L’any nou sempre m’agafa una mica desprevinguda perquè no acabo de copsar que al gener comenci un any nou. Per a mi, l’any comença alhora que el setembre o, val a dir, quan comencen les classes o, dit d’una altra manera, quan comença l’any acadèmic. Fa tants i tants anys que estic ficada a les universitats (tota la meva vida d’adulta) –i abans d’això era a l’escola– que el meu cap s’organitza al voltant de l’any acadèmic. Ara som, doncs, a l’any 2011-2012 (de setembre a setembre). I com que la majoria de gent amb qui parlo també són a les universitats, és normal que ens referim a l’any passat com a abans del setembre del 2011, si esmentem l’any que ve volem dir a partir del setembre del 2012 i si parlem d’aquest any, o l’indiquem en algun document relacionat amb la universitat, diem “any 2011-2012”.
Per a mi l’u de gener vol dir que s’ha acabat el Nadal i que retornem a les classes (el 3 de gener). També vol dir que ara l’hivern ja és aquí de debò i passaran molts mesos abans que se’n vagi, la qual cosa no és un pensament gaire reconfortant. D’ara en endavant Toronto i els seus habitants sofrirem tempestes de neu, freds inaguantables, gel i grisor, i voldrem fugir ben lluny (els habitants; no sé si la ciutat s’ho planteja). Per tant, no és estrany que quan comencen a cridar “Bon Any Nou”, i el meu cap copsa a la fi que el que volen dir és que comença un altre gener, em senti una mica deprimida.
Per a tots aquells que no us dediqueu a la docència ni sou estudiants, i viviu en zones més càlides del planeta:
BON ANY NOU!
Per als que us trobeu en la meva situació:
QUE L’HIVERN NO SIGUI GAIRE DUR!
Shaudin Melgar-Foraster 
hahahaha. Em dedico a la docència i visc en una zona més càlida, i sí, també tinc aquesta paranoia amb l’any 2011-2012 i el cap d’any, diguem-ne natural, per dir alguna cosa.
Malgrat tot, centrem-nos en el moment i cantem, o cridem, o xiuxiuegem, tan se val, BON ANY NOU!!!!!
Necessitarem molta més energia que fins ara per a encarar-lo, o això diuen tots els signes que es van manifestant, cada dia més i més foscos. Però, posem-la-hi tota, tota l’energia que duem dins, segur que serem capaces de capgirar-ho.
Amb això compto, amb l’esforç col·lectiu de les bones gents, que som molts.
De moment, demà és un inici i per començar, el dia tindrà uns moments més de claror. Això ja és un punt positiu 🙂
Una abraçada ben grossa, plena de colors, llum i melodia. Per a començar bé 🙂
Dolors Buch
M'agradaM'agrada
Això mateix, Dolors: el cap d’any natural, si més no per als docents. I ben cert el que dius sobre la claror; és l’únic estimul que tinc quan ve el gener, que a partir d’ara els dies s’aniran fent més llargs. M’agrada molt la claror!
Una abraçada ben forta cap a Besalú!
M'agradaM'agrada
Molt bon 2012 Shaudin! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
A tu també, Jordi! Salut i literatura, amic!
M'agradaM'agrada
Bon any nou Shaudin! Encara que jo no em dedico a la docència, encara tinc interioritzat el cicle escolar (de la meva infantesa i vida universitària) i ara de les meves filles. No tinc gens la sensació que canvïi res a partir de demà i, també, sempre tinc la sensació d’arribar al cap d’any a deshora. Tanmateix, afegint-me a la resta de mortals “normals”, et desitjo un hivern no gaire dur i un bon 2012!
M'agradaM'agrada
Hola Núria! Moltes gràcies per passar per aquí.
Bon 2012 o, si t’estimes més, una bona resta del 2011-2012!
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Shaudin, aquest any 2012 avançarem i serem més a prop d’allà a on volem arribar. Segur.
Josep M.
