Primer capítol

Avui us ofereixo el començament de Perduts a l’altre món. Els que no heu llegit Més enllà del somni, no sabreu qué és tot això ni qui són els personatges, però els que sí que l’heu llegida tindreu un tastet de com comença la segona noveŀla –només us faltaran unes 270 pàgines més.

CAPITOL U
La tempesta

          –Maiera!
          El crit es va perdre dins la remor de la tempesta. L’Anna era a la proa i podia veure com s’alçaven ruixats d’escuma a poca distància del vaixell: eren les onades envestint les roques. Més enllà, sota la llum dels llamps, es dibuixaven foscos i amenaçadors uns penya-segats de la costa.
          –Maiera! –tornà a cridar l’Anna, que tenia els ulls esbatanats mirant tota aquella explosió d’escuma–. Es veu la costa de Maiera amb penya-segats i moltes roques!
          –No ens sent! –li digué l’Alison, tot estirant-la pel braç–. Hem d’anar a dir-li-ho o ens estavellarem contra les roques!
          Un llamp formidable il·luminà la nit. L’Anna es tragué l’aigua que li regalava per la cara i es fixà bé en el traçat de la costa i les roques allí a prop.
          –No sembla haver-hi roques més a la dreta, cap el nord! –digué; va resistir per un moment l’estirada de l’Alison–. I a la costa hi ha un espai com una platja!
          –Li hem de dir que canviï el rumb del vaixell. De pressa! –va dir-li l’Alison, cridant enmig del rugit del vent i el mar; començà a anar envers la popa.
          L’Anna va seguir la seva companya. Havien de lluitar contra la força del vent que els venia de cara i, agafant-se on podien, avançar cap a popa a poc a poc, cada pas un gran esforç. Relliscant, panteixant i conscients que amb cada minut que passava el vaixell s’apropava més i més a les roques, es movien dins d’un món d’aigua: la pluja que queia amb fúria i les onades violentes que es rompien a la borda i amaraven tota la coberta. I el vaixell pujava i baixava grans onades amb totes les veles desplegades i inflades de vent.
          Van arribar a l’escaleta que anava al castell de popa on l’avi de l’Anna intentava governar el timó.
          –Maiera, avi! És aquí mateix, però està ple de roques!
          Tan bon punt ho va dir que el cel s’esquerdà amb l’espetec d’un llamp: la forma de l’avi Roger, dempeus darrere el timó, quedà un moment il·luminada. Un tro va retrunyir pertot arreu, caigué una cortina de pluja espessa i la mar deixà anar un seguit d’onades irregulars que van escometre la nau i la van sacsejar amb brutalitat. Les nenes pujaven l’escaleta com podien.
          –No es veuen roques cap al nord! –cridà l’Anna–. I em sembla que hi ha una platja a la costa!
          –Aquí, de pressa! Ajudeu-me amb el timó!
          El vaixell es va enfilar amunt i amunt sobre una onada, fins que la proa quedà gairebé vertical davant d’ells.
          –Agafeu-vos fort! –els va cridar l’avi Roger.
          El vaixell es llençà endavant, com si caigués pel pendent d’una muntanya, tot baixant per l’onada. S’estabilitzà un moment en ser a baix i la mar el va cobrir de banda a banda.
          –Al timó! –ordenà l’avi–. Hem de canviar la proa! Amb força! Gireu el timó cap a estribord, cap a la dreta!
          Les dues nenes van posar-hi tota la força que tenien. Un vent de llevant els havia empès cap allà, i ara tots plegats provaven de canviar el rumb cap al nord, mentre onades salvatges passaven per damunt del vaixell i feien la maniobra encara més difícil. Van aconseguir fer-lo girar, tanmateix, evitant les roques per poca distància; però en girar, se sentí un “crac”, i tot d’un plegat un soroll com un gemec… El pal es partí pel mig i el masteler es desplomà i va caure al mar. Les burdes i molts obencs es van arrencar, però d’altres el tenien lligat a la nau que es decantà perillosament cap allà.
          –S’han de tallar els obencs! Les cordes, Anna! –va cridar l’avi, encara al timó–. El masteler ens farà tombar. Talleu-les amb els ganivets sense fer-vos mal! De pressa, que ens enfonsem!
          Les nenes van baixar la escala a corre-cuita i van avançar per coberta gairebé de quatre grapes, intentant no ser arrossegades cap al mar per on s’inclinava el vaixell. Van treure’s els ganivets de les fundes que portaven penjades i van anar tallant els obencs que encara lligaven el masteler al vaixell. En tallar l’últim, el mar s’emportà el masteler i la nau es gronxà amb força. L’Alison s’agafà ràpidament a una corda del tros de pal que seguia dret, però l’Anna, que es posava el ganivet a la funda, caigué asseguda. De cop i volta una onada rabiosa es llançà sobre el vaixell pel costat d’estribord, s’arrossegà impetuosa per coberta i caigué al mar per la banda de babord –enduent-se l’Anna amb ella.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

