Verdor

El mes de maig a Toronto és un mes verd. Vas per qualsevol carrer i el color verd és pertot arreu: gespa, matolls, fulles, enfiladisses. Us asseguro que resulta impressionant. És esplèndid. I relaxant. Tots els tons del verd omplen jardins i parcs. I els milions d’arbres públics que tenim pugen amunt i amunt, alguns fins a deu pisos d’alçària, tots atapeïts de fulles, i fan un arc sobre els carrers petits.

Els dies plujosos, la verdor és densa i tot ho amara; fins i tot l’aire, el cel i la pluja fina tenen un matís verd. Sembla com si fos el fons del mar –un fenomen que et treu l’alè i et deixa amb la boca oberta. I quan vas pel carrer en dies clars, de sobte t’atures i contemples meravellada, com si no t’ho poguessis creure, tota la verdor que t’envolta, els jocs que hi fa la llum, el contrast amb un cel d’un blau intens. Penses que et voldries morir ara mateix per endur-te com a últim record una bellesa tan esplendorosa. Però ets ben viva i continues allí, immòbil, amb una felicitat que creix per moments, devorant amb els ulls tots els tons del verd. 

Un dia que duia la càmera vaig decidir fer fotografies a tota la verdor que m’envoltava. Quan feia estona que copsava imatges, van sortir d’un club una parella de mitjana edat amb una dona molt vella. La parella, molt tibada, va passar el carrer cap a un cotxe, però la velleta s’aturà on jo era i, amb una expressió d’estranyesa –em veia fent fotografies ara a un arbre, ara a una tija d’herba–, em preguntà:

–Em pot dir què fotografia?

–Faig fotos a la verdor. A la natura verda.

–Quina bona idea! –digué obrint molt els ulls.

La velleta, molt animada, em va explicar com li agradava tota aquella verdor de mil tonalitats que omplia Toronto. No vàrem poder tenir una conversa gaire llarga perquè l’home de mitjana edat va venir on érem i s’endugué la velleta tot dient:

–Mare! Anem!

L’home ni em va mirar, però la velleta amb va dir adéu i em va somriure. El cotxe se’n va anar i, tot pensant que les persones podem ser ben diferents les unes de les altres, vaig continuar fent fotografies a la verdor.

A sota hi ha imatges d’aquell dia, i d’altres són del meu barri o del campus de Glendon. No sé copsar, però, la veritable meravella que veuen els meus ulls.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Verdor

  1. Anna Maria ha dit:

    Quin bé de Déu de fotos, Shaudin! Quin lloc més màgic on vius! Gràcies per fer-nos-en participar. Un petó ple d’espera.

  2. Helena Bonals ha dit:

    “Verde que te quiero verde”, deia Lorca.

  3. vicicle ha dit:

    Quines fotos més boniques. Quin goig!. Tant de bo estigues millor del pinçament de l’altre dia. Què poca paciència tenim amb la gent gran i els malalts. Ja no som de conversa fàcil. Quan era xiquet i pujàvem al tramvia, els pares sempre acabaven xerrant amb qualsevol que mai no tornarien a veure. Ara puges al metro i sembla que anem a un soterrar. Una abraçada.

    • L’esquena millora a poc a poc i amb injeccions, però el cas és que ha millorat força.
      Jo tinc tendència a conversar, també amb gent que no conec de res, massa i tot (segons m’han dit amics que se senten incòmodes quan de vegades em veuen tenint una conversa amb el primer que passa). En molts i molts casos em trobo que l’altra persona a qui m’adreço em correspon. De moment es queda una mica sorpresa, però de seguida reacciona i em trobo amb un interlocutor improvisat. Però també hi ha qui gira la cara i no diu res. El curiós és que em trobo interlocutors de tota mena. Fa poc era en uns grans magatzems intentant trobar uns pantalons (una activitat –comprar-me roba– que m’avorreix profundament i m’atabala). Em vaig emprovar uns texans i no estava segura de si m’estaven bé; vaig sortir dels provadors i vaig veure tres dones vestides molt elegants i molt riques (em sembla que fins i tot feien olor a diners). Doncs em vaig adreçar a elles perquè em diguessin què els semblaven els pantalons. Dues de les dones es van tibar molt, però l’altra (passat l’inevitable moment de sorpresa) de seguida va correspondre amb la seva opinió (va trobar que jo havia fet una bona tria i em va explicar perquè), fins i tot vam tenir una xerradeta sobre pantalons i grans magatzems i vam riure; era super simpàtica, tot i que a primer cop d’ull ningú no s’ho hauria pensat. Una altra vegada, també fa poc, vaig tenir una conversa amb una noia que demanava almoina al carrer; ens vam fer un tip de riure parlant d’un politic canadenc. I així podria continuar amb un seguit inacabable de persones absolutament diferents les unes de les altres. La gent, en general, és comunicativa, però és qüestió de fer l’intent d’apropar-t’hi perquè ja no hi estem acostumats. Ara bé: m’he he adonat que les persones grans solen ser més receptives, i també els infants; les més típiques de girar-te la cara són les joves, però no totes.
      Una abraçada, Pep.

  4. Dolors ha dit:

    És preciós, Shaudin! Moltes gràcies per compartir-ho!

  5. Dolors ha dit:

    Tots els colors del verd….aliment pels ulls i per l’ànima 🙂

      • Dolors ha dit:

        Si, relaxant, i tant!
        I encomana vida, renova, omple l’aire i l’ambient d’esperança…tot recomença.
        Gràcies per respondre els missatges. No saps com els ajuda, això. I a mi. És com una alenada d’aire fresc i nou enmig de la boira. Aire provinent del Canadà, hehehe.
        Doncs això, gràcies per dedicar-los una estoneta. És important.
        Una abraçada plena de llum i color!

        • Encantada d’ajudar-los, i a tu. De vegades no tinc més remeï que tardar en respondre, però sempre responc, sobretot si es tracta d’adolescents. Pots comptar amb mi per respondre’ls.
          Una abraçada de verd relaxant!

  6. Emili Gil ha dit:

    Ah, verdor d’Absenta, dels Pirineus, de la Garrotxa, dels ulls de gata egípcia!!!! Merci Shaudin!!!

  7. Gemma Colomé ha dit:

    Quines fotos més maques!!! Trobo que reflexen molt bé tota la verdor que hi ha i el goig que transmeten. El detall d’escriure en verd, l’he trobat molt dolç. . Un petonàs !

  8. Tura Nogareda Carrera ha dit:

    Gràcies Shaudin per compartir tanta bellesa !! Petonàs, Tura.

  9. Toni Chueca ha dit:

    Me alegro de que te encuentres mucho mejor,las fotos son preciosas,y ese verde junto con el azul del cielo relajante.un abrazo

  10. angie ha dit:

    Toronto, mmm… em va encantar quan vaig anar a finals de juny de fa 16 anys… recordo aquest esclat de verd que dius, i el cel de blau insultant… una ciutat encantadora que no oblidaré mai… (sempre m’han apassionat les ciutats amb ànima pròpia)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s