M'agradaM'agrada
Tant de bo tinguis raó, Josep M.; fa molt que tenim paciència esperant que arribi el dia. Bé, és qüestió de no aturar-se i seguir endavant.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin,
Ara ja estic jubilat però m’he dedicat a la docència una pila d’anys i ara encara divideixo el temps anual per cursos i les vacances del meu programa de TIRANT DE LLIBRES les fem coincidir amb les vacances escolars.
Que tinguis un bon any nou per a tu i per a tothom i esperem,amb delit, que sigi molt millor que l’any que hem passat.
A reveure,
Joan
M'agradaM'agrada
Ja veig, Joan, que som molts els que ens orientem per l’any acadèmic.
Molt bon any 2012 o 2011-2012 per a tu i Tirant de llibres!
M'agradaM'agrada
Hola, no me dedico a la docencia (pero sí la mayoría de mis amistades) pero no cabe duda que las vacaciones de verano marcan mucho más un antes y un después.
Espero no tengáis un inverno muy duro en la zona entre Toronto y Montreal 🙂
Feliz año nuevo convencional
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Oi que sí? Em sembla que ens passa a molta gent això de l’any acadèmic.
Bon Any per a tu també, Maria!
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola guapa. t’entenc perfectament. Els anys que vaig passar treballant a l’escola ( els més felissos) també en passaba igual. Ara que treballo en una consulta de pediatria, doncs també. S’en fa estrany tanacar el llibre per finals de desembre i començar-ne un altre el gener, per mi l’any comença el setembre i el gener, representa la baixada cap la Setmana Santa i l’estiu. Ves quines coses. Que l’hivern et sigui pasador. Un petó .
M'agradaM'agrada
Ja veus, Gemma, amb els altres comentaris, que som molts els que dividim l’any d’una manera diferent.
Gràcies, bon hivern i petonets!
M'agradaM'agrada
Bon any, i ànims contra un clima que pot arribar a ser tan ferotge. Una càlida abraçada.
M'agradaM'agrada
Una abraçada a tu també. I bon any, o bon hivern, i bona bicicleta!!!
M'agradaM'agrada
Bon Any Shaudin !!! No només sou els i les docents els qui conteu els anys per cusrsos. Des del teatre també ens acostumem a referir a les “temporades”, en aquest cas 2011-2012. La única diferència és que acostumaven a començar el dia de Tots Sants, l’u de novembre, que és quan tradicionalment s’estrenava (abans) la temporada, habitualment amb algun Tenorio, o derivat.
Suposo que hi ha altres col·lectius (músics, dansa, etc.) que també fan ús de la “temporada”. De fet aquest esquema “escolar”, ens deu quedar enregistrat al subconscient, almenys a mi. Ja que em sembla que l’any natural només es deu fer servir per a pressupostos i poca cosa més, segurament derivada de la qüestió econòmica… O sigui que no crec que siguis cap “bitxo raro” en sentir una mica postís això del canvi d’any, d’altra banda catòlic, ja que ni les cultures jueva, xinesa, ortodoxa o musulmana el celebren a l’u de gener. Ah! tampoc la pagesia… En fi, que com sempre, les i els “raros”, doncs… són els altres! he he. Bon Any!!!
M'agradaM'agrada
Bon Any a tu, Quico! És cert, les temporades de teatre també van diferent. Suposo que antigament l’any que començava a l’hivern (solstici d’hivern) tenia més sentit que avui en dia; però en aquest cas tindria més a veure amb Nadal que no pas l’u de gener.
Petonets!
M'agradaM'agrada
Jo també tinc la dicotomia del curs acadèmic enfront de l’any, però en el fons tot són convencions arbitràries. Els humans necessitem els ritus de pas. És una cosa tan antiga com l’home, que serveix per celebrar precisament els canvis climatològics i també per donar al·licient a la vida. Tot canvi ajuda a distreure’s, a tirar endavant, a tenir un motiu per fer-ho. El que passa és que, darrerament, tot això ha quedat extremadament espatllat per la societat de consum. S’ha perdut l’essència.
En el teu cas, estimada, el tema queda mediatitzat per l’arribada del terrible mal temps, cosa que pel que ja has anat explicant, viviu en general de manera molt traumàtica. Ho entenem a mitges, des d’aquí, com passa sempre que no es comproven les coses en primera persona.
