UN GRAN DIA!

Ja sé que no cal que us digui que aquest onze de setembre va ser un gran dia, però també sé que no us fa res que ho emfatitzi. D’altra banda no és necessari que us expliqui com va anar perquè ho sabeu perfectament, així que em limitaré a explicar-vos com va ser per a mi.

L’onze de setembre em vaig llevar més d’hora del que tinc per costum; em sentia plena d’energia tot i haver dormit poquíssim (els nervis! com si fos petitona i esperés el Dia de Reis). Abans de sortir cap a la universitat vaig donar un cop d’ull al Facebook, per saber com se sentia el poble català just abans de començar la manifestació. Hi havia comentaris per triar i remenar, tots molt positius i plens d’alegria i, és clar, imatges d’estelades a dojo. I vet aquí que em trobo un comentari de l’Anna Maria Villalonga on em diu que totes dues hem passat a finalistes dels Premis Ictineu! Sí, el meu relat “Els tumbarú” és un dels cinc relats finalistes. No m’ho podia creure, i que la llista de finalistes hagués aparegut l’11 de setembre ho feia encara més increïble, més meravellós. Realment era un gran dia on tot eren alegries. I aprofito aquí per agrair de tot cor a tothom que em va votar.

A la universitat tenia la classe de cultura catalana, just a la mateixa hora de la manifestació, la primera classe d’aquest curs, com us vaig comentar. Després d’explicar de què anava l’assignatura i què era Catalunya —tot a cent per hora; volia veure la manifestació!—, vaig posar TV3 en directe i, voilà, la manifestació a la gran pantalla de l’aula. Aleshores, mentre la manifestació avançava, jo continuava amb les explicacions i responia les preguntes dels alumnes perquè no se sentissin massa perduts i entenguessin de què anava tot plegat. De segur que mai no havien tingut una primera classe com aquella. La reacció per part d’ells fou molt bona. També la de professors i altra gent que em trobava després d’aquesta classe. Tothom que no havia pogut venir a la classe em preguntava: “Com ha anat, com ha anat?” I, ep, dos antics estudiants que em vaig trobar, i que no havia vist en molt temps, ja estaven ben assabentats de la manifestació a Barcelona i també volien informació. Sembla que a poc a poc deixem de ser invisibles. Vaig acabar el dia a la universitat amb una classe de castellà on també vaig parlar de la manifestació i vaig mostrar imatges. S’han d’aprofitar totes les ocasions.

En tornar a casa vaig obrir l’internet i, au, a quedar-me ben amarada de tota mena d’informació sobre la manifestació, fins a la matinada. Em sembla que mai no havia llegit tants articles de cop, i en quatre llengües.

Ara he retornat al meu bloc en anglès (ben abandonat el tenia, pobrissó; no dono abast per a tantes coses) on he escrit un article sobre aquest onze de setembre. Tot i que estic contenta de veure que som notícia, i grossa, a la premsa internacional (m’he fet un tip de llegir què en diuen), em frustra que en general no acabin d’entendre per què volem la independència; cada dia en saben més, i això és bo, però en general encara s’embullen. El meu article, curtet, pretén explicar-ho de manera més entenedora per als estrangers. Si us interessa aquest és l’enllaç.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Països Catalans i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a UN GRAN DIA!

  1. Què puc afegir que ja no sàpigues? Doncs res. Que estem vivint moltes emocions amb l’esperanca que aquest cop ens duguin, definitivament, a bon port. Gràcies per explicar-ho tan lluny, estimada.

  2. Jordi Canals ha dit:

    M’agrada molt el teu article i el vídeo en angles. Et felicito pel teu treball i per la teva il.lusio . Aquest 11 de septembre ha estat un pas molt important i el President Mas ha tingut una bona reacció. Espanya i els seus polítics i diaris en la línia de sempre, també el PSC -sembla mentida-. Ens ajuda
    molt tot el ressò que que se n’esta fent a molts àmbits com es el cas de la premsa estrangera. A partir d’ara toca caminar inteligement i amb la paciència esperançada. Bon cop de falç! Una abraçada i gràcies per tot.

    • Gràcies, Jordi. Sí, bona reacció del President Mas; va dir coses molt encertades. Trobo que, deixant de banda si ens agrada o no ens agrada ell o el CIU, ho hem de celebrar com a nota positiva. Ara bé: el vigilo a tota hora. D’Espanya era d’esperar la reacció. Molt d’acord amb tu: ara toca caminar inteŀligentment; no ens podem equivocar i que tot se’n vagi en orris. Les trampes i entrebancs seran pertot arreu. Hem de caminar amb el cap ben clar, però sense aturar-nos ni un moment. Una abraçada!

  3. Mercè Pardo ha dit:

    Enhorabona, Shaudin, per tota la feina que estàs fent, lluny de casa. La mani, l’ambient que s’hi respirava (bé, amb prou feines si es respirava) va ser magnífic. A les 9 del vespre encara hi havia una multitud que baixava per la Via Laietana i, la immensa majoria, no vàrem poder arribar al Parc de la Ciutadella. Tot i que el grup de CS ja no és tan intens com fa uns anys, vull pensar (ho penso) que, entre tots, hem contribuït a l’èxit espetarrant d’aquesta Diada 2012. I estic segura que tots els paricipants de CS seguirem pressionant perquè la independència de Catalunya arribi més aviat que tard.
    Una forta abraçada indepe!!!!
    Mercè

    • Hola Mercè! Quant de temps! Tens raó pel que fa a CS, i el seu moderador principal hi té molt a veure. Tenim pressa, molta pressa, la paciència s’ha acabat (sempre amb el cap ben clar, però). Vull que la meva mare vegi la independència, tot i que té 90 anys. Quina alegria tindria! Una forta abraçada des del Canadà!

