Tretzevents

No és la primera vegada que m’assabento d’alguna notícia dels Països Catalans amb força retard. Intento estar al dia, però hi ha coses que no copso immediatament o bé em passen per alt. Així que fa poc que he acabat d’entendre la notícia sobre el tancament de la nostra revista Tretzevents. I fixeu-vos que dic “nostra”, però tot i ben nostra hem deixat que la tanquin. Tanmateix “nostra” no ho diu tot perquè Tretzevents és (deixeu-me emprar el present; el trobo més optimista) una revista de gran qualitat que, fins i tot, l’any 1988, va obtenir el Premi Sant Jordi (no li ha servit de gaire, com es pot veure).

Aquesta revista va sortir fa seixanta anys, el 1951, amb el nom de L’infantil, fins que el 1973 passà a anomenar-se Tretzevents. No vull repetir el que ja s’ha escrit, així que si voleu més informació, sobre la revista i el seu tancament, podeu anar a aquests enllaços: Tretzevents , El Punt Avui , Víctor Alexandre , El còmic en català . 

Tot i que a casa estàvem subscrits a Cavall Fort –no a Tretzevents–, recordo haver llegit aquesta revista moltes vegades i haver-la vist a casa (potser els pares la compraven al quiosc o sí que ens hi vam subscriure i no me’n recordo). Avui, mentre cercava imatges de la revista per posar al bloc, he recordat moltes de les portades, tant de Tretzevents com de L’infantil; aquí a Toronto, envoltada d’un fred glacial, em preguntava com és possible que s’hagi deixat morir aquesta revista nostra. De vegades no entenc els catalans: ni la gent, ni el govern, ni res. Són aquests moments en que, tot d’una i sense proposar-m’ho, em sento canadenca.

És que, caram, parlem de salvar una revista infantil i no pas d’adquirir un submarí atòmic. Amb això vull dir que la despesa per ajudar a sobreviure la revista és petiteta, molt petiteta, gairebé ni es veu. Per molta crisi que hi hagi, les institucions podrien perfectament salvar Tretzevents; si no ho fan és perquè no els dóna la gana. I no són només les institucions, sinó que la gent hauria de subscriure’s o comprar la revista. Sóc conscient que moltes famílies ho passen magre, però no totes les famílies amb fills de l’edat adient per llegir Tretzevents. I no es tracta de salvar una revista per les ganes de salvar-la, no senyors, no, es tracta de salvar una revista que ha fet molt per normalitzar la llengua catalana i que podria continuar normalitzant-la –com ja sabem, la lluita per emprar el català d’una manera normal necessita continuar. I és tan important que es normalitzi entre els infants! Són el nostre futur, com he dit moltíssimes vegades.

I tornem al tema de la crisi. Que ningú no em digui que, atès que hi ha la crisi econòmica, no es pot demanar, ni a les institucions ni a les famílies, que salvin Tretzevents. De les institucions ja he dit el que en penso pel que fa a aquest tema. Quant a les famílies, que no em vinguin amb que no tenen diners per, a tall d’exemple, subscriure’s a Tretzevents. Ja he dit més amunt que no tothom ho passa magre i, a més, durant les festes nadalenques vaig poder comprovar com a Catalunya –l’internet escurça distàncies– la gent gastava a cor què vols. Es veu que s’ha d’omplir els nens i les nenes de tota mena d’estris electrònics els quals, si voleu la meva opinió, no necessiten per a res. Comprenc que som a l’era tecnològica i que als infants i joves els cal saber orientar-se amb aquests estris, però se’n fa un abús i, el que és pitjor, en detriment d’eines molt més necessaries, com n’és la bona comprensió de la llengua. Per fer-ho curt: les famílies gasten i gasten en joguines electròniques (que s’han de renovar cada dos per tres), però no poden fer la petita despesa d’una subscripció anual a una bona revista.

