Pere Calders

Avui és compleixen 100 anys del naixament de Pere Calders. Tenint en compte que es tracta no només d’un escriptor ben nostre i de gran vàlua, sinó que a més a més és un dels escriptors catalans que més m’agraden, és imperatiu que en digui alguna cosa al bloc.

De segur que tothom que passa per aquí sap qui és Pere Calders, per tant no cal que ho expliqui. A més, podeu trobar informació a dotzenes d’articles, pàgines web, llibres… També, n’estic segura, tothom ha llegit, en un o altre moment, algun escrit de Pere Calders. Sense rebuscar gaire, si sou al Facebook, potser heu vist la pàgina de Joan Pinyol Colom dedicada al centenari de Pere Calders, on hi publica cada dia un text d’aquest escriptor. Tanmateix, com més serem més riurem, per tant us vull oferir alguns dels contes d’aquest genial escriptor català. Però abans us explicaré la meva relació amb Calders.

Vaig descobrir Pere Calders quan era molt joveneta i el primer conte d’ell que vaig llegir fou “L’arbre domèstic”. “Òndia”, vaig pensar, “això és boníssim i no s’assembla a res que hagi llegit abans”. El vaig llegir moltes vegades (tinc tendència a rellegir els textos de literatura que m’agraden, sempre ha estat així) i cada cop que el llegia em semblava més i més interessant. Gaudia d’allò més d’aquella absurditat amable però que tot ho capgiraba i que em duia a una dimensió inesperada. Naturalment, a “L’arbre domèstic” van seguir els altres textos de Calders. I moltes vegades. L’efecte que va tenir en mi Pere Calders, afegit al meu tarannà natural, tingué el resultat de convertir-me en una lectora que adora l’absurd, la ironia, l’ambigüetat, la subversió. Però tot això entès d’una manera calderiana on no hi entra ni la grolleria ni l’agressió. I Calders em va fer entendre, més que ningú altre, que la crítica social es pot aconseguir amb l’humor, i amb un humor que va més enllà i ens apropa a la metafísica. En els textos de Calders, però, s’arriba a la metafísica d’una manera planera, com d’estar per casa, la qual cosa amara aquests textos d’un encant especial i els fa propers als lectors. En llegir Calders els lectors es troben fora de la realitat quotidiana i una altra realitat més abstracta, curulla d’ironia, els fa pensar que el món té dimensions insospitades.

I aquí teniu alguns dels seus contes curtets que més m’agraden:

Història castrense

     Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
     Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

L’exprés

     Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havia hagut mai ni vies ni estació.

Qüestions de tràmit

     Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.

Nota biogràfica

     Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

El mirall de l’ànima

     No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Catalunya, Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Pere Calders

  1. Jo tinc amb Calders una intensa relació. Un amic meu va viure (ell era un nano, ara és un avi) l’exili mexicà amb els Calders. Té fotos, pel.lícules (les he vist). I sempre m’ha explicat coses que la gent en general, lógicament, desconeix.
    D’altra banda, com a filòloga catalana de la secció literatura, l’he estudiat molt. Com a professora, m’encanta explicar Caldrs als alumnes. I quan jo era estudiant vaig fer una assignatura monogràfica sobre ell i vaig llegir-m’ho tot tot i tot. Vaig escriure dos treballs prou importants i vaig fer una llarga exposició a classe al voltant de la seva novel.la ‘ Ronda naval sota la boira’. M’ho vaig passar tan bé!!!
    Sempre he dit que, si hagués escrit en una llengua majoritària, Calders seria a hores d’ara conegut arreu del món.

