Per raons de la feina que m’aclapara i d’un trasbals familiar molt seriós, tinc el cap ben espès i no estic gaire inspirada. No pensava publicar cap article al meu bloc aquests dies, però aquests dies han coincidit amb la Diada Estellés que se celebra el 4 de setembre. És el meu deure, com a catalana, com a amant de la literatura i com a blocaire, participar en aquest homenatge a Vicent Andrés Estellés, tot i que serà una contribució curteta.
El 4 de setembre de l’any passat vàrem celebrar la primera Diada Estellés. Per a l’ocasió us vaig parlar del poema de l’escriptor valencià, “Cançó de bressol”, i us el vaig copiar. Aquí us enllaço al meu l’article del 2010 –heu de llegir el poema si encara no el coneixeu, i si el coneixeu és un bon moment per tornar-hi. També us enllaço al bloc d’en Víctor Pàmies, Raons que rimen.
Bona Diada Estellés!
Felicito la teva tasca malgrat els mals moments i el poc temps de que disposes. Una abraçada
Jo també he publicat la meva contribució a “El fil d’Ariadna”. Ara més que mai.
Ja he anat al Fil d’Ariadna. Ara més que mai, sí, estimada, ara més que mai.
Us agraeixo de tot cor la vostre participació. Gràcies i petons.
Gràcies Adriana. Una abraçada!
Shaudin, no pateixis, cada 4 de setembre és Diada Estellés. Hi haurà anys que ens gafarà més en forma que altres, segur.
Que tot se’t vagi posant a lloc!
Gràcies, Víctor. Espero que hi hagi diades Estellés durant molts segles.
Shaudin bonica, gràcies per fer-me participar a aquesta Diada Estellés. Espero que els greus problemes familiars passin el més aviat possible. Una abraçada molt forta!!!
Petonets, Marta!
i malgrat tot, al peu del canó!
Sempre, al peu del canó! Gràcies per escriure un comentari, David.
Una abraçada!
Una abraçada.
Ànims!
I endavant amb la nostra llengua!
Gràcies, Dolors!
Petonets.
Et desitjo molta força per anar vencent tota els problemes que t’acuiten. El nostre programa també farem alguna cosa de Vicent Andrés Estellés, d’un dels nostres grans poetes nacionals, però ha farem més tard.
Gràcies a tu també, Joan.
Més endavant, quan les coses tornin a la normalitat (espero!) a veure si escolto alguns dels teus programes que són sempre interessants.
Una abraçada!
Bona diada Estellés, bon any Estellés, molts i bons segles Estellés! Escruixidor, el poema de la mort petita…
Com tothom que et segueix el bloc, Shaudin, et voldria alleujar els trasbalsos si pogués. Suposo que el d’ara té relació amb la teva mare, de la qual ens vas explicar coses fa temps. Vaig de bòlit, encara no m’he pogut comprar “el secret de l’Oreneta”, però et demano que, si se t’acut quelcom que pugui fer des de Barcelona per ajudar-vos, m’ho facis saber.
Hola, maca. Bé, el trasbals no té a veure gaire amb la meva mare, més que per la part que li pugui tocar (ella no en sap res). Són la meva germana i el meu cunyat els que tenen un problema molt greu.
M’ho imagino que vas de bòlit. Els nadons, tan petitons com són i la feina que donen! El meu llibre no es mourà de la llibreria (espero!), així que t’esperarà.
Una forta abraçada!
Ho repeteixo: si se t’acut algun ajut possible per part meva, m’ho diràs, oi?
Canviant de tema: qui ens porta de bòlit no és únicament l’Anna. Per exemple la meva filla, ja independitzada, ha hagut de tornar a casa per una temporada a causa d’un accident: va caure de la bicicleta i es va fer força mal. Sort que ja està gairebé recuperada. I sort que s’ho va agafar amb humor; un dels seus primers comentaris va ser aquella traducció del “para ofrendar nuevas glorias a España”: “per no frenar quan venia la corba / m’estic ací tot enguixat. / I a l’hospital els amics em digueren: / tros d’animal, per no frenar!”
També tenim d’altres problemes (la salut de la meva cunyada, les obres de la casa…) Però l’oferiment és sincer i seriós, si bé no sé què et fa falta i que estigui al meu abast.
Sí, Maria. Moltes gràcies, maca.
Caram! Em sap greu això de l’accident de la teva filla. Espero que ja estigui bé del tot. No se sap mai per on ens sortirà la vida, oi? Els accidents són un gran trasbals, fins i tot si no són greus.
Petons.