Sóc amb la lluna en un cove

Em refereixo a la revista La Lluna en un Cove. Sabeu quina és, oi? O alguns de vosaltres no la coneixeu? Per si de cas us en faré cinc cèntims.

La Lluna en un Cove és una revista de relats de ficció, tot i que també té articles. És un magazín literari en català, del qual Lluís Miquel Pérez n’és el responsable, i publicat al País Valencià. I què més té de particular? Doncs que és una revista feta amb molta cura i és de gran qualitat tant pel que fa al contingut com a la presentació. Una revista que es publica exclusivament en paper i el seu contingut, que és sempre inèdit (cal recalcar-ho), només és pot trobar a la revista –enlloc més. D’ençà el número 34 que es publica amb coberta dura (tot un luxe). Surt un número al mes, per tant són dotze números en un any. Us hi podeu subscriure i podeu triar una subscripció anual o bé semestral. També teniu l’opció de comprar un sol número o dos o tres o…, que us enviaran per correu. Us asseguro que la revista val la pena.

Lluís Miquel Pérez i La Lluna en un Cove

Anna Maria Villalonga hi publica moltes vegades i ja sabeu que escriu d’allò més bé. I qui n’és un coŀlaborador habitual és Emili Gil amb la seva secció “L’altra cara de la lluna”. L’Emili, a qui conec virtualment, a més de ser una persona magnífica és un especialista català en literatura fantàstica i sobre aquest tema en general. És també escriptor de relats, i no em puc pas descuidar que és un traductor exceŀlent. He llegit traduccions seves de poemes de Baudelaire i de H.P. Lovecraft, al català, i l’home m’ha deixat gairebé sense paraules. I si voleu tenir l’oportunitat de donar-me la raó, llegiu el llibre Històries de terror, de Bram Stoker, publicat per l’editorial El Toll i traduït per l’Emili Gil qui també n’ha fet la introducció i les notes. L’Emili Gil té més llibres traduïts d’altres autors, com ara de Guy de Maupassant. Aquí trobareu una entrevista molt interessant feta a l’Emili.

Emili Gil

Potser us pregunteu què estic escrivint exactament: he començat amb La Lluna en un Cove i ara us parlo de l’editorial El Toll i de l’Emili Gil. Tot està relacionat, però, ja que Lluís Miquel Pérez, de La Lluna en un Cove, és també l’editor responsable de l’editorial El Toll. I bé, he tingut l’oportunitat d’esmentar una editorial molt bona (espero que la tindreu present) i parlar-vos de l’Emili, el qual, ben mirat, es mereix molt més que unes línies al meu bloc. I per tal que tot quedi ben lligat, aquí teniu la ressenya de l’Anna Maria Villalonga sobre Històries de Terror, de Bram Stoker.

I què hi faig amb la lluna en un cove, d’acord al títol de l’article? Molt senzill, al número 36 de La Lluna en un Cove, que sortirà el mes que ve, hi haurà un relat meu intitulat “Els tumbarú”. No està adreçat als adolescents, però també en podran gaudir. És un relat, òbviament inèdit, que se situa en un lloc misteriós de les muntanyes catalanes i on hi trobareu fets inexplicables i humor. I no en dic res més perquè el podreu llegir si compreu el número 36 de la revista. Ara bé: el que és realment important és donar suport a La Lluna en un Cove. No m’enfadaré gens ni mica si en comptes de comprar el número 36 us estimeu més comprar-ne un altre (ja sabeu que podeu demanar qualsevol dels números publicats). Naturalment, em fa molta iŀlusió que llegiu el meu relat, però el que vull per damunt de tot és que La Lluna en un Cove vagi endavant. Si us hi subscriviu serà magnífic i si en compreu algun número tot ajudarà.

Recordeu el meu article de fa dues setmanes sobre Tretzevents? Si us plau, no deixem que es tanquin més revistes en català. Fem un esforç tots plegats dins el que cadascú pugui fer. Ajudem a que la literatura en català esdevingui rica i plena.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Països Catalans i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a Sóc amb la lluna en un cove

  1. Anna Maria ha dit:

    Què puc dir jo de “La lluna en un cove”? Doncs que, com he escrit en diverses ocasions al meu bloc i també al Diari CatalunyaPress, em sento molt orgullosa d’un projecte tan engrescador, compromès i, per què no dir-ho quan el mateix títol ja en fa referència, complicat i utòpic. En Lluís tira endavant amb empenta i 36 números no és poca broma. Jo, com comento, m’hi sento orgullosa i implicada, perquè hi he participat des dels primers números. Hi tinc 7 relats publicats en 7 números diferents i, durant un temps, vaig tenir-hi una secció fixa de crítiques de cinema Fora de cartellera, que em satisfeia molt.
    Ara l’he deixada (espero que no per sempre) per qüestions de temps i d’excés de feina. La cura amb què feia les crítiques m’obligava a veure la pel·lícula (com a mínim un cop) i després amb l’escriptura m’hi passava una estona llarga, de la qual ara mateix no disposo de manera fixa. Però m’ho vaig passar molt bé.
    Tot el que diu la Shaudin és absolutament cert, també de l’Emili com a articulista, escriptor i traductor. Jo sí que el conec en persona, ja ho sabeu de sobres, i ho corroboro tot tot tot.
    Una abraçada ben forta al Lluís, a l’Emili, a la Shaudin i a tots els llunàmbuls en general.
    Endavant, Lluna!

