Votar o no votar? Aquesta no hauria de ser pas una qüestió

 

                        Sinó preguntar-se si té sentit continuar sofrint
                        les escomeses i hostilitats d’un govern indigne,
                        o bé alçar-se contra un pèlag d’adversitats
                        i, amb una forta oposició democràtica, acabar-les.

Sempre he dit que els textos de Shakespeare tenen nombroses aplicacions –i que el bon home, allí on sigui, em perdoni per aquesta traducció esbiaixada del monòleg de Hamlet.

Tanmateix, tal com deixa clar el títol d’aquest article, votar o no votar no hauria de ser pas la qüestió. Votar és un dret que tenim, i no exercir-lo no té ni cap ni peus. I deixeu-me afegir aquí que un sistema de votació conté un seguit de regles per tal que sigui vàlid. Una d’aquestes regles és aritmètica i no és gens ni mica senzilla, fins al punt que existeix tota una teoria del vot que s’estudia a les universitats dins les ciències polítiques i les matemàtiques. I si em pregunteu a què ve ara tot això, us respondré que ho comento per la relació directa que té amb Ramon Llull.

La teoria del vot començà a ser objecte d’estudi acadèmic durant el segle XVIII amb Jean-Charles de Borda i el Marquès de Condorcet, els quals s’havien considerat fins fa uns anys els creadors de la teoria del vot. Però vet aquí que l’any 2001 es van descobrir uns manuscrits perduts de Ramon Llull –Ars notandi, Ars eleccionis i Alia ars eleccionis– que demostren que fou ell qui, ja al segle XIII, havia descobert els mètodes que s’havien atribuït a Borda i Condorcet. M’ha semblat pertinent, a més d’important, esmentar-ho aquí.

I retornem ara a la qüestió, que ningú s’hauria ni de plantejar, de votar o no votar. Com he dit més amunt, votar és un dret, un dret que ha estat molt preuat a través de la història, perquè no tothom ha gaudit d’aquest dret –i encara avui en dia no tothom en gaudeix. La possibilitat que un ciutadà voti és part d’un sistema democràtic, però ja sabem que la democràcia és una dona que s’engreixa o s’aprima segons com va. A tall d’exemple, no sempre tothom pot participar del procés democràtic. A l’antiga Atenes, que en molts sentits ha estat un veritable model democràtic, sobretot a l’època de Pèricles, les dones no tenien dret al vot. De fet, al llarg i ample de món, i a través dels segles, les dones han estat generalment desautoritzades a votar. El país que primer va concedir sufragi –dret al vot– a les dones fou Nova Zelanda, l’any 1893, seguit per Finlandia al 1906. Tanmateix, les dones no han estat les úniques a ser vedades de votar. En molts casos els ciutadans no han pogut votar per una qüestió de religió o per ser pobres o per no tenir casa o a causa de la seva raça. Molt injust, sí, i em sembla que és com donar una bufetada a tots aquests milions de persones que no han pogut votar mai com a ciutadans –ni molts encara no poden– si no anem a votar quan podem fer-ho.

 

Hi ha dues formes bàsiques d’exercir el vot en una democràcia. L’una, la democràcia representativa, la trobem quan hi ha diversos partits polítics dels quals els ciutadans (l’electorat) n’elegiran un –el votaran– per tal que els representi al govern. Quant a l’altra, la democràcia directa, l’exemple més típic és un referèndum. Aquí no es tracta d’elegir ningú, sinó que l’electorat, amb el seu vot, accepti o rebutgi una proposta, com ara una proposta d’independència. Però no sempre el govern del país del qual una nació es vol separar està d’acord amb que es faci un referèndum. Aleshores, el poble ha de recórrer a una altra mena de referèndum anomenat “consulta popular”. En el cas de Catalunya, com que el govern d’Espanya prohibeix referèndums per la independència, ha optat per les consultes populars que, com ja sabeu, varen començar a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i acabaran demà, diumenge 10 d’abril del 2011, a Barcelona.

