Alegria

Em sembla que aquests dies hi ha força catalans alegres. Jo n’estic molt. Llegeixo tot el que trobo sobre el tema, en totes les llengües que sé, fins al punt que se m’ha desenvolupat alguna part del cervell que em permet llegir (i comprendre allò que llegeixo) a gran velocitat. La necessitat desenvolupa talents fins al moment ignorats —en el meu cas: com llegir-ho tot i alhora fer la feina—. Estic tan capficada amb tot el que passa que no em ve al cap un altre tema del qual parlar aquí. Tot arribarà. De moment només se m’acut compartir amb vosaltres dues cançons que per a mi expressen com em sento.

La primera, “Halleluja”, ve del Canadà. Fou creada pel canadenc Leonard Cohen —poeta, noveŀlista i music. En aquest vídeo la interpreta la cantant Allison Crowe, també canadenca.

La segona ve de les terres catalanes, de Mallorca. S’intitula “Wa yeah” i és del grup Antònia Font. Aquesta versió és d’un concert a Barcelona. Us asseguro que us farà saltar i ballar.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Països Catalans i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a Alegria

  1. boladevidre ha dit:

    Grans temes els dos dels vídeos.!!! És significatiu que la majoria de posts que veig aquests dies i que fan al·lusió al “tema”, sembla que han deixat una mica més a banda les cançons i els temes reivindicatius i poc a poc van essent substituïts per temes de celebració. Deu ser que estem alegres i que plegats anem re-aprenent que amb alegria s’assoleixen molt millor els objectius… Bon dia!

    • Jo també me n’he adonat. I hi ha una cosa que em crida força l’atenció quan esbrino per Facebook: les rucades que diuen a Espanya que, fins ara, feien reaccionar els catalans amb enfurismament, ara reben una reacció de grans riallades. Una abraçada, Quico!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Si que estem contens pero a estones preocupats pel batibull que s’arma entre els partits politics catalanas en un moment que el poble demana unió. Gràcies pels videos esplèndits.
    Bon diumenge! Visca Catalunya!

    • Canals Josep ha dit:

      Ondia! No havia vist que el comentari anterior era d’en Jordi Canals, tinc un fill que es diu Jordi (30) però viu a Alcúdia i ara es més mallorquí que català, però segur que també diria Visca Catalunya!

      • Els mallorquins també són catalans.

        • Canals Josep ha dit:

          Els mallorquins tenen clar que xerren català, no com molts valencians, però es consideren mallorquins, el que no vol dir que algun dia prefereixin pertanya als Països Catalans i no a un estat espanyol. Des de que el meu fill va marxar a viure a Alcúdi fa 8 anys que cada dos mesos hi passo uns dies i aquesta es la meva sensació.

        • Conec diversos mallorquins i ben segur que no es volen quedar a Espanya. Tampoc molts valencians. Espero que ens n’anem tots plegats.

        • Bel ha dit:

          No estic d’acord en que els mallorquins siguem catalans, perquè no som de Catalunya. Xerram català o mallorquí, i formam part dels Països Catalans, però cap mallorquí estarà d’acord amb la teva afirmació.

        • Bel, ho deia en el sentit que parlem la mateixa llengua i culturalment som germans. I no t’oblidis que al segle XIII, Jaume I, després de la conquesta de Mallorca, la va repoblar amb catalans. En qualsevol cas em referia a catalans en el sentit general; ara bé, no sou del Principat, no, sou mallorquins.

    • Sí, Jordi, contents i preocupats alhora, jo també. Visca Catalunya lliure!

  3. Gerard ha dit:

    Gràcies per compartir-ho amb nosaltes!!!

