Lleons i altres animalots d’allò més manyacs

Arribats a aquest punt del bloc, ja sabeu que m’agraden els animals: aranyes casolanes, gats finestrers, cargols impertèrrits i ratolins que escombren l’escaleta. I molts d’altres dels quals no us n’he parlat encara. Un d’aquests és el lleó. És clar que els que heu llegit Més enllà del somni ja us ho podieu imaginar. Doncs imagineu-vos ara la meva alegria quan fa pocs dies vaig fer un gran descobriment, una troballa d’aquestes que et fan dir: “I fins ara no en sabia res! Com és possible!” 

Es tracta d’uns vídeos i fotografies de Kevin Richardson. Aquest home sud-africà ha estudiat els lleons i altres animals ferotges i amb ells ha conviscut des que era jove. Kevin Richardson ha pogut demostrar que aquests animals tenen sentiments i són sociables; també ha aconseguit canviar diversos conceptes erronis que es tenien, com ara que no és possible que un lleó es banyi o que l’única manera de dominar un animal salvatge és amb la força i el càstig. Tanmateix, el que Richardson considera la seva missió és aturar la caça de lleons a Sud-àfrica. En quinze anys la població de lleons ha davallat de 350.000 a 25.000 degut als caçadors rics estrangers (la meitat dels Estats Units) que es poden permetre pagar 40.000 dòlars per matar un lleó.

Us recomano que no deixeu pas de banda el vídeo i l’album de fotografies que us poso més avall. Us puc assegurar que no veure-ho és perdre’s una cosa molt bonica i sens dubte impressionant. Gaudiu-ne!

(cliqueu on diu “Watch on YouTube”) 

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

26 respostes a Lleons i altres animalots d’allò més manyacs

  1. Anna Maria ha dit:

    Sí, sí, sí, sí, sí.
    Visca en Kevin, visca els lleons, visca tots els animalons del món.
    A aquestes alçaces també crec que ningú no ignorarà el meu amor a prova de bomba envers totes les espècies animals del món, felins petits i grans en especial, així com llops, gossos, ocells, cavalls, dofins i balenes, foques, etc. etc.
    Tot menys les rates.
    Hehehehe.
    Gràcies, Shaudin.

  2. electra ha dit:

    al primer no m’hi deixa entrar, Shaudin. el segon és preciós, molt entranyable.

  3. Gemma C.O. ha dit:

    Si no estic mal fixada, he vist reportatges d’aquest home al canal 33 de TV3 en el programa de fanuna que fan. Relalment és espectacular i sembla mentida que aquestes feres, es puguin entendre tan bé amb un esser humà.
    Gràcies guapa.

  4. Ferran ha dit:

    Fa temps em vas comentar un conte meu que parlava de lleons i la seva visió del món que els envoltava i la seva relació amb els humans, es deia coses de família, el tinc al bloc, em sembla, aleshores ja em vas dir que t’agradaven aquests grans felins. Jo els feia els protagonistes, i veient aquestes imatges dels vídeos, descobreixo que els diàlegs eren més realistes que no creia pas.
    Realment una troballa.

    Ferran

  5. Jordi Canals ha dit:

    Si jo també he vist reportatges de Kevin Richardson per TV3. Molt bons!
    Una abraçada!

    • Tots el coneixíeu menys jo! Això em passa per estar sempre enfeinada. Com si vosaltres no n’estessiu, oi? Per alguna raó se m’havia passat per alt la seva existència, tot i que he descobert que aquest mateix vídeo el van passar per TVO que és el canal canadenc que veig més (mai no hi ha anuncis!).
      Una abraçada.

  6. Quico Romeu ha dit:

    No coneixia aquests vídeo i àlbum. Tot i que elvídeo l’he hagut de veure al Youtube, aquí no m’ha deixat.
    Precisamtne aquest dia al canal 33 en vaig estar veient un. Molt interessant i emotiu.
    Aquesta és l’adreça del seu Web
    http://www.lionwhisperer.co.za/

    • Tu també sabies qui era aquest home? També l’havies vist a la tele? I jo pensant que feia el descobriment del segle. Sabia que algunes persones l’havien vist, però no em pensava que ja tots el coneixíeu. Bé celebro que, sí més no, no havies vist el vídeo i l’album que he penjat. Per cert, et dic el mateix que a l’Electra: ja ho he dit a l’article que heu de clicar “Watch on YouTube”! Quina gent, no em feu cap cas.
      Gràcies per l’adreça del seu web, tot i que ja la tenia des d’ahir. Vaig fer força recerca abans d’escriure l’article (tot i que no ho sembla perquè només dic quatre coses). Ja m’he fet “amiga” d’ell i tot al facebook.
      M’encantaria fer el que fa Kevin Richardson! M’agradaria molt i molt, però sé que sense el seu entrenament d’anys observant el comportament d’aquests animals, de segur que se’m menjarien.

      • Maria ha dit:

        “Entrenament d’anys observant el comportament d’aquests animals”: exacte. Per això he dit alguna vegada que videos així no s’haurien d’ensenyar als pàrvuls. A partir dels set o vuit anys sí, sempre i quan els adults s’asseguressin que la quitxalla ha entès això de l’entrenament d’anys i la llarga feina de familiarització. De vegades, als més petits se’ls ensenyen escenes com aquestes sense adonar-se que es creuran que els animals salvatges són inofensius. (S’han donat casos d’accidents per imprudència.)

        • No et creguis que es tracta només dels infants, perquè hi ha adults que són prou ximples per pensar que poden fer-ho. El mateix Kevin Richardson diu molt clarament que a ningú se li acudeixi provar de fer el que ell fa, que seria perillosíssim i probablement fatal.
          Quant a que ho vegin els petits, pensa que no es tracta només d’això, n’hi ha que es fan un tip de veure violència a la tele i a les peŀlícules i també és molt perillós.