Es podria salvar Tretzevents, de segur que encara s’hi és a temps, sobretot si les institucions fan el primer pas. Apa, a salvar-la! A més ja em canso de ser només canadenca.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

34 respostes a Tretzevents

  1. Lurdes Estruch ha dit:

    Gràcies, Saudin, des de la distància! No sé pas cap a on anirà tot plegat, que arrela si anem a mirar en el sistema de valors generat pel consumisme a ultrança. Tant tens (mòbil i no mòbil, luxós, mediàticament llampant i dispersiu), tant vals. I el pitjor és que els qui hi han fet els grans excessos tenen la paella pel mànec i els mitjans per fugir-ne d’esquitllentes o amb tota la santa barra (em refereixo a la “crisi”).
    Pel que fa a l’estisorada, la institucional al Tretzevents no és més que una mostra de la mesquinesa d’anar a fer els calers ràpids rasurant a la base social que, majoritàriament, menys té. Tant hi fa que siguem més: la impotència, el desconeixement, la submissió forçada pel que es veu ens agermanen.

    • Gràcies a tu, Lu. Ja ho pots ben dir: el sistema de valors generat pel consumisme a ultrança. Jo he arribat al punt que em causa una gran irritació, i em preocupa moltíssim. Doncs si és com tu dius, que tant tens tant vals, la meva vàlua deu ser petitíssima, perquè d’estris d’aquests en tinc ben pocs i són de l’any de la picor. Només tinc el que és estrictament necessari, bé per la feina de la universitat, pel meu ofici d’escriure o per comunicar-me amb vosaltres. El meu mòbil és prehistoric perquè, al cap i a la fi, per fer alguna trucadeta i dir “ara surto de classe” no em cal res més. El problema no és que la gent tingui les coses necessàries i alguna per passar-s’ho bé (res a dir), sinó OMPLIR-SE de coses que de necessàries no en tenen res, i pitjor pel que fa als infants i joves.
      Quant a Tretzevents, el que més m’admira és que deixin morir una revista com aquesta que requereix MOLT POC per surar. El que es poden estalviar és irrisori.
      Petonets, guapa.

  2. Gemma Colomé ha dit:

    Hola guapa. Tens raó, moltes vegades gastem “tontament” molt més que no pas allo`que podria costar la subscripció a una revista com aquesta. Però, si tenim tans i tans adults que no llegixen mai, com han de “gastar” els dineres per una revista per criatures ?? A nosaltres, els meus germans i a mi, ens van subscriure a Cavall Fort, i recordo que va ser una cosa semi-rimditaiva, A més dels pares interessants amb l’aducació dels fill, no tot han de ser màquines, i les intitucions, potser també seria bó, que les escoles i posesin el seu granet de sorra. Està bé que ensenyin a llegir llibres, però, si també tinguesin i valoresin aquest tipus de revistes, els nostres infants entrerien en el món de la cultura escrita amb més ganes i diversitat de posibilitats.

    • Hola Gemma! Sí, és clar, si els pares no llegeixen no es subscriuran a la revista. I, com deia a l’article, si ho passen magre (potser molt mage), doncs lògicament tampoc no es subscriuran. Però de segur que hi ha famílies que poc o molt llegeixen i els pares tenen una feina decent i no compren Tretzevents o Cavall Fort o res semblant; m’hi jugo el que vulguis.
      Pel que fa a les escoles, que no toquin els llibres, ep! Hahaha! Afegir la revista, sí, però sense treure llibres que prou difícil ho tenen també si són en català. Potser si totes les escoles paguessin una subscripció a la revista faria una gran diferència (hi ha moltes escoles), però com que no sé de quina ajuda disposen, doncs no sé què dir.

