La Bel de Manacor

Us vaig presentar la Bel arran del primer article que vaig escriure sobre la Sant Andreu Jazz Band. I us vaig presentar la banda de jazz arran de parlar de la Bel. L’una i l’altra quedaren entortolligades a l’article La Bel i la banda de jazz.

En aquell article la Bel acabava de fer dotze anys. Jo la coneixia virtualment des que ella només en tenia onze –s’havia comunicat amb mi per dir-me que li havia agradat molt el meu llibre. I em va fer molta gràcia que em digués que volia ser escriptora, perquè no es referia a mi, sinó que va dir textualment: “M’agradaria que sabessis que sempre he volgut ser escriptora, com l’Anna” –com el personatge de la meva noveŀla, que també vol ser escriptora. Aquest detall el vaig trobar encisador.

La Bel volia que li parlés de la continuació de Més enllà del somni, volia saber de què tractaria, en fi, volia veure la segona noveŀla publicada. En dir-li que tot depenia de com anaven les vendes de la primera, em digué –amb un aplom impressionant– que s’estava plantejant escriure una ressenya de Més enllà del somni. I la Bel no parla per parlar, us ho ben asseguro.

Fa un mes em va dir que havia escrit un article sobre la meva noveŀla a la web del seu institut de Manacor. A l’article, la Bel hi ha posat fotografies i parla de la meva feina a la universitat, del meu bloc i fa una ressenya de Més enllà del somni amb frases molt entusiàstiques, com ara dir que és “un llibre espectacular”. En fa un breu resum on explica que la noveŀla tracta de l’Anna, “una nina canadenca” que amb la seva amiga “van a parar a un celler de s’altre món” (m’agrada tenir una ressenya escrita amb modalitat mallorquina). La ressenya acaba amb: “T’anim a comprar-lo i t’assegur que és realment meravellós”. Em sembla que si alguna vegada em cal un agent publicitari em posaré en contacte amb la Bel.

I tanmateix, aquesta nena tan eixerida no es va limitar a escriure l’article amb la ressenya, sinó que, a més, va presentar el meu llibre al seu professor de català, amb la intenció que esdevingui obligatori per a segon d’ESO. Segons diu, és possible que s’hagi sortit amb la seva. La Bel està disposada ha fer el que calgui per veure la segona noveŀla publicada.

Quan una nena de dotze anys fa mans i mànigues per promocionar la noveŀla d’una escriptora a la qual, al cap i a la fi, ni coneix personalment, ens pot fer pensar que algunes coses no rutllen prou bé –precisament a Mallorca cap llibreria no té Més enllà del somni. D’altra banda, penso en la Bel, i en altres nens i nenes que he tingut la sort de conèixer gràcies a la meva noveŀla, i arribo a la conclusió que si alguna cosa sens dubte rutlla molt bé és una bona part del nostre jovent. Gràcies Bel!