Coexistència

No fa gaire us vaig parlar sobre la verdor a Toronto durant la primavera. Avui us parlaré de les flors.

Com ja sabeu, fa un any em vaig comprar una càmera. Va ser una bona pensada perquè em permet mostrar-vos el que veuen els meus ulls aquí a Toronto. Amb la càmera he descobert que no m’agrada gaire fotografiar persones; d’altra banda, gaudeixo d’allò més copsant imatges de la ciutat, com ara del meu barri, i d’animals, arbres i flors.

És ben curiós que m’agradi tant fotografiar flors perquè mai no he tingut cap afició especial a les flors. Per a mi les flors no han estat més que bonics esquitxos de color per alegrar la vista. No tinc flors a casa, gairebé mai no n’he comprat i mai no m’havia entretingut a observar-les. Amb això no vull dir que no m’hagin agradat; sempre m’ha agradat estar-ne envoltada i, sobretot, olorar-les; cap a mitjans de juny (o abans, en anys que l’hivern ha estat “suau”) quan Toronto s’omple de lilàs, m’aturo cada dos segons per olorarar-les. Però, fet i fet, aquesta ha estat tota la meva relació amb les flors: elles i jo hem coexistit en el món amb armonia i res més; jo contenta que hi siguin i elles contentes, suposo, que no les talli.

Tanmateix, d’ençà que tinc una càmera, m’he dedicat a observar-les amb deteniment. Veig com es tanquen quan es fa fosc, com es reviscolen sota el sol o s’amaguen a l’ombra si en fa massa, com a l’una li cau un pètal, o com una altra que ahir només era un botonet mig tancat, avui s’ha obert tota esplèndida. És interessant veure com se situen dins d’un matoll, fent-se pas cap a la llum, però amb suavitat, com aquell qui res, a poc a poc cap a enfora. I que diferents són les unes de les altres! N’hi ha de vanitoses i grosses que semblen cridar amb colors llampants a tothom que passa per allí; d’altres, petites, conviuen senzillament amb dotzenes d’altres companyes exactament iguals; n’hi ha de coquetones que dansen alegrement amb la brisa; i, fins i tot, n’hi ha algunes que semblen tristes, oblidades en algun raconet del carrer.

La meva coexistència amb elles continua sense interferències, però ara som més conscients d’aquesta coexistència. Probablement elles s’adonen que les observo —les oblidades als racons deuen estar contentes, sobretot quan els dic alguna cosa— i jo vull recordar-les i, amb un clic, me les enduc dins la càmera, però les seves vides continuen tranquiŀles mentre jo m’allunyo carrer enllà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

31 respostes a Coexistència

  1. Emili Gil ha dit:

    Són unes fotografies molt boniques!!!! Enhorabona!!!! Em recorden a tots els colors de la nit. Deu ser que les flors torontines els recullen, secretament, a la fosca, i després els mostren durant el dia amb tota llur resplendor. Moltes gràcies per compartir aquests dolls de benestar.

  2. Anna Maria V. ha dit:

    Flores, flores para los muertos! El teu post m’ha recordat la citació del tramvia anomenat desig. Oh, les flors, allò tan tan rodoredià. Un motiu, el miris com el miris, absolutament literari. Gràcies per compartir-les.

  3. Isabel Canet ha dit:

    Em sembla que tenim moltes coses en comú, Shaudin. A mi també m’encanta fotografiar flors!

  4. Gemma Colomé ha dit:

    M’he sentit molt identificada amb la majoria de coses que expliques, a mi tampoc m’agrada fotografiar persones, prefereixo els espais lliures . Tampoc tinc flors, bàsicament per que no en viuen, sols m’aguanten els cactus, el problema és meu es clar, no hi penso mai en regar-les; però m’encanta, m’agrada passejar en mig de les flors i sentir-n’he l’olor…. i també en fixo molt en aquella petita flor que sembla desterrada, que lluita per fer ressaltar la seva bellesa, sembla que cridi : la meva curta vida no és en va, jo també he florit i soc a qui.

  5. Dolors ha dit:

    Arribo a casa llaçada, després d’una llaaaarga jornada a la platja amb una setentena de criatures excitades pel seu darrer dia de curs.
    Què bé trobar aquest teu post!
    Un bàlsam pels meus ulls, cansats de sal i de sol.
    Una abraçada plena de color i d’ànims de cap de setmana!

  6. panxample ha dit:

    Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí,
    flors i violes i romaní…
    Dol arrencar-les i, també, dol deixar-les.
    ai! los flors que són boniques.

