D’herois i heroismes

Quan era petita, l’onze de setembre era un dia d’aquests que saps que és important. Un dia com el meu aniversari, Nadal, Reis, Rams, Pasqua i Sant Jordi. Aquests eren dies assenyalats per una o una altra raó. I és ben curiós que el considerés part dels dies importants perquè els altres tenien aspectes molt atractius: un palmó per fer soroll –sí, jo duia palmó per Rams, no palma–, coses bones per menjar, regals, llibres. Tanmateix, aquest no era el cas amb l’11 de setembre. Tot el que sabia d’aquest dia, quan tenia pocs anys, era que feia molt i molt temps aquest dia havíem perdut, Barcelona havia caigut i des de llavors ens havien fet la guitza. Però també sabia que la resistència fou heroica. I, benvolguts lectors (i lectores, s’entén), això de l’heroisme per defensar la teva terra era per a mi d’allò més atractiu –a més que era amiga de les bones causes que s’havien perdut.

Quan a casa m’explicaven els fets que van dur a l’11 de setembre de 1714, què va passar i les conseqüències (amb més o menys detalls segons l’edat que jo tenia), m’imaginava la defensa de Barcelona com una peŀlícula de Hollywood –tot sigui dit. Rafael Casanova tenia l’aspecte de Charlton Heston, Joan Baptista Basset s’assemblava a Errol Flynn, el general Moragues era interpretat per Burt Lancaster i l’heroica gent de Barcelona actuava també com una colla d’herois de peŀlícula, ves. No cal dir que a l’exèrcit enemic hi veia tota una munió de malvats amb bigotis recargolats i mirades sinistres. És clar que va arribar el dia que tot aquest afer esdevingué més autèntic a la meva ment, però aquelles imatges infantils van aconseguir que l’11 de setembre fos per a mi un dia assenyalat d’herois i heroismes, un dia, ras i curt, d’importància cabdal. Un dia on es va perdre tot i, tanmateix, ja se sap que tard o d’hora els bons sempre acaben guanyant. I, en aquest cas, nosaltres som els bons. Endavant! Independència!

Bona diada a tothom!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Retalls de biografia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a D’herois i heroismes

  1. la calaixera ha dit:

    Bona diada!

    Tenim presa, molta presa! Però no fem res per aconseguir-ho. Cada 11 de setembre treure’m la senyera i passarem tres cents anys més?
    No ens deixen altra alternativa que la independència, des de Madrid ens ho recorden constantment.
    Potser ja es l’ hora de liderar aquest objectiu i tirar pel dret. Tard o d’hora els bons sempre acaben guanyant, però no tenim lider, i ens costa molt, massa i tenim presa!.

    Vinga! bons auguris

    Jaume

  2. Anna Maria ha dit:

    Bonic i motivador article. Ai, quan veurem realment que els bons han guanyat per sempre? Espero que arribi el dia, malgrat que jo, com saps, no sóc gaire optimista a curt termini. Em sorprèn quan veig que la gent ho és. Em fa la sensació que no vivim la mateixa realitat, per a mi bastant negra. Amb tot, ja saps que lluito sense treva, especialment en el meu àmbit. Cadascú pot aportar el seu gra de sorra i hi ha molts camins per fer-ho, molts sectors, molts ambients.
    En fi. Endavant les atxes, que dels covards no se n’escriu la història!
    Feliç diada a tothom.

    • S’ha de ser optimista, estimada, encara que costi. Les coses no s’aconsegueixen si no creus que són possibles. Però veig molts problemes, no et pensis que estic cega, moltes vegades em desinflo jo mateixa i em sembla que mai no serà possible.
      Tu ho has dit, cadascú a lluitar segons el seu àmbit, a aportar el seu gra de sorra, això és el més important. I tu ets una lluitadora incansable.
      Petons.

  3. Jaume ha dit:

    Hola Shaudin,

    una gran pel·lícula de Hollywood, tant autèntica que no hi apareix cap dona… 😉 Ja m’agradaria ser tant optimista “…ja se sap que tard o d’hora els bons sempre acaben guanyant…” però això només passava al cinema..

    En qualsevol cas no ens rendirem facilment

    Salut

  4. Dolors ha dit:

    Salut, Shaudin!
    Fem camí, lentament, però fem camí.

  5. Ele ha dit:

    Bona Diada, seguim lluitant tots plegats algun dia dia vencerem

  6. Jordi Canals ha dit:

    Molt bon article. Enhorabona! Bona diada Nacional de Catatlunya. Una abraçada ben forta des del rovell de l’ou.

  7. Gemma Colomé ha dit:

    Tens tota la raó i és cert que tenim presa, però no estic segura que es fagi tot el que es pot. El problema no és sols Madrid , també la gent d’aqui que no vol marxar i fa el que pot per habiatar-ho. Esperem que no ens quedi encara un cami gaira llarg.

  8. Maria ha dit:

    La commemoració devia ser familiar com la del teu aniversari, no col·lectiva com les de Nadal, Reis etc. O és que a Barcelona, pel fet de ser una ciutat gran, hi havia reductes lliures de control policíac?

    A Reus, de tant en tant, determinades entitats (per exemple l’Orfeó Reusenc) organitzaven actes de reivindicació catalana, com ara concerts on es cantava el Cant del Poble (“Glòria, catalans cantem”, rigorosament prohibit, considerat menys subversiu que els Segadors però més que el Cant de la Senyera). Els de casa hi anàvem des del 1950 aproximadament, si la memòria no em falla. Però calia fingir que només es tractava d’activitats culturals o folklòriques per evitar sancions greus als organitzadors i, cosa pitjor per al país, el tancament de l’entitat, que hauria fet impossible cap acte patriòtic posterior. I pel mateix motiu calia evitar acuradament de triar dates assenyalades com és l’onze de setembre.

    • Sí, sí, era una mena de commemoració a casa. Simplement m’explicaven coses, aquest dia, del que va passar. No feiem res més de particular, però era un dia assenyalat. Des que era ben petita sabia que l’11 de setembre no era un dia qualsevol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s