  3. Anna Maria ha dit:

    Què t’haig de dir que tu o la Lu o la Gemma no hàgiu dit ja! Vull afegir que, a banda de consumisme tecnològic, etc., el problema rau bàsicament en els que (com molt bé diu la Lu) tenen la paella pel mànec. Si una cosa no surt rendible, simplement no interessa, se’n desfan i punt. En canvi, tal vegada amb divulgació, potenciació i mirant de conscienciar el públic potencial, de seguida recuperarien el mercat perdut. D’això n’estic convençuda, perquè totes les iniciatives d’aquests tipus, han funcionat al nostre país. En tenim moltes proves. Però és clar, per tal que això passés, als que remenen les cireres els hauria d’interessar, haurien de tenir el mateix interès literari, cultural i lingüístic que nosaltres reivindiquen. I, és clar, no és així. Només entenen un llenguatge, el dels diners.
    Una altra sortida, davant de publicaicions tan antigues i que no sé si funcionen amb al mateix estil, seria la renovació. No hi tinc res contra les renovacions, sempre que mantinguin l’interès i la qualitat. En fi. Un horror.
    Com diu al meu article de CatalunyaPress d’aquesta setmana: No anem bé. Gens bé.
    Per si a algú li pot interessar, uns l’enllaço aquí: http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2012/01/una_petita_gran_tragedia_60762.php

    • Hola Potatito. Deus tenir raó: si els que tenen la paella pel mànec no fan res, deu ser perquè no els surt rendible. Quina vergonya! També estic d’acord amb tu pel que fa a que les iniciatives d’aquest tipus que proposes tenen èxit entre el nostre públic. Tot i això, em sap greu dir que aquesta era la meva opinió fa uns anys, però des que estic més al dia del que passa allà i també pel que fa al “món dels llibres”, m’he adonat que no som tan solidaris com ens pensem; potser fa molts anys sí; ara impera el consumisme i molta gent fa menys cas d’aquestes coses. Ho tinc comprovat, Potatito. S’ha d’insistir molt, és l’única manera, com també he comprovat.
      No anem bé, no.

  4. Anna Maria ha dit:

    Rellegeixo el meu comentari i hi trobo moltes errades. I un cert embolic d’expressió. L’he escrit molt de pressa perquè tinc molta feina i, a més, com que és un tema que m’encén, m’ha sortit com un torrent. Perdoneu-me. Espero que, igualment, s’entengui què vull dir. Gràcies, amics.

  5. Miquel ha dit:

    Hola Shaudin,
    Sobre la col·laboració dels pares no en diré res, ja ho heu comentat i potser no hi ha res més a afegir. Respecte al necessari suport de la Generalitat, el fet de deixar-la caure no és més que la continuació de la política del govern central de Madrid de fer desaparèixer qualsevol tipus de cultura que no sigui la espanyola. Política a la qual els polítics de la Generalitat no s’hi oposen, ans els contrari, ajuden com a bons esclaus submisos que són, només preocupats per tenir una “cadira” i anar bé ells. Ja fa temps que TV3, per exemple, i de forma sibil·lina, actua en aquest sentit.
    Si no aconseguim la Independència aviat acabarem desapareixent com a poble, tant la Generalitat com La Moncloa, ens ofeguen econòmicament i cultural en aquest sentit. El problema és que la síndrome de Stockholm que tenim els catalans és immensa i costa molt de fer-nos reaccionar. De tota manera no hem perdut la esperança.
    Una abraçada, Salut i Independència.
    Miquel

  6. Bel Miquel Cazorla ha dit:

    Hola Shaudin
    Jo, com és normal ja que visc a Mallorca, no coneixia Tretzevents, però si que conicideixo en que nos’hauria de suprimir la seva publicació de cap manera.
    Pel que dius sobre l’excés i l’abús d’aparells electrònics en els infants i adolescents jo encara diria més: més d’un i de dos té molt fàcil que els seus pares li comprin tots ens nous models de consola, mòvil, reproductor de música… Els meus companys de classe tenen quasi tots la majoria dels següents aparells: Nintendo DS, la Nintendo DSI XL, la Nintendo 3DSI, la PSP, la Play 2, la 3, l’X-BOX etc., etc. També tenen més o menys tres telèfons mòbils cada dos anys (calculo jo). Ara, per exemple, la majoria d’ells tenen el BlackBerry. I també, és clar, l’MP3, lMP4… Alguns fins i tot un IPod, i tablets i coses d’aquestes. Tot això sense comptar quasi sempre un ordinados personal.
    Jo sós l’excepció, la rara. Els meus pares no em deixen tenir res d’això, i no pas per la questió dels diners. En part, la prohibició em sembla bé, i en part malament. No saps l’extranya que em sento quan veig nens de sis anys amb un BlackBerry tot enfundat a les mans!

