Un any més

Els gratacels de la ciutat des de les illes de Toronto

L’any passat us vaig parlar de la meva arribada al Canadà, un 16 d’octubre, ara fa una pila d’anys. Avui, doncs, ja fa un any més que sóc aquí.

Un dels aspectes més notoris del Canadà és la magnificència de la seva natura. Una magnificència que comporta, però, que moltes vegades sigui paorosa: tornados destructius, tempestes de neu apocalíptiques, freds glacials, vents fortíssims… Però és, tanmateix, aquesta mateixa natura el que li dóna un encant especial al Canadà, incloses les seves grans urbs, com ara Toronto. I és a l’estiu quan la bellesa del paisatge esclata esplèndida. La tardor pot ser força bonica també, però ens fa conscients que els freds són a la cantonada i trobo que això li treu part de l’encís.

El High Park de Toronto

A Toronto tenim 3 milions d’arbres públics –a més dels incomptables arbres als jardins de les cases– que s’estenen pels carrers i per tota mena de jardins i parcs públics. Tot plegat fa que la vida animal puŀluli pertot arreu: ocells, guineus, serps, mofetes, óssos rentadors i rosegadors en gran nombre (sobretot esquirols). Els meus rosegadors preferits són els chipmunks. No gaire més grans que un ratolí, amb la cua peludeta, ratlles negres al dors, panxetes blanques i uns ulls molt grossos, resulten encisadors. Són propis de l’Amèrica del Nord, tot i que també se’n troben al nord d’Àsia i d’Europa, per tant al Mediterrani no en teniu i, per això, no sé com anomenar-los en català i els deixo el nom en anglès.

Un “chipmunk” de la meva universitat

Els chipmunks no són esquirols, encara que pertanyen a la mateixa família; no pugen als arbres –van per terra a gran velocitat– i passen l’hivern als seus nius del sotabosc, envoltats de tot el menjar que han recollit durant el bon temps. A finals d’estiu i principis de tardor se’ls pot veure als parcs, corrent molt de pressa i amb fruitetes a la boca. Quan travesso el meu campus de Glendon de la Universitat de York, els veig tot sovint passar amunt i avall a la velocitat de la llum. Però he descobert que els agrada molt prendre el sol i quins són els camins que fan per anar d’un lloc a l’altre. Gràcies a observar-los i a omplir-me de paciència tot esperant el moment, he aconseguit diverses fotos de chipmunks, fins i tot de ben a prop.

Un “chipmunk” del High Park

Algunes de les fotos de chipmunks d’aquest article les he fet al campus de Glendon (és tot un jardí i està envoltat de bosc); les altres al High Park de Toronto. Per a les dels chipmunks del High Park vaig deixar trossets de pa, allí on em semblava més adient, i vaig esperar immòbil més d’una hora, però vaig aconseguir el que volia. Espero que us agradin!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 respostes a Un any més

  1. Quines fotos més precioses, Shaudin!!!!! Una forta abraçada. Alexandra

  2. jmsalva ha dit:

    Molt maco tot plegat, Canadà és encisador. Gràcis Shaudin per compartir-lo amb nosaltres.
    Petons,

    Juli

    • Gràcies Juli. La natura és realment esplèndida. L’hivern és una altra història, si més no a les ciutats. Fora de les ciutats l’hivern també pot ser bonic (si no hi ha una tempesta), però a les ciutats és molt lleig.
      Petons.

  3. Boladevidre ha dit:

    Entranyables els chipmunks. I esplendorós el Canadà. Per cert, els traductors automàtics tradueixen chipmunks pe esquirol i ja entenc que, pe mida, la cosa no va així. Crec que hauries de ser la delegada de l’IEC per bategar-los. Probablement siguis “l’acadèmica” catalana amb més coneixement sobre els chipmunks!!!!

  4. Gemma Colomé ha dit:

    Hola noia, aquestes fotos que ens has fet arribar són esplèndides i fan ganes d’anar a vuire per aquestes terres. És cert que els hivers deuen ser molt durs i les tardors malgrat que esplèndides, al ser el preludi de l’hivern, perden una part de la seva màgia. Ara, crec que l’explosió que fa la primevera tan d’acord amb la resta de l’any, és marevellosa. El verd, les flors, els jardins, els animalons… tot adsolutament tot és tan viu , que fa sentitr-t’he bé amb el món, amb l’espai, amb la terra i creure que potser algún dia tots podrem gaudir d’aquest planeta tan esplèndid que tenim. Molta sort i fins la propera. 😀

    • Hola Gemma. Gràcies per un comentari molt bonic. Espero que, tal com dius, un dia tothom pugui “gaudir d’aquest planeta tan esplèndid que tenim”, i que potser és l’únic així en tot l’univers; no té nom fer-lo malbé.
      Petonets, guapa.