  4. Canals Josep ha dit:

    He pensat que ja ho estàs fent però l’ARA demana col·laboració des del estranger.
    ‘Catalonia in the spotlight’
    CARLES CAPDEVILA | Actualitzada el 22/09/2012 00:00
    En els últims deu dies la paraula Catalonia ha acumulat més esments a la premsa internacional que en deu anys. I el que expliquen es comença a assemblar més al que està passant tal com ho veiem des de Catalunya: ens hi comencem a reconèixer. Sobretot si es compara amb fa uns anys, quan el fet que les corresponsalies siguin a Madrid condicionava totalment la mirada. Toca destacar el mèrit i la persistència del Col·lectiu Emma, format per una colla de professionals que de manera voluntària contesten els articles que parlen de nosaltres, i aquests dies ja apareixien com a font citada en articles del New York Times . És una prova del camí a seguir: en lloc de lamentar que a fora no ens estimen, fer-nos estimar. En lloc d’enfadar-nos amb la premsa de fora, ajudar-los a contrastar. Neixen iniciatives diverses, vídeos en anglès que circulen a la xarxa, al costat de projectes consolidats com la revista Catalan International View . L’evolució és positiva, sobretot en la premsa anglosaxona (la francesa ens continua ignorant bastant), i es noten tant els progressos que hi ha mitjans en què el 12 de setembre encara érem només un problema per a Rajoy derivat de la crisi i el dia 13 ja s’hi afegia context històric. És l’hora que el Govern acceleri el procés que ja ha generat entrevistes de Mas en molts mitjans internacionals els últims mesos, inclosa la CNN. I també serà important que els catalans que hi ha a fora del país exerceixin una missió pedagògica amb el to tranquil i ferm del procés. Sobretot desmentint calúmnies que faran circular entramats més poderosos. Si sou fora i teniu idees o experiències a compartir, l’ARA us ajudarà a difondre-les. Sota aquests focus mundials ens hi juguem el prestigi i el crèdit, que és tant com dir el futur.

  5. Alegres alegres no sé si n’estem, pq el procés tot just comença i serà llarg i complicat. Jo crec que la paraula és més aviat “il.lusió” i “esperança que tot arribi a bon port”. Ja veurem. Entenc que de lluny tot es viu diferent. I m’imagino les ganes que tens de ser més a prop. Un petó ben fort i endavant tots plegats, sempre endavant. Ara només falta que això de ‘tots plegats’ ho tingui clar qui ho ha de tenir (ja m’entens, el PSC i altres elements d’esquerres que favergonya que siguin tan estrets de mires).

    • Iŀlusió, esperança, sí, de segur, però també alegria per ser més que mai en el camí cap a la independència. No et creguis, em sembla que no ho veig tan diferent. Sóc ben conscient de la situació, la qual no és ni de bon tros perfecta. Pensa que ho llegeixo “tot” (i per “tot” vull dir no només el que es publica a la premsa, sinó també els comentaris que la gent escriu sota els articles o a Facebook, per exemple). I penso molt i analitzo tot el que he llegit. I intento veure-ho objectivament i des de la perspectiva de ser a fora, la qual, em sembla, em dóna una visió de conjunt força clara. Per això mateix no puc cantar victòria i hi ha moments que estic força preocupada i em costa dormir. Però s’ha fet un gran pas i d’aquí ve l’alegria.

  6. Rosa Nebot ha dit:

    Hi ha il·lusió i esperança, sí, i també alegria, perquè som el poble els que hem encetat el camí cap a la independència sense comptar amb els partits polítics, que han quedat desbordats pel nostre clam i s’afanyen a seguir-nos (llevat d’alguns, és clar).

  7. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Si Shaudin que estem contens.! peró a la vegada preocupats, com diu l’Anna, ningú pensava que la cosa aniria tan rapida, i els partits, que ara si que haurien d’estar tots units,, ha quedat desbordats, s’ha de posicionar, alguns no ho tenen pas clar, i no parlo del PP.Esperem que tot vagi a bon port, Avui mateix en Rajoi, ha dit que vol dialogar, amb en Mas, amb fa mala espina, perque crec que hi tornarà a Madrid, ès una opinió, Ja s’anirà veient.Tothom està molt esverat.
    Gràcies per compartir, els teus sentiments, que també són els nostres. Tenim alegría , esperança, desitg,preocupació, tots volem que Catalunya sigui un estat Independent, tenim tot els recursos, perque ho sigui !!
    Una forta abraçade.
    Les cançons precioses totes dues, si haig de triar amb quedo amb l’Halleluja,, m’emociona molt !

  8. pereeldigne ha dit:

    Volem que la nostra pàtria sigui lliure d’una forma alegre i emocionant. Ningú no s’apunta a un projecte trist i avorrit.
    D’altra banda, necessitem que la gent que estimi Catalunya es posicioni per la seva llibertat i per tal que tinguen una majoria social per assolir-la. Recordem que la història recordarà els polítics valents i també els covards.
    Des del Montseny treballant per l’ANC, una abraçada.

    Joan

  9. Maria Teresa Galan ha dit:

    Gràcies, Shaudin, per la teva participació en aquests moments tan delicats i esperançadors. Tant de bo arribi l’alliberació després de tants anys de lluita i patiment. Durant més de 300 anys les humiliacions han estat constants, i ens hem deixat espoliar per por. Ja és hora que tots els catalans diguem PROU! Si tots ens unim, vencerem!
    Les cançons, les he penjades al face.
    Una abraçada i salut,

  10. Moltes gràcies, estem tot neguitosos, espero que les coses vagin bé. Les músiques molt maques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s