Espero que poguem continuar interaccionant de manera que les coses siguin més “humanes”, malgrat que, paradoxalment, aquesta humanitat l’hàgim trobat a la xarxa.
Una abraçada i mil petons de la teva
Potatito.
M'agradaM'agrada
Sí que són convencions, en certa manera, però també és el que sent cada persona. Jo ho tinc tan ficat al cap això que l’any comença al setembre que no ho puc veure diferent. És el costum que tinc, relacionat amb l’acadèmia, però també ve marcat pel meu amor a l’estiu. I també podem dir que el final de l’estiu està relacionat amb canvis climatològics.
Per a mi, l’aŀlicient d’hivern és el dia de Nadal, el qual sempre m’ha agradat molt. I res a veure amb la societat de consum pel que fa a mi. I després, doncs, l’hivern terrible i res més fins a l’estiu.
Petonets i més petonets, Potatito.
M'agradaM'agrada
No, no sé si m’he explicat bé. Vull dir que són convencions totes les celebracions humanes i que, en els seus inicis, sí que tenien a veure amb qüestions vinculades a la natura. Per tant, tenien una explicació més lògica. Amb el temps, tot s’ha transformat de mica en mica, s’ha complicat, s’ha sofisticat, s’ha, suposadament, “civilitzat”, ha passat pel sedàs de les creences religioses, etc. Però, en l’essència del tema, hi ha aquests “ritus de pas” que antropològicament són compartits per totes les societats, tribus, comunitats del món, etc. Tothom dansa, tothom canta, tothom celebra els seus ritus de pas (Nadal o solstici d’hivern; Sant Joan o solstici d’estiu; casaments; funerals, entrada a la pubertat, etc.). Aquestes festes representen els canvis en la vida dels humans, per bé i per mal. La nostra societat de consum ho ha desvirtuat tot i ara la gent en general s’allunya del motiu ancestral o simplement l’ignora.
La climatologia i els canvis en la natura són molt importants en aquestes celebracions, perquè per a les societats primitives significaven grans modificacions en la manera de viure. Fins i tot podien significar haver d’emigrar, de canviar de territori. En fi, no sóc antropòloga, però he llegit bastant. Volia dir això.
No parlava en cap cas de persones individuals. Cadascú ho vivim tot plegat com podem, a hores d’ara.
Mil petons, Potatito.
M'agradaM'agrada
Sí, dona, sempre t’expliques bé tu. Sóc jo que me n’he anat cap a una altra cosa i he parlat de com és per a mi. Totalment d’acord amb tot el que dius, Potatito.
M'agradaM'agrada
Bon Any!
M'agradaM'agrada
Bon Any, Miquel!
M'agradaM'agrada
Que l’hivern no sigui gaire dur!! ( t’entenc perfectament, una part del meu cervell també esta ocupada per l’any acadèmic) per a l’altre part del cervell és gener 2012. Per tant, bon any nou!!
M'agradaM'agrada
Gràcies!
Bon Any Nou a tu també!
M'agradaM'agrada
Bé, que sigui lleu, tu ja has vist el que acabo de posar al meu mur de Facebook, 11 graus centígrads a un dels pobles més freds de l’àrea urbana de Barcelona, i en el centre, al fons de la vall, que encara és més fred que aquí dalt a la muntanya, doncs aquí hi ha inversió tèrmica, bastant típica per cert en aquestes contrades. La veritat és que és un xoc veure les fotos que hi poses estan a 11 graus a les dues de la matinada aquí mateix. En fi… Bon any !!!!!!
M'agradaM'agrada
Sí, ja ho he vist, Jordi. Enveja que et tinc, hahaha! Gaudeix-ne!
Et desitjo un bon 2012 ple de cançons!
M'agradaM'agrada
Hola, Shaudin!Bon Any!
A mi també em costa de vegades quan dic:” L’any passat….ai, no!! El curs passat!!” I quan acomiado els alumnes al setembre de vegades ens diem: “Fins l’any que ve…ui no!! fins el curs que ve!!”