33 respostes a Primer capítol

  1. Gemma C.O. ha dit:

    AAAAIIIIII !! dolenta !!!!! Ara ens deixes amb l’ai al cor. Que xulu. M’agradat molt aquest començament; espero que ben aviat en podrem llegir la continuació. Bé, he d’anar a comprar per tota la setmana, sort amb la tempesta que teniu per aquí i fins desprès. Un pató .

    • Hola Gemma,
      Sí, sóc conscient que us deixo penjats, però no podia pas posar tota la noveŀla. “Perduts a l’altre món” té molta acció, més que “Més enllà del somni”, tot i que també hi ha més introspecció del personatges, i, bé, volia donar-vos un tastet del ritme que té una bona part de la noveŀla.
      Ara he d’anar a la classe i no tinc temps de respondre els altres comentaris; ho faré quan torni a casa –espero que sencera amb el temps que fa per aquí.
      Una abraçada.

  2. Jesús (Xess) ha dit:

    Mmmm… això em sona, hihihihi

    Estic amb la Gemma, ens deixes amb la mel als llavis!!

  3. Isabel-Helena Martí ha dit:

    Shaudin,

    Sisplau diga’m que l’Anna sap nedar!

    El cor em batega molt ràpidament i em suen les mans… necessito continuar llegint… no ens pots deixar a mitges amb l’avi i la pobre canalla enmig d’aquest atribulat episodi… VULL MÉS!!!!!!!!!!

    Petons,

    Isabel

    • Sí que sap nedar. De fet neda molt bé i li agrada molt, però en una tempesta com aquesta no n’hi ha prou amb saber nedar bé.
      Doncs sí que em sap greu, no em pensava que tindríeu aquest desfici per saber com continua. Tot aquest episodi no s’acaba fins cap a la pàgina 75, així que no les podia penjar totes. Però us ho faré saber de seguida que surti el llibre.
      Una forta abraçada.

  4. Anna Maria ha dit:

    T’odio profundament. Tu creus que pots començar amb un exabrupte d’aquestes característiques i ara deixar-nos així? Tu creus que pots tractar d’aquesta manera els teus seguidors fidels?
    Odi, odi a la Shaudin.

  5. Jordi Canals ha dit:

    Molt bé! s’ha de seguir. Una abraçada!

  6. Quico ha dit:

    Trepidant! en vull méééééésss!

  7. Dolors ha dit:

    Pobreta, l’Anna! Quina remullada!
    Sort que sabem que no li pot pas passar res gaire greu…és la protagonista!
    Ens deixes amb les ganes, eh! 🙂

    • Tu ho has dit: és la protagonista. Tot que…, i si canvia la protagonista? Hahaha! Ara et faré dubtar.
      Una abraçada, Dolors.

      • Dolors ha dit:

        Ei!
        No s’hi val!
        No em facis canvis dificils de païr, eh!
        Ara em faràs rumiar en les duferents possibilitats, mmmmm….i he d’anar a dormir!
        Com sempre, m’han tocat hores petites i encara rondo per aquí!
        Bona nit!
        Ja gairebé és cap de setmana! Fantàstic! 🙂

        • Hahaha! Ai, Dolors, bona l’he feta. Mira, no he dit que hi hagi un canvi de protagonista, he dit que qui ho sap. És sempre una possibilitat, oi? De possibilitats n’hi ha moltíssimes.
          Avui sóc jo la que ronda per aquí a la matinada. Ara plego de debò –encara he de fer unes coses per la universitat, bufa. Fins demà.

