I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure, en català

Quan era molt petita el pare i la mare m’explicaven contes que s’inventaven. A casa hi havia molts llibres, però eren per persones més grans que jo. Aleshores, quan jo tenia cinc anys, el meu avi matern, l’avi Ricard, em va regalar un llibre preciós; gros, amb cobertes dures folrades de tela vermella i ple d’iŀlustracions meravelloses. També tenia un munt de pàgines escrites en català —contes i més contes—. El llibre s’intitulava Contes de fades de Grimm i les imatges eren del famós iŀlustrador anglès Arthur Rackham. Jo no sabia encara qui eren els Germans Grimm ni aquest iŀlustrador, tampoc no sabia llegir, en cap llengua, però ja s’encarreguerien els pares de llegir-me el llibre.

A aquest llibre en van seguir dos més, Contes de fades d’Andersen i Contes de fades (contes de diversos autors, incloses adaptacions de Les mil i una nits), també iŀlustrats per Arthur Rackham i tots regals del meu avi Ricard. Quan vaig fer sis anys aquests tres llibres me’ls havien llegit centenars de vegades. M’encantaven els contes i les iŀlustracions. Adorava aquests llibres.

Mai no he sabut d’on se’ls va treure el meu avi. En aquella època de franquisme encara dur no era fàcil trobar llibres com aquells en català —traduïts d’unes antigues edicions en anglès—. Fa anys en vaig trobar dos, en anglès, aquí a Toronto. No us podeu imaginar la iŀlusió que em va fer! Els llibres en català s’han perdut, la qual cosa em sap molt greu, però amb les versions angleses puc recrear els contes en català que gairebé em sabia de memòria, i m’adono que era una traducció molt fidel de l’anglès. De vegades els agafo i gaudeixo com un infant amb “La gallina Paulina”, “La princesa i el pèsol” —em feia molt riure quan era petita; ara no, però, des que tinc fibromiàlgia—, “L’aneguet lleig”, “El soldat de plom”… Els d’Andersen els trobo d’una qualitat extraordinària; són en general força tristos i em recorden com fa molts i molts anys em sentia de trista amb contes com “La petita venedora de llumins” o “La sireneta” (res a vuere amb la cosa aquella ensucrada dels Estudis Disney).

Quan vaig fer sis anys vaig decidir que jo també volia escriure contes i no podia esperar ni un segon més a posar-m’hi. Per tant havia d’aprendre a escriure i el primer pas era aprendre a llegir. Com que em sabia aquells contes gairebé de memòria, no em va costar gens veure de què anava tot plegat i de seguida vaig llegir perfectament. Aleshores, apa, ben de pressa a aprendre a fer les lletres. Tenia tantes ganes d’escriure contes! En un no res vaig escriure el meu primer conte. No el recordo bé, només que es tractava d’una noia que vivia dins del forat d’un arbre i era una història on passaven moltes coses. I, és clar, en van seguir molts d’altres i, eventualment, noveŀles (ja tenia dotze anys, però) i, bé, encara escric històries.

Em pregunto moltes vegades quina deu haver estat la influència d’aquells llibres que em va regalar el meu avi. Diuen que la infantesa és d’importància cabdal en el desenvolupament de les persones, per tant la influència d’aquells llibres deu haver estat considerable. El meu conte preferit era “Les aventures de Sinbad”, del qual en trobem dues referències a Més enllà del somni, per cert. Tanmateix, les iŀlustracions d’Arthur Rackham em tenien el cor robat i també em deuen haver influït, i molt. Heus aquí sota una de les meves preferides, de “La reina de les neus”.

Aquell mateix any que vaig aprendre a llegir i escriure en català, també en vaig aprendre en castellà i alemany però, tot i que vaig escriure en alemany un conte sobre un conill que en passava de molt grosses, només em sentia còmode escrivint en català. Ja adolescent vaig escriure una mica en francès, i després vaig escriure força en castellà i també en anglès, però he acabat escrivint literatura només en català, tal com vaig començar.