El que més ràbia em fa són les agendes… si les compro del curs escolar es paren al juliol i l’agost ja no hi té cabuda!! Com si a l’agost no fes res!! Ara compro el recanvi de la tota la vida d’anelles, que comença al gener i acaba al desembre.
Aquí passa, Shaudin, que quan retornem a l’escola després de Reis, el dia ja ha començat a créixer. El temps que pitjor porto en referència a la llum és el del voltant del solstici d’hivern, quan els dies són molt curtets i surto de casa que tot just ha sortit el sol i arribo ja de nit… Com que el fred m’agrada començo bé el gener i compto els dies que falten fins a final de març, quan canvien l’hora i el dia és més llarg.
Però t’entenc…jo tenia una amiga que vivia a Vancouver i ho portava força malament pel que dius.
Ànims! Que per bé o per mal el temps passa massa depressa!
Petonets!!
M'agradaM'agrada
Bon Any, Teresa!
Pel que fa a les agendes, aquí, al Canadà, també pots comprar-ne una de convencional (com ara una de l’any 2012) o bé comprar-ne una “acadèmica” (de setembre a setembre) que, és clar, són les que jo tinc. Però aquí no paren al juliol, sinó que van de setembre a setembre. Que estrany que les vostres suprimeixin l’agost, no ho entenc. Les que jo normalment compro són fetes a Anglaterra; vols dir que no les teniu allí? Ah, és clar que aquestes són en anglés, però potser et resultaria, nomes es tracta de tenir els mesos escrits en anglès i poca cosa més. En fi, si ja t’agraden les d’anelles, res a dir.
Sí, els dies molt curts són difícils, sobretot del 15 de novembre, si fa no fa, fins a mitjans de desembre. Després, en un no res ja és Nadal i no es nota tant pels que som docents.
Doncs Vancouver és als tropics comparat amb Toronto. Allí les temperatures són sempre suaus (més fred que a Catalunya, però res de particular). Ara bé: els plou molt; mesos sencers de pluja. I Toronto és els tròpics comparat amb el nord del Canadà on les temperatures són de 50 graus sota zero.
Ja ho pots ben dir: el temps passa massa de pressa!
Petonets, guapa.
M'agradaM'agrada
Shaudin, hi ha un comentari que has fet que m’ha agradat molt, i, de fet, és una de les meves preocupacions. És ben sabut que quan arriba el fred a mi em baixa l’estat d’ànim, és com si fos un estat de transició perquè torni la vida cap a la primavera, jo sempre ho visc així, almenys en els últims temps. I una de les meves preocupacions, i a la que em referia, és també que els dies es van fent més curts des del principi de l’estiu, em posa trist que els dies es facin més curts. Per aquest motiu, a mitjans d’agost ja començo a estar de més mal humor. Llavors estic sempre pensant que el dia comença a allargar-se a partir de l’hivern i això contraresta en part l’augment del fred en el meu estat d’ànim. El que no se m’havia passat mai pel cap és servir com a motiu d’esperança que l’arribada de l’hivern també coincidia amb el punt d’inflexió on els dies deixen de ser més curts per començar a ser més llargs. Doncs mira, t¡agraeixo aquest punt de vista perquè em servirà de consol a partir d’ara: Les festes de nadal i any nou són la porta d’entrada a l’allargament progressiu d’hores de sol diàries. Merci !!!!!
M'agradaM'agrada
Hola Jordi,
Celebro molt haver-te donat un motiu de mirar l’hivern amb algun aŀlicient. Jo sóc igual que tu quant al fred: em baixa l’estat d’ànim. I molt!!! Els dies càlids de cel blau i sol sóc feliç i em puja l’energia com no t’ho pots ni imaginar. Així que els dies es fan curts i va fent més fred i grisor, m’encongeixo, perdo energia i optimisme i em fa mal tot (en part perquè tinc fibromialgia, però abans també em passava; no gaire els dolors però sí les altres coses). A l’hivern voldria estar-me sempre a casa i dormir i dormir, com els óssos que ells sí que en saben.
Doncs, apa, a partir d’ara a mirar com s’allarguen els dies. Els humans sempre trobem alguna cosa que ens fa sobreviure, animar-nos i seguir endavant.
