El Senyor de Rocdur

Els que heu llegit Més enllà del somni i Perduts a l’altre món, potser us heu adonat que només podem entrar dins la ment de tres personatges: l’Anna, en Tam i el Senyor de Rocdur. Tot i que podem saber què fan i diuen els altres personatges, no podem saber què pensen. Fins i tot de personatges d’una certa rellevància, com ara l’Alison o la Tariana, solament se’ns diu que “semblava pensar”, “probablement considerava”, “semblava atemorida”, etcètera. I no és per ganes de fer-ho així, sinó que hi ha una raó (que encara no podeu saber).

Us he d’explicar que quan escric un personatge em fico dins la seva pell. Tant és que sigui un personatge innocent, com n’és en Tam, o malvat com el Senyor de Rocdur; en tots els casos entro dins del personatge. M’imagino que deu ser un procés molt similar al que experimenta un actor: has d’esdevenir el personatge. I deixar-te dur per ell perquè si t’imposes malament rai. Un cop l’has creat, és important donar-li una certa llibertat, que et porti cap a on vol anar.

És més fàcil esdevenir un personatge del qual saps els seus pensaments que un dels altres més hermètics; amb tot, no és gens fàcil esdevenir un personatge cruel, monstruós i autocràtic. No és gens fàcil posar-se dins la pell del Senyor de Rocdur. Tot i això, té el seu aŀlicient. És una mena d’exploració d’una ànima fosca que, sense aturador, avança cap a un poder iŀlimitat. El desig de poder sense fre m’intriga; i m’horroritza. És difícil d’entendre i, per això mateix, atrau esbrinar-ho.

El Senyor de Rocdur és un tirà; un tirà sense cap escrúpol, sense el més lleu indici d’humanitat, d’estimació cap a ningú, sense remordiments. Per crear-lo vaig pensar en un munt de tirans, actuals i històrics. A cadascun el despullava de petites febleses que tingués i el barrejava amb un altre ja despullat, i així anava fent, sempre concentrada en l’ànsia de poder. El resultat el vaig ficar dins del guerrer del somni: molt alt, corpulent, barba i cabells rojos. I com a afegitó li vaig donar uns ulls vermells que cremen, l’edat de 200 anys (sense envellir), cap necessitat de dormir i un amulet que encara li dóna més poder. No costa gaire entendre que el Senyor sigui l’amo de Rocdur.

Tanmateix, no vaig voler crear un home infaŀlible. El Senyor de Rocdur s’equivoca més d’una vegada, bé per seguir les indicacions del seu conseller (el Secretari), per fer una decisió massa ràpida o per la seva por als gats. Sí, aquest home terrible, capaç de controlar tothom només amb la mirada, té pànic als mixets. És la seva única feblesa; una fòbia que inculca al poble de Rocdur en un rentat de cervell sistemàtic. Però d’aquest aspecte, estimats lectors, us en parlaré un altre dia.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a El Senyor de Rocdur

  1. Gemma Colomé ha dit:

    Sempre he pensat que aquesta por als gats té un per que, i no és un per que qualsevol . I l’amulet….? Aquest amulet……….. portarà cua, oi? :*

    • Hola Gemma,
      Sí, l’amulet portarà cua, més endavant. Quant a la por als gats, doncs també, però de moment no us explicaré d’on ve (pel que fa al Senyor) sinó el que es relaciona amb el rentat de cervell al poble de Rocdur.

  2. Jordi Canals ha dit:

    Molt bé aquest seguiment que fas dels personatges

  3. Anna Maria V. ha dit:

    Enganxada com estic a la nissaga, gairebé no puc aguantar saber què passa. El Senyor de Rocdur és un personatge fascinant. I aquest gat que treu el nas a la foto que has triat, m’ha robat el cor.

    • Com li he dit a la Gemma, haureu d’esperar a saber per què el Senyor de Rocdur té por als gats. I d’on s’ha tret l’amulet. I moltes coses més.
      A mi també em va robar el cor aquest gatet. Vaig trobar diverses fotos de gats que eren força bones, però aquest em va semblar el millor i el més adient per a l’article.

  4. Joan Rubiralta ha dit:

    Estic acabant la lectura d’Atrapats a l’altre món i m’adono que l’amiga Shaudin ens va donant noves pistes per tal d’aclarir la tipologia dels personatges i el seu procés decreació. Tot plegat molt interessant perquè ens permetrà conèixer el procediment de creació que té aquesta autora i ens possibilitarà arribar a comprendre la raó de l’existència d’aquests personatges a dins de la novel·la. Properament faré la ressenya i l’entrevista amb un guió previ i ho emetrem a TIRANT DE LLIBRES. Ja us ho faré saber per si us ve de gust sentir-ho.

    Una abraçada a tothom.

  5. Jesús (Xess) ha dit:

    Ja t’he votat a la Llança de Sant Jordi!!

  6. Maria ha dit:

    Què és la Llança de sant Jordi? Si se’ns demana el vot, cal fer-ho saber!

    Interessantíssim, això de deixar-nos veure per un forat el procés de creació. Per cert: que la passió pel poder li hagi arribat a ofegar tots els altres sentiments deu venir d’alguna experiència anterior del Senyor (una infantesa molt especial, potser). No? I qui sap, potser té relació amb l’inici de la fòbia als gats. Que el gatàs – lleó d’en Tam espanti sembla prou natural, però el gatet de la foto d’avui, en canvi, és d’una dolçor ben difícil de témer.

    • Hola Maria! Espero que et trobis millor.
      De La Llança de Sant Jordi us en parlaré molt aviat, demà probablement.
      Tens raó sobre el Senyor, tot i que també has de considerar que algunes persones són psicòpates de naixement (més de les que ens pensem, segons els experts), i només els calen unes circumstàncies determinades per esdevenir monstres. Però has encertat força –ho sabreu en detall més endavant de la història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s