Em coneixeu prou bé per saber quin és el resultat que desitjo de les consultes populars per la independència –i si no em coneixeu, us ho podeu imaginar després de llegir la meva versió del fragment de Hamlet al capdamunt de l’article– i, tanmateix, ara només us dic que voteu. Voteu “sí”, voteu “no”, pero voteu. Exerciu el vostre dret: voteu!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

38 respostes a Votar o no votar? Aquesta no hauria de ser pas una qüestió

  1. Anna Maria ha dit:

    En primer lloc, vull manifestar-te l’admiració per l’article i donar-te les gràcies per tota la informació que hi inclous. Per a mi, alguna era desconeguda, com això que expliques de Ramon Llull (i no serà perquè a la meva facultat i en concret els de medieval del meu departament, no se’n parli sovint, de Llull).
    En segon lloc, la tria de les fotos és perfecta. Obrir l’article i trobar-te la magnífica imatge de Sir Laurence Olivier en la representació del monòleg de Hamlet, no té preu. M’ha emocionat molt, també, veure Martin Luther King. Per no parlar de la foto de les sufragistes, tan evocadora.
    Després, m’ha agradat l’estètica d’un dels meus colors dels articles, aquest blau tan primaveral, que has fet servir. En fi, molt bé.

    Evidentment, el més interessant és el contingut. Gràcies per una ben elaborada reflexió que comparteixo, tot i que si em permets discrepar lleugerament (només lleugerament), no vull deixar de dir que el dret de vot també comprèn el dret de no exercir-lo sempre, de no anar-hi sempre. És molt trist haver d’argumentar la conveniència d’anar-hi (no parlo del referèndum de demà, parlo ara en general, que quedi clar) a partir d’arguments relacionats amb la gent que no posseeix aquest dret (con tu dius per sexe, per raça, per estatus social o, simplement, per manca de democràcia). Això hauria de ser una mancança a hores d’ara intolerable, però que existeix i que, tristement, no hauria d’estar lligada encara als arguments per convèncer la gent d’anar a exercir el seu dret al vot.
    Amb tot, estic perfectament d’acord amb tu que, després de tanta lluita, el menys que podem fer és ser conseqüents. Anar a votar i, si no tenim una opció clara, fins i tot votar en blanc.

    Ara passo a la consulta popular de demà. Evidentment, és un cas anòmal. Una
    situació que jo no pensava arribar a viure mai. Trobo de totes totes imprescindible anar demà a votar. Que la ciutadania hagi arribat a aquests nivells de capacitat d’organització en tot un país en tan poc temps, que a una gran urbs com Barcelona s’hagi aconseguit arribar a aquest punt, ens ha d’emplenar d’orgull. Per tant, cal anar-hi i viure l’esdeveniment en primera persona. Un exercici magnífic de llibertat individual i col·lectiva.

    Ahir vaig llegir que Joan Herrera, com a portaveu de la gent d’ICV, deia que ell no hi aniria perquè a les paperetes de la consulta no hi havia l’opció del federalisme. Em va indignar. Que un partit que ens vol fer creure que és l’esquerra més esquerra del país no doni l’exemple de fer aquest exercici ciutadà, em sembla inaudit. A mi ja m’ha vist prou. I que s’ho faci mirar. Que voti no, que voti en blanc, que vulgui, però que no reconegui la importància de la consulta i no doni suport a la consecució ciutadana que representa, em sembla de jutjat de guàrdia.

    I bé, no sé què més dir. De fet, jo fa una pila de dies que ja vaig exercir el meu dret, amb un SÍ com una casa de pagès. Ho vaig fer a la Plaça Universitat, en una d’aquelles taules que avançaven la consulta, sortint del teatre amb la Gemma. Ho vam fer totes dues. Així si ens moríem abans del dia 10 d’abril, la nostra opinió com a catalanes no s’hauria perdut.

    Una abraçada a tots i endavant les atxes.

