Un viatge èpic

El dimecres em trobava al menjador de professors de la universitat, tot llegint el diari mentre dinava. Una notícia em mantingué concentrada en l’article i amb el dinar refredant-se. És tractava del viatge migratori d’un ocellet que havia arribat a la primera pàgina dels diaris de diversos països, ja que les proporcions èpiques d’aquesta migració s’acaben de demostrar. Com sempre que m’entusiasma alguna cosa, ho havia de comunicar immediatament, així que vaig atabalar tothom que hi havia al menjador (professors, secretàries, cuinera) tot llegint directament del diari. I ara us toca a vosaltres, no escoltar, sinó llegir el que us explicaré.

L’ocellet de la notícia s’anomena northern wheatear (còlit gris del nord). És un ocell de la família dels muscicàpids, tot i que fins fa poc se’l classificava dins la família dels túrdids (griveta cua-rogenca, griveta boscana, merla…) potser perquè són exceŀlents cantaires. El còlit gris de l’article es troba al nord del Canadà i a Alaska, i passa l’hivern a l’Àfrica. És molt petitó −només pesa 25 grams.

Científics canadencs de la Universitat de Guelph, i científics alemanys, acaben de provar el que fa temps se sospitava: aquesta coseta amb plomes és l’unic ocell cantaire que fa niu a l’àrtic de l’Amèrica del Nord i passa l’hivern a l’Àfrica. Els científics han demostrat que cap altre ocell cantaire fa un viatge migratori de tal magnitud, ni de bon tros. 3.500 km per sobre l’Atlàntic en quatre dies sense parar fins a Europa, i d’allí a l’Àfrica de l’oest; tot plegat 7.500 km. I això els del Canadà, perquè els d’Alaska fan 14.500 km per sobre Siberia, Kazakhastan i el desert d’Arabia fins a arribar al Sudan i a Uganda, tot i que aquests poden fer parades, no com els canadencs que han de travessar tot l’Atlàntic sense aturar-se. I, ep, passat l’hivern, tornem-hi, tothom cap a casa.

Durant el viatge, fan un promig de 290 km al dia. Com és possible? Segons sembla (un altre descobriment recent de científics canadencs) els ocells aconsegueixen aigua tot cremant proteina. Tot i això, sembla impossible que un ocellet tan petit sigui capaç de fer aquest viatge èpic. En un dels articles explicaven que si calculem que un humà pesa 3.000 vegades més que aquest ocell i multipliquem els kilòmetres que fa l’ocell per 3.000, ens trobem que un humà hauria de viatjar més de 22 milions de kilòmetres per cobrir la distància proporcional que fa l’ocell del Canadà, i més de 43 milions pel que fa al d’Alaska –gairebé com anar a Mart–. I després de tornada. I cada any.

I per què fa aquest viatge? Per què no passa l’hivern més al sud del continent americà? No se sap la resposta, però si se sap que fa molts milers d’anys que aquest ocell fa el mateix viatge anual. Heus aquí, doncs, un costum ancestral, i ja se sap que els costums són difícils de canviar.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a Un viatge èpic

  1. Jordi Querol ha dit:

    Molt curiosa aquesta noticia,m’agrada,ultimament segueixo aquestes noticies desde que un día vaig llegir que els pols de la terra s’estaben desplazant i com aixó afectava als animals migratoris (aus i peixos)

  2. Anna Maria ha dit:

    Gràcies, Shaudin, per fer-nos participar de les teves descobertes. La natura, realment, és enigmàtica i misteriosa. Ens falten tantes coses per saber!
    D’altra banda, veig que ens passa el mateix. Quan una cosa ens sorprèn o interessa, ens distreu de tot i, a més, sentim la necessitat de compartir-la. Jo sóc igual.
    Un petó fortíssim.

    • Ja me n’he adonat que tu fas el mateix; amb llibres que llegeixes, per exemple. Potatito=Potatito, hahaha!
      Exacte, molt enigmàtica (per a nosaltres), i també sàvia. De segur que hi ha una explicació ben lògica per la migració d’aquest ocellet. Espero saber-la algun dia.
      Petonets!!!

  3. Deu n’hi do el viatge per un ocellet tan petit.

  4. Maria Teresa Galan ha dit:

    És curiós en aquesta forma de vida, no només perquè hagin de canviar de territori i pels mils de quilòmetres que hagin de fer sense parar; per a mi encara és més curiós aquesta programació interna ancestral que els obliga a buscar el refugi tan lluny…
    Shaudin, m’ha agradat molt aquest tros de vida que ens ha ensenyat. Ara els científics n’haurien de buscar l’origen i el clima que regnava en aquests països en temps ancestrals.
    Una abraçada feliç d’aprendre una altra cosa.

  5. tia ha dit:

    M’ha encantat aquesta notícia. Les migracions anuals dels animals sempre m’han fascinat, però aquesta és brutal!!!

  6. Quina història més maca! La voluntat d’un ésser tan petit
    és increïble. M’ha agradat molt.

  7. Gemma Colomé ha dit:

    Déu meu!!!! És imposible per una persona fer els kms. proporcionals !! Realment hi ha fenómens de la natura gairebé màgics.

  8. Gràcies per compartir aquest fantàstic viatge d’un ocell tan petitó…
    sembla que no pogui ser, tants i tants kms!!, una meravella!!

  9. vicicle ha dit:

    Impressionant. Sobretot, pense, els que fan la migració pel mar. Quina autonomia. Nosaltres que pedalem 50 ó 60 km., i si no fem un mos ja ens hi costaria refer-los per a tornar a casa. A més, és ben bonic.

  10. Carme Luis Tatjé ha dit:

    M’encanta l’ història, d’quest preciós ocellet,realment ells són maravellosos, la seva força i valentia m’enamoran. M’interessa moltissim saber d’ells. Aquest en particular el trobo fascinant, hi han fenoments de la naturalesa, qúasi, incomprensibles per nosaltres.
    Gràcies Shaudin,
    Una forta abraçada

  11. Miquel ha dit:

    He quedat bocabadat. No sé que dir, senzillament que és fantàstic.
    Una abraçada,
    Miquel

  12. Patri Cia ha dit:

    Caram, Shaudin..
    Realment m’ha agradat molt el teu article sobre aquest curiós ocellet.
    Sorprenent que quelcom tant petit sigui capaç de fer semblant viatge any rera any.
    Gràcies per compartir-ho 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s