M’he adonat que a la pàgina d’aquest bloc “On trobar el meu llibre” (a la dreta d’aquesta pàgina teniu l’enllaç) mai no se’m va acudir posar a la llista les bilioteques i llibreries de Toronto. Em sembla que cap de vosaltres l’anirà a buscar al Canadà, però no se sap mai. Així que ja he afegit els enllaços a la llista. Només n’hi ha un parell perquè no he posat les llibreries on tenen la versió en anglès, només on trobar l’original en català. I, de passada, us ofereixo unes fotografies de la biblioteca Leslie Frost (normalment coneguda com “Frost”) del campus/college de Glendon, de la Universitat de York, on imparteixo les classes de català.
Shaudin Melgar-Foraster 
Molt bona idéa, ara també posa les llibreries en que es pot trobar en anglès, no se sap mai. I ja que hi estem posa’ts, on es pot trobar a Barcelona, Girona…… i totes aquelles llibreries del món on el tinguin. Mai saps qui pot llegir el teu bloc ni a qui pot coneixa. Petons!
M'agradaM'agrada
Hola Gemma. M’estimo més no posar això sobre la versió anglesa en aquest bloc. Ho posaré al bloc en anglès.
Pel que fa on es pot trobar a Catalunya ja ho teniu a la llista des de fa més d’un any. Que no ho has vist? A la dreta de la pàgina principal del bloc. Hauré de posar el títol “On trobar el meu llibre” que es vegi més clar.
Petons.
M'agradaM'agrada
No l’havia vist 😦
M'agradaM'agrada
Doncs fas bé de dir-m’ho. Ara sé que, tal com m’imaginava, no es veu bé. Quan trobi un moment ho posaré més clar.
M'agradaM'agrada
Sembla una biblioteca molt tranquil·la, inspira calma…
M'agradaM'agrada
Hola Yves. Sí, tot el campus de Glendon és tranquiŀlet.
M'agradaM'agrada
Moolt ben dit això de “no se sap mai”, que vés tu a saber si un dia d’aquests ens trobem anant cap a Canadà…
De fet, veient fotografies com les que inclous, venen ganes de visitar-ho, ja que sembla una terra de grans contrastos.
T’envio una abraçada primaveral,
Maite
M'agradaM'agrada
A veure, a veure, Maite, si un dia d’aquest em veniu tots a visitar al Canadà.
Petonets.
M'agradaM'agrada
Jo també estic d’acord. S’ha de posar tot, que tota publicitat és poca.
D’altra banda, com diu l’Yves, m’encanten les imatges. Igualeta igualeta que la nostra biblioteca de Romàniques, un barracó enmig del parking de la UB.
M'agradaM'agrada
Ho dius de debò? Teniu la biblioteca en un barracó enmig del parking? Parles de la UB del centre, la antiga? Perquè recordo la biblioteca a l’edifici.
M'agradaM'agrada
La Biblioteca de la UB és magnífica, tant pel que fa al seu fons com pel recinte. Però s’ha quedat curta. Hi ha diverses biblioteques a l’edifici històric per departaments (la de Hispàniques, la de clàssiques, etc.). Però la de Romàniques, on hi ha els llibres de català, és en un barracó (ben acondicionat, però barracó) en un cantó del parking.
M'agradaM'agrada
Ah, vet aquí, ja m’ho semblava que tenieu una bona biblioteca. Llàstima el barracó per a les Romàniques –i amb els llibres catalans.
M'agradaM'agrada
Bonica, la Frost!
M'agradaM'agrada
Hola Bel!
Sí que és bonica. A dins no és res especial i no és gaire gran, però te unes finestres enormes des d’on és veuen els jardins de Glendon –Glendon té molts jardins i tot un bosc molt gran al darrere.
Petonets.
M'agradaM'agrada
Boniques llibreries. Quin luxe!
M'agradaM'agrada
No ens podem queixar pel que fa a biblioteques universitàries.
M'agradaM'agrada
Que és bonic, el que es veu des de les finestres de la biblioteca, hivern com estiu… Cal admetre que aquí tenim un clima menys dur, però l’aigua abundant, encara que sigui en forma de neu, fa enveja, tant des de l’asfalt barceloní com des de l’aridesa dels camps d’oliveres de secà.
M'agradaM'agrada
És veritat que l’abundància d’aigua (o neu) té les seves avantatges. Quan esclata la primavera –aquí res fins el juny realment– és impressionant veure els arbres espessos de fulles i les flors pertot arreu. Però per aconseguir tot aquest verd hem d’aguantar un hivern llarguíssim i molt dur.
A mi em fa enveja el clima sec i càlid que teniu. Sempre volem el que no tenim.
M'agradaM'agrada
El meu pare, que era del Priorat, s’escandalitzava quan sentia que la gent de ciutat deia “fa mal temps” quan plovia. “Mal temps?” s’enfadava. “No sabeu què és la set…”
Rosalia de Castro, parlant de la terra de secà d’Alacant, va escriure: “os olivos co seu verde escuro, sembrados en fila e de raro en raro, parecen chorar de verse tan solitarios”.
M'agradaM'agrada
Sí, noia, tot és relatiu.
M'agradaM'agrada
És clar que la mateixa Rosalia estava acostumada a gaudir d’un paisatge verdíssim amb pluges abundants sense el fred ni els terribles temporals del Canadà.
M'agradaM'agrada
Sempre ens sembla que allò que no tenim en aquest moment és millor. En anglès diuen molt: a l’altra banda de la tanca l’herba sempre és més verda. No és ben bé el que dius, però ja m’entens.
M'agradaM'agrada