  5. David Valls ha dit:

    un “chipmunks ” en català és un esquirol llistat, ho podeu consultar al Termcat.cat entrant-hi directament el mot en anglès. Les fotos precioses!

    • Em refio de tu, David; no cal que ho consulti al Termcat. T’he de dir, però, que el terme “esquirol llistat” no em convenç gens ni mica. Ara acabo de consultar algunes coses i es veu que els “chipmunks” pertanyen al grup de les marmotes (molt més grosses que els chipmunks), que també entren dins la família dels esquirols, o esquirols de terra, com també s’anomena a les marmotes, “chipmunks” i “groundhogs”. El “chipmunk, però, és molt més petit que tots els altres. Així que potser el terme “marmoteta llistada” (que m’acabo d’inventar) seria més adient, perquè això d’anomenar-los “esquirols” porta a la confusió. Per cert, tot llegint, he descobert que els “chipmunks” tenen un paper essencial dins l’ecosistema dels boscos. Així que petits, però imprescindibles.
      Una abraçada, i també a la Bàrbara.

  6. epacta1Miquel ha dit:

    Suposo que el dia a dia no és tan bonic, però vist des de aquí em fas molta enveja. Aqusta terra és molt bonica, co a mínim vista pels teus ulls.

    • Quan fa bon temps (pocs mesos a l’any i no tots els dies d’aquests mesos perquè hi ha estius que plou força), tot sembla fàcil i tot sembla preciós. El problema són els mesos gelats i grisos (molts), amb el gel i el vent i els arbres despullats; llavors Toronto em sembla la ciutat més lletja i desagradable del món i somio en poder fugir ben lluny.
      Gràcies per deixar un comentari!

  7. Anna Maria ha dit:

    Caçadora de “chipmunks” amb la càmera, caçadora de paisatges, d’esquirols, de gats. Caçadora de màgia. Això ets tu, Shaudin, que fas màgia amb la imatge com la fas amb les paraules. Deliciós article i delicioses instantànies. Moltíssimes gràcies per acostar-nos una realitat natural tan diferent.

  8. vicicle ha dit:

    Doncs felicitats per l’aniversari, i l’enhorabona per les magnífiques fotos d’aquest simpàtic esquirol llistat, tot i que “chipmunks” sona molt més encertat amb la seua imatge divertida.

    • Ei, moltes gràcies per passar per aquí tan sovint! Jo fa dies que vull deixar-te un comentari al teu bloc, però sempre vaig de bòlit (com un chipmunk, hahaha). Vaig llegir el teu article on demanaves disculpes a en Cortázar (molt bo!).
      Estic d’acord amb tu: “chipmunk” és un nom molt encertat.

  9. Maite Crespo ha dit:

    Com de costum, és un regal per a la ment llegir els teus textos… i com també passa sovint, en aquesta ocasió ha estat, a més, un regal per a la vista!
    He vist, a més, les teves captures publicades al blocdefotos… Per tot plegat:
    Enhorabona!
    I una abraçada de colors per a tu,
    Maite
    Ah! Sabia que t’agradaria La Princesa de jade… per això te la vaig enviar! Em va alegrar rebre el teu comentari al respecte. A veure si tornes a publicar i et puc comentar jo a tu… 😉

    • Hola Maite! Quina iŀlusió que hagis passat per aquí!
      Tu també ets a blocdefotos? Hi tens fotografies? Mai no t’he vist, tot i que vaig sempre amb tantes presses per fer-ho tot que em dec perdre moltes coses (de segur que me les perdo).
      Celebro que t’agradés el meu comentari de “La princesa…”. Això no ho vaig dir, però, a més, la Coia em sembla una persona magnífica.
      Òndia, doncs m’agradarà molt si em fas una ressenya. Aviat sortirà la meva noveŀla “Perduts a l’altre món” (continuació de “Més enllà del somni”) que va agradar molt a l’editorial (jo la trobo millor que la primera, més madura). Ja ho sabràs quan es publiqui perquè ho anunciaré aquí, al bloc, i a Facebook.
      Una abraçada plena de coloraines de tardor.