    • Sí, és un projecte engrescador (a més de totes les altres coses que en dius). M’agraden molt les coses ben fetes i admiro les persones que fan les coses ben fetes i amb dedicació (un gerro, un llibre, una peça de roba, una taula, una pintura, una revista), però em sembla cada dia que passa es fan més nyaps (a tots els nivells); per això, entre altres coses, m’encanta La Lluna en un Cove, perquè és una feina (una revista, en aquest cas) ben feta. I és literatura, per tant, vet aquí un altre motiu per agradar-me; i en català. M’havia d’agradar per força. No cal dir que el fet de ser-hi tu i l’Emili és un aŀlicient més. Oh, realment espero que tingui molt èxit, amb moltes subscripcions i molts lectors. Ens calen coses així, i no solament als Països Catalans, però sobretot.
      Una fortíssima abraçada, guapa!

  2. “La Lluna en un cove” un bon projecte al que desitjo que no se li acabi la corda mai.

  3. Maria Teresa Galan ha dit:

    Sí, Shaudin! Estem passant una època molt difícil i la nostra llengua està en perill de mort perquè tenim uns botxins que ens estan a sobre dia i nit i ens esclafen.
    Conec la Lluna en un cove i crec que s’ha de lluitar per tot el que sigui en català.
    Gràcies per rebre el teu comentari.
    Una abraçada

    • D’acord, Maria Teresa. Però sobretot lluitar per tot allò que sigui en català i de qualitat. És molt trist quan algun projecte català fet amb iŀlusió, se’n va avall, però la tragèdia és quan se n’ha anat avall un projecte cultural amb cara i ulls.
      Una abraçada!

  4. Gemma Colomé ha dit:

    Mira, desprès de molt de temps pensant en subscriurem al final ho he fet. N’he parlat alguna vegada amb l’Anna i sempre he pensat : bé més edavant. I avui ha estat el dia en que he claudicat. M’he subscrit per 6 mesos, si tot va bé renovaré. Fins una altre guapetona.

  5. Quico Romeu ha dit:

    M’agrada molt que donis el teu suport a aquest projecte tant per la qüestió de la llengua que, com diuen més amunt, està realment en perill, com també perquè és una editorial del País Valencià.
    De sempre he cregut que des del principat hem descuidat sovint els altres territoris de parla catalana. No sempre ni tothom, òbviament, però si que hi ha hagut un cert “deixem-los a la seva sort”, o aquesta ha estat la meva percepció. I crec que aquest mirar-nos el llombrígol des del Principat, si la meva percepció és certa, ha obligat a un sobre esforç a aquelles persones, institucions, empreses i projectes tant del País Valencià com de les Balears i la Catalunya Nord que han estat actives en la defensa de la llengua, la cultura i llur unitat.
    Sembla que darrerament, potser per la pressió dels perills evidents i les agressions constants, des del Principat es comença a prendre una mica de consciència i, si més no, en l’àmbit associatiu i personal es rectifiquen, o s’intenta, alguna d’aquestes mancances endèmiques.
    La lluna en un Cove, és un dels projectes que val la pena no només preservar, si no gaudir-los i fer-los créixer. Gràcies per posar la teva lupa sobre aquest projecte de tanta qualitat.

    • Com li he comentat a l’Anna Maria, una de les raons per donar suport a La Lluna en un Cove ha estat perquè la revista està tan ben feta. Però no és l’única raó, és clar. I és cert tot el que comentes. Jo també m’he adonat de tot això. Me’n vaig adonar en publicar la meva primera noveŀla; com ja saps la va publicar una editorial del País Valencià, la qual cosa a mi em semblava molt normal –en cap moment em passà pel cap que jo era del Principat i l’editorial era valenciana–, l’editorial publicava en català, doncs endavant. Va ser després de publicar-se que em vaig adonar dels problemes que sorgien per aquest motiu (llarg d’explicar), problemes amb el Principat, no pas amb el País Valencià. No m’ho podia creure!
      Si t’hi fixes sóc una mica “estranya” pel que fa a tot això: visc al Canadà (de fet, tinc nacionalitat canadenca), escric en català, tinc una noveŀla publicada al País Valencià, una altra al Principat, l’únic institut que empra una noveŀla meva a la classe és a Mallorca, ara publico un relat en una revista del País Valencià. Tot això no hauria de tenir res d’estrany; ningú s’estranyarà si un escriptor en llengua anglesa de Toronto publica un llibre a Nova York, un altre a Toronto, un altre a Austràlia i té escrits en revistes d’Anglaterra i de Nova Zelanda, i això són països diferents, però l’únic que compta és que escriu en anglès; doncs perquè redimoni sembla estrany que un escriptor que escriu en català publiqui en editorials que publiquen en català i punt Tampoc hauria de semblar gens estrany que visqui en un país amb una altre llengua (o llengües) i escrigui en català si és de parla catalana. De vegades nosaltres mateixos ens fem molt petits i insignificants.

  6. Dolors ha dit:

    La lluna en un cove, un nom preciós 🙂
    Que ets a la lluna en un cove? de fet, des d’allà, ets una mica a pertot….més que alguns d’aquí 🙂
    Una abraçada

  7. “La Lluna en un cove” és un projecte preciós del qual n’estic molt orgullós de formar-ne part. El català s’ha de preservar, i tots els esforços que fem en aquesta direcció sempre són benvinguts.
    Català a l’atac!

  8. Anna Maria ha dit:

    Jo amb l’Emili n’he compartit molts i amb l’Elies crec que un. Ell ho sap millor. Porta millor els comptes. Jo vaig despistada.

  9. joan ha dit:

    Els de la lluna en un cove son uns “spamers” que embruten internet amb la seva publicitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s