    • Hola Bel!
      T’entenc, noieta. Estic assabentada del despropòsit que ha esdevingut tot això, i per més d’un motiu perquè, per exemple, com s’ho poden permetre tot això els pares? Estem parlant de coses cares, no d’un puzzle o un llibre (que, a més, els farien més servei al cap). Jo tinc una feina a la universitat, res especial però no deixa de ser una feina decent, i no podria comprar tot això; i si ho fes no podria menjar bé (m’agrada el menjar de qualitat) o tindria deutes. No diuen que no hi ha diners? No ho entenc. I, bé, per tots els altres motius que ja sabem.
      El meu fill també era l’excepció, el rar. Quan era petit i adolescent no hi havia tantes coses d’aquestes, però ja n’hi havia i ell no les tenia. A casa no vaig tenir-hi televisió fins que el meu fill tenia 13 anys. I no tenia Nintendo ni cap joc similar. Fins llavors les seves activitats fora de l’escola eren llegir, dibuixar, jugar amb Lego i assistir a un centre esportiu. També tocava el trombó en una banda de jazz, però això era a l’escola. Quan era molt petit les seves joguines eren capses grans de cartró –li encantaven i podia passar-se hores jugant amb elles. Però sé que tot això li causava alguns problemes amb altres nens, tot i que tenia un parell de bons amics que tampoc tenien televisió ni nintendos.
      Pel que fa a un nen de sis anys amb un blackberry o similar (jo també n’he vist; a Catalunya) només tinc una cosa a dir als seus pares: ximples!
      Petonets.

  7. Dolors ha dit:

    A casa estem subscrits a Cavall Fort, des de l’inici, i mantenim la tradició, per dir-ho d’alguna manera. Ara ja l’està llegint la tercera generació, i això és molt bonic.
    No voldria que deixés de sortir mai, m’ha ensenyat tantes coses! Hi he rigut tant!
    Tretzevents, l’he llegit menys sovint, però no per això penso que sigui una revista menys digne, simplement, a casa va arribar primer l’altre, pel motiu que sigui.
    No vull que cap d’elles deixi de sortir! Omplen un espai molt important dins la nostra vida, dins la nostra història, a favor de la nostra llengua i la nostra identitat, i ha de continuar essent així.
    No sé què està passant, no sé què estan fent…Tant costa entendre que si no defensem tot això que ens ha costat tant d’aconseguir, acabarem en res?

    • Nosaltres també estàvem subscrits a Cavall Fort, tal com he explicat. Sí que és bonic que a casa teva ara els llegeixi la tercera generació! Em sembla magnífic.
      Subscric tot el que dius. I jo tampoc no sé ben bé què passa. Vols dir que no ho entenen? O és el que he dit al Miquel, que es tracta d’apatia? Sigui el que sigui, espero que rectifiquin.
      Petons, Dolors.

      • Dolors ha dit:

        Aptia, victimisme, poca imaginació….no ho sé. El cas és que cada vegada hi ha més “cosetes” que deixen de funcionar, més “cosetes” que s’han de deixar estar , més “cosetes” que, segons alguns, ens prenem massa a la valenta i no cal, més “cosetes”….. i al final, el resultat és que cada vegada més som un petit reducte, allà al cul del món…..
        Estic enfadada. Amb qui? Amb tot!
        Et fas un tip de pencar, de positivitzar, de mirar les coses amb ganes d’avançar…..però les galletades d’aigua freda te les tiren de quatre en quatre, i costa molt mantenir el cap alt!
        Deu ser que avui és un dilluns pesat, gris i cansat, per això ho veig tot massa embullat? potser si.
        Hauré de fer respiracions, relaxar-me una mica i tornar a començar!
        Ho veig negre, però sóc tossuda, no deixaré de batallar.
        Mentrestant, una abraçada.

