Retorn a Halloween

Com que la feina no em deixa ni un moment lliure, però no m’agrada passar gaire temps sense comunicar-me amb vosaltres, avui us enllaço l’article que vaig escriure l’any passat sobre Halloween: Trick or Treat? Ja sé que no és una festa catalana, però si que n’és de canadenca −i diuen que es va originar al Canadà−, i com que jo també en sóc (tot i que a mitges), doncs s’escau prou que en parli en aquest bloc.

Per tal d’afegir-vos alguna cosa nova, aquí teniu una fotografia del High Park que vaig intitular “La nit és a l’aguait darrere els núvols”; una nit que arribarà plena de bruixes i de dimonis de tota mena, però també plena de caramels i de rialles dels petits.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Retorn a Halloween

  1. Anna Maria V. ha dit:

    Que bonic el títol que has trobat per a la foto. Gràcies, Shaudin, per no tallar el fil de la comunicació malgrat la feina que tens. Jo avui, dia 31, vaig ser mare. Ja fa 29 anys. La meva filla va néixer sota les ombres bruixils d’aquesta festa. Per tant, tant ella com jo som una mica bruixes, com no podia ser d’una altra manera.
    Feliç Halloween, amiga. Que passis molta por i mengis molts caramels.

    • És veritat! Ja m’ho havies dit que vas ser mare aquesta nit de bruixes, però no hi he caigut fins que m’ho has recordat. Què bé, perquè he pogut felicitar la Mireia.
      Gràcies, guapa. Tot i que enguany de por i caramels em sembla que poc, més aviat impartir classes i corregir i corregir i corregir. Petons!

  2. Bel Miquel Cazorla ha dit:

    A Manacor molta gent fa festes de pijames per halloween. Es reuneix una colla d’amics a una casa, tots ben disfressats,i l’endemà tornen a casa tot contents i amb una pila de caramels i altres dolços que ha comprat, normalment, la mare de l’amfitrió (el nen o nena que ha convidat els seus amics).
    La meva germana mitjana, per exemple, és convocada cada any per una amiga seva que viu en un pis, i a vegades fins i tot improvitzen el joc de “Trick or Treat?” amb els veins anant amunt i avall amb l’ascensor. La primera vegada que feren la festa els veïns no estaven preparats, però sort d’uns nordamericans que si que volien festa.
    Malgrat tot, Halloween és només una festa introduida a la força,perquè entre els productes halloweenians que venen als supermercats i les noves modes és força normal.
    D’altra banda, recordo confusamentel meu primer halloween. Era molt petita –devia tenir uns tres anys!– i la meva àvia (abuela, li’n dic) em semblava molt alta, cosa que no és.
    Anavem a reunir-nos a la plaça amb les altes bruixes, vampirs i mòmies–jo portava la meva disfressa de pallasso– i portaven unes llanternes casolanes fetes amb…melons!
    Bon Halloween, Tots Sants i dia dels morts!

    • Molt interessant tot el que m’expliques, Bel.
      A mi el que em molesta més de les festes (totes) és que es comercialitzin amb les botigues plenes de productes, suposadament, per a la festa. He de dir, però, que no veig gaire comercialització de Halloween (jo no la veig, potser hi és), perquè tot el que veig és el meu barri amb les típiques carabasses als jardins, esperant la nit (aquí encara és de dia) i els petits. I ara sóc a la universitat (avui aquí no és festa) i de Halloween no es veu res.
      Bones festes, Bel, celebris el que celebris!!!

  3. Emili Gil ha dit:

    Bona Castanyada, Shaudin!!!!!

  4. Maria ha dit:

    He estat desconnectada; em sap greu no haver pogut intervenir al programa sobre El secret de l’Oreneta.

    He llegit que, a certes comarques del Països Catalans, la nit de Tots Sants (la vigília del Dia dels Morts, que és el 2) era tradicional que els nens recorreguessin els carrers dels pobles portant fanalets amb una espelma a dins. Encara que no es tractés de carabasses, és un costum prou semblant al de Halloween com per pensar en una tradició prèvia compartida. No ho sé. El que sí que feia la meva àvia era encendre xinxetes (llums d’oli molt petits, que duraven moltes hores sense apagar-se) en memòria dels difunts de la família. Es feia a casa, com els romans amb els lararis.

    També recordo que, a més dels panellets, tan bons, fets a casa o a la pastisseria, menjàvem castanyes acabades de torrar, comprades a les parades del carrer, i que agraíem l’escalforeta de la paperina a les mans balbes de fred. Això, a la dècada dels 50 a Reus. En canvi, seixanta anys més tard a Barcelona anem amb màniga curta. I encara hi ha qui nega l’escalfament global!

    • Maria, ja veus com jo també tardo a respondre últimament –la feina de la universitat se’m menja tot el temps.
      Que bonic i interessant el que expliques, sobretot això de la teva àvia i les llumetes. Doncs és molt possible que la tradició vingués efectivament dels lararis romans. Curiosament, a “Perduts a l’altre món” hi ha un petit fragment on s’esmenta una mena de lararis, al país de Fosca.
      Noia, a Barcelona anireu amb màniga curta, però aquí no sembla que faci menys fred. Tot i que sé que abans a Barcelona hi feia més fred. La meva mare esplicava que a ella i als seus germans els sortien penellons a les mans, a l’hivern. Em sembla que el clima més aviat s’ha tornat boig; aquí cada any hi ha més tempestes i canvis sobtats de temperatura.
      Petons!

      • Maria ha dit:

        No et volia fer dentetes amb la calor d’aquí, em sap greu, no vaig recordar a temps que el fred et perjudica la salut. Demano disculpes.
        Escrits com el teu ens fan sentir el batec de la festa al país llunyà on vius. Caramels i rialles dels petits a la memòria dels morts: de fet és una pràctica ben bonica, com la nostra castanyada. Segur que, sigui quin sigui el país, els avantpassats haurien volgut que recordar-los no fos motiu de tristesa, al contrari, i que els nens del temps que quan ells vivien era futur tinguessin una infantesa alegre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s