Dos joves poetes

Molts de vosaltres de segur que recordeu la Valèria i l’Oliver. L’any 2010 vaig publicar, aquí al bloc, un poema de la Valèria i un poema de l’Oliver. Potser també recordeu que aquests joves eren membres del Coŀlectiu Literari Portadors del Foc. Em sap greu haver de dir que el coŀlectiu Portadors del Foc se’n va anar en orris –per diverses raons, com ara per no tenir prou membres–, així que el meu paper de padrina d’aquest coŀlectiu s’ha acabat. Tanmateix, encara em sento com una mena de padrina literària virtual de la Valèria i l’Oliver. El contacte continua i estic molt contenta cada cop que tinc notícies d’ells. I com corre el temps! Quan vaig fer la seva coneixença tenien dotze anys i ara ja en tenen catorze. L’última notícia que vaig tenir fou molt bona: havien guanyat el tercer i segon premi d’un concurs de poesia!

El gener del 2011 es va convocar el I Certamen de Poesia Infantil i Juvenil Vila del Prat, per fomentar l’escriptura poètica entre el nostre jovent de 8 a 16 anys. El va convocar la revista Lo Càntich (podeu trobar-la a la dreta d’aquest bloc, sota “Blocs de literatura per a més grans”; us la recomano d’allò més) amb el suport de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. La Valèria i l’Oliver s’hi van presentar. A finals d’octubre es van otorgar els premis als joves poetes guanyadors; tres premis per cada categoria. I uns bons premis han estat perquè, entre altres coses, els poemes guanyadors són dins d’un volum on s’hi troben també els millors poemes publicats a Lo Càntich durant l’any 2011. Per cert, els beneficis d’aquest poemari coŀlectiu es donaran una associació de suport a nens amb càncer.

Doncs bé, la Valèria i l’Oliver van obtenir un premi cadascun. Aquí podeu llegir els poemes.

Valèria Sorolla Puig (tercer premi)
“Va haver-hi un temps…” 

Va haver-hi un temps…
quan les flors parlaven
i els arbres dansaven al ritme del vent…
Tot era harmonia.
Recordes aquell temps?
Tu no existies?
No, tens raó però si ho penses bé…
t’agradaria?
No congelis el meu món,
ni el cremis amb les teves flames,
potser inclòs algun dia…
parlarem serenament.
Va haver-hi un temps…
quan jo no patia
i vivia feliç dins els meus pensaments…
Tot era harmonia.

Oliver Holmes-Gunning (segon premi)
“El bosc secret”

Ai! T’en recordes com jugavem de petits
de día, fins que es feia fosc?
I teníem aquell lloc preferit,
amagat al cor del nostre bosc!
Allò era el nostre secret ben guardat,
allà era on sempre estàvem.
I si teníem ganes d’estar sols o plorar,
allà era sempre on anàvem.
Te’n recordes com era l’entrada?
Te’n recordes com més endavant
el vent xiulava per fulles,
els arbres units en el cant?
Ai! Mica en mica ens vam adonar
que el bosc era només fantasia.
Vam anar creixent i el somni deixant;
altres coses que fer per el día.
Ai! Del somni ens hem despertat,
ja no sentim aquell cant.
Però hem de tornar algun día aviat-
el bosc ens está esperant!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Països Catalans i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Dos joves poetes

  1. Sandra ha dit:

    Els rercordo, vaig ser mebre del jurat i aquests dos poemes em van negar els ulls, felicitats pels portadors del foc, i per la padrina.
    Una abrçada.

  2. Gemma Colomé ha dit:

    Són molt maques les dues poesies.

  3. Maria ha dit:

    Són dos poemes preciosos. Enhorabona per escriure tan bé, enhorabona també pels premis obtinguts i, sobretot, Valèria i Oliver, continueu!

    És curiós que els adolescents tinguin tanta tendència a la nostàlgia, a enyorar un temps anterior que els sembla més bell: no és una exclusiva de la Valèria i l’Oliver; ho he vist sovint en altres persones de la seva edat. Tant si anem a l’època en què les flors parlaven com si ens traslladem a la nostra infantesa personal, el passat es veu com a més bo que el present i el sentiment de pèrdua és intens. Potser és per això, que als joves els agrada més que als adults la literatura fantàstica; busquen allunyar-se de l’actualitat per entrar en móns menys tècnics, amb pagesos sense tractors ni rentadores i amb reis de saviesa heretada i sense eleccions.

  4. Maria ha dit:

    Puntualització: que a Fosca, on fa de bon viure, hi hagi eleccions i que a la tirania, tan cruel, de Rocdur no n’hi hagi em sembla un gran encert. La bona literatura és la que diu la veritat.

    • Maria ha dit:

      Sempre m’embolico… M’adono que això es podria malinterpretar. Els poemes de la Valèria i de l’Oliver ja ho crec que diuen la veritat, ens comuniquen uns sentiments que són autèntics, per això a una persona sensible com la Sandra li van negar els ulls i a tots nosaltres ens han commogut. Ho repeteixo: la bona literatura diu la veritat.

  5. Francesc ha dit:

    Shaudin, els textos del teu bloc són interessants tots, però destaquen molt aquests en què ens fas conèixer nous valors de la literatura catalana (i en altres casos, de la música). És llàstima que el grup “Portadors del foc” s’hagi dissolt, però mentrestant ja va ajudar, en els seus inicis, uns poetes com la Valèria i l’Oliver. Els poemes són molt bons! Enhorabona als joves autors i felicitats pels premis!

  6. M’ha agradat molt. Una abraçada.

  7. Anna Maria ha dit:

    M’agrada molt tenir notícies de la Valèria i de l’Oliver. Jo tinc la sort d’haver conegut la Valèria el dia de la presentació del teu llibre, Shaudin (El secret de L’Oreneta). La recordo molt bé, allà, escoltant amb tant d’interès. És molt gratificant trobar jovent així. Els felicito. Dues noves figures amants de les lletres que tot just comencen. A totos dos: que no deixeu mai aquest afany per escriure. Endavant!

  8. vicicle ha dit:

    Em fa una especial il·lusió aquest interès literari dels joves. Perquè els temps que corren no semblen massa propicis, tot i que al capdavall pocs valors són tan segurs i eterns com un poema, una melodia o una imatge ben trobades. Enhorabona als poetes.

  9. No acostumo a respondre comentaris quan publico textos d’algú altre, en aquest cas de la Valèria i l’Oliver, però us vull agrair els vostres comentaris a tots els que n’heu fet. De segur que l’Oliver i la Valèria estaran contents.
    Una abraçada a tothom!

  10. Empar ha dit:

    Jo també recordo molt bé aquests poemes, impossible no fer-ho, són magnífics, uns premis merescuts, sens dubte. Petons, i endavant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s