Gràcies, avi Ricard, allí on siguis, per haver-me donat l’oportunitat de sentir-me feliç escrivint en la meva llengua.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Retalls de biografia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure, en català

  1. Emili Gil ha dit:

    Has fet una pàgina preciosa, Shaudin!!!! El teu avi Ricard estaria ben content. A mi també m’has fet content, per motius diversos. M’has fet recordar alguns llibres de contes que em regalaren quan era petit (sobretot en castellà, ja que els meus parents no en trobaven en català) i que tenien unes il·lustracions fantàstiques, i també m’has fet pensar en el notable nivell literari (tant de creació com de traducció) que teníem abans de la revolta de 1936. He pensat de seguida en una traducció d’alguns contes de Nathaniel Hawthorne que es publicà el 1908, en un català encara sense normatitzar, i que al meu parer és una joia.

  2. Diego Pardo ha dit:

    A mi m’ha agradat molt saber que vas escriure un poc en totes aquestes llengües! Admirable Shaudin.

  3. boladevidre ha dit:

    Quins records, Sahudin! Recordo perfectament algun d’aquests llibres. I del mateix estil, i crec que del mateix autor, n’hi havia un que era el meu preferit. En Contanaps, la història d’un gegant i una muntanya i no sé què més… ´És que són aquestes les coses que ens han mantingut com a poble. Persones treballadores, arrelades a la terra, que han transmès una manera de ser, d’aprendre a llegir el món. No ve pas d’aquests darrers 30 anys com pretenen els que ens volen esborrar. Però el nostre poble ha posat en pràctica els que segles més tard va descobrir en John Lennon. I com sempre ho va dir en veu alta:

    YES, IS THE ANSWER,
    AND YOU KNOW THAT FOR SURE.
    YES, IS SURRENDER,
    YOU GOTTA LET IT, YOU GOTTA LET IT GO.

    SO KEEP ON PLAYING THOSE MIND GAMES FOREVER,
    DOING THE RITUAL DANCE IN THE SUN.
    MILLIONS OF MIND GUERRILLAS,
    PUTTING THEIR SOUL POWER TO THE KARMIC WHEEL.

  4. Jordi Canals ha dit:

    Alguns d’aquests contes corren per casa, imagina’t amb 8 nets. No deixa de ser curiós que hagis trobat a Toronto alguns dels contes en català que t’interessaven. M’ha agradat molt el teu relat.

  5. Maria ha dit:

    Preciosa narració autobiogràfica!
    Per cert, els meus néts tenen dos d’aquests llibres, el d’Andersen traduït per Carner (i Manent, em sembla) i el de Grimm traduït per Riba. Les il·lustracions, en tots dos casos, són les d’Arthur Rackam. El de Grimm l’havien regalat a la meva nora els seus avis quan era petita i el d’Andersen nosaltres al nostre fill. No sé de quin any és l’edició, però han de ser reimpressions de després de la guerra. Les cobertes són en tela de color granat fosc. Els menuts tenen els llibre a la seva prestatgeria, però avui dia tot és tan abundant que em sembla que encara no s’hi han engrescat: potser en tenen massa, de llibres, i amb il·lustracions, però no tan boniques de bon tros i més cridaneres.
    De petita, no vaig tenir accés a traduccions catalanes d’aquests clàssics. Sí que en vaig llegir alguns contes en castellà. Recordo que vaig plorar molt amb l’Aneguet lleig, d’Andersen, i que el final pretesament feliç de la conversió en cigne no em va semblar cap alegria, més aviat al contrari, ganes dels grans de consolar amb excuses de mal pagador.

    • Oh, moltes gràcies Maria! Ara sé que aquests llibres encara es troben a Catalunya, tot i que potser no a les llibreries. Tens raó, les cobertes eren granates. Són els mateixos! I vet aquí els traductors! Gràcies per la informació!!! Si algun dia en tens l’ocasió, t’agrairia que miressis la informació d’aquests llibres (editorial, any, edició) i me la fessis saber.

  6. Ja havíem parlat en persona, aquest estiu, sobre tot això. Tenim molts punts en comú i la meva història se sembla molt. Jo també vaig escriure al meu primer conte amb 7 anys. Desprès vaig guanyar alguns premis, etc. Aleshores escrivia bàsicament en castellà, que era l’única llengua que m’ensenyaven a l’escola. Tot i això, també tenia a casa contes en català, a mi me’ls regalava també el meu avi Elies i la iaia Elisa. Quins temps! Si ara em deixés anar, escriuria tot un post. Moltes gràcies per compartir els records!

