Presentació a la Llibreria Catalònia: el públic assistent

Cada any publico un escrit en el meu bloc el dia del meu aniversari, l’11 d’agost. Un costum que tinc, ves. Enguany, a més, aprofito per posar el bloc al dia ja que durant la meva estada a Catalunya vaig tenir força problemes de connexió. Anit vaig arribar a Toronto i ara que ja tinc la nevera plena i he acabat amb les maletes (si fa no fa), retorno també al bloc. El tema d’avui és sobre la presentació que vaig fer a la Llibreria Catalònia de Barcelona el 10 de juliol.

El que escriuré, però, no és una crònica de la presentació. Això, si de cas, ho hauria d’escriure algú altre —en Matthew Tree ja en va escriure un article enfocat en uns punts determinats. Tanmateix, per als que no vàreu venir, us vull parlar del públic assistent, el qual, al cap i a la fi, considero que té una importància cabdal. A aquest públic està dedicat l’escrit i el meu agraïment. 

La Sala dels Arcs de la llibreria Catalònia era ben plena. La gran assistència em va fer molt feliç, però especialment me’n va fer trobar-me amb amics sempre tan llunyans quan sóc a Toronto: amics que no havia vist en dècades (Ferran, Josep Maria, José Manuel, Pere)  —l’un no l’havia vist des que jo era adolescent i em va dir que acabava de néixer la seva néta!— i amics als quals no havia conegut mai personalment (només virtualment) i, en trobar-nos, va ser com si ens coneguéssim de tota la vida. També vaig conèixer persones noves (noves per a mi, vull dir): l’Imma i la Núria. Fins i tot va venir un dels meus estudiants de Toronto, en Luis, que es troba a Barcelona i que, amb la seva intervenció, em va fer quedar molt bé com a professora —què bé parla el català!—. No puc deixar d’esmentar l’assistència dels escriptors Jaume Benavente i Jordi de Manuel, als que admiro d’allò més, i del súper conegut Matthew Tree de qui m’he fet un tip de mostrar vídeos a la meva classe de cultura catalana. Va ser magnífic per a mi tenir-los entre el públic. D’escriptors, però, n’hi havia d’altres, com ara dos bons amics: la Rosa Nebot i l’Emili Gil. I relataires de l’ARC: Ferran d’Armengol (amb el seu fill Roger) i Sergi Oset (amb la seva parella, la pianista Núria Claverol). I em va fer molta iŀlusió conèixer, a la fi, personalment, la Valèria, una adolescent de qui he penjat poemes al bloc en més d’una ocasió.

El públic va participar, la qual cosa sempre anima, com ara la Maria Vellvé, seguidora fidel d’aquest bloc i a qui vaig conèixer fa uns anys a través del fòrum de Català Sempre, coŀlectiu també representat entre el públic amb en Jesús (Xess) i la Nuri. Després de la presentació i mentre signava llibres anava descobrint tots els amics virtuals (una pila de Facebook: Antonio, Bet, Gemma, Jaume, Joan Carles, Juli, Maria Rosa, Marta, Mercè, Pilar, Sagrament, Teresa…) amb alguns dels quals ens vam fer un tip de riure i moltes fotografies. Ah, i naturalment hi havia l’Anna Maria Villalonga, però com que ella presentava amb mi no en dic res més.

Us deixo amb una pila de fotografies d’aquell dia.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.