        Ha

        • Sí, Dolors, apatia, i aptia potser també, hahaha. Jo tampoc no sé ben bé quin és el problema; en veig una pila, però no estic segura de quin és el principal. Quan vaig ser a Catalunya l’estiu del 2009 em va semblar que l’apatia era el problema més greu –en veia molta– i encara crec que té molt pes; però també en veig d’altres.
          No em sorprèn que estiguis enfadada, jo n’estic moltes i moltes vegades pel mateix motiu.
          Una abraçada i ànims!

        • Hola Maria,
          No ho sé pas què hem de fer. Jo, des d’aquí, em limito a fer córrer el que passa. Sí m’assabento d’algun moviment coŀlectiu on t’hi puguis apuntar, t’ho faré saber.
          Una abraçada!

  8. Maria ha dit:

    Quina llàstima! No sé com ens hem de moure per salvar la revista. Algú em pot dir què cal fer? Per motius personals jo no puc prendre la iniciativa d’un moviment col·lectiu, però m’hi apuntaré si hi és. Gràcies !

  9. Quico Romeu ha dit:

    Tens tota la raó Shaudin. A vegades em pregunto de què servei somniar amb la independència mentre deixem perdre el país. Que en quedarà si un dia som independents? Quina llengua es parlarà, plena de “estar a gust” i “apercebiments” i sense pronoms febles? Amb quina televisió o literatura els futurs infants independents aprendran la llengua i la història? I quina història? La que hem anat acceptant per no indisposar-vos amb els amos? Amb notícies així, entenc que a vegades ens vinguin ganes d’abandonar i que acceptem ja per sempre, la condició acceptada de ser masovers de les nostres pròpies terres. Potser amb l’esperit de Rusiñol quan, al final de l’obreta L’Alegria que passa, etziba a un poble adormit: Adéu poble mesell, et condemno a prosa eterna. Visca la poesia!
    Tretzevents, com Cavall Fort, són la poesia. Si ens els deixem perdre en condemnarem a la prosa eterna. En castellà, naturalment.

  10. Dolors ha dit:

    L’apatia és un poderós mal que es va estenent, però per sort, continua havent-hi gent que hi lluita.
    Avui hem celebrat el XVIIè Certamen Literari Ramon Vidal de Besalú. L’objectiu principal és enllaminar la mainada i fer-los agafar ganes d’escriure i llegir.
    Hem tingut la participació de més de mil persones, de totes edats, però sobretot d’entre sis i setze anys.
    Ha estat un goig veure les cares d’emoció dels qui han obtingut un guardó. I l’alegria dels que, encara que no han assolit cap dels primers llocs, també han tingut un obsequi per la seva participació.
    I sobretot, m’emociona, cada any, escoltar aquests treballs fets amb tanta il·lusió.
    I això em dóna ànims per a seguir.
    S’estan fent coses.
    No està tot perdut.
    Encara hi ha qui té prou energia per estirar el carro.
    De fet, em sembla que som molts els que encara no hem perdut l’esperança 🙂
    Ja ho veus, avui estic molt més animada.
    Una abraçada!

    • Sí, continua havent gent que lluita, i molta. Esperem que l’apatia es pugui frenar.
      Celebro que estiguis més animada, senyora coloraines.
      Això que m’expliques que vàreu fer a Besalú és fantàstic! Més de mil persones! Wow! No m’estranya que et doni ànims. Aquestes coses en donen molts.
      Endavant, amiga, i una abraçada!

  11. Hola Shaudin,
    Jo no coneixia la revista. Sembla que està present en la memòria de molts català i és una referència a la literatura català dels nens. Succeeix molt, amb el temps les obres ja no són re-inventats i es moren lentament. Peró crec que aquesta revista és pot jugar cap endavant, aquesta i altres obres en l’idioma original en català. Tinc algunes idees sobre el tema que m’agradaria compartir. Es tracta de fer una reunió entre interessats, per analitzar com pot ser viable.
    – Pedro

  12. Joan Rubiralta ha dit:

    Hola Shadin i tothom.