    • Sí, me’n recordo! Va ser una conversa ben bonica parlar de com vàrem començar a escriure.
      Em fa ràbia no tenir temps (ja saps com és anar sempre de bòlit). Després d’escriure aquest article em van venir al cap dotzenes d’idees per contes infantils, però m’he passat dos dies corregint treballs i proves dels estudiants i ara he de preparar més proves (ja saps que aquí mai no parem amb tot això), per tant els contes s’han amagat en algun raconet del meu cap i qui sap si mai els trobaré quan tingui temps (alguna vegada en tindré?). Sé que a tu també et passa moltes vegades, que no pots escriure més per manca de temps. A mi em frustra molt.
      De res, Potato!

  7. Per cert, a mi m’encanten els contes d’Andersen. Els meus germans i jo ens els sabem de memòria. ‘La petita venedora de llumins’ és una passada. Però ‘La sireneta’ de Disney també la trobo increïble, sobretot la música. Genial.

    • Totalment d’acord pel que fa a Andersen i “La petita venedora de llumins”. Pel que fa a la peŀlícula “La sireneta”, recordo que la música era bona, és cert, però la història em va posar de malhumor. Res a veure amb la història d’Andersen. Bé, en teoria era la mateixa, però amb un tractament tan diferent que em va molestar. Ja passa quan adapten la literatura al cinema; en general perd (hi ha excepcions), i si coneixes l’obra literaria és difícil que t’acabi d’agradar la peŀlícula per bona que sigui.

  8. Bel ha dit:

    La meva mare mai no em volia llegir La venedora de llumins perquè em deia que era trist, i va ser dels primers contes que vaig llegir.
    Per cert, no sabia que sabéssis alemany! Ets una sàvia de les llengues!

    • “La petita venedora de llumins” també va ser dels primers contes que jo vaig llegir. És molt trist, però tan bonic!
      Gràcies Bel, però no sé alemany; en sabia quan era petita. Vaig anar a una escola alemanya quan tenia 5, 6 i 7 anys. En aquesta edat les llengües s’aprenen com si res i es veu que jo llavors era bona per aprendre llengües. Parlava alemany perfectament i el llegia i escrivia. Ara, però, no me’n recordo gens ni mica.
      Una abraçada, bonica!

  9. Helena ha dit:

    M’agraden tant els dibuixos d’Arthur Rackham! Tan figuratius i alhora tan abstractes, deixant volar la imaginació, com la teva mateixa.

  10. Dolors ha dit:

    Hola Shaudin!
    Jo també vaig aprendre a llegir amb El Llibre de fades d’Arthur Rackham, una primera edició de 1934 que encara conservo a casa i que ara fa les delícies del meu fill gran, un llibre que la meva mare havia heredat d’un seu oncle bibliòfil. M’he emocionat en veure les il·lustracions que tant i tant m’havien encisat!
    Una abraçada ben gran!

    • Hola Dolors!
      Quina gràcia! Em fa molta iŀlusió saber que totes dues varem aprendre a llegir amb el mateix llibre!!! Ignoro quina era l’edició dels meus llibres, però potser era la mateixa (no sé si en devien fer després de la Guerra Civil). La primera edició en anglès és del 1932, per tant el devien traduir al català de seguida, durant la República. Segons sembla, tindríem molta més literatura infantil i juvenil en català (pròpia i traduïda) si no hagués estat per tots els entrebancs. A principis del segle XX ja es va insistir que era primordial tenir-ne força per tal que els infants i adolescents aprenguessin bé a llegir i escriure la nostra llengua. Amb la dictadura de Primo de Rivera tot se’n va anar en orris. Aleshores, durant la República s’hi van tornar a posar, però ja sabem com va acabar tot plegat. Per això no hem tingut gaire literatura infantil i juvenil catalana fins fa poc. De molta qualitat sí, però minsa comparat amb altres llengües majoritàries (la literatura catalana es comparable a la d’altres grans llengües).
      Una abraçada ben gran a tu també!!!

  11. Maria Teresa Galan ha dit:

    Quins records més tendres, és increïble rebobinar i analitzar com ens va marcar la infantesa uns quants contes i uns avis. M’ha agradat molt, molt!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s