Anna Maria Villalonga: Activista literària

Dibuix: Ramon Esterri. Lema: Jordi de Manuel

Professora, investigadora, escriptora i activista literària.
Inteŀligent, treballadora, preparada i amb un cor com un cabàs.
Eixerida, simpàtica, riallera i amant dels animals.
I l’Anna Maria és amiga meva (ep, que per a mi això és també molt important).

L’Anna Maria somiant

I què fa, exactament, l’Anna Maria? Ai marededéu, em sembla que em caldria escriure un llibre per explicar tot el que fa. Fins al punt que potser resultaria més curt dir què no fa. Bé, intentaré recordar les coses que fa, tot i que de segur me’n deixaré unes quantes.

L’Anna Maria Villalonga és professora de literatura a la Universitat de Barcelona. Aquesta és, diguem, la seva professió. Tanmateix, sembla com si en tingués moltes més, perquè només passen uns dies i t’assabentes que ja s’ha ficat en un altre projecte. Sempre relacionats amb la literatura, tot i que també pot ser el català com quan va coŀlaborar amb el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. De literatura en sap d’allò més, i amb la mateixa facilitat et parla del Renaixement que de la noveŀla negra escandinava, per posar dos exemples. Fa uns pocs mesos va acabar d’escriure un capítol per a la Història de la Literatura Catalana i, darrerament, s’ha ficat de ple en la noveŀla negra, un tema que ja fa temps que l’apassiona. Dels tres blocs que té i que tira endavant ella soleta, l’un és sobre cinema (El racó de l’Anna) ja que el cinema és un altra de les seves passions, l’altre sobre literatura en general (El fil d’Ariadna) i el tercer és un bloc negrot (A l’ombra del crim). Les seves crítiques de peŀlícules, les seves ressenyes de llibres i tots els articles que escriu en aquests blocs (com ara les seves participacions als homenatges blocaires) són d’alta qualitat literària i de crítica, però mai no son distants, sinó que aconsegueixen una magnífica comunicació amb els seus lectors. I de lectors l’Anna Maria en té de tota mena; tots molt fidels i engrescats a llegir els seus articles. Tres blocs exceŀlents i sembla que no té prou oportunitats per escriure perquè també coŀlabora setmanalment amb un article de cultura a Catalunya Press, envia relats a Relats en Català (l’un publicat al llibre Barcelona, t’estimo) i en publica d’altres a la revista La lluna en un cove. I no em puc pas deixar que un dels seus poemes va ser musicat pel cantautor Jordi Gomara.

L’Anna Maria en un programa de ràdio televisat

 Com deia més amunt, la noveŀla negra l’apassiona. Això no només queda reflectit en el seu bloc A l’ombra del crim, sinó que va coŀlaborar als Juliols negres de la UB (cursos i ponències sobre noveŀla negra escrita per dones del nord i del sud d’Europa). També fou entrevistada a la ràdio (i televisió) sobre la noveŀla negra escrita en català. Aquest tema de la noveŀla negra en català l’ha dut a fer un munt d’entrevistes a escriptors catalans que conreen aquest gènere i que esdevindran un llibre (les entrevistes, no els escriptors; bona en fóra!). I amb tot plegat ha passat a coŀaborar, a títol d’assessora informal, amb l’Editorial Alrevés i la seva coŀlecció Crims.cat, de noveŀla negra en català, que s’ha estrenat no fa gaire. 

L’Anna Maria mai no para d’anar a presentacions de llibres (molts cops ella mateixa és una de les presentadores), de llegir llibres, de parlar de llibres, d’escriure sobre llibres, de promocionar escriptors que ella considera que s’ho mereixen. I encara troba temps per assistir cada dimecres al vespre a Poesia Viva, un grup de poetes, alguns de 80 o 90 anys. Per això l’Anna Maria ha esdevingut, amb tots els honors, la nostra “Activista literària”, una idea que va sorgir de l’escriptor Jordi de Manuel.

 

 

 

 

 

Hi ha molt més a dir sobre l’Anna Maria i no només quant a les seves activitats envers la literatura catalana. Una característica notable d’ella és el seu amor pels animals. Adonar-se de la iŀlusió i passió amb que parla d’ells resulta encisador. La seva gata Colette és un personatge ben conegut entre els seus seguidors, fins i tot apareix al dibuix d’Activista literària que he penjat al capdamunt d’aquest article. Cap animal pot emular la Colette pel que fa a l’Anna Maria, però té altres animals amics, com ara en Roig, un cavall empordanés.

Tanmateix l’Anna Maria és una persona que estima, i molt, no només als animals. És una amiga fidel amb qui pots comptar. Sempre disposada a animar, a compartir, a ajudar. Amb mi, a més de moltes altres coses que ens uneixen, hi ha l’aspecte de la literatura. Com que sóc tan lluny, l’Anna Maria ha esdevingut més d’una vegada la meva representant a les presentacions dels meus llibres. Aquí a sota us penjo un vídeo de la presentació que va fer de El secret de L’oreneta (malauradament només és una part de la presentació).

 

Per acabar –sóc conscient que aquest article és ja molt llarg–, us deixo amb unes paraules de l’Anna Maria en assabentar-se de la mort de Joan Solà. No us en penedireu de llegir el seu article sencer.

“Només vull recordar el meu mestre, que entrava a classe rient i revolucionava la sintaxi damunt de la tarima. De l’home amb el qual vaig compartir algunes anècdotes personals, petites i entranyables. De l’home brillant i directe, que et premia les mans amb calidesa per saludar-te o per dir-te adéu. Que et trobaves a les Rambles, signant llibres per Sant Jordi, i que t’obligava a seure al seu costat, al cantó de la taula on hi havia els escriptors. I deia amb orgull als responsables de l’editorial: És una amiga meva. Ella seu aquí amb mi!”