L’onze d’agost

Aquest és un dia molt important. No històricament, no. Vull dir que n’és per a mi; m’agrada molt perquè un 11 d’agost vaig arribar en aquest món i, bé, si aquest dia no el trobo important ja puc plegar. El dia que me’n vagi d’aquest món també serà important per a mi, però dubto que ho celebri. L’any passat vaig publicar un article al bloc l’11 d’agost, s’intitulava “I vet aquí que un dia vaig obrir els ulls”. En aquest article explicava com va ser el meu començament, per tant, avui, no em penso pas repetir i passaré a una altra cosa.

De segur que ja us heu adonat que el bloc té un aspecte diferent. Feia molt temps que volia canviar l’aparença del bloc i a la fi m’he decidit –el meu aniversari m’ha empès a fer-ho; un regal que em faig jo mateixa. Tanmateix, la decisió de canviar-lo no ha estat pas per una raó d’estètica –ja m’agradava prou com era abans–, sinó per tenir més possibilitats de fer-hi coses. El tema que tenia abans (en diuen “tema”), el més antic de WordPress, em limitava molt. Amb aquest puc enviar un post individual sense que hi desaparegui tot el que tinc a la dreta de la pàgina; el lector veu més clarament les anomenades “pàgines” (ara al capdamunt), com ara per trobar els meus llibres –molts lectors em deien que no ho veien–; l’espai per al text és més ample i els caràcters són molt més clars (de segur que els lectors amb problemes a la vista ho agrairan); les fotografies surten un poc més clares; i moltes més avantatges que no us atabalaré explicant, només afegiré que amb el nou bloc puc posar slideshows (espectacles de diapositives?). I amb això vaig a l’altre cosa de la qual us volia parlar. Ah, però abans us he de dir que el canvi d’aspecte del bloc ha comportat una mica de desgavell; a poc a poc aniré recuperant les coses que tenia a la dreta de la pàgina i tornaré a posar bé algunes fotografies d’antics articles.

Fa un mes i mig em vaig comprar una càmera digital. No us deu semblar res de particular, però és la primera vegada a la vida que tinc una càmera digital, i feia molts anys que no tenia una càmera de cap mena. És ben senzilleta, però em permet mostrar-vos el que veuen els meus ulls, el lloc on visc des de fa tants anys i que és tan lluny de vosaltres. I avui us ofereixo, en aquest bloc, un seguit de fotografies que he fet tot passejant pel meu barri. Aquest barri, on he viscut gran part de la meva vida, es diu The Annex, i és també el barri de l’Anna, la protagonista de Més enllà del somni. Heu de tenir present que són imatges de l’estiu; a l’hivern és absolutament diferent, com si fos un altre lloc del planeta. Espero que en gaudiu!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.