horetes la temperatura baixa uns 20°, i això acompanyat pel vent a gran velocitat no resulta gens agradable, em podeu ben creure. Mentre corren per les planes, els Alberta clippers duen poca neu, però en arribar a la zona dels Grans Llacs agafen humitat i ens deixen, a més de congelats, plens de neu. Però no tanta com amb un snowstorm o tempesta de neu.

Una tempesta de neu, evidentment, porta grans quantitats de neu i les temperatures són molt baixes. La neu s’acumula pertot arreu i, fins i tot, pot arribar a l’alçada del segon pis d’una casa –com passa tot sovint a les províncies marítimes del Canadà. Però no és una nevada suau, amb flocs de neu d’aquells de targeta postal; una tempesta de neu arriba amb ràfegues de vent –ah, el vent canadenc, sempre tan omnipresent– que es fiquen pertot arreu, alhora que, com aquell qui res, fan créixer les muntanyes de neu. De vegades no saps d’on ve aquesta neu que tot ho omple, perquè la neu que cau es barreja amb la que ja ha caigut i que el vent llança d’una banda a l’altra –el que aquí en diuen blowing snow, potser “neu bufada”. I si les bufades són d’allò més fortes pot ser que ens trobem amb un autèntic blizzard.

Un blizzard (no hi ha traducció possible que jo sàpiga) és una tempesta de neu amb vents molt i molt forts. Un blizzard és un monstre de vent i neu, i “monstre” és precisament com se l’anomena moltes vegades. L’altre dia hi va haver un blizzard que va assolar diversos estats als Estats Units i que ens va arribar aquí. A les notícies l’anomenaven “el monstre”. He viscut molts blizzards al Canadà, i pitjors que el de l’altre dia (i tempestes de neu de tota mena), i sé que el millor que pots fer si et trobes amb un blizzard és cercar un refugi. La neu que el vent bufa és menuda, dura i et fereix si et toca alguna part exposada, com ara els ulls. El vent no et deixa avançar i la neu que s’acumula ràpidament encara t’ho fa més difícil. I no veus res. Si mires els carrers des de la finestra d’un edifici, tens la sensació que el blizzard té vida, com si fos una bèstia de formes canviants que tot ho domina: el veus serpentejar per les calçades, ara posa neu aquí, ara destrueix aquell munt d’allà, ara ho deixa tot sense cap visibilitat i, tot d’una, copeja els teus vidres amb ferotgia. Enrabiat bufa i bufa i no se’n va. Quan a la fi decideix anar a fer estralls a un altra contrada, tot torna a la calma gelada.