    • Què interessant això que expliques!!! T’ho tenies ben calladet. Jo vaig conèixer la filla de Calders, la Tessa. Feia temps que participàvem en un fòrum i dialogàvem sovint allí. Sabia que es deia Tessa Calders, però mai se’m va passar pel cap que fos la filla de l’escriptor (sóc molt despistada), tot i que vaig escriure algunes coses sobre Calders i també Tisner en el fòrum i ella havia fet alguns comentaris, jo res, sense assabentar-me’n. Fins que vaig anar a Barcelona i allí vàren fer una reunió amb els membres més actius del fòrum; entre altres hi érem la Tessa i jo. Ostres, quina sorpresa vaig tenir quan algú va dir no sé què i em vaig assabentar que el pare de la Tessa era en Calders i el seu oncle en Tísner. Per despistada no em guanya ningú.
      Doncs, mira, ara que dius això m’acaben d’agafar ganes de tornar a llegir “Ronda naval sota la boira”. A veure si el tenen a Robarts… i jo trobo temps.

  2. Jordi Canals ha dit:

    “Per moltes que fossin les coses que ens separaven, hi havia l’idioma que ens unia, i teniem records comuns.
    Parlàrem del Mediterrani i de les nostres esperances de reveure’l, i l’endemà de bon mati, en marxar de Yakri, tenia el cor més tendre que el dia de l’arribada.”

    CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA. Els catalans pel món.

    El contes de Calders son una barreja d’imaginació desbordant i de poesia i alhora divertits.

    Una abraçada Shaudin!
    .

  3. Dolors ha dit:

    Això mateix, és un escriptor d’estar per casa, ben dit! Per això me l’estimo tant 🙂
    I vaig aprendre a fer contes, amb ell: semblaven tan senzills que jo també m’hi vaig veure amb cor!
    Una abraçada plena d’il·lusió pels temps que estem fent, pels moments que estem vivint! Tu també!

  4. Vaig tenir el plaer de conèixer-lo. Amb els meus alumnes de 8è i la col·laboració de tot l’equip de mestres de l’Escola Pública Joan Miró, de Barcelona, vam gosar muntar “Antaviana”. Pere Calders va assistir a “l’estrena” i va felicitar els nois i noies per la interpretació que havien fet.

  5. Maria ha dit:

    Deliciosos, els minirelats. Com tot Pere Calders, d’altra banda: com m’agradaria, de llegir els treballs de l’Anna Maria Villalonga sobre Ronda naval sota la boira! No vaig llegir aquesta novel·la fins fa un parell d’anys, quan es va reeditar a la Magrana, i és clar. m’ho vaig passar d’allò més bé. És boníssima. Per cert, per amable que sigui el sentit de l’humor de Caldres, conté tanta crueltat com cal perquè se li entengui tot. (Com a “Qüestions de tràmit, per cert.) No sé si ha estat gaire traduït a d’altres llengües, però valdria la pena. Si internacionalment la literatura en la nostra llengua fos coneguda de veritat, se’ns respectaria més. Shaudin, la teva tasca a la Universitat ens continua fent tota la falta!

    • Aquests relats que he penjat són els que més m’agraden de Calders, dels seus més curts, sobretot l’últim —és genial!
      No sé si en diria “crueltat”, em sembla una mica fort, potser hi ha una paraula més exacte, però ara no em ve. Pel que fa a “amable” em referia a que no és agressiu o groller.
      Sé que hi ha traduccions al castellà i a l’anglès, no sé si a altres llengües. A l’anglès, que jo sàpiga, només hi ha un llibre. Estic d’acord amb tu i l’Anna M., que és una llàstima que no se’l conegui gaire internacionalment, ni a molts altres escriptors. Em sembla que no s’ha fet prou feina en aquest sentit.
      Una forta abraçada, Maria.

      • Maria ha dit:

        Calders no és cruel; és clar que ell no té res en comú amb el Secretari del Senyor de Rocdur. Però el seu sentit de l’humor sí que ho és. Com ho és el de Cervantes, el de Mark Twain, el de Mercè Rodoreda… I el teu també, posats a dir. Ho ha de ser, si no, ens estaríeu enganyant quan, gràcies als vostres escrits, intentem d’entendre més bé el món (disculpa el mot; no en trobo d’altre). Perquè, que el món tracta cruelment els seus fills, és una veritat que no ens convé que ens amagueu.

  6. Maria ha dit:

    “El sentit de l’humor de Calders” és clar. Perdoneu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s