Petonets.
M'agradaM'agrada
Bon 1912, que ja convindria, i que el fred, el vent i la neu et siguin lleus i benèvols i s’acabin aviat!
A Catalunya hi fa calor, per comparació amb altres anys. Ja ens agradaria d’enviar-te’n una miqueta i que, a canvi, tu ens fessis arribar una petita nevada, no gaire, just perquè les estacions d’esquí del Pirineu no s’arruïnin…
Actualment l’any comença l’u de setembre per a gairebé tothom, no únicament per a qui es dedica a tasques escolars o acadèmiques, perquè s’ha generalitzat el costum de fer les vacances a l’agost. Allò que fa que el temps viscut es divideixi en anys és la pausa de les vacances, oi? Abans, per als pagesos, que eren la majoria de la població, l’equivalent de les vacances, el temps de calma en la feina del camp, era l’hivern; aleshores, iniciar l’any nou a l’època de més fred se’ls devia fer natural.
M'agradaM'agrada
Bon 1912, Maria? Hahaha! M’ha fet molta gràcia. Potser és interessant retornar a principis del segle XX, però, qui ho sap.
Aquí avui ha fet un fred de mil dimonis: 27 graus sota zero! Estic esgotada de lluitar contra el fred i em molesta no poder obrir les finestres (s’han congelat; hi ha gel fins i tot a la part de dintre). I esgotada de preparar la classe de demà. Fa hores que hauria de fer nones. Ara me’n vaig al llit que no puc més.
Ah, però aquí no es fan vacances a l’agost, només algunes persones, i la gent també se sol orientar de setembre a setembre. Deu ser perquè molta gent estudia o estudien els fills.
Ben cert, els pagesos feien “vacances” a l’hivern.
Petons i Bon Any! Bona nit!
M'agradaM'agrada
Hahaha! Volia dir 2012, ves, no sé si m’han traït les presses o ja he de començar a pensar en altres causes: aviat compliré els 69, que avui dia tampoc no semblen tants, però qui ho sap…
Caram, 27 sota zero, brrr… Sembla inhabitable, un clima així. Que valents!
M'agradaM'agrada
Bon Dia de Reis, Maria. Però del 2012, eh? Hahaha!
M'agradaM'agrada
Feliç any nou, Shaudin!!
Em sembla que la gran majoria de pobació canvia el xip al setembre, siguin alumnes, professors, pares, comerciants o jubilats cadascun per raons semblants. Des de fa uns anys,per a mi l’any nou significa sopar ab els amics dels pares i els seus fills, dosmir poques hores i a la matinada artir cap a Palme per agafar l’avió i snar a esquiar amb mallorquins desconeguts.
és increïble el fred que parreu ja a les parts més càlides del Canadà. Jo, quan vaig a esquiar, passo fred amb tots els meus abrics amb cinc graus positius. Emsembla que si mai viatjo al Canadà serà a l’agost, segur!
D’altra banda, l’any 2011 se’m farà difícill de portar al passat com un any més, a diferència del 2010, el 2009…i no sé per què, ja que aquest any no ha succeït res d’especial per recordar. No sé si m’explico: les notes han sigut si fa no fa les mateies, el meudia a dia també…no hi ha hagut morts feridores ni alegries noves. Simplement, l’aquest any ja parrat sempre serà especial, important, enyorat. Pr ara, l’únic motic que se m’acut és que he canviat una mica d’amics i de veure les cses, però aquest ha sigut un canvi progressiu, sense data ni lloc.
Espero no marejar-te mb les meves reflexions enravessades!
Molt bon any !
M'agradaM'agrada
Bon 2012, Bel!
Si vens aquí faràs bé de venir a l’estiu, i tant! I no em molesta gens ni mica que m’expliquis coses. Jo te n’explicaria moltes, però no tinc temps –el meu gran problema: manca de temps! Espero tenir-ne més el 2012 i poder escriure més, però em temo que, pel que fa a no tenir temps, tot seguirà igual.
Gaudeix de l’esquí i no passis fred! Petonets!
M'agradaM'agrada