  4. boladevidre ha dit:

    I és clar que havia de ser un gran dia. Ja t’ho vaig advertir. Existeixen! I a sobre passeu com a finalistes… això, com deia un amic meu. “eso no es vida, no. Es un bidón!” Enhorabona per tot plegat. El dia, la manifestació, la teva feina amb les i els estudiants, la final…. (esperem un primer premi amb l’Anna “ex-aequo”) que bé que per tantes i tantes persones hagi estat un gran dia! almenys això ja ho tenim, i ben merescut!

  5. Maria Teresa Galan ha dit:

    Gràcies, Shaudin, per la teva companyia virtual, pel teu entusiasme, per compartir amb el catalans tot el que afecta Catalunya. Gràcies per fer arribar la teva veu allà on no podem nosaltres, gràcies per escampar arreu el nostre problema… Gràcies per ser amiga nostra i ser com ets.
    Una abraçada

  6. Maria Teresa Galan ha dit:

    Felicitats, Shaudin per haver quedat finalista dels premis Ictineu. Un valor reconegut!
    Una abraçada, preciosa

  7. Emili Gil ha dit:

    No em surten les paraules. Tinc un nus a la gola. In, inde, independència! No paro de repetir-ho mentalment, com si fos un mantra. M’agradaria que els meus nebodets visquessin en una terra lliure i també m’agradaria que el seu avi (el meu pare) ho veiés. Hem patit moltes injustícies per arribar fins aquí, i encara no sabem si ho aconseguirem. Visca els Països Catalans lliures !!*!!

  8. Maria ha dit:

    Enhorabona per haver passat a finalista als Ictineu. Tots nosaltres hi devem haver contribuït una mica. A veure ara, els premis.
    I enhorabona, encara més, per la teva tasca en relació amb la diada, tant a les classes com al bloc en anglès. In, inde, independència!

  9. Hola guapa, veig que la classe va ser tot un èxit i n’estic contenta sobre tot per tu. Tal i com dius és cert que no en saben gaire del que passa ni qui som ni que volem, però poc a poc els ho anem fent saber. Un petó.

  10. Joan Rubiralta ha dit:

    Personalment va ser com viure una explosió joiosa i multitudinària. I també hi havia persones que parlaven en castellà però eren independentistes i aquesta ha estat una assignatura pendent que teníem. Ara del que es tractaria és de convèncer-les que també poden parlar en català perquè el saben. Tot i això cal dir que crec que ara tot fa indicar que ho tenim a tocar. Tant a tocar que ja es comença a veure. Tants anys i tants eforços hauran valgut la pena si tot acaba bé. Que així sia.

    • Esperem que aquestes persones independentistes que parlaven castellà s’integrin sense posar problemes al català un cop sigui l’única llengua oficial. De tota manera potser eren persones de parla castellana i parlaven castellà entre elles; en aquest cas no tindria gaire importància. El cas és que el català sigui la llengua de comunicació general i oficial, es faci més forta i la gent la parli com una cosa natural.

  11. Joan Rubiralta ha dit:

    Una abraçada Shaudin,

    Joan

  12. Josep Mª Torrents ha dit:

    Hola Shaudin, amiga, les teves paraules m’omplen d’il·lusió i esperança. La teva tasca per Catalunya és més important del que penses. Estic convençut que la projecció internacional, ara per ara, (i sempre) és la més important que es pot fer.
    GRÀCIES
    Josep Maria (el nen que no et deixava els patins)

    • Hola Josep Maria!
      Moltes gràcies per les teves paraules. Estic d’acord que la projecció internacional és molt important, però la feina que tants i tants catalans fan a la nostra terra és essencial.
      Petons (la nena a qui no deixaves els patins)!

  13. Joan Pau ha dit:

    Un altre antic alumne teu hi era aquell dia. Cridava “independència” i aixecava una pancarta que deia “Catalunya Nord també és Catalunya”. Això que dius del moderador principal de CS és una veritat com una casa. Ja ho crec que hem contribuït a l’èxit de la Diada. Si no com a grup de debat, si més no individualment. Dimarts passat eri poble i amb els teus escrits ets poble. I com a poble, sem imparables.

    • Hola Joan Pau! Que bé! Visca els meus antics alumnes que defensen Catalunya! Visca Catalunya Nord! I gràcies per passar per aquí. A casa ens preguntàvem si devies haver anat a la manifestació, tot i que estàvem gairebé segurs que hi havies anat. Una forta abraçada des de Toronto.

  14. A la manifestació no només vaig sentir parlar castellà que s’afegien al clam de “I-Inde-Independència!! Vaig sentir anglès, francès, italià, alemany, amazic, fang, àrab… I segur que me’n deixo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s