Tretzevents

No és la primera vegada que m’assabento d’alguna notícia dels Països Catalans amb força retard. Intento estar al dia, però hi ha coses que no copso immediatament o bé em passen per alt. Així que fa poc que he acabat d’entendre la notícia sobre el tancament de la nostra revista Tretzevents. I fixeu-vos que dic “nostra”, però tot i ben nostra hem deixat que la tanquin. Tanmateix “nostra” no ho diu tot perquè Tretzevents és (deixeu-me emprar el present; el trobo més optimista) una revista de gran qualitat que, fins i tot, l’any 1988, va obtenir el Premi Sant Jordi (no li ha servit de gaire, com es pot veure).

Aquesta revista va sortir fa seixanta anys, el 1951, amb el nom de L’infantil, fins que el 1973 passà a anomenar-se Tretzevents. No vull repetir el que ja s’ha escrit, així que si voleu més informació, sobre la revista i el seu tancament, podeu anar a aquests enllaços: Tretzevents , El Punt Avui , Víctor Alexandre , El còmic en català . 

Tot i que a casa estàvem subscrits a Cavall Fort –no a Tretzevents–, recordo haver llegit aquesta revista moltes vegades i haver-la vist a casa (potser els pares la compraven al quiosc o sí que ens hi vam subscriure i no me’n recordo). Avui, mentre cercava imatges de la revista per posar al bloc, he recordat moltes de les portades, tant de Tretzevents com de L’infantil; aquí a Toronto, envoltada d’un fred glacial, em preguntava com és possible que s’hagi deixat morir aquesta revista nostra. De vegades no entenc els catalans: ni la gent, ni el govern, ni res. Són aquests moments en que, tot d’una i sense proposar-m’ho, em sento canadenca.

És que, caram, parlem de salvar una revista infantil i no pas d’adquirir un submarí atòmic. Amb això vull dir que la despesa per ajudar a sobreviure la revista és petiteta, molt petiteta, gairebé ni es veu. Per molta crisi que hi hagi, les institucions podrien perfectament salvar Tretzevents; si no ho fan és perquè no els dóna la gana. I no són només les institucions, sinó que la gent hauria de subscriure’s o comprar la revista. Sóc conscient que moltes famílies ho passen magre, però no totes les famílies amb fills de l’edat adient per llegir Tretzevents. I no es tracta de salvar una revista per les ganes de salvar-la, no senyors, no, es tracta de salvar una revista que ha fet molt per normalitzar la llengua catalana i que podria continuar normalitzant-la –com ja sabem, la lluita per emprar el català d’una manera normal necessita continuar. I és tan important que es normalitzi entre els infants! Són el nostre futur, com he dit moltíssimes vegades.

I tornem al tema de la crisi. Que ningú no em digui que, atès que hi ha la crisi econòmica, no es pot demanar, ni a les institucions ni a les famílies, que salvin Tretzevents. De les institucions ja he dit el que en penso pel que fa a aquest tema. Quant a les famílies, que no em vinguin amb que no tenen diners per, a tall d’exemple, subscriure’s a Tretzevents. Ja he dit més amunt que no tothom ho passa magre i, a més, durant les festes nadalenques vaig poder comprovar com a Catalunya –l’internet escurça distàncies– la gent gastava a cor què vols. Es veu que s’ha d’omplir els nens i les nenes de tota mena d’estris electrònics els quals, si voleu la meva opinió, no necessiten per a res. Comprenc que som a l’era tecnològica i que als infants i joves els cal saber orientar-se amb aquests estris, però se’n fa un abús i, el que és pitjor, en detriment d’eines molt més necessaries, com n’és la bona comprensió de la llengua. Per fer-ho curt: les famílies gasten i gasten en joguines electròniques (que s’han de renovar cada dos per tres), però no poden fer la petita despesa d’una subscripció anual a una bona revista.

Es podria salvar Tretzevents, de segur que encara s’hi és a temps, sobretot si les institucions fan el primer pas. Apa, a salvar-la! A més ja em canso de ser només canadenca.