  7. mercè trias ha dit:

    Bona matinada meva Shaudin; las 5…
    Jo he tingut la sort de poguer veure material d’en Kevin en “estat pur” hores i hores de rodatge , dons tinc un molt bon amic que treballa, (es realitzador) del Nathional Geogràfic, aixì que quasi tot el que s’edita desprès per la TV.. et podrìa dir que avans ja he sigut tocada amb la vareta.. de poguer veure avans…
    Ara de tots els animals que et puguin tindre a tù fascinada , a mi ni ha ùn que en castellà tè una paraula molt adecuada., “piernas para que te quiero”.. i es que els escarabats.. soc capaç de cambiar d’acera o de donar la “vuelta al ruedo” avans d’afrontar.me de cara a un d’ells, sigui negre, ros, gran o petit… es superior a mì m’entra una suor freda d’espant.
    Tinc una anecdòta llarga que potser ara no es el moment, però intentarè resumir, perque s’entengui millor la “por i fàstic” que els i tinc..
    Els meus sogres tenien un local que un bon dìa van decidir fer-hi obres.. com que per horaris a mi em va anar bè un dia obrir als paletes que ja habien començat aixecar el terra, , dons claus en mà, que alli vaig aixecar jo la persiana.. el que va sortir per aquella porta no mès obrir… de pel.licula com la “Momia”… milers d’escarbats que no es podien ni contar carrer avall, per dreta i equerra i jo alli al mig veient com passaban per d’amunt dels meus peus, perque petrificada qual estatua estaba jo allì parada…recordo que no vaig cridar, perque la veu
    no volia ni tan sols sortir…
    Conclusiò, avans dormo i mimo a un lleò que estic al costat d’una bestiola inofensiva i negra, anomenada escarabat….
    bona matinada amiga!!!

    • Hola Mercè,
      Ara també és matinada (justeta) meva: són dos quarts d’una.
      És fantàstic això que m’expliques de veure en Kevin “en estat pur”. Què bé conèixer algú que treballa pel National Geographic!
      I caram amb els escarabats! A mi els insectes grossos em fa molta angúnia trobar-los a casa –en un interior, a fora és diferent– i entenc el teu terror als escarabats després de l’anècdota amb milers d’ells. Sembla tret d’una peŀlícula de l’Indiana Jones, o sí, això mateix, de l’última versió de “La momia”. Més val dormir amb lleons, de segur que sí. M’apunto als lleons i no als escarabats.
      Que tinguis un bon dia!

    • Anna Maria ha dit:

      Mercè, jo això mateix ho vaig viure a prop de casa, en una botiga on estava comprant unes ulleres de sol amb la meva filla. És una òptica bona, no et pensis. No estava bruta, però va haver-hi una invasió a tot el barri. Per sort, no va arribar a casa meva, però sí a la del meu germà. Com que a mi no em fan res els escarabats, jo trepitjava a tort i a dret mentre la dependenta cridava com una esperitada. De còmic.
      A mi aquesta fòbia, com ja he dit molts cops, em passa amb les rates i ratolins.

  8. mercè trias ha dit:

    Gracies bonica per la teva resposta tan ràpida , que tinguis bona nit,
    apa que he possat al National amb h es que quan mi poso mi poso.. millor potser escriure en castellà.. però es que jo vull acabar escribit bè el meu idioma!!!
    Si faig faltes amb anglès potser no em molesta tanta!!!
    bona nit feis de mès lluny del oceà!!!

  9. Yves Gerbeau ha dit:

    Els lleons són uns animals especials, comporten tantes coses externes a elles… tanta literatura…

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    Doncs jo tampoc el coneixia, així que… gràcies Shaudin!!

    Escarabats?? Jo també els he patit a casa i sobretot a la cuina on es van arribar a pasejar entre els coberts dels calaixos i tot!!
    Un autèntic fàstic, us ho asseguro.
    Però per sort tenim els exterminadors, oi??

    • De res, Jesús. Gràcies a tu per deixar-me un altre comentari.
      Una invasió d’insectes a casa és sempre fastigós. Aquí no tenim escarabats, però moltes cases i pisos tenen “cucarachas” (ara no sé com es diu en català, perdona). El meu edifici n’estava ple, ara fa anys, fins que van poder exterminar-les del tot. Era horrorós, no te’n pots fer una idea. Les trobava pertot arreu i era una lluita constant per eliminar-les. Havia de buidar tots els armaris cada setmana i fer neteja a fons i, tot i això, no hi havia manera. Una matinada (ja amb llum de dia) estava dormint i vaig presentir alguna cosa; obro els ulls i me’n trobo una sobre el coixí, a uns centímetres de la meva cara. Horrorós, horrorós. Tinc històries per donar i vendre sobre aquests insectes repulsius –anys de lluita aferrissada. Ara bé: vaig desenvolupar un instint increïble per detectar-les, i uns reflexos rapidíssims per atrapar-les. I vaig aprendre molt sobre elles –quin remei. Ara ja fa anys que no en tenim cap i toco ferro.

      • Jesús (Xess) ha dit:

        Encara que hi ha molta gent que els hi diu simplement cuques, també són escarabats.
        El diccionari Albertí diu:
        Cucaracha f. – V. Cochinilla 1.ª – Entom. Cuca molla. escarabat de cuina (Blatta germanica i espècies afins).

  11. Jordi ha dit:

    Ja avia vist algun video d’aquest home mel van enviar pel correu electrònic,molt emotiu,esta força be.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s