  10. Dolors ha dit:

    Un tipus d’esquirol que no coneixia. Amb quina carona mira 🙂
    Una abraçada!

    • Sí, oi? Són molt bufons. Gairebé vaig aconseguir que un m’agafés un tros de pa de la mà, però en aquell moment va passar algú amb bicicleta i el soroll va destorbar el “chipmunk” que va córrer a amagar-se.
      Una abraçada cap a Besalú!

  11. Angles ha dit:

    Bon dia Saudin ! Toronto deu se un paradis i el teu relat és Fantastic. Felicitats !!!!! Un petó des de Vigo…..

  12. Maria ha dit:

    Feliç aniversari de l’estada al Canadà! Quin article més bell! Llegir-lo és, gairebé, com fer un viatge al país fred on treballes, enriquit amb experiències de zoologia… I les fotos són una preciositat.

    • Gràcies, Maria! Estic molt contenta que t’hagin agradat l’article i les fotos. Per a mi és tot un descobriment això de la fotografia. M’agrada fotografiar paisatges, però és molt fàcil (el merit ès del paisatge). D’altra banda, fotografiar els animalons és tot un repte i per això ho trobo molt interessant.
      Petons.

  13. Bel Miquel Cazorla ha dit:

    No només els animalons que fotografies són una monada, sino que les plantes i les flors que els envolten són espectaculars. En el clima mediterrani la cosa és molt diferent, les plantes són avorridíssimes, amb les fulles estretes i les floretes més insignificants.
    Un dia ens has de fer un recull de fotos de les diferents pantes que es poden trobar a Toronto. De veritat!!

    • Hola Bel!
      Sí, la vida vegetal d’aquí és espectacular: els arbres són altíssims i tot és molt gran, fulles i flors, i tot és molt verd. Però pensa que dura poc temps; per arribar a veure verdor i flors hem d’aguantar un hivern llarguíssim, gelat, avorrit, depriment i sense vida vegetal gairebé enlloc. L’estiu espectacular el tenim ben guanyat. D’altra banda vosaltres teniu una temperatura agradable tot l’any i sol que escalfa i les flors us surten quan aquí encara és ple hivern, tot ple de gel i amb temperatures que et fan venir ganes de fugir ben lluny.
      No pateixis que ja us aniré penjant fotografies dels paisatges d’aquí de tant en tant (plantes i tot plegat). L’estiu passat en vaig fer una pila!
      Per cert, ja li vas preguntar al Tomeu si va rebre el meu missatge on li responia les preguntes que em feia? El vaig enviar a la seva adreça particular.
      Petonets, guapa.

  14. María Sánchez ha dit:

    Poco a poco voy mirando tu blog, Esta entrada es encantadora, tanto por las fotos como por el texto. Y amplia la información del blocdefotos.
    Los de Kingston dicen que allí todavía no nieva.

    • Hola María,
      He tardat una mica a respondre’t perquè no dono abast, ho sento. Moltes gràcies per fer-te seguidora d’aquest bloc i pel teu comentari! M’imagino que aquesta entrada t’ha agradat en part perquè tu coneixes Toronto i t’és una mica proper.
      Efectivament, encara no neva. Va nevar la setmana passada, però només un dia i unes hores. La neu de debò, tot i que van anunciar que tindríem una gran nevada fa dies, encara no ha arribat.
      Una abraçada i salutacions als teus amics de Kingston.

  15. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Quina maravella son, els chipmunks, temps enrera amb sembla ,que ens en vas parlar, peró aquest post no l’havia vist. 3 milions d’arbres,a Toronto, m’ho puc imaginar, pensar amb tota la fauna que hi viu,tal com tu dius, i suposu que es respectada! Quina regal tan gran pel cos i l’ánima. Me n’alegro moltissim, que tu ho puguis disfrutar.
    Gràcies per l’escrit i fotos tan precioses

    • Abans d’aquest escrit n’havia parlat al facebook (em sembla recordar que em vas comentar i tot), però aquest post et devia passar per alt.
      I saps que em vaig equivocar? No tenim 3 milions d’arbres a Toronto, sinó 10 milions! L’altre dia en parlaven a les notícies.
      I tant que és respectada aquí la fauna! La natura aquí és impressionant, per bo i per dolent. Animalons, arbres i tot això molt bé, però del fred i de les tempestes de neu més val no parlar-ne. Espero amb candeletes que arribi l’estiu!
      Una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s