  7. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Hola Shaudin, les fotografíes precioses, coincideixo amb tu, que m’agrada moltíssim observar la naturalesa,i tots els colors de les flors. Tallar-les amb fa recança, sempre he tingut la sensació que els hi fa mal. Aixó sí, quan arriba la primavera, m’agrada moltíssim anar al mercat de les flors, i comprar-ne amb test..
    Una forta abraçade i un bon solstici d’estiu.

  8. María Sánchez ha dit:

    Me gusta mirar las flores y fotografiarlas (creo que me gusta fotografiar todo jeje): Me he quedado fascinada con tu descripción de algo tan cotidiano como las flores que nos rodean. Admiro tu capacidad de observación y de transmitirnos tus impresiones.
    Ojalá un dia puedas hacerlo sin dolor.
    Besos

  9. educbiogeo ha dit:

    Shaudin, gràcies per obsequiar-nos amb aquest relat teu, tan encisador. Jo tinc una camara digital, i quasi mai le faig servir, m’has fet entrar ganes de fer fotos quan passejo i ho faré, gràcies a tu.
    Una abraçada ben sentida,

    Juli

    • Moltes gràcies, Juli, pel teu comentari. Celebro molt que t’hagi fet agafar ganes de fer fotografies. Ja veuràs com val la pena i t’anirà agradant més quan t’hi aficionis. A més he vist que tens un bloc; pots aprofitar per fer alguns posts amb les teves fotos.
      Una forta abraçada.

  10. Marta Valls Tomàs ha dit:

    Algú m’ha fer arribar això i l’hi agraaeixo moltíssim… Quines fotografies i quin escrit tant bonic… Moltes gràcies Shaudin, m’has fet veure les flors d’una altra manera, les fotografies en sí son un poema. Moltes gràcies.

  11. Maria ha dit:

    El post,com ja han dit els companys, és preciós, tant pel text com per les fotos.
    Els anys cinquanta, a les ciutats catalanes, s’hi van construir barris sencers de barraques. Al costat de la porta (a fora, perquè a dins no hi haurien cabut) a la majoria de barraques hi havia tot de plantes molt ben cuidades, sovint amb unes flors precioses. Era el mitjà que havien trobat les dones nouvingudes per mostrar la seva voluntat d’envoltar-se de bellesa i la seva esperança d’un futur més bo, amb casa i no barraca, i val a dir que en la immensa majoria de casos ho van aconseguir.
    Escriure textos bells no és a l’abast de tothom, però és millor que fer créixer rosers i l’esperança que en sosté l’esforç és més sòlida, per fosc que es vegi el present. Endavant!

    • Hola Maria,
      Això que expliques de les barraques ho recordo fins i tot de finals dels anys seixanta, en alguns barris de Barcelona. Talment com ho expliques.
      Endavant, sí, noia!

      • Maria ha dit:

        Shaudin, disculpa’m, sisplau! Shaudin, llicenciada en arqueologia, doctora en literatura, excel·lent i prestigiosa professora d’universitat, magnífica escriptora que mereixeries figurar a totes les antologies de la literatura catalana… Però en fi, les figures d’en Tam i de la seva àvia, immigrants com aquelles jardineres i extraordinaris narradors com tu, m’han portat a fer una comparació que queda totalment fora de lloc en els altres aspectes.

        • Francesc ha dit:

          Maria, oi que no et sabrà greu que et faci un parell d’observacions?
          1a: No demanis disculpes si, el dia que vas escriure el comentari en qüestió, allò que hi diu és allò que pensaves. Quan comparem conductes o situacions de persones, ja se sap que només les comparem en uns aspectes determinats amb independència de la resta.
          2a. Les obres més destacades de la Shaudin són narratives (contes i novel·les) i per això hi tenen molta importància els arguments, la caracterització de personatges, els salts temporals i molts més jocs estilístics que no es poden reflectir en fragmentets en una antologia.

        • Maria, no t’has de disculpar de res, què dius. I, caram, quants elogis, noia. Bona observació quant a en Tam i la seva àvia.

  12. Francesc ha dit:

    Quina delícia! Esplèndides les fotos i magnífica l’expressivitat amb què ens fas sentir la teva relació amb les flors.

  13. Maria Teresa Galan ha dit:

    Hola, Shaudin!! Has fet una descripció fantàstica sobre les flors i tu. Ja et veig, passejant, amb el cap cot buscant la flor més atractiva o exòtica per ser immortalitzada i mostrar.. Fas unes fotos precioses i tan ben detallades que sembla que senti el seu perfum o símplement l’olor de l’herba, del verd de les fulles… Gràcies per mostrar-nos la natura que veus i que vius.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s