    • Començo amb tu, estimada Anna Maria.
      Bé, molta de la informació és adreçada als adolescents i d’altra a tothom –sempre he de fer aquesta mena d’equilibris quan escric articles al bloc, perquè el bloc és, especialment, per als meus lectors de “Més enllà del somni” i resulta que tinc lectors de totes les edats.
      No et pensis que sóc d’una gran erudició i posada al dia, no, perquè això de Ramon Llull ho vaig descobrir ahir a la matinada quan, morta de son i cansament, m’esforçava a escriure un article. Tret dels articles on parlo dels meus llibres o de la meva infancia, en fi, coses més personals, (i amb poques fotografies!) amb els altres sempre faig recerca. De vegades només una miqueta (com ara trobar una foto adient) i de vegades força, però sempre en faig. En general, a l’hora de fer l’article només aprofito un 1 o 2 per cent de tot el que he esbrinat, però, mira, així aprenc coses i m’asseguro de no dir alguna bestiesa. I, bé, ahir de matinada vaig buscar temes a la wiki per trobar fotografies de sufragi. De la wiki res no vaig aprofitar perquè les fotos no m’anaven bé. Tampoc em va servir per trobar termes en català que conec en anglès, com ara “non-binding referendum” que em sembla que és “consultes no vinculants”, però com que no ho vaig aclarir ho vaig deixar córrer. Tanmateix, buscant unes coses en vaig trobar d’altres. Buscava a història del sufragi per fotografies i vaig trobar “teoria del vot” (en anglès), vaig clicar i em van sortir els dos homes, Borda i Condorcet, vaig llegir i vaig obrir uns ulls com unes taronges en veure Ramon Llull allí ficat. Vaig investigar més, llegir altres articles a la xarxa i tothom deia el mateix sobre R. Llull. Així va anar. I em sembla increïble que aquesta informació no es trobi pertot arreu als Països Catalans. I ara, a Catalunya, amb les consultes, i no fa gaire amb les eleccions al Parlament i que enlloc no es comenti sobre la implicació de R. Llull en tot això de les votacions. En qualsevol país europeu o al Canadà –no diguem als USA– es quedarien afonics de recalcar que algu de la seva història va fer una cosa així. Bé, jo ja he fet una nota per incorporar-ho a les meves classes de cultura catalana de l’any que ve.
      Sí, em sembla que la foto de Laurence Olivier és força impactant. Quant a Luther King m’hauria agradat posar la foto una mica més gran, però quan vaig acabar l’article, a les 5 de la matinada, i me’n vaig adonar, estava tan terriblement cansada que no em vaig veure en cor de fer res més amb l’article.
      Sí, d’acord amb el dret de no exercir el dret al vot, però no sempre. Hi ha diversos països al món, entre altres Nova Zelanda (o és Austràlia?), on és obligació votar i fins i tot pot anar a la presó si no votes. Sigui com sigui no volia fer un article amb massa informació. Ara bé: sí que em vaig descuidar de dir que pot ser vot en blanc, això sí que va ser una badada (estava tan cansada que el miracle és que l’article sigui prou coherent). Potser ho afegiré si trobo temps.
      Això d’en Joan Herrera sí que és indignant. També vaig llegir que la presidenta del Parlament no pensava votar. És molt gros tot això.
      I ara et deixo o mai no respondré els altres comentaris.
      Estic molt emocionada quan penso en demà!!!

  2. Anna Maria ha dit:

    Perdoneu la mala redacció de la intervenció, però Internet m’ha estat fent el boig mentre escrivia i m’ha desconcentrat en diverses ocasions.
    Evidentment, al paràgraf sobre Joan Herrera, volia dir:

    Que voti no, que voti en blanc, que voti el que vulgui.

    Una abraçada general.

  3. Jordi Canals ha dit:

    I tant que votaré i ho faré amb un Si com una casa de pagès com diu L’Anna Maria. D’acord també amb ella sobre les declaracions de Joan Herrera. Gràcies Shaudin pel teu magnific article. Una abraçada!

  4. Marta ha dit:

    Hola, bon dia a Barcelona, He llegit atentament l’article Shaudin, m’ha agradat molt. Jo demà aniré a votar senfalta un SI, com les cases de pagès de l’Anna Maria i el Jordi i amb la meva afegida.
    Una abraçada molt forta!!

  5. Dolors ha dit:

    Tothom a votar!!!!

    La flama
    “No et limites a contemplar
    aquestes hores que ara vénen,
    baixa al carrer i participa.
    No podran res davant d´un poble
    unit, alegre i combatiu”
    Vicent Andrés Estellés

    Amb l’espurna de la història
    i avançant a pas valent,
    hem encès dins la memòria
    la flama d’un sentiment.

    Viure sempre corrent,
    avançant amb la gent,
    rellevant contra el vent,
    transportant sentiments.
    Viure mantenint viva
    la flama a través dels temps,
    la flama de tot un poble
    en moviment.

    Amb columnes de paraules
    i travessant la llarga nit,
    hem fet de valls, mars i muntanyes,
    vells escenaris d’un nou crit.

    Viure sempre corrent,
    avançant amb la gent,
    rellevant contra el vent,
    transportant sentiments.
    Viure mantenint viva
    la flama a través dels temps,
    la flama de tot un poble
    en moviment.