    Amb cert retard, transcric la notícia sobre el tancament de “Trezevents” que en va rribar per correu amanut amb algunes pinzellades pròpies que vaig publicar al meu prefil de Facebook el passat 7 de gener.

    CONTRA EL TANCAMENT DE LA REVISTA INFANTIL “TREZEVENTS”

    La revista infantil Tretzevents tanca “per manca de suport econòmic”. I això amb un govern català dels millors que no ha piulat.

    Amb aquest breu i contundent enunciat ens assabentem que la revista més antiga en català desapareix. Seixanta anys de feina per la cultura i la nostra llengua s’esvaeixen darrere aquesta crisi que retalla a cegues projectes i iniciatives amb uns criteris més que dubtosos.

    La revista, que va néixer l’any 1951 amb el nom de L’infantil, va ser adquirida per l’Abadia el 1968. En l’actualitat, Tretzevents, nom adoptat el 1973, publica mensualment còmics i contes, molts d’ells traduïts d’altres revistes europees. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva difusió de la llengua catalana.

    La resta de publicacions de l’Abadia de Montserrat, inclosa la revista Piu-piu, adreçada a infants entre 0 i 5 anys, continuaran sortint.

    Resulta incongruent, o com a mínim sorprenent, que revistes emblemàtiques com Tretzevents hagin de tancar per manca de subvencions públiques precisament ara que comptem amb un Pla de Foment de la Lectura ben definit. Un pla de lectura l’objectiu del qual és, en paraules dels seus creadors, “millorar l’hàbit i la competència lectora entre la població”, posant un “accent específic en la promoció de la lectura en llengua catalana”. És precisament en el públic infantil on aquesta voluntat de promocionar la lectura hauria d’incidir més.

    De la mateixa manera, costa d’entendre quins són els criteris que marquen la concessió de subvencions culturals. A vegades, aquests criteris poden basar-se en justificacions tan absurdes com la poca quantitat de text que inclou una publicació, sense haver valorat prèviament ni l’edat ni les necessitats específiques del públic al qual s’adrecen els seus continguts.

    Al col·lectiu bibliotecari i als mediadors especialistes en literatura infantil, com a agents directament implicats en l’educació dels nostres infants, ens sembla imprescindible no callar davant d’aquests fets. Creiem que cal reivindicar polítiques culturals serioses que, lluny dels impactes mediàtics i efímers, permetin fer un treball de fons, que augmenti el nivell cultural de la societat. Darrerament només sentim a parlar d’emprenedoria; quina acció hi ha més important que treballar colze a colze per donar un fort i necessari impuls cultural i educatiu, un impuls de país, perquè la nostra societat evolucioni, es cohesioni, es defensi, emprengui?

    La mort de Tretzevents és un símptoma més de la fragilitat a la qual s’exposa la cultura -i especialment la nostra- en contextos com els que estem vivint.

    El pitjor de tot plegat és que, tal com tots els indicadors apunten, aquesta només és una primera pèrdua de tot un seguit de projectes i iniciatives amenaçats de desaparició -des dels despatxos- malgrat l’esforç, la constància i el bon criteri d’uns professionals que els han fet possibles. Projectes que en altres països europeus estan consolidats, sense que cap força política o social els qüestioni. Són riquesa cultural oberta al món. Són país de futur.

    Salutacions.

    • Gràcies, Joan. Efectivament, és ben bé el que comentes en el teu escrit. És ben trist tot plegat. En un país normal això no pot passar, però com que no és un país normal, doncs, apa, a destruir-ne la cultura. Llastimós.
      Ànims, endavant i una abraçada!

  13. cybercaeiro ha dit:

    No sabia que Tretzevents havia tancat! Sento pena. Fa prop d’un any vaig fer una col·laboració amb PAMSA i la sensació que en vaig treure era que els era impossible vendre publicitat per dins la revista. No només de subvencions poden viure… però és una llàstima que la crisis s’endugui per davant els febles, no els mediocres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s