  8. Yves ha dit:

    Ostres, jo no he llegit el primer llibre, però m’has deixat ben intrigat… bona fórmula aquesta de posar l’inici… ara tots voldrem saber com continua!
    Enganxa!
    Felicitats!

  9. Maria ha dit:

    Magnífic començament, molt emocionant! Quines ganes de llegir la continuació…

    • Moltes gràcies, Maria! Sé que seràs una de les primeres que anirà a la llibreria quan el publiquin.

      • Francesc ha dit:

        I és clar que sí. Bé l’he de tenir i bé l’han de tenir els adolescents a qui he regalat “Més enllà del somni”. Com a mínim: a d’altres, se’ls poden regalar tots dos llibres junts.

        • Maria ha dit:

          Francesc, t’has equivocat i has respost per mi. Certament, jo també compraré i procuraré difondre el nou llibre així que surti. El que no sabia és que tu també regalaves els llibres de la Shaudin als teus coneguts joves; em semblava que la teva entrada com a comentador en aquesta web era recent; és veritat que no cal gaire temps per regalar un bon llibre…

        • Francesc ha dit:

          Disculpa, Maria, aquesta nit no he dormit i tinc el cap com un suro. No sé què m’ha passat. Però el llibre de la Shaudin sí que l’he regalat (no gaires exemplars, ho confesso, perquè el pressupost no m’ho permetria).

        • Jo sí que tinc el cap com un suro. Són més de les dues de la matinada i no he enllestit la feina. Ai, que cansada estic. Però abans de tancar l’ordinador vull respondre els comentaris que m’heu fet. Fins ara no he pogut i si ho deixo passarà un altre dia.
          Moltes gràcies Maria i moltes gràcies Francesc!

  10. Francesc ha dit:

    Shaudin, aconsegueixes que ens sentim veritablement al mar, enmig de la terrible tempesta. El text té una expressivitat extraordinària. No veig gens clar que l’argument continuï com suggereix la Dolors (que a l’Anna no li passarà res greu i tot quedarà en una remullada). Un inici així presagia fets trasbalsadors. És clar que, com que l’Anna és la protagonista, no se’n morirà, però queden obertes moltes possibilitats angoixants. Només cal veure el títol, “Perduts a l’altre món”. Pot quedar sense l’avi Roger ni l’Alison, que no han caigut. Es pot trobar sola del tot, sense pares (que no deuen ser al mateix món que ella), potser greument ferida, o sense aigua per beure, o fent cap a terra, on pot quedar a la mercè dels animals o algú la pot convertir en esclava… o qui sap, viure emocionants aventures en llocs fantàstics entre gent desconeguda. I què els passarà a l’avi i l’Alison, enmig d’un huracà, sense poder capejar el temporal per culpa d’un velam que no hauria d’estar desplegat, en un vaixell a punt d’enfonsar-se o d’estavellar-se contra les roques de la costa?

    Ja es veu què he volgut dir: que ens hem quedat intrigats i amb unes enormes ganes de saber què passarà a continuació.

    • Gràcies pel teu comentari, Francesc.
      Sí que li poden passar moltes coses a l’Anna –i n’hi passen. I és cert el que dius que presagia fets trasbalsadors (tota la noveŀla n’està plena).
      Pel que fa al velam desplegat, tu no ho saps, és clar, però hi ha una raó.
      Ja me n’he adonat que tots us heu quedat molt intrigats. Deu ser perquè, evidentment, jo sé què passarà que no em semblava que fos tan essencial saber com continua.

  11. Jesús (Xess) ha dit:

    Shaudin, em permets obrir un debat?? Gràcies.

    Cau al mar… al mar dels Pirates o al dels monstres??
    Si són les costes de Maiera, és la dels pirates, que encara no havien tingut gaire participació.
    És clar, que també podria ser que la costa de Maiera fos la més propera a Fosca…

    I vosaltres que creieu??

    • Endavant amb el debat, noi, però estic tan cansada que no sé si entendré res. A veure, torno a llegir el teu comentari.
      No puc dir gaire d’una noveŀla que no s’ha publicat, però això t’ho puc dir perquè és el mar, no l’oceà, per tant no hi ha monstres.
      Deixo que els lectors entrin al debat i decideixin la resta.
      Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s