    Ja és a punt d’arribar a 1.200.000 visites!!!!
    I ja hi ha 46.577 comentaris!
    Això és fantàstic!
    Un poble que sap el que vol i lluita per aconseguir-ho 🙂

    No votis, No votes El nou vídeo de Barcelona Decideix

    També m’agrada 🙂

    Bon dia, bona hora, bona primavera! i demà…demà pot ser fantàstic, serà fantàstic!
    Una abraçada, plena, plena d’esperança !!!!!!

  6. Dolors ha dit:

    hehehe, t’he omplert l’espai amb les cares d’un parell de nois 😉
    Estic delerosa de saber com anirà demà….Voldria poder tornar a ser part de tot això, però jo ja vaig fer el que em tocava pel 13D. Desitjo que com a mínim tinguin una experiència tan bona com ha estat la meva. I això encara no s’ha acabat! Endavant i molta força 🙂

  7. Anna Maria ha dit:

    El noi del lipdub per la independència és el tiet d’una alumna meva de l’any passat. Hehehehe. Molt bonica la teva oportuna ntervenció, Dolors. Demà ha de ser un gran dia.

  8. Gemma C.O. ha dit:

    Hola, guapa. Jo ja he votat . De fet ja fa dies que els vaig trobar pel carrer i vaig profitar. Esperem que la cosa sigui minimament significativa i ens dugui a una votació vàlida de debó. 🙂

  9. Maria ha dit:

    Tens tota la raó, tenim tota la raó. Els de casa votem demà. (Em sembla del tot vàlida la defensa que fa l’Anna Maria del dret a l’abstenció, però ella mateixa també diu que, per excepció, votar demà és imprescindible si no s’ha fet abans.)
    Ramon Llull no està estudiat com es mereix. S’hi troba tot, als seus escrits. És immens.

    • Maria. Ja hi sou gairebé tots, els meus comentaristes.
      Tota la raó: R. Llull és immens. I no se li fa el cas que es mereix. Si vas a la meva resposta a l’Anna Maria veuràs el que en dic. No em vull repetir. Però fixa’t, ahir vaig penjar l’enllaç al meu bloc a CS i vaig dir que hi havia una cosa interessant sobre Ramon Llull, i ningú n’ha fet cas. Ja ho saps tu que sempre que parlo de Ramon Llull a CS, tret de tu i una o dues persones més, a ningú li interessa.
      Que vagi bé la votació demà! Una forta abraçada!

      • Maria ha dit:

        Shaudin, a CS no hi he trobat l’enllaç al teu bloc dient que hi ha una cosa interessant sobre Ramon Llull. No ha sortit als correus diaris o, almenys, jo no l’hi he sabut trobar. Amb quin títol l’hi has enviat?
        En canvi, a gairebé totes les lletres quinzenals hi apareix un text sobre Ramon Llull. A la lletra 85 va començar l’explicació sobre l’obra. A la 84 hi havia el final de la biografia com a capítol 20. L’autor no sé qui és, firma amb inicials i no ho tinc apuntat, però buscant les Lletres ho trobaràs.

      • Maria ha dit:

        Ja l’he trobat! És “votar?” Però només va sortir un dia i no el vaig veure, em sap greu. Potser encara hi escriuré alguna observació, si tinc temps.

        • Doncs a CS ja fa temps que rarament algú respon els meus comentaris. Potser és perquè deixo d’escriure molts dies, no ho sé, però és molt frustrant quan estic cansadíssima i trec temps de dormir per enviar alguna cosa i ningú no diu res. Això em treu les ganes de participar. Pensar que havia enviat més de mil comentaris (i alguns molt llargs, com ja saps).
          Sempre llegeixo les Lletres i he anat seguint la història de Ramon Llull. L’autor és Jesús Mestre i Godes. Té diversos llibres publicats, alguns sobre els catars i un que s’intitula “Breu història de Catalunya”, molt bo, que vaig comentar diverses vegades a CS fa temps. És una persona encantadora.
          Doncs si tens temps t’agrairé que diguis alguna cosa. Sembla que ningú no fa cap cas de Ramon Llull. No ho entenc.
          Una abraçada, Maria.

  10. Anna Maria ha dit:

    Maria, evidentment, com ja has entès, la meva defensa al dret a l’abstenció era sobretot una defensa filosòfica i àmplia. Res a veure amb la consulta de demà. Haig de reconèixer que estic molt emocionada.

    Shaudin, la lletra de la cançó de Cesk Freixas, “No amaguis la llengua”. Atenció al fantàstic fragment final, que dins la cançó ell recita:

    Cada cop que penso, cada cop que parlo,
    cada cop que escric ho faig en català.
    Cada somriure, cada mirada,
    cada cop que estimo ho faig en català.

    S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
    o ara o mai, independència o mort…

    No amaguis la llengua, no siguis covard,
    la cultura encara és viva, no la podem matar…

    Cada puny alçat dibuixa en l´aire un camí de llibertat,
    i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
    Cada somriure, cada mirada,
    cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

    S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
    o ara o mai, independència o mort…

    No amaguis la llengua, no siguis covard,
    la cultura encara és viva, no la podem matar…

    “I quin mal faig si dic que sóc independentista,
    si jo de mal no en sé fer…
    I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
    i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
    i si canto els himnes de les nostres esperances,
    fins el da que toquem amb les nostres mans
    la nostra absoluta llibertat, i més…
    I quin mal faig si dic que vull la independència?”

  11. Lurdes Estruch ha dit:

    Shakespeare dóna per a tot el que sigui universalment humà, Shaudin, igual que el millor del millor entre els clàssics…. Felicitats per l’article.

    Que no es pugui exercir com a tal, amb tots els ets i uts, el referèndum per la indepèndència, sinó que s’hagi hagut d’acudir a un eufemisme, ja ho diu tot respecte al règim en què ens trobem immergits des de fa 70 anys i escaig.
    Jo ja hi vaig votar, i òbviament amb un SÍ immmmmmens……….!!!! i el dia del meu aniversari. I ara me n’aniré a fer que l’estelada s’esbravi a cor què vols pel balcó.

  12. Jesús (Xess) ha dit:

    A Badalona no podrem votar 😥

    Com m’agrada que en Cesk sigui tan conegut, perquè és fantàstic!!
    No té ni una cançó que no m’agradi!!

    • Sí, me’n recordo que m’ho vas dir que no podíeu votar. Consola’t que ben segur que podràs votar en el referèndum que tard o d’hora hi haurà per tenir la independència.
      No sé si conec totes les seves cançons, però les que conec també totes m’agraden.

  13. Maria ha dit:

    Abans m’he equivocat. El capítol 20 de la biografia de Ramon Llull és a la lletra 83 de CS i no pas a la 84; en aquesta comença l’explicació de l’obra. Tot aquest material porta com a firma JMG.

  14. panxample ha dit:

    Renoi! Quin ímpetu així si que ho aconseguirem.
    Entenc que ara és el moment més oportú per anar a Europa com a país, encara que els veïns sempre seran veïns, uns veïns que mai ens han estimat mai ens han volgut ans tot el contrari, només ens volen pels tributs i quins tributs!. Fa més de cinc cents anys, que no aixequem el cap, ja comença a ser hora de dir la nostra i fer les coses ben fetes. I no només es anar a votar, sinó que és vulgueu.
    Ho aconseguirem!

    Estic fent un recull de bandolers, i buscant informació he trobat un llibre “Perot Rocaguinarda, historia d’aquest bandoler” de Lluis M. Soler i Terol 1909 per cert amb molta informació, però el que més m’ha sorprès és que aquest llibre esta a la Universitat de Toronto, col·laborador de conservació: Robarts – Universidad de Toronto, Colección: Robarts,Toronto .
    I mira ves per on he pensat en tu i tu volia dir.

    • I tant que ho aconseguirem! Però encara hem de continuar treballant de valent. El cas és seguir endavant amb força i sense aturar-nos ni un moment.
      He de retornar al teu bloc. Vull llegir tots els articles que tens sobre bandolers, però aquest mes és el pitjor de l’any pel que fa a feina. Espera unes setmanes i si no t’he dit res, sisplau, recorda-m’ho que tinc massa coses al cap i em despisto.
      Doncs saps que a mi no em sorpren gens ni mica que el llibre es trobi a Robarts. Fora de Catalunya, Robarts és la biblioteca amb més llibres catalans del món. Fins i tot alguns només es troben a Robarts (no als Països Catalans). Tinc un article aquí al bloc sobre la biblioteca Robarts, no sé si l’has vist:

      https://maiera.wordpress.com/2010/09/20/robarts-un-monstre-de-biblioteca/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s