L’Oceà dels Monstres

A l’altre món de Més enllà del somni hi ha un oceà molt gran anomenat Oceà dels Monstres. I de quins monstres es tracta? Ara us ho explicaré.

Els que heu llegit la noveŀla potser us heu adonat que, tot hi haver-hi un món paraŀlel i tot i trobar-hi diversos elements propis de la fantasia, Més enllà del somni defuig força la fantasia típica d’aquesta mena de literatura. No trobem ni varetes màgiques, ni fades, ni princeps i princeses, a tall d’exemple. Intento donar a la història un cert realisme i, per tant, els monstres de l’oceà a l’altre món no són més que animals marins prehistòrics. Algú pot exclamar-se i dir: ah, però són prehistòrics! Sí, és clar –li dic jo–; tanmateix, els hem tingut al nostre món.

Tota la vida he sentit pels taurons una barreja de fascinació i absolut terror. Us podeu imaginar, doncs, com aquestes sensacions es multipliquen en imaginar-me un carcharodon megalodon –un tauró prehistòric–. I m’he fet un tip d’imaginar-me’l! Un carcharodon megalodon, també anomenat “megalodon” per fer-ho curt, era una mena de tauró blanc (carcharodon carcharias), però que pesava 30 vegades més i feia 18 metres de llargària. L’animal més poderós que ha vist el nostre planeta; fins i tot més poderós que el tiranosaurus rex, que ja és dir força. I el megalodon es troba, amb altres animals marins prehistòrics, a l’Oceà dels Monstres. El tauró que apareix en un dels episodis de Més enlla del somni no és cap altre que un megalodon.

Algú potser insistirà tot dient que això és pura fantasia, que no hi ha megalodons al món. I jo li diré que, per començar, parlem d’un altre món i que, a més, com he dit més amunt, simplement es van extingir, però fa molts anys ben feliços que vivien al nostre món. Si avui en dia encara, de tant en tant, es troben espècies d’animals desconeguts fins al moment –inclosos taurons, i taurons prehistòrics (no megalodons, però)–, no trobo que sigui exagerar gaire considerar que a l’altre món de Més enllà del somni els megalodons no s’hagin extingit.

Si de cas hauríem de preguntar-nos si hi pot haver un món paraŀlel. I qui pot dir que no n’hi ha cap? Qui pot dir, fins i tot, que la realitat és el que ens pensem que és? Així que acceptem, si us plau, que un megalodon terroritza l’Anna de la noveŀla. Perquè, al cap i a la fi, això fem quan llegim ficció: acceptem el que ens presenta. Però per poder acceptar-ho, sobretot si es tracta de fantasia, se’ns ha de donar alguna cosa on agafar-nos, alguna cosa coneguda que ens ajudi a entrar dins el que llegim sense que ens trobem perduts. Doncs bé, ja sabem què és un tauró i només cal que l’imaginem molt més gros, com aquells que gaudien del nostre món ara fa una tonelada d’anys.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a L’Oceà dels Monstres

  1. Gemma Colomé ha dit:

    Tens raó, com podem saber que no hi ha un món paral.lel ??? Ni l’hem vist, que en siguem concients, ni tampoc podem certificar, amb probes, que no n’hi ha cap. Per tant és fàcil pensar que en un món paral.lel hi ha monstres. He de dir però, que jo hi he sigut i he estat a la boca d’un d’ells. Ja et penjaré una foto. 😉 😀

  2. Marta Valls ha dit:

    Estic llegint “Perduts a l’altre mon” i m’està enganxant força… Bonic com els altres que he llegit “Més enllà del somni” i el Secret de l’Oreneta”… tres llibres molt gratificants que fan passar bones estones entre intrigues i somriures… Gràcies!!!!

  3. Anna Maria ha dit:

    Només cal veure l’èxit que té una sèrie com “Fringe” per adonar-nos que el mite d’un món paral·lel és molt present entre nosaltres. A mi em sembla perfecte fer volar la imaginació. Visca els megalodons!

    • I tant! Em sembla que aquest tema dels móns paraŀlels interessa força. En literatura juvenil en trobem a dojo i per a tots els gustos. A mi sempre m’ha intrigat molt, com també els somnis. Estan oberts a possibilitats creatives infinites. Visca els megalodons!

  4. En efecte, la lectura serveix per fer venir una mica o molt d’imaginació, recordo amb entusiasme “ Més enllà del somni i el Secret de l’Oreneta”. Espero ben aviat endinsar-me en “Perduts a l’altre món”. Una abraçada!

  5. vicicle ha dit:

    Jo, la veritat, em quede amb l’ocellet de l’altre dia. Si les paral·leles van per ahí, no vull ni sentir parlar d’un possible punt impropi. 🙂 Una abraçada paral·lela des de l’altre costat del món.

    • Hahaha! No et creguis, a l’altre món també hi ha molts ocellets i animalons encisadors. I mars sense monstres. Només has d’evitar l’oceà. I no cal anar a un món paraŀlel per trobar taurons molt grossos; potser no megalodons, però els de les fotos que he penjat són al nostre món avui en dia, i déu n’hi do si te’ls trobes amb tu a l’aigua. Una abraçada, Pep/Pepe (encara no he decidit).

  6. Maria Teresa Galan ha dit:

    Uau!, em fan por els mons paral·lels, em fa por el mar (mira el que passa últimament amb els vaixells, i jo no sé nedar…) només em faltaria trobar-me a la boca d’un megalodon… El llibre promet i el tinc pendent de comprar. Molt bonic, Shaudin.
    Una abraçada,

    • Sí, noia, hahaha, només et faltaria trobar-te a la boca d’un megalodon. No pateixis que fa molt que no en queda cap, i a l’altre món del llibre només hi ha un petit episodi on en surt un –la major part del llibre no té res a veure amb l’Oceà dels Monstres.
      A veure si t’animes a comprar el llibre per Sant Jordi (ja saps que ara són dos llibres).